ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

7.2 vida politica i alternança

•Download as PPTX, PDF•
•
Antonio Egea
Antonio Egea
1 of 6
Download to read offline
7.2
• - Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partido Conservador. • - A Segasta va aglutinar progressistes, unionistes i republicans moderats, formant així el Partido Liberal. • - Conservadors i liberals: partits de minories. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal. • - Política: Conservadors: proposaven sufragi censatari. Liberals: proposaven sufragi universal. - L’objectiu de l’alternança era l’estabilitat institucional. • - Els conservadors es reunien amb Manuel Duran i Bas (jurista), Josep Berrer (fabricant de teixits), Manuel Girona (banquer), Joan Mañé (periodista) per formar una majoria parlamentaria que li permetés governar. Van oposar-se a la política centralitzadora de Cánovas i es van mostrar contraris el reformisme proposat pels liberals. Els liberals catalans es reunien amb progressistes, com Víctor Bakaguer i Francesc Rius. Defensaven un reformisme polític que estengués les llibertats individuals.
• El sistema del torn pacífic es va mantenir per la corrupció electoral. • El caciquisme: fenomen que es va desenvolupar a Espanya (destaca a Andalusia, Galícia i Castella) • L’adulteració del vot va aconseguir el pes electoral més gran dels districtes rurals, gracies a les trampes electorals. • El triomf del partit es va aconseguir pel falsejament dels resultats, i permetia la creació d’una majoria parlamentaria al partit governant. • Els cacics eren notables del medi rural, rics i amb influència en la vida local. Controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, entre altres tasques. Orientaven la direcció de vot i discriminaven els que no respectaven els seus interessos. • Els cacics manipulaven les eleccions, sobretot els governadors civils. • Tupinada: conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.
• Les eleccions que van fer entre 1876 i 1898: sis les van guanyar els conservadors i quatre els liberals. • La primera crisi del sistema es va produir per l’impacte del desastre del 1898 que va erosionar els politics i els partits dinàstics. • El Partido Conservador (1875-1881) va introduir el sufragi universal masculí al 1882. • Al 1884 Cánovas va tornar al poder. • El temor d’una desestabilització va impulsar un acord entre conservadors i liberals: Pacte d’El Pardo. La seva finalitat era garantir la monarquia enfront els carlins i republicans. • Durant el govern llarg de Sagasta (1885-1890) els liberals van impulsar una obra reformista per incorporar al sistema drets associats als ideals de la Revolució de 1868.
• Es va aprovar la Llei d’associacions (1887), eliminant la distinció entre partits legals i il·legals, assolint l’esclavitud i impulsant un nou codi civil. • La reforma més transcendent va ser la implantació del sufragi universal masculí en les eleccions generals (1890), ampliant el cens electoral donant vot als homes majors de 25 anys. • Es va mantenir el torn pacífic de partits: el 1890 pugen al poder els conservadors, i dos anys més tard pugen els liberals. • El 1895 Cánovas assumeix la presidència del govern fins al 1897 que va ser assassinat. • El personalisme del sistema va deteriorar els partits • Al Partido Liberal van sorgir personatges com Germán Gamazo i Antoni Maura que van provocar la desorganització del partit.
7.2 vida politica i alternança

More Related Content

7.2 vida politica i alternança

  • 1. 7.2
  • 2. • - Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partido Conservador. • - A Segasta va aglutinar progressistes, unionistes i republicans moderats, formant així el Partido Liberal. • - Conservadors i liberals: partits de minories. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal. • - Política: Conservadors: proposaven sufragi censatari. Liberals: proposaven sufragi universal. - L’objectiu de l’alternança era l’estabilitat institucional. • - Els conservadors es reunien amb Manuel Duran i Bas (jurista), Josep Berrer (fabricant de teixits), Manuel Girona (banquer), Joan Mañé (periodista) per formar una majoria parlamentaria que li permetés governar. Van oposar-se a la política centralitzadora de Cánovas i es van mostrar contraris el reformisme proposat pels liberals. Els liberals catalans es reunien amb progressistes, com Víctor Bakaguer i Francesc Rius. Defensaven un reformisme polític que estengués les llibertats individuals.
  • 3. • El sistema del torn pacífic es va mantenir per la corrupció electoral. • El caciquisme: fenomen que es va desenvolupar a Espanya (destaca a Andalusia, Galícia i Castella) • L’adulteració del vot va aconseguir el pes electoral més gran dels districtes rurals, gracies a les trampes electorals. • El triomf del partit es va aconseguir pel falsejament dels resultats, i permetia la creació d’una majoria parlamentaria al partit governant. • Els cacics eren notables del medi rural, rics i amb influència en la vida local. Controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, entre altres tasques. Orientaven la direcció de vot i discriminaven els que no respectaven els seus interessos. • Els cacics manipulaven les eleccions, sobretot els governadors civils. • Tupinada: conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.
  • 4. • Les eleccions que van fer entre 1876 i 1898: sis les van guanyar els conservadors i quatre els liberals. • La primera crisi del sistema es va produir per l’impacte del desastre del 1898 que va erosionar els politics i els partits dinàstics. • El Partido Conservador (1875-1881) va introduir el sufragi universal masculí al 1882. • Al 1884 Cánovas va tornar al poder. • El temor d’una desestabilització va impulsar un acord entre conservadors i liberals: Pacte d’El Pardo. La seva finalitat era garantir la monarquia enfront els carlins i republicans. • Durant el govern llarg de Sagasta (1885-1890) els liberals van impulsar una obra reformista per incorporar al sistema drets associats als ideals de la Revolució de 1868.
  • 5. • Es va aprovar la Llei d’associacions (1887), eliminant la distinció entre partits legals i il·legals, assolint l’esclavitud i impulsant un nou codi civil. • La reforma més transcendent va ser la implantació del sufragi universal masculí en les eleccions generals (1890), ampliant el cens electoral donant vot als homes majors de 25 anys. • Es va mantenir el torn pacífic de partits: el 1890 pugen al poder els conservadors, i dos anys més tard pugen els liberals. • El 1895 Cánovas assumeix la presidència del govern fins al 1897 que va ser assassinat. • El personalisme del sistema va deteriorar els partits • Al Partido Liberal van sorgir personatges com Germán Gamazo i Antoni Maura que van provocar la desorganització del partit.