7. la »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±
•Download as PPTX, PDF•
0 likes•1,744 views
Gramà tica de la Llengua Catalana
7. la »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±
- 4. Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" és el signe anomenant »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±.
- 5. La »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾± té dues funcions: 1. Marcar, d'una banda, que soni la u dels dÃgrafs "que, qui, gue, gui", j a que es tracta de diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplecs "ue", "ui": qüe, qüi; güe, güi.
- 6. 2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocà lic en una situació de formar diftong, en realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com a semivocals.
- 7. AixÃ, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi els mots conduïa, països, peüc no formen diftong i sonen com a vocals.
- 8. Comentari -Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.
- 9. Com tot diftong decreixent, és la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong: però, com que en realitat no el forma, la »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾± s'escriu damunt la segona i.
- 10. AixÃ, igual que s'escriu "no ho menyspreïs", cal escriure "no ho enviïs" o be "copiïn això".
- 11. -Cal recordar, d'altra banda, que convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.
- 12. AixÃ, "ell copia", es fa tònica la sÃl·laba pi i no pas la co.
- 13. -L'accent substitueix en aquesta funció la »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾± quan el mot ha d'anar accentuat.
- 14. AixÃ, al mots LluÃs, conduÃem, conduÃeu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no formen diftong. En canvi, als mots Lluïsa, conduïes, conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha d'escriure »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±.
- 15. 7.2 Dièresi per »å±ð°ù¾±±¹²¹³¦¾±Ã³
- 16. Sovint la pronúncia no indica clarament si una "i" o una "u" formen o no diftongs i, per tant, si han de dur o no »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±.
- 17. Aquest sol ser el cas dels mots derivats següents, en els quals la "i" sona com a vocal i, per tant, ha de dur »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±:
- 18. 1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:
- 19. Derivats en -ment "agrair": agraïment; "ell aïlla": aïllament; "atapeir": atapeïment.
- 20. Derivats en -dor, -at "trair": traïdor; "veÃ": veïnat.
- 21. 2. Cultismes formats pels sufixos -tat, -dal
- 22. -iat: mots acabats en diftong, com d'"heroic", heroïcitat; d’estoic, estoïcitat.
- 23. -eïtat: mots acabats en i o u, com per exemple, d’"espontani", espontaneïtat; de "continu", continuïtat; d'"heterogeni": heterogeneïtat.
- 24. -oïdal: mots procedents de terminacions en -oide, com de"trapezoide", trapezoïdal.
- 25. 3. Altres mots que convé recordar. Entre d'altres: fluïdesa, suïcidi, diürètic, deïficar.
- 26. 7.3 Excepcions de la »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾±
- 27. La normativa determina una sèrie d'excepcions que afecten la classe següent de mots:
- 28. 1. Els verbs acabats en -air, -uir no duen »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾± a les formes d'infinitiu, gerundi, condicional i futur. AixÃ: produir, produint, produiré, produiria.
- 29. 2. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista, no duen tampoc »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾± damunt la "i", excepte el mot proïsme (que no es tracta d'un sufix). AixÃ: heroisme, egoisme, egoista, altruista.
- 30. 3. No s'escriu tampoc »å¾±Ã¨°ù±ð²õ¾± damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot quan s'hi ajunta un prefix acabat en vocal, com ara anti-, co-, contra-, re-, semi-. AixÃ: antiimperialista, coincidir, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.luminat.
- 31. 4. No en duen tampoc alguns mots acabats en les terminacions llatines -us, -um. AixÃ, els mots Pius, pòdium.