ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

7.vés me dient mentides mentre em tenyeixes la cabellera

•Download as DOCX, PDF•
•
A
Andrea Lomas

Guión para el vídeo realizado en clase de MRTPEAE. Universitat de les Illes Balears.

1 of 2
Download to read offline
VÉS-ME DIENT MENTIDES MENTRE EM TENYEIXES LA CABELLERA Marta Martínez Reus Personatges: Mònica: Cap d’ungrup de droguesdel nord,que vol juntar-se ambenJoaquimpertenirmés poder. Peròno potperquè na Mònica novol en Frederic. Joaquim: Capd’un grupde droguesdel sud,que vol juntar-se ambnaMònica,peròprimerha d’acabar amb enFrederic. Clàudia:Enamorada d’enJoaquimi ajudantenganyadade naMònica. Frederic:Ajudantenganyatd’enJoaquim. Francesc: Pare de na Clàudiai propietari de lagranja. Escena I Granja Es Burotell, en un dia plujós, dins l’ habitació de Na Clàudia, que entra tota enfadada i plorant. Mònica: Clàudia!noemdonisaquestensurt,què etpassa?Noestàsbé? Clàudia:Estic finsalsnassosd’enJoaquim, ésunmentideri unestúpid! Francesc (senten en Francesc):Clàudiaque sónaquestscrits?Vull descansar! Clàudia:Shhh!(En veu baixa) Aquestimbècil estavafumant-selanostradroga,i enrotllant-se ambuna noia,benlletjapercert. Mònica: La nostra droga? Que li he ditque no la toqui!!Ell té el seugrup! Clàudia : Aixòésnomésel que hasescoltat?Quinaamigaets,cadascú amb lessevescoses... Na Clàudia comença a plorar, na Mònica l’abraça mentres s’asseuen en el llit. Mònica: Què et passa? Clàudia:Mira que emsobrenparaules,perònotencres a dir.No vull parlar,vésa vigilarlesteves drogues. Mònica: VaClàudiano etposisaixí!Posa’tguapa i agafa-hotot, que avui vespre hi haun trull de contrabando,untrullerenel penya-segat. Na Mònica omple el cotxe i farta d’esperar puja a l’habitació, estira Na Clàudia pel braç, a empentes surten de l’ habitació, baixen les escales i agafen les claus del cotxe. Francesc: On aneu?(Baixa el teló) Escena II Al penya-segat. Mònica: Clàudia,aquestfundade volantde cotxe noésteva… Clàudia:Ara sí, era d’enJoaquim,peròm’ agradava , quan se n’adoni veuràscomme’nriuré.(Riuen totesdues) Clàudia:Aquell cotxe de colorverd,segurque ésd’enJoaquim. Mònica: Segurque enJoaquimestàdinsaquesttrull. La porta s’obri de cop, és en Joaquim, s’està amagant, i de sobte veu que és el cotxe de na Clàudia.
Joaquim: Clàudia!(Na Clàudia no li fa gensde cas).Clàudia,que fasaquí? (No li fa cas). Saps…?Tothom té defectes,joencarat’ enyor... (Na Clàudia el mira, però no respon).Perdona’m, etnecessit…(Na clàudia el besa,ell somriu i s’en va.Quan surtdel cotxe s’amaga on hiha en Frederic i parla amb ell) Frederic:Què?T’ha perdonatlabeneitaaquesta? Joaquim: Sí, noet preocupisaquestam’estima,nos’adonade res. (Riuen totdos) Frederic:Avui vespre vésal llitambella,roba-litotel que puguis.Quedaambellai naMònica, fesque sembli totculpaseva,hade semblarque naClàudiai na Mònica es vanenfrontar,tenenmolta informació,i comencenamolestar.Hohas entèsbé? Joaquim: NaMònica també ha de morir? Frederic:Joaquim ésqui mésinformacióté!Pensa-hobé,totpernosaltres. Joaquim: Noet preocupis (lidóna un copetal braç),jom’encarregde tot(somriu). En Federic se’n va i en Joaquim crida na Mònica. Escena III Arriba la nit,en Joaquimentra a la granja. Joaquim: Clàudia!t’enyoravamolt,podemparlarenunllocméstranquil,potserla tevahabitació?(Na Clàudia afirma amb el cap i l’agafa pelbraç,arriben a l’habitació i s’asseuen alllit). Clàudia,t’estim,sé que m’he portatcom un imbécil,peròvull estarambtu,necessitque emperdonis,tuetstotel que el meucos demana,nopuc viure sense tu… (Na clàudia s’hi tira damunt,esbesen comencen a despullar-se i passen la nit junts). Al matí en Joaquim veu una bossa de bolquers grossa i un pot de pintura verda d’ungles. Joaquim (agafantla bossa debolquersgrossa i la pintura verda d’ungles):Perquè ésaixò? Clàudia:(Sospir) Joaquim...esticembarassadade tu,d’unmesi mig,nosabia com dir-te totaixò.. (Joaquims’aixeca ràpid).Amormeu!noetpreocupis,nosaltresensestimemi podem, juntspodem! Joaquim: Jono t’estim! Clàudia:Però..Però...nom’hopuccreure!Comhas pogut!El sexe sense amorésunaexperiència buida!! Joaquim: Peròcom a experiènciabuidaésunade lesmillors,i éslaque a mi m’agrada!! ( Na clàudia plorant,es posa dretai se’n va a la cuina,en Joaquimli va darrera).Clàudia!Clàudia! Clàudia!no el tindràs,no? Clàudia:Aquestninno té cap culpa de tenirunpare com tu,ell no ha de morir! Joaquim: Clàudia,oell otot dos,peròtu no tindràsun fill meu!M’has sentit!? Clàudia:Fora de ca meva,ara mateix!! Joaquim agafa un ganivet, i va ràpidament cap a na Clàudia, comencen a forcejar, na Mònica sent els crits, hi va correnti quan veu la situació agafa l’escopeta queera prop de la porta i dispara a na Clàudia. En Francesc, arriba a casa, comença a plorar. Na Mònica li dispara. Mònica: Ara ja tenimtotel poder,nohi ha ningúque ensmolesti,jam’he encarregatd’enFrederic,tot ésnostre. Na Mònica s’acosta a en Joaquim i el besa, mentre el teló es tanca.

More Related Content

7.vés me dient mentides mentre em tenyeixes la cabellera

  • 1. VÉS-ME DIENT MENTIDES MENTRE EM TENYEIXES LA CABELLERA Marta Martínez Reus Personatges: Mònica: Cap d’ungrup de droguesdel nord,que vol juntar-se ambenJoaquimpertenirmés poder. Peròno potperquè na Mònica novol en Frederic. Joaquim: Capd’un grupde droguesdel sud,que vol juntar-se ambnaMònica,peròprimerha d’acabar amb enFrederic. Clàudia:Enamorada d’enJoaquimi ajudantenganyadade naMònica. Frederic:Ajudantenganyatd’enJoaquim. Francesc: Pare de na Clàudiai propietari de lagranja. Escena I Granja Es Burotell, en un dia plujós, dins l’ habitació de Na Clàudia, que entra tota enfadada i plorant. Mònica: Clàudia!noemdonisaquestensurt,què etpassa?Noestàsbé? Clàudia:Estic finsalsnassosd’enJoaquim, ésunmentideri unestúpid! Francesc (senten en Francesc):Clàudiaque sónaquestscrits?Vull descansar! Clàudia:Shhh!(En veu baixa) Aquestimbècil estavafumant-selanostradroga,i enrotllant-se ambuna noia,benlletjapercert. Mònica: La nostra droga? Que li he ditque no la toqui!!Ell té el seugrup! Clàudia : Aixòésnomésel que hasescoltat?Quinaamigaets,cadascú amb lessevescoses... Na Clàudia comença a plorar, na Mònica l’abraça mentres s’asseuen en el llit. Mònica: Què et passa? Clàudia:Mira que emsobrenparaules,perònotencres a dir.No vull parlar,vésa vigilarlesteves drogues. Mònica: VaClàudiano etposisaixí!Posa’tguapa i agafa-hotot, que avui vespre hi haun trull de contrabando,untrullerenel penya-segat. Na Mònica omple el cotxe i farta d’esperar puja a l’habitació, estira Na Clàudia pel braç, a empentes surten de l’ habitació, baixen les escales i agafen les claus del cotxe. Francesc: On aneu?(Baixa el teló) Escena II Al penya-segat. Mònica: Clàudia,aquestfundade volantde cotxe noésteva… Clàudia:Ara sí, era d’enJoaquim,peròm’ agradava , quan se n’adoni veuràscomme’nriuré.(Riuen totesdues) Clàudia:Aquell cotxe de colorverd,segurque ésd’enJoaquim. Mònica: Segurque enJoaquimestàdinsaquesttrull. La porta s’obri de cop, és en Joaquim, s’està amagant, i de sobte veu que és el cotxe de na Clàudia.
  • 2. Joaquim: Clàudia!(Na Clàudia no li fa gensde cas).Clàudia,que fasaquí? (No li fa cas). Saps…?Tothom té defectes,joencarat’ enyor... (Na Clàudia el mira, però no respon).Perdona’m, etnecessit…(Na clàudia el besa,ell somriu i s’en va.Quan surtdel cotxe s’amaga on hiha en Frederic i parla amb ell) Frederic:Què?T’ha perdonatlabeneitaaquesta? Joaquim: Sí, noet preocupisaquestam’estima,nos’adonade res. (Riuen totdos) Frederic:Avui vespre vésal llitambella,roba-litotel que puguis.Quedaambellai naMònica, fesque sembli totculpaseva,hade semblarque naClàudiai na Mònica es vanenfrontar,tenenmolta informació,i comencenamolestar.Hohas entèsbé? Joaquim: NaMònica també ha de morir? Frederic:Joaquim ésqui mésinformacióté!Pensa-hobé,totpernosaltres. Joaquim: Noet preocupis (lidóna un copetal braç),jom’encarregde tot(somriu). En Federic se’n va i en Joaquim crida na Mònica. Escena III Arriba la nit,en Joaquimentra a la granja. Joaquim: Clàudia!t’enyoravamolt,podemparlarenunllocméstranquil,potserla tevahabitació?(Na Clàudia afirma amb el cap i l’agafa pelbraç,arriben a l’habitació i s’asseuen alllit). Clàudia,t’estim,sé que m’he portatcom un imbécil,peròvull estarambtu,necessitque emperdonis,tuetstotel que el meucos demana,nopuc viure sense tu… (Na clàudia s’hi tira damunt,esbesen comencen a despullar-se i passen la nit junts). Al matí en Joaquim veu una bossa de bolquers grossa i un pot de pintura verda d’ungles. Joaquim (agafantla bossa debolquersgrossa i la pintura verda d’ungles):Perquè ésaixò? Clàudia:(Sospir) Joaquim...esticembarassadade tu,d’unmesi mig,nosabia com dir-te totaixò.. (Joaquims’aixeca ràpid).Amormeu!noetpreocupis,nosaltresensestimemi podem, juntspodem! Joaquim: Jono t’estim! Clàudia:Però..Però...nom’hopuccreure!Comhas pogut!El sexe sense amorésunaexperiència buida!! Joaquim: Peròcom a experiènciabuidaésunade lesmillors,i éslaque a mi m’agrada!! ( Na clàudia plorant,es posa dretai se’n va a la cuina,en Joaquimli va darrera).Clàudia!Clàudia! Clàudia!no el tindràs,no? Clàudia:Aquestninno té cap culpa de tenirunpare com tu,ell no ha de morir! Joaquim: Clàudia,oell otot dos,peròtu no tindràsun fill meu!M’has sentit!? Clàudia:Fora de ca meva,ara mateix!! Joaquim agafa un ganivet, i va ràpidament cap a na Clàudia, comencen a forcejar, na Mònica sent els crits, hi va correnti quan veu la situació agafa l’escopeta queera prop de la porta i dispara a na Clàudia. En Francesc, arriba a casa, comença a plorar. Na Mònica li dispara. Mònica: Ara ja tenimtotel poder,nohi ha ningúque ensmolesti,jam’he encarregatd’enFrederic,tot ésnostre. Na Mònica s’acosta a en Joaquim i el besa, mentre el teló es tanca.