2.
A partir de les experiències
d’Oesterd se sabia que un corrent
elèctric generava un camp magnètic:
desviava una agulla imantada.
3.
Els seus companys coetanis van proposar
si seria possible que un camp magnètic
(produït per un imant o un electroimant)
pogués generar un corrent eléctric.
Tot d’una es van possar tots “manos a la
obra” per poder comprovar-ho.
4.
A l’any 1831 dos científics, a l’hora, van
descobrir que sí era possible.
Aquests científics ho van descobrir amb dos
experiments diferents, però van arrivar a les
mateixes conclusions.
Van ésser:
- Faraday (1791-1867)
(Anglaterra)
- Henry (1797-1878)
(Estats Units)
5. EXPERIMENTS DE
FARADAY
Faraday va fer molts d’experiments amb
imants i corrents elèctrics, però en
posicions estàtiques.
Fins que no va a començar a moure els
imants no va obtenir cap resultat.
7. EXPLICACIÓ:
Sempre que hi hagi una variació del
flux del camp magnètic en el
temps, es produïrà un corrent induït que
crearà un camp magnètic.
És a dir, les variacions temporals de
camps magnètics poden produïr
electricitat (camp elèctric).
10.
Recordem que el flux del camp magnètic a
través d’una superfície tancada és zero .
Aquest fet ens informa de que no existeixen
monopols magnètics , sempre van per
parelles i, per tant, les línies de força són
tancades.
11.
Però a través d’una
superfície oberta
serà diferent de zero .
Si tenim en compte la fórmula del flux ,
fàcilment podem deduïr totes les possibles
maneres de produïr variacions temporals
de flux magnètic:
1.- En el camp .
2.- En la superfície de l’espira o solenoide .
3.- En la posició relativa entre ambdós .
12.
VARIACIONS DEL
CAMP
Ens ajudarem de la llei de Biot i
Savart :
-
Variant:
-
El medi en el que es troba l’espira.
La intensitat de corrent.
La longitud del conductor.
La posició del conductor.
-
13. El medi en el que es
troba el conductor.
µ0 → µ
14. La intensitat de corrent
Obrint o tancant un interruptor : en
relés i contactores .
19. VARIACIÓ DE LA
POSICIÓ RELATIVA
ENTRE ELS VECTORS
CAMP I SUPERFÍCIE:
Variació
del angle α: és la
base del funcionament de:
- Generadors : - Dinamos (CC).
- Alternadors (CA).
- Motors
22. LLEI DE LENZ
Lenz va explicar que el sentit del
corrent induït era tal que creava un camp
magnètic en sentit contrari al que el
creava .
Aquest fet és només una constatació del
teorema de la conservació de l’energia.
27. DINAMOS
Màquines dinàmiques que transformen
energia mecànica en energia elèctrica
(corrent continu )
Són poc utilitzades.
Unes de les més conegudes:
la dinamo de la bicicleta.
29. ALTERNADORS
Màquines dinàmiques que transformen
energia mecànica en energia elèctrica
(corrent altern ).
CIRCUÏT INDUCTOR : ROTOR .
CIRCUÏT INDUÏT : ESTATOR .
ADVANTATGES DEL CORRENT ALTERN
- És molt fàcil variar la intensitat i la tensió (és
molt versàtil).
- Dóna major rendiment.
36. AUTOINDUCCIÓ
Tot circuit es pot
induir a ell mateix
un corrent extra quan
varia el corrent.
Aquest fet es produiex,
per ejemple, quan s’obri
o es tanca el circuit.
37. COEFICIENT
D’AUTOINDUCCIÓ O
INDUCTÀNCIA
- Força electromotriu induida
al propi circuit degut a la
variació de la intensitat.
Coeficient d’autoinducció
d’un solenoide lineal.
- Unitat: HENRY (H)
-
38. INDUCCIÓ MÚTUA
Si la intensitat d’un circuit varia, aquest
pot induir un corrent a un altre circuit.
El corrent al segon circuit, a la vegada,
indueix un corrent al primer.
39. TRANSFORMADORS
Són màquines inductores estàtiques
que s’utilitzen per augmentar o disminuir la
tensión de una línia.
Estructura ferromagnètica (aliatge de
Fe i Si) formada per xapes
pintades i unides entre si per
reduir al màxim els corrents
de Foucalt que fan disminuir
el rendiment.
Sobre ella arrollats dos circuïts: primari i
secundari .
46. CENTRALS ELÈCTRIQUES
L’energia elèctrica es fabrica perquè
és el tipus d’energia més versàtil , és a
dir, la que és més fàcil de transformar en
altre tipus d’energia i la més fàcil de
modificar segons conveniència.
Totes aquestes centrals tenen com
objectiu moure unes turbines que fan
girar solidàriament un eix al qual va
connectat el rotor d’un alternador .
51.
Totes aquestes utilitzen la calor per
encalentir aigua que, en vaporitzar-se,
augmenta el seu volum 300
vegades tenint l’energia suficient com
per a moure unes turbines que giran
solidàries a un eix al qual es troba
connectat el rotor de l’alternador .
53. EÒLIQUES: Aprofiten la força
del vent per moure les aspes d’un
ventilador i així el rotor.
54.
L’electricitat es produeix en tres línies, per
treure el major rendiment possible.
Es diu que és TRIFÀSICA .
Una vegada generada l’electricitat, passa
per una estació transformadora que
augmenta la tensió per evitar la pèrdua
d’energia per efecte Joule.
És transporta per les línies d’alta tensió
fins als usuaris als que, prèviament se’ls
baixa la tensió .
59. TRANSPORT I DISTRIBUCIÓN
A la central, l’alternador genera a: 12 kV
A la central, el transformador l’eleva a 220 kV
Arriba a la central transformadora i de
distribución de Marratxí que la baixa fins a 15 kV
A la entrada dels pobles es baixa a 220 V per
les cases i 380 V per les fàbriques.
62.
Amb elles va predir que la llum era un
fenòmen electromagnètic .
Realment, el que va fer va ésser recopilar
el que altres científics havian fet i fer una
petita aportació a la 4a equació.
63. 1a EQUACIÓ DE MAXWELL
TEOREMA DE GAUSS DEL
CAMP ELÈCTRIC.
La divergència del camp elèctric és
diferent de zero.
Això significa que
el camp elèctric és
conservatiu.
64. 2a EQUACIÓ DE
MAXWELL
La divergència del camp magnètic a
través d’una superfície tancada és zero.
Això prova la no existència de
monopols magnètics .
65. 3a EQUACIÓ DE MAXWELL
LLEI DE FARADAY-LENZ
Variacions temporals del flux del camp
magnètic produeixen un camp elèctric no
conservatiu.
66. 4a EQUACIÓ DE MAXWELL
LLEI D’AMPÈRE GENERALITZADA
Variacions temporals del flux d’un camp
elèctric produeixen un camp magnètic.
67. I
invite you to see
this video about the
4 equations of
Maxwell.
CLICK HERE
68. LA LLUM: RADIACIÓ
ELECTROMAGNÈTICA.
La llum és tracta de camps elèctrics variables en
el temps que indueixen camps magnètics
variables en el temps, que a la vegada
indueixen camps elèctrics variables en el temps
…i així successivament.
Per això només s’atura
quan troba matèria.
Va viatjant en el temps en forma de fenomen
ondulatori mitjançant pulsos de llum.
69.
Rosa Mª Rodríguez García-Caro
Professora de física i química
IES ALCÚDIA
ALCÚDIA (MALLORCA)