2. 4.1 Cuba, la perla de les
Antilles
• Després de la Pau de Zanjón (1878) els cubans esperaven una
sèrie de reformes per part dels espanyols, però aquestes
peticions no van ser possibles a causa de la oposició de grans
propietaris.
• Cuba es va tornar bipartidista, es van crear dos grans partits:
el Partido Autonomista i la Unión Constitucional.
• José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano al 1893.
Que tenia com a objectiu la independència.
• El comerç exterior cubà principalment es dedicava a la venda de
sucre i tabac.
3. 4.2. La gran insurrecció
L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció, l’anomenada “Guerra
Chiquita”.
Al 1895 hi ha un nou aixecament que es va generalitzar: “El Grito de Baire”
Martínez Campos no pot controlar la situació a Cuba i pren el poder Valeriano
Weyler, qui pren un forta repressió. Va organitzar les concentracions de
camperols per evitar contacte amb els combatents.
En el terreny militar la situació no va ser favorable pels soldats espanyols.
El 1897 mor Cánovas i el substitueix Ramón Blanco, qui expulsa a Weyler.
Al 1896 hi ha una rebel·lió a les Filipines. Interes pels
espanyols pel tabac i per que era una font de comerç amb
el continent asiàtic.
El nou govern va establir una pacificació momentània.
4. 4.3. La intervenció dels
estats units
1895 es va fer evident l’independentisme cubà,
1898 cuirassat Maine pateix explosió, pretext per inciar el
conflicte.
Inici de la guerra Hispanonord-americana.
Batalla de Santiago, Batalla de Cavité.
1898 es signà la Pau de París,
abandonar Cuba, Puerto rico i les
filipines – Protectorat nord-americà.
5. 4.4. Les actituds dels
catalans davant la guerra
-Quan esclata la guerra la majoria de les claesses benestants i les
principals entitats econòmiques catalanes, van defensar
l'esànyolitat de les colònies.
-En canvi les classes populars, que patien les conseqüències de
l'injust servei militar, van mostrar un clar sentiment d'oposició
contra la guerra, basant-se en actituds antimilitaristes i en e rebutj
de les quintes.
-Pel que fa a la premsa, no va atacar als patriotistes cubans fins
l'any 1887, quan van criticar el fracàs del projecte autonomista del
govern liberal de Sagasta i van defensar la necessitat d'aconseguir
la pau amb una negociació.
