More Related Content
Similar to 6.2 - Bienni conservador, Front Popular i esclat del conflicte.pptx (20)
6.2 - Bienni conservador, Front Popular i esclat del conflicte.pptx
- 1. 6.2 Bienni conservador, Front Popular i esclat del conflicte Manu Duarte - Ci竪ncies Socials 4t ESO
- 2. La repressi坦 de laixecament de Casas Viejas provoca una crisi de govern, obligant al Cap destat Alcal叩-Zamora a convocar eleccions. Detinguts als fets de Casas Viejas al 1933
- 3. Simposen els partits de centre-dreta, sent nomenat president del govern Alejandro Lerroux, l鱈der del Partit Radical, amb el suport parlamentari de la CEDA (Confederaci坦n Espa単ola de Derechas Aut坦nomas). Alejandro Lerroux
- 4. El Bienni conservador (1933-36) El nou govern va iniciar un desmantellament de les reformes de lanterior govern, com paralitzar la reforma agrria. Al 34 hi ha una remodelaci坦 del govern, que permet la entrada de ministres de la CEDA. Jos辿 Maria Gil-Robles, l鱈der de la CEDA
- 5. Els partits desquerres creuen que aix嘆 辿s un gir cap a lextrema dreta, i tenen por que passi el mateix que a Itlia i Alemanya. Aquest mateix any tenen lloc dos grans revoltes: a Catalunya i Ast炭ries. Revoltats asturians a loctubre de 1934
- 6. A Catalunya, que tenia un govern auton嘆mic desquerres (ERC), el president de la Generalitat, Llu鱈s Companys, proclama lEstat Catal, dintre de la Rep炭blica. La revolta va ser sufocada rpidament: es va dissoldre la Generalitat, es deroga lestatut dautonomia i sempresona al govern catal. Companys empresonat el 1934
- 7. El cas dAst炭ries, un grup danarquistes, socialistes i comunistes declaren la revoluci坦 social i ocupen les zones mineres. El govern envia lex竪rcit, que sufoca la rebel揃li坦 i dur a terme una dura repressi坦 social a la zona. La Guardia Civil amb part de les armes decomisades a Ast炭ries al 1934
- 8. Un dels generals encarregats de sufocar aquesta rebel揃li坦 a Ast炭ries 辿s un jove general de nom辿s 42 anys, Francisco Franco Bahamonde Franco, al 1934
- 9. El Front Popular (1936) Dintre de la coalici坦 de govern comencen a sorgir desavinences, sobretot arrel dalguns escndols de corrupci坦 (Estraperlo). Es convoquen eleccions pel febrer del 36. La Vanguardia, sobre el cas de lestraperlo
- 10. Les forces pol鱈tiques de centre-esquerra es presenten com un 炭nic partit, el Front Popular. Ten鱈en la voluntat de recuperar el curs reformista dels inicis, i amnistiar als detinguts pels fets del 34. Propaganda del Front Popular, 1936
- 11. Les eleccions van donar la vict嘆ria al Front Popular, amb poc marge. Manuel Aza単a es torna a fer crrec del govern de la Rep炭blica al mar巽 del 36. Diari La Voz informant del resultat de les eleccions del 36
- 12. Esclat del conflicte La divisi坦 entre dretes i esquerres, plasmada en els resultats electorals, es fa veure als carrers. Lesquerra radical vol una revoluci坦 social; la dreta radical, amb el suport de part de lex竪rcit, demana un cop destat. Cartell del POUM, desquerres, al 36
- 13. Les tensions porten a un clima de viol竪ncia social. A lestiu del 36, lassassinat del coronel Castillo (militar desquerres) es reposta amb lassassinat de Calvo Sotelo (diputat de dretes). Amb aquest pretext, els sectors contraris a la Rep炭blica es decideixen per la via del cop dEstat. Calvo Sotelo, diputat de Renovaci坦n Espa単ola, assassinat al 36
- 14. El 17 de juliol del 36, els destacaments militars de Melilla, Tetuan i Ceuta, sota les ordres dalguns generals enemics de la Rep炭blica (Franco, Mola, Queipo de Llano) protagonitzen un Cop dEstat El Dragon Rapide, lavi坦 que va transportar a Franco de les Canries a Tetuan, a on va iniciar el Cop dEstat.