2. Caracter鱈stiques de la pintura barroca
italiana
Roma es converteix en la Meca dels pintors europeus. Amb tot, hi ha continus despla巽aments a les
principals corts europees (Par鱈s, Londres, La Haia, Madrid)
Interessar lexpressi坦 dels sentiments interiors: passions i temperaments, reflectits en rostres i
gestos.
La pintura del barroc aporta moviment, realisme i teatralitat. Gust pel que 辿s efectista i aparat坦s
El naturalisme porta a representar el dolor, la deformitat, cadvers, ...
Importncia vital de la llum i els contrastos de llums i ombres
Generalitzaci坦 de loli i la tela i el fresc, encara que nom辿s circumscrit a les voltes
Predilecci坦 pel tema religi坦s. Tamb辿 els pagans, aix鱈 com les gl嘆ries celestes, els m鱈stics i els mrtirs.
Predomini de dues tend竪ncies art鱈stiques:
TENEBRISMETENEBRISME representat magistralment per Michelangelo Merisi il Caravaggio. Consisteix a
accentuar els contrastos entre zones il揃luminades i zones dombra. Crear un gran nombre de seguidors:
Rembrant, Brueghel, Vel叩zquez, Ribera, Ribera, Valdez Leal, etc.
IDEALISMEIDEALISME caracteritzat per una paleta cromtica aclarida, amb espais difans on les figures es mouen
amb comoditat, sense estretors. Els germans Carracci, fundadors de lAcademia degli Incamminati, amb
Guercino, Reni i el Domenichino, en seran els principals representants
3. La mort de la mare de D辿u. 1601-1606).
Oli, 369 x 245 m. Michelangelo
Merisi, il Caravaggio
Caravaggio surt del corrent establert en
la temtica religiosa perqu竪 presenta la
figura de la Mare de D辿u com si es
tract辿s duna dona ofegada, amb els
peus descal巽os, el ventre inflat i ajaguda
en una llitera. Les persones que
lenvolten semblen tretes duna sala de
vetlla i manifesten els diferents
comportaments que shi solen donar: el
plor, la indifer竪ncia, la consternaci坦, la
reflexi坦... Els uns amb una actitud
solidria i els altres sent-hi i prou. Tot el
conjunt demostra que lartista busca la
font d'informaci坦 de la interpretaci坦 del
fenomen religi坦s en la vida quotidiana i
no en la tradici坦 i el convencionalisme.
4. EL GRUP DAPSTOLS
La realitat sociol嘆gica de la mort la representen el grup dacompanyants. I Caravaggio es recrea a
presentar les diverses actituds que es donen en una circumstncia com aquesta. Ja no es tracta de
recrear-se en actituds que moguin a pietat i devoci坦, sin坦 una reflexi坦 que inclou, tamb辿, un canvi
dactitud davant el fet m辿s transcendental de lexist竪ncia de la humanitat.
En la pintura de Caravaggio la visi坦 del fenomen pren un sentit nou. No n'hi ha prou de presentar la
revelaci坦 dictada als humans, sin坦 que cal valorar-ne l'acceptaci坦.
5. La mare de D辿u i Maria Magdalena
Despr辿s del concili de Trento shavia suscitat un fort debat sobre si la Mare de D辿u havia mort com
qualsevol 辿sser hum o b辿 si, com que era lliure del pecat original, havia experimentat un trnsit
directament al cel sense haver de passar per la mort f鱈sica. Caravaggio pren partit decidit per la
primera posici坦 ja que presenta la mort amb tota la cruesa i com a fenomen social.
Per Caravaggio, lart consisteix a contraposar el valor moral de la vida quotidiana al valor
intel揃lectual de les teories. Per aix嘆 el plor i el final de lexist竪ncia s坦n prioritaris a altres postulats
te嘆rics i doctrinals.
6. LA VOCACI DE SANT
MATEU 322x340 cm.
Capella Contarelli, a San
Luigi dei Francesi, a
Roma.
Fidel a la seva ideologia,
Caravaggio presenta el
tema evang竪lic del
moment en qu竪 Crist
crida Mateu perqu竪 el
segueixi com si es
tract辿s duna escena
actual: roba, mobles,
personatges...
Nom辿s les figures de Crist i sant Pere respecten el seu moment hist嘆ric. La llum i la l鱈nia de la m de
Crist segueixen la mateixa direcci坦: Mateu, el qual, sorpr竪s per la crida, sembla que encara prefereix
lofici de banquer.
La llum, directa i coprotagonista de lescena, ajuda a refor巽ar lambientaci坦 teatral del conjunt
10. JUDITH I HOLOFERNES*JUDITH I HOLOFERNES*, Artemisia Gentileschi.
1620. Oli/tela; 159 x 126 cm.
Oli, 199X162
11. Judit i Holofernes, vist per altres pintors
Caravaggio
Goya
Procedeix de les Pintures Negres de la Quinta del Sordo, originriament oli
sobre mur, ara sobre llen巽
13. Guido Reni
El carro dApol揃lo., precedit per lAurora.
Fresc del Palau Rospigliosi. Roma
Atalanta i Hip嘆menes
14. Pintura barroca holandesa
Despr辿s de la separaci坦 dels Pa誰sos Baixos entre Flandes (prov鱈ncia espanyola) i Holanda, en aquest pa鱈s
es va desenvolupar una escola pict嘆rica de marcat carcter nacional.
La clientela dels pintors holandesos era la burgesia enriquida pel comer巽 que demanava quadres de petit
format per decorar les cases.
Es va conrear el retrat, individual i col揃lectiu; les escenes costumistes i dom竪stiques; els paisatges i les
natures mortes (bodegons).
La temtica religiosa no 辿s absent, per嘆 si molt minoritria.
Els pintors m辿s significatius daquesta escola s坦n: Vermeer, Rembrandt, Hals, Judit Leyster,...
15. Durant el Barroc el paisatge es
va comen巽ar a fer servir com a
tema en la pintura. Fins
aleshores nom辿s servia per
acompanyar una escena o un
personatge. Interessava m辿s el
tema religi坦s o mitol嘆gic que la
descoberta de la naturalesa pels
valors que ella mateixa t辿.
Amb la pintura holandesa va ser
descobrir el valor del paisatge. I
Vermeer fou un dels artistes
que, amb la Vista de Delft,
permeten veuren el sentit.
La quotidianitat de la vida (i del
paisatge) 辿s el gran valor
d'aquest quadre. Descobrir
aquesta dimensi坦 辿s un treball
de la gent sensible i dels artistes.
16. El carrer坦. Aquest quadre, que
probablement reflecteix la vista de la
ciutat que Vermeer devia tenir des del
seu taller, 辿s laltra obra 束at鱈pica損 en
lescassa producci坦 de lartista. Es tracta
dun carrer坦 sense magnific竪ncies i on
transcorre la quotidianitat de la vida. No
se n'ha de subratllar res, el que hi surt t辿
valor per ell mateix: la pobresa dels
materials dominants (l'obra vista), les
grans finestres que deixen entrar molta
claror, les teulades inclinades, les
entrades a les depend竪ncies... I enmig
d'aquesta simplicitat aparent, hi ha la
vida que protagonitza la figura femenina,
com 辿s normal en lobra de Vermeer.
Per aconseguir aquests efectes, per嘆
Vermeer no utilitza cap punt de fuga a
lestil de la perspectiva renaixentista i, a
pesar de tot, crea un espai duna gran
profunditat.
18. La cuinera. En les obres dinteriors 辿s on es manifesta la
profunda sensibilitat de Vermeer. Lobra, petita, tan sols fa
45x41 cm, mostra sense pretensions la vida quotidiana de
moltes dones a casa seva. Cada objecte, cada aliment (la llet, el
pa, el cistell, el tamboret, el vestit de la dona...) ressalten per la
vida que hi d坦na la llum intimista, que ho presideix tot. Els
bodegons de sobre-taula, la paret i el terra, s坦n obres en elles
mateixes.
La puntaire. En aquest cas, la figura es retalla
sobre un fons de llum que genera un conjunt
dombres transparents de gran bellesa. De forma
excepcional, el focus de llum se situa a la dreta.
19. La noia de la perla. Per lexpressi坦 i la textura se lha
comparat amb obres de Leonardo da Vinci. El relleu
que aconsegueix sobre el fons negre i la llum lateral
la converteix en una petita obra mestra.
20. Noia de blau llegint una carta. La dona 辿s el personatge habitual en lobra de Vermeer. Com que el seu hbitat habitual
辿s linterior de la casa i les seves ocupacions s坦n les de la pr嘆pia condici坦, lartista ho aprofita per donar la seva
particular visi坦 de la vida. La pau i la intimitat s坦n els elements que destaquen. La intimitat de lhabitaci坦 i la intimitat de
la persona expressada en un moment ben expl鱈cit: llegint una carta personal. La resta dobjectes (les cadires, el llibre, la
paret, el tap鱈s, etc.) tenen una simple pres竪ncia testimonial al voltant del senzill i 束sublim損 gest triat per lartista.
21. Franz Hals, Amberes 1585- Haarlem, 1666
La gitana
Regents de lHospici de Haarlem
Pintor holand竪s, un dels grans mestres en lart de retrat.
La seva obra provoca una gran admiraci坦 per una brillant representaci坦 de la llum i la llibertat en l炭s dels
pinzells.
El m炭sic
22. FRANZ HALS: BANQUET DE LA MILCIA DE SANT JORDI
Franz Hals va pintar aquest retrat de grup lany 1616, quinze anys justos abans que Rembrandt realitz辿s
La lli巽坦 danatomia del Doctor Tulp. En tots dos casos es tracta dun retrat de grup. Tot i aix嘆, les
difer竪ncies s坦n molt grans. Franz Hals va mirar de presentar-hi el grup en un moment solemne al voltant
duna taula ben servida i presidit per la bandera del gremi, i, tamb辿, hi va voler deixar ben perfilada la
personalitat burgesa dels seus membres. S'hi traspua el desig de Hals de deixar ben contents els seus
clients. La mateixa disposici坦 horitzontal dels personatges, que segueix la l鱈nia compositiva que marca la
taula, i la pres竪ncia del paisatge de fons mostren una obra allunyada de la de Rembrandt.
23. Judith Leyster (1609-1660)
Neix el 1609 a Haarlem on el seu pare regentava una hostal que va tancar quan Judith tenia quinze anys.
Davant la fallida familiar es va veure en l'obligaci坦 d'aprendre un ofici i va triar la pintura entrant en
l'estudi del pintor Ampzing. Amiga de Franz Hals, la seva obra va influir profundament en l'estil de la
pintora.
En 1636 es casa amb el c竪lebre pintor de g竪nere Jan Miense Molenaer establint-se a Amsterdam. Onze
anys despr辿s es traslladen a Heemstede un suburbi d'Haarlem on mor el 1660
Alterna el retrat amb les escenes de g竪nere. s fam坦s El Concert de 1633 conservat en el National
Museum of Women in the Arts de Washington, tema molt freq端ent pels artistes dels Pa誰sos Baixos en
aquell temps i en el qual s'aprecien clarament influ竪ncies de Franz Hals i de Caravaggio. Va ser tan
estreta la relaci坦 professional entre aquell i Judith Leyster que algunes obres d'aquesta van ser
atribu誰des a Hals com va oc坦rrer amb el Retrat de nena de la Fundaci坦 Rau.
Despr辿s del seu matrimoni es va allunyar de l'estil d'Hals per a anar apropant-se al del seu marit.
25. El grup sorganitza al
voltant del cadver i shi
dibuixen cercles conc竪ntrics
fins a arribar al personatge
del fons, que 辿s el v竪rtex de
la composici坦, la qual es
refor巽a mitjan巽ant una
diagonal que neix en el
llibre del primer pla
(inferior dret) i que arriba
fins al personatge del fons,
diagonal duna intensa
penetraci坦 visual que
involucra tots els
personatges retratats. El
mateix conjunt senriqueix
amb diagonals
contraposades que
dibuixen els personatges
agrupats de dos en dos.
26. Ronda de nit
Aquest quadre, conegut
tamb辿 per La companyia del
capit Frans Banning Cocq,
辿s una de les obres m辿s
emblemtiques de la pintura
universal. Fou un encrrec
de la caserna de la gurdia
c鱈vica dAmsterdam el 1642.
El quadre, de grans
dimensions (360x438 cm),
mostra quan el capit Cocq
d坦na les ordres perqu竪 la
comitiva inici誰 la marxa.
Actualment es veuen 28
membres dels 30 que hi
havia abans que lobra fos
retallada per col揃locar-la en
un nou empla巽ament.
En lescena, aparentment ca嘆tica i en ple ritme de dispersi坦, criden latenci坦 el treball de la llum i les
alternatives que marca el primer pla. El conjunt reflecteix perfectament la personalitat duna agrupaci坦
de les caracter鱈stiques de la retratada. Lobra sallunya dels ideals presentats per Frans Hals.
28. El bou escorxat Oli/taula
(67 x 94 cm) 1655. Museu del Louvre
Aquesta pintura destaca per l'inusual del
tema, per la realitzaci坦 a grans pinzellades
i labundncia de mat竪ria pict嘆rica.
29. Altres obres de Rembrandt
Dona banyant-se Bany de Betsab辿
Meditaci坦 del fil嘆sof
32. Pintura barroca flamenca
Lenfrontament entre cat嘆lics i protestants, els desenvolupament del comer巽 i el desig
dindepend竪ncia van produir, en el segle XVII, lescissi坦 dels Pa誰sos Baixos en dues entitats:
Holanda, protestant, democrtica i burgesa
Flandes, cat嘆lica, aristocrtica i monrquica, sota domini espanyol fins 1714
Si b辿 Flandes havia tingut pintors de renom a final de lEdat Mitjana, no ser fins laparici坦 de Rubens
que torni a sobresortir el carcter peculiar daquest territori.
El catolicisme, mantingut per les tropes espanyoles, va donar un gran impuls a la temtica religiosa,
per嘆 sempre amb un to m辿s tebi que no pas els pintors espanyols.
Tamb辿 apareixeran altres temtiques inclinades a loptimisme i a lalegria, en resum als aspectes m辿s
agradables de lexist竪ncia.
Les escenes costumistes, doncs, com ara casaments, festes rurals,... seran temes conreats sovint.
Tamb辿 les natures mortes, que mostraran tot un ventalls de rebosts plens a vessar de menges
exquisides, amb grans peces de cacera, taules opulentes, fruites ex嘆tiques i aliments variats, tan
allunyats dels austers bodegons espanyols contemporanis.
33. Les Tres Grcies 辿s un encrrec del monarca
Felip IV. El tema prov辿 de la mitologia clssica,
del qual lartista va oferir una visi坦 molt
personal. Darrere de l'escena hi ha el mite del
judici de Paris, de qu竪 Rubens pren nom辿s la
figura dels tres personatges femenins amb una
clara refer竪ncia a la seva dona. Representen
tres muses que estan relacionades amb la
castedat, la bellesa i lamor.
Rubens va ser un mestre del nu femen鱈, que va
repetir sovint en les seves obres. La carn i els
volums dels cossos de les dones apareixen
destacats per una llum daurada. Els colors dels
cossos, les torsions i la gesticulaci坦 que fan i el
protagonisme que hi exerceixen les dones
confirmen el paper destacat que tenien en la
producci坦 rubensiana. Per嘆 no es pot oblidar
que els cnons est竪tics han variat.
El contrast amb lobra de Rafael 辿s evident.
34. EL DUC DE LERMA
Les relacions de Rubens amb la cort
espanyola es manifestaren en la producci坦
de Rubens en diverses temtiques, una de
les quals va ser el retrat, treballat de
maneres diferents. Un model de retrat
que tindr molt d'竪xit (Vel叩zquez el
repetiria) consistia en la recuperaci坦 de
lescultura renaixentista de Verrocchio i
Donatello, els quals, al seu torn, es
basaven en un prototipus de lantic Imperi
rom.
En el quadre de Rubens la figura del noble
militar espanyol destaca del paisatge
exuberant i dels n炭vols, que omplen la
major part de la composici坦; la
personalitat de militar del duc de Lerma es
refor巽a amb el fons de batalla a la part
inferior. Cal destacar tamb辿 el tractament
del cavall que sembla levitar en lespai.
35. El rapte de les filles de
Leucip.
El referent mitol嘆gic en aquest
quadre de Rubens sha
d'entendre des d'un punt de vista
vital i al揃leg嘆ric d'acord amb una
interpretaci坦 correcta de la
iconografia barroca. Es tracta
duna al揃legoria de lnima
humana, que 辿s transportada al
cel, cap on dirigeix la mirada una
de les filles de Leucip, Hilria,
mentre 辿s presa per Cstor. s
una interpretaci坦 ben personal
del tema de l竪xtasi, ja treballat
per Bernini en les seves
escultures m辿s destacades.
Tanmateix, aquesta obra del
1618 destaca per la composici坦
geom竪trica i per l'antagonisme
entre els diversos elements i els
personatges (homes, dones i
cavalls).
36. Autoretrat amb Isabella Brandt.
Si la figura femenina 辿s molt important
en la producci坦 de Rubens, cada una de
les seves dues esposes informa de les
situacions personals que lautor reflectia
en els seus retrats. En aquest quadre del
1609, Rubens est orgull坦s de presentar-
se com un noble que centra la seva vida
en dos grans ideals, lespasa i la m de
l'esposa, Isabella Brandt. Una naturalesa
exuberant embolcalla totes dues figures,
que apareixen com a prototipus de vida
burgesa, folgada i rica. Lelegncia del
vestuari (sobretot el d'ella) i dels gestos,
la frondositat de l'entorn i la placidesa
dels rostres s坦n un exponent de la
mentalitat de la societat flamenca de
qu竪 participava plenament Rubens.
37. Bacus. Representa el mite clssic
que, en aquest cas, cal comparar
amb els de Caravaggio i
Vel叩zquez.
39. Desembarcament de Maria de
Medicis
a Marsella. Considerada una de
les millors obres
propagand鱈stiques, barreja
hist嘆ria el propi fet), mitologia
(sirenes) i al揃legoria del poder
regi
46. JUDITH I HOLOFERNES*JUDITH I HOLOFERNES*, Artemisia Gentileschi.
1620. Oli/tela; 159 x 126 cm.
Oli, 199X162
47. Artemisia Gentileschi
(1593-1652)
Va n辿ixer a Roma, filla del pintor Orazio Gentileschi. Des de petita observava la pintura observant els
quadre del seu pare, que volia que fos monja i la mantenia prcticament tancada a casa, i nom辿s li
permetia anar al taller per嘆 sense que ning炭 li dirig鱈s la paraula.
La influ竪ncia de Caravaggio saprecia en la monumentalitat de les figures, el naturalisme, l炭s del
clarobscur i el sentit dramtic de lescena mentre que un 炭s del color m辿s ric i variat i el virtuosisme en la
pintura de teles i materials recorda m辿s lestil del seu pare i lambient florent鱈.
Violada per un pintor del taller del seu pare, Agostino Tassi, va interposar una demanda i el proc辿s va
acabar el 1612, amb una lleu condemna per Tassi. Poc despr辿s va marxar cap a la Flor竪ncia de Cosme II
amb motiu del seu matrimoni amb un pintor florent鱈, elegit pel seu pare despr辿s del judici, fet que li
retornava lhonor perdut amb la violaci坦, i a m辿s, lallunyava del lloc dels fets i les maledic竪ncies.
Va tornar a Roma cap el 1620 on va tenir una relaci坦 de gran amistat i professional amb el pintor franc竪s
Simon Vouet. El 1631 es trasllad a Npols, on freq端ent el grup de pintores caravaggistes. Va anar a
Anglaterra, a la cort de Carles I, el 1638, tornant a Npols tres anys despr辿s residint en aquesta ciutat fins
la seva mort el 1652.
Va ser una pintora d'竪xit, conscient del seu paper dartista, que va viatjar a l'estranger i que va ser molt
respectada en la professi坦 fins el punt de ser admesa a l'Acad竪mia del Disseny de Flor竪ncia en 1616 (va
ser la primera dona admesa en aquesta instituci坦 des de la seva fundaci坦 lany 1563).
48. Iconografia del quadreEl general Holofernes va posar setge a la ciutat israelita
de Bet炭lia. Els seus habitants, privats de aigua, estaven a
punt de capitular. Va ser llavors quan Judit, vidua de
Manas辿s, va prometre al rei Ossies salvar el seu poble.
Es va treure les robes de v鱈dua, es perfum, es vest鱈 de
festa, es va guarnir amb totes les joies i va sortir de
Bet炭lia amb la seva criada Abra, que portava una bota de
vi. Va arribar al campament enemic, es va fer conduir a la
tenda dHolofernes, amb el pretext de subministrar-li
informaci坦 referent als assetjats i li va assegurar que,
abandonats pel seu D辿u que estava enfadat amb ells, els
israelites eren una presa fcil.
La bella espia va seduir el militar, que no va resistir tanta
saviesa i bellesa. Soparen; ell va quedar embriac i, com
que dormia a sota dun protector dels mosquits, ella va
aprofitar la seva borratxera, agaf lespasa del general i li
tall el cap i la seva criada la va posar dins de la bota de vi
buida.
Tornaren a Bet炭lia de matinada sense ser molestades i va
oferir el cap dHolofernes als israelites que el penjaren
dels merlets de la muralla. Davant daquesta visi坦, els
assiris fugiren espantats
50. Al揃legoria de la pintura*. Vermeer,Al揃legoria de la pintura*. Vermeer,
1632-16751632-1675
Representa el pintor al seu estudi, amb
una model. Hi ha moltes refer竪ncies a
muses de la pintura, com la mscara de
Talia.
El pintor utilitza una llum lateral, freda i
molt subtil, molt m辿s forta al fons del
quadre, amb un primer pla relativament
fosc, la qual cosa accentua la sensaci坦
de profunditat.
La composici坦 辿s valenta. El fet que
veiem el pintor desquena ens dificulta
la comprensi坦 del quadre i ens aporta
un valor afegit despontane誰tat i de
sorpresa.
51. Al gener del 1631 el doctor
Nicolaes Pieterszoon Tulp
(1593-1674), primer anatomista
del gremi de cirurgians
dAmsterdam, va dictar una lli巽坦
danatomia tot fent laut嘆psia
del cadver dun ajusticiat.
Rembrandt plasma en aquest oli
el moment en qu竪 el metge
imparteix la lli巽坦; la impressi坦
dinstantane誰tat que fa 辿s el que
el diferencia dels altres quadres
de la mateixa mena.
El grup sorganitza al voltant del cadver i shi dibuixen cercles conc竪ntrics fins a arribar al personatge del
fons, que 辿s el v竪rtex de la composici坦, la qual es refor巽a mitjan巽ant una diagonal que neix en el llibre del
primer pla (inferior dret) i que arriba fins al personatge del fons, diagonal duna intensa penetraci坦 visual
que involucra tots els personatges retratats. El mateix conjunt senriqueix amb diagonals contraposades que
dibuixen els personatges agrupats de dos en dos.
52. ELS PERSONATGES CENTRALS
DEL QUADRE
El detall permet observar
linter竪s de Rembrandt per
subratllar els diversos graus
datenci坦 dels personatges.
Els rostres il揃luminats amb
intensitat i el joc de les
mirades (unes d'atentes a les
explicacions, d'altres de
distretes i d'indiferents a
l'explicaci坦) permeten de
constatar el pas rupturista
que Rembrandt va fer amb
aquesta obra si la comparem
amb altres que, aparentment,
poden semblar-hi properes,
per exemple, els retrats de
membres de gremis pintats
per Frans Hals.
53. Les Tres Grcies 辿s un encrrec del monarca
Felip IV. El tema prov辿 de la mitologia clssica,
del qual lartista va oferir una visi坦 molt
personal. Darrere de l'escena hi ha el mite del
judici de Paris, de qu竪 Rubens pren nom辿s la
figura dels tres personatges femenins amb una
clara refer竪ncia a la seva dona. Representen
tres muses que estan relacionades amb la
castedat, la bellesa i lamor.
Rubens va ser un mestre del nu femen鱈, que va
repetir sovint en les seves obres. La carn i els
volums dels cossos de les dones apareixen
destacats per una llum daurada. Els colors dels
cossos, les torsions i la gesticulaci坦 que fan i el
protagonisme que hi exerceixen les dones
confirmen el paper destacat que tenien en la
producci坦 rubensiana. Per嘆 no es pot oblidar
que els cnons est竪tics han variat.
El contrast amb lobra de Rafael 辿s evident.
