�ݺ�ߣ

1.- L’adveniment de la República Dictadura de Berenguer Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 convoca Victòria republicana (a les principals ciutats) Proclamació de la República (14 d’abril) 1930 Pacte de Sant Sebastià Comitè revolucionari Insurrecció armada Mobilitzacions populars Enderrocar la monarquia Instaurar la República Crear un règim amb autonomies Govern provisional ( Niceto Alcalà Zamora) 1 Recordeu… a finals de la dictadura Es realitza el Es crea un Amb l’objectiu de Que provoqui la Substituït per l’Almirall Aznar (recorda l’article d’Ortega y Gasset “el error Berenguer”)

2 2.- El context nacional i internacional Context mundial Crisi econòmica (la Gran Depressió dels trenta) Crisi de la democràcia Ascens dels règims feixistes i totalitaris Feixisme italià Nazisme alemany Estalinisme Context nacional: Diversitat política a Espanya Esquerres Republicans i regionalistes Dretes PSOE UGT CNT-FAI PCE POUM Partido Radical Acción Republicana ERC Lliga , PNB.... CEDA Monàrquics Carlins JONS Falange

Juliol 1936 1933 1936 1931 Bienni progressista Bienni conservador Govern del Front Popular Època de reformes (Constitució de 1931) Retorn de la dreta (actitud reaccionària) Provoca l’acció revolucionària de l’esquerra (Revolució de 1934) Torna el reformisme esquerrà Que provocarà la conspiració militar 3 3.- Etapes de la República

1931-1933 Bienni progressista President de la República: Alcalà Zamora Cap de govern: Manuel Azaña La constitució de 1931 La qüestió autonòmica La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Democràtica (sufragi universal- vot de la dona) Corts unicamerals (Congrés dels diputats) El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys) Nomena i destitueix el cap del govern Dissold i convoca les Corts Es reconeix les llibertats individuals Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa La qüestió religiosa en reconèixer l’ Estat laic (separació Església_Estat) La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia Catalunya Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu Estatut d’Autonomia del 1932 Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a l’ Estatut d’Autonomia de 1936 País Basc 4 Eleccions Els principals problemes en l’elaboració de la Constitució

Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat) Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt -Secularització dels usos socials (cementiris, llei del divorci) -Control estatal sobre les activitats de les associacions religioses -Reversió a l’Estat d’una parts del patrimoni nacional dels béns eclesiàstics -L’eliminació de la influència religiosa en l’ensenyament . Dissolució de la Companyia de Jesús .Llei de congregacions (1933) ( Regularització i fiscalització d’activitats, prohibició d’exercir l’ensenyament) 1931-1933 Bienni progressista Les reformes Religioses Militars Agràries Socials La construcció d’una República democràtica i d’esquerres A través de l’expropiació, amb indemnització o no. IRA (Institut de Reforma Agrària) Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932 Objectius : Eliminar el latifundisme Crear una classe de petits propietaris -Mancances tècniques, manca de diners, lentitud, oposició dels propietaris Problemes: Situació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesos Educació: Escolarització, «missions pedagògiques» 5 @

Els problemes del Bienni Progressista Oposició de la dreta Monàrquica Revolta militar (Sanjurjo, 1932) CEDA (Catòlica) Oposició d’extrema esquerra CNT - FAI UGT Agitació social Castilblanco, 1931 Casas Viejas, 1933 La repressió contra l’agitació social provoca La desunió de l’esquerra i el descrèdit d’Azaña Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña convoca noves eleccions - Vota la dona - Abstencionisme anarquista - Desunió de l’esquerra - Concentració de la dreta 1933 Victòria de la CEDA Bienni progressista 1931-1933 6

1933 Bienni conservador 7 Desembre de 1933: Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical) Octubre 34: la CEDA entra al govern de Lerroux (tres ministres de la CEDA) «Bienni Negre» El govern radicalcedista Anul·lació reformes progressistes Amnistia als sublevats del 32 (Sanjurjo) Retorn de l’Església a l’ensenyament Revisió Reforma Agrària Enfrontament amb la Generalitat La Revolució d’Octubre de 1934 Vaga general del 5 d’octubre Insurrecció obrera a Astúries (repressió de l’Exèrcit, Estat de Guerra) A Catalunya Lluís Companys proclama L’ Estat Català provoca Eleccions

1933 Bienni conservador 8 La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo) Actitud molt reaccionària del govern: -Apropament diplomàtic amb l’Alemanya Nazi -Es beneficia a militars antirepublicans (Franco, Mola...) -Accions de la patronal injustes amb dirigents sindicals L’ambient social i polític es complica amb l’ ascens important de l’ extrema dreta espanyola (Bloque Nacional i Falange) Però a més... La desfeta del Partit Radical provoca la convocatòria de noves eleccions per Alcalà Zamora Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans, amb recolzament de la CNT) La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936

1936 9 Govern del Front Popular El poder queda en mans de l’ esquerra Augmenta la polarització política i el deteriorament de la convivència social Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934 Restauració de la Generalitat de Catalunya Tramitació estatuts gallec i basc Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres) Azaña es converteix en president de la república (maig del 36) Eleccions @

1936 10 Govern del Front Popular Els problemes i l’oposició Partits republicans i el Partit Comunista Largo Caballero (PSOE, UGT) CNT-FAI Divisió de l’esquerra Radicalització de l’oposició El sector conservador te por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera) Bloque Nacional i CEDA Ordre, propietat, religió i pàtria violència d’extrema dreta Bloque, Falange (grups paramilitars) «Dialèctica de les pistoles» Assassinats (José Castillo, Calvo Sotelo) Desestabilitzar el sistema Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...) Desencadena amb l’objectiu de Per tal de provocar una Que ens durà al 18 de juliol Reformista i democràtica Revolucionària

@ 1936 11 Govern del Front Popular Cartells de les eleccions

13 ERC; 19 PCE i altres partits d’esquerres; 21 Eleccions generals de 1933

14 Eleccions generals del 16 de febrer de 1936

15 Eleccions generals de 1931 PCE i altres partits d’esquerres; 21 ERC; 19 Eleccions generals de 1933 Eleccions generals del 16 de febrer de 1936

17 CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA ESPAÑOLA TÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generales Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada. Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley. Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial. Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12. Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones: a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la región. b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de autonomía hasta transcurridos cinco años. c) Que lo aprueben las Cortes. Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos 15 y 16.

�ݺ�ߣ

8 la ii_republica

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to 8 la ii_republica (20)

More from Armand Figuera (20)

8 la ii_republica