2. Caracter鱈stiques generals de lesculturaCaracter鱈stiques generals de lescultura
barrocabarroca
Roma 辿s encara el centre creador i propagador de les formes barroques, per嘆
paulatinament anir cedint el pas a daltres ciutats italianes i tamb辿, sobretot a Par鱈s.
TRETS GENERALS
Naturalisme: expressi坦 de sentiments i passions de lnima.
TEMA: Missi坦 propagand鱈stica de la fe cat嘆lica. El tema m辿s abundant sigui el
religi坦s. El tema hum i heroic ser molt present en lescultura funerria. Els temes
al揃leg嘆rics predominaran en les fonts monumentals que embellien les ciutats i els
jardins dels palaus, on tamb辿 shi troba el tema mitol嘆gic.
COMPOSICI: Moviment que projecta formes cap enfora; lanima s'exterioritza
igual que el cos: per aix嘆 hi ha draps que suren a laire, composici坦 en aspa (X) i una
forta gesticulaci坦 de mans i bra巽os. Es capta el moment de mxims moviment,
dintensitat dramtica, amb una exagerada escenografia. Es prefereix la composici坦
serpentinata: el cos hum captat en moviment en espiral, en rotaci坦.
IL揃LUMINACI: Violents jocs de llum i ombres, amb els vestits, els cabells, ...
MATERIAL: sempra el bronze i el marbre , amb gran domini t竪cnic que aconsegueix
gran qualitat de textures de la carn, les teles, els cabells, ...
3. Gian Lorenzo Bernini,Gian Lorenzo Bernini,
(Npols, 1598 - Roma, 1680)(Npols, 1598 - Roma, 1680)
s el representant m辿s genu鱈 de lescultura barroca. Producci坦
molt extensa i enormes facultats imaginatives i t竪cniques.
Les seves obres es podrien qualificar de virtuoses, amb fortes
influ竪ncies hel揃len鱈stiques i clssiques pel sentit trgic,
expressiu i dinmic.
Les seves tipologies s坦n molt variades: grups escult嘆rics,
bustos, tombes, fonts monumentals, monuments eq端estres...
A partir de 1625 la seva obra queda lligada a Roma i lesgl辿sia:
Baldaqu鱈 de Sant Pere, monuments funeraris de papes, font
del trit坦, font dels Quatre rius,...
El tema del misticisme religi坦s el treballa en l'竪xtasi de santa
Teresa o en la Beata Ludovica Albertoni.
El retrat bernini est ple de vida i naturalisme
http://www.youtube.com/watch?v=1FdVozDscWY&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=KnEt-2xx-gY
5. DAVIDDAVID
Bernini capta en aquesta obra de
joventut, un marbre d'un metre i setanta
cent鱈metres dal巽ada, la tensi坦, lesfor巽 i
la concentraci坦 del personatge b鱈blic en
el prec鱈s moment de llan巽ar la pedra
contra Goliat. A difer竪ncia de les
representacions anteriors del
personatge degudes a autors com ara
Verrocchio, Donatello o Miquel ngel,
Bernini paralitza lacci坦 en el moment
lgid de lacci坦 i tota la for巽a atl竪tica del
personatge es concentra en el rostre i en
la tensi坦 i la torsi坦 del cos, que forma
una espiral. La teatralitat de lescena
apropa, novament, a les pintures del
mestre del barroc itali Caravaggio.
11. LXTASI DE SANTA TERESA
Obra encarregada per la fam鱈lia Cornaro per a la
capella de lesgl辿sia de Santa Maria della Vittoria, de
Roma, Bernini hi plasma l'experi竪ncia m鱈stica de la
santa d'vila relatada en la seva autobiografia (Libro de
la vida): ulls tancats i en trnsit, peus i mans defallits,
llavis mig oberts i una sensaci坦 joiosa i sofrent alhora.
El cos sembla que floti damunt la materialitat de
l'hbit. En contrast amb aquesta descripci坦, lngel,
com si es tract辿s de la reencarnaci坦 dApol揃lo, es
presenta actiu llan巽ant el dard de lamor div鱈 amb un
somriure ir嘆nic propi de Cupido.
Bernini opta per una composici坦 en forma de X que fa
una gran sensaci坦 dinestabilitat produ誰da per la manca
de rep嘆s dels personatges, sospesos enlaire,
representaci坦 t鱈pica de lest竪tica barroca.
"Ve鱈ale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me parec鱈a tener un poco de fuego. Este
me parec鱈a meter por el coraz坦n algunas veces, y que me llegaba a las entra単as. Al sacarle, me parec鱈a
las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios."
13. Vivo sin vivir en m鱈
Vivo sin vivir en m鱈,
y de tal manera espero,*
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de m鱈
despu辿s que muero de amor;
porque vivo en el Se単or,
que me quiso para s鱈;
cuando el coraz坦n le di
puse en 辿l este letrero:
que muero porque no muero.
Esta divina prisi坦n
del amor con que yo vivo
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi coraz坦n;
y causa en m鱈 tal pasi坦n
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.
臓Ay, qu辿 larga es esta vida!
臓Qu辿 duros estos destierros,
esta c叩rcel, estos hierros
en que el alma est叩 metida
臓S坦lo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.
臓Ay, qu辿 vida tan amarga
do no se goza el Se単or!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga.
Qu鱈teme Dios esta carga,
m叩s pesada que el acero,
que muero porque no muero.
S坦lo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo, el vivir
me asegura mi esperanza.
Muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.
Mira que el amor es fuerte,
vida, no me seas molesta;
mira que s坦lo te resta,
para ganarte, perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero,
que muero porque no muero.
Aquella vida de arriba
es la vida verdadera;
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva.
Muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.
Vida, 多qu辿 puedo yo darle
a mi Dios, que vive en m鱈,
si no es el perderte a ti
para mejor a l gozarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.
SANTA TERESA DE VILA (1515-1582)
21. Lescultura barroca a Castella i AndalusiaLescultura barroca a Castella i Andalusia
22. Centres productors segles XVII i XVIII: Castella (la cort) i
Andalusia
Temtica principal: ser la religiosa (esperit de la
Contrareforma). Una petita producci坦 laica i pagana
(mitol嘆gica) a la cort, lligada, generalment a artistes
estrangers, sobretot italians.
Les imatges, els retaules i els passos de process坦,
encarregats sobretot per les confraries, s坦n les
principals tipologies del barroc hispnic. (IMATGERIA)
El material m辿s emprat 辿s la fusta policromada. En els
vestits i pells es fa servir la t竪cnica de lestofament.
Algunes imatges nom辿s tenien esculpides rostre i mans,
la resta era con un maniqu鱈 que anava vestit, amb rics
ropatges sufragats per les fam鱈lies nobles.
23. ESCOLA CASTELLANA: realista i dramtica, mostrant figures
quasi desagradables, dun notable hiperealisme que busca
commoure profundament el fidel (espectador). La figura m辿s
notable 辿s Gregorio Fern叩ndez, lobra del qual es caracteritza
per un modelat apassionat, amb posat tensos, rostres
expressius i extremadament dramtics. De les seves figures
sol brollar sang en abundncia.
LESCOLA ANDALUSA 辿s m辿s serena i busca m辿s la bellesa
que el dramatisme. Sevilla i Granada en s坦n els grans
focus.Destaquen Juan Mart鱈nez Monta単辿s. Juan de Mesa,
Alonso Cano i Pedro de Mena (ascetes).
LESCOLA MURCIANA, ja en ple segle XVIII, dins de lmbit del
rococ坦 i al voltant de la figura de Francisco Salzillo. Rep la
influ竪ncia del barroc itali (Bernini). No accentua els
continguts dramtics i sespecialitza en grups per a les
processons.
24. GREGORIO FERNNDEZ,GREGORIO FERNNDEZ, 1576-16361576-1636 .. Crist JacentCrist Jacent
Gregorio Fern叩ndez 辿s considerat el m辿s gran representant de l'escola castellana. Va
crear imatges d'un efectisme i d'un dramatisme molt expressius que busquen impactar
la sensibilitat espiritual i pietosa del cat嘆lic fidel. Recorre a un llenguatge i a un estil
directes i molt convincents, que el p炭blic pot entendre fcilment. Les formes realistes
de les figures traspuen un gran patetisme sense caure, per嘆, en la vulgaritat o el
vessant superflu. L'impactant realisme del Crist jacent, ben allunyat de cap idealitzaci坦
divina, fa comprendre el carcter hum de Crist. En aquest cos despullat que reposa, el
sentiment domina la racionalitat, cosa que facilita una fluida comunicaci坦 entre l'obra i
l'espectador.
26. LA CARA
s a la cara de Crist on l'autor assoleix la mxima expressivitat. Els cabells ressalten d'all嘆 m辿s grcies
a la suor, la boca oberta acaba d'exhalar el darrer sospir. Per fer m辿s sensaci坦 de verisme, els ulls s坦n
vitris i la dentadura de pasta queda perfilada entre els llavis. Les gotes de sang que llisquen pel front i
galta avall contribueixen al realisme efectista d'un Crist ben exhaust.
27. PAS DE LA PIETAT
El monumental Pas de la
Pietat el formen Crist
moribund, la Mare de D辿u,
Magdalena i els dos lladres
clavats a la creu. s un
conjunt que es treu a
process坦 durant la
Setmana Santa. La figura
central 辿s la Mare de D辿u,
que, amb el cap un p竪l
inclinat, la boca mig oberta
i la mirada i el bra巽 amunt
cap al cel, expressa el seu
profund desemparament.
En la posici坦 de la m implorant es concentra la mxima intensitat del conjunt.
Aquests passos no s'han de considerar com a escultures amb una simple funci坦 ornamental, sin坦 que
cal veure-hi un valor propi d'un espectacle, perqu竪 enmig del carrer i en ple moviment davan巽 i de
balanceig assoleixen una gran for巽a trgica i dramtica. La composici坦 es fonamenta en un triangle
mass鱈s.
29. Pedro de Mena, 1628-1688
Format a Granada amb Alonso Cano, que shi acabava
d'instal揃lar (1652) i dell va aprendre nous conceptes
est竪tics i t竪cnics que va anar perfeccionant, dins del
corrent realista.
El gran prestigi assolit a la seva ciutat van arribar a
daltres indrets dAndalusia i aix鱈 li van encarregar el
cadirat de cor de la catedral de Mlaga,
on va desenvolupar una iconografia amb gran varietat
de figures, quasi exemptes.
El 1662 va anar a la Cort i all hi va fer dues de les
seves obres m辿s divulgades: San Francesc de la
Catedral de Toledo i la Magdalena de la Casa Professa
dels jesu誰tes de Madrid.
Va tornar a Mlaga on va rebre una gran quantitat
d'encrrecs, el que li va fer crear un taller i a simplificar
les seves obres, per嘆 sempre dins duna gran qualitat.
30. SANT FRANCESC D'ASSS
Juntament amb la Immaculada d'Alonso Cano una de les obres
m辿s transcendentals de la imatgeria barroca espanyola.
Reprodueix la ins嘆lita i miraculosa posici坦 en qu竪 van trobar el
cos del sant, tema tractat ja en la pintura del Renaixement. La
importncia de l'escultura est en la forma com reuneix un seguit
d'efectes que combinen rigor, misticisme, dramatisme i senzillesa,
amb una utilitzaci坦 molt limitada de la policromia. Tamb辿 hi
queda palesat el domini de Pedro de Mena en la textura dels
vestits. El Sant Francesc 辿s la representaci坦 m辿s elaborada de
l'asc竪tica barroca.
BUST DE DOLOROSA,
caracteritzat per un rostre d'oval delicat d'expressi坦 afligida i
emmarcat per mantell i vel de vores fin鱈ssimes, ulls de cristall,
parpelles envermellides, llgrimes galtes avall i boca petita i
entreoberta, tot plegat recursos plstics que ressalten el
valor dramtic de la pe巽a.
31. Tant les seves pintures
com escultures, tenen
qualitats similars:
monumentalitat i
serenitat dels
personatges que
aconsegueixen
transmetre una gran
for巽a emocional a
lespectador, des de la
seva intimitat i ess竪ncia
espiritual, sense
necessitat dhaver de
rec坦rrer a gestos
exagerats.
32. MAGDALENA PENITENT卒(165).MAGDALENA PENITENT卒(165).
ValladolidValladolid
Enfront del realisme gaireb辿 pat竪tic i dramtic de l'escola
castellana, es qualifica el de l'escola andalusa de clssic, perqu竪 辿s
m辿s refinat est竪ticament i m辿s equilibrat a l'hora d'expressar els
sentiments
Arran d'un viatge a la cort el 1663, De Mena va rebre l'encrrec de
la Companyia de Jes炭s de Madrid de realitzar una escultura que
represent辿s el personatge b鱈blic de Magdalena fent penit竪ncia.
Segurament es va inspirar en una Magdalena atribu誰da a Gregorio
Fern叩ndez (1615) per al convent de les Descalzas Reales, de
Madrid. El tema 辿s molt singular, i per b辿 que va tenir una certa
difusi坦 per Castella, a Andalusia, en canvi, no n'hi va haver m辿s
r竪pliques que la comentada aqu鱈.
La influ竪ncia castellana s'adverteix en el tema: una figura de dona
jove consumida per l'aflicci坦 que li provoquen la pena i el
penediment que pateix. Dirigeix la mirada cap al crucifix que sost辿
amb una m, mentre recolza l'altra sobre el pit per expressar dolor
i angoixa. El material emprat 辿s el tradicional de fusta policromada
de la que obt辿 magn鱈fiques qualitats i textures
33. LA CARA
s el punt que concentra la mxima expressivitat. La cara, de forma ovalada i de faccions molt suaus,
fines i juvenils, en qu竪 es manifesta el tra巽 llarg de la g炭bia, mostra l'angoixa i la pena. Els llavis
apareixen un mica secs; els ulls, enrogits pel plor; els m炭sculs del coll, tensos; tot plegat contribueix a
comunicar l'expressi坦 s嘆bria del dolor sincer i del trasbals de la imatge. Per augmentar el realisme de
la figura, l'autor fa servir el vidre per a ulls i llgrimes.
39. APOL揃LO I DAFNE*.APOL揃LO I DAFNE*.1622-1625. Marbre, 2,43 m dal巽ria1622-1625. Marbre, 2,43 m dal巽ria G. L. BerniniG. L. Bernini
Aquest grup fou encarregat pel cardenal
Scipione Borghese, que tamb辿 li encarreg el
David. Bernini parteix del mite narrat en el llibre
primer de les Metamorfosis dOvidi on hi explica
l'amor del d辿u Apol揃lo per la nimfa Dafne.
Apol揃lo senamora de la bella nimfa i la
persegueix. Dafne demana al seu pare Peneu,
que la deslliuri del d辿u i el pare li permet que es
converteixi en llorer. El moment culminant t辿
lloc quan Apol揃lo est a punt dagafar la jove. El
d辿u li va dir: "Ja que no pots 辿sser muller meva,
almenys sers el meu arbre. Sempre ornars els
meus cabells, la meva c鱈tara, oh llorer, i els
meus buiracs. Tu acompanyars els cabdills
llatins quan cantin el triomf... Com que la teva
testa 辿s sempre jove, sempre portar la gl嘆ria
dun fullatge perenne".
40. DETALL DE LA NIMFA DAFNE
El moment culminant del crit de la nimfa i de la
s炭plica ardent al seu pare queda reflectit
magistralment en el rostre de la jove: 束Els vents
despullaven el seu cos; lal竪 del d辿u que li venia a
lencontre feia vibrar els vestits i loreig lleu
semportava endarrere els seus cabells. La fugida
acreix la seva bellesa... Perdudes les forces, ella va
empal揃lidir i, ven巽uda pel treball de la rpida fuga,
suplica a Peneu, el seu pare: "Portam ajut, oh pare.
Si els rius teniu voluntat divina, destrueix amb un
canvi la bellesa amb qu竪 massa mhe complagut損.
45. Loraci坦 a lhort de Getseman鱈*. Francisco Salzillo, 1707-1783Loraci坦 a lhort de Getseman鱈*. Francisco Salzillo, 1707-1783
A difer竪ncia
dels grans
autors del
segle XVII, com
Monta単辿s o
Gregorio
Fern叩ndez,
Francisco
Salzillo no
aprofundeix en
els aspectes
dramtics de
les escenes,
centrant-se en
conceptes
naturalistes i
d'idealitzada
bellesa que
seran ja
transici坦 del
final del Barroc
al Rococ坦 i al
Neoclasicisme.
46. El sistema de treball de Salzillo eren els habituals en els tallers descultura. A partir dels
esbossos (que shan conservat), sorganitzava el treball en el taller, previ a la
manipulaci坦 de la fusta. Despr辿s del primer dibuix, Salzillo modelava lesb坦s amb argila,
guix o cera. No tots els treballs culminaven en una obra final, de manera que es
convertien en aut竪ntics llibres per a aprenents i oficials del taller.
