2. El segle XVII: Segle d'Or de la pintura espanyola. A aquest per鱈ode corresponen alguns
dels pintor m辿s reconeguts de la historia de l'art hispnic, i per damunt de tot el geni
de VELZQUEZ.
Es tracta d'una pintura fonamentalment religiosa, ja que t辿 en lEsgl辿sia i la
monarquia, principals defensors de la Contrareforma, els seus principals clients. La
pintura de g竪nere 辿s escassa i la mitol嘆gica prcticament no existeix.
Nom辿s el retrat i la natura morta, caracteritzada per la representaci坦 d'objectes
estrictament ordenats, mostren exemples significatius. Els trets principals de la
pintura del segle XVII s坦n el realisme i la religiositat. Realisme posat al servei de la
religi坦, que empra tipus reals i escenaris quotidians per a fer m辿s pr嘆xims i
comprensibles els temes religiosos.
Existeixen algunes diferencies entre la pintura de la 1a i la 2a meitat del segle XVII:
una pintura de carcter realista, amb presencia d'elements tenebristes italians i
de severes formes i colors, d坦na pas en la segona meitat del segle a
una pintura m辿s dinmica i colorista, grcies a la difusi坦 dels models flamencs
creats per Rubens per mitja de les estampes i les pintures d'aquella zona que
arribaven a les col揃leccions del pa鱈s.
Hi ha tres focus principal de la pintura barroca: Val竪ncia Sevilla i Madrid.
CARACTERISTICAS DE LA PINTURA BARROCA ESPAOLA
3. Crist i Sant Bernat
Sant Francesc assistit per lngel
ESCOLA VALENCIANA:
FRANCISCO RIBALTA (1565-1628) comen巽a influ誰t per NAVARRETE i altres de
lEscorial. En les seves visites a Itlia es va influir pel tenebrisme. (Sant Sopar, Crist
abra巽ant Sant Bernat, Sant Andreu.
5. Narc鱈
JOS DE RIBERA (1591-1662) Xtiva
(Val竪ncia). Estudia amb Ribalta, va a
Itlia. Ambients humils que
introdueixen el m坦n del sofriment.
Religiositat m辿s pat竪tica que en
Caravaggio.
Quadres realistes (El garrell),
naturalistes (La dona barbuda), tema
mitol嘆gic (Ixi坦, Ticio) o Arqu鱈medes.
G竪nere religi坦s: ap嘆stols (Sant Andreu)
ermitans (Sant Pau, La Magdalena,
Sta. Teresa) representats en coves
obscures quasi sense llum i amb uns
cossos mortificats: El somni de Jacob,
Martiri de Sant Bartomeu (o de Sant
Felip).
Tendeix a representar arrugues en el
rostre, cames ossoses, mans aspres.
Sensibilitat dramtica.
11. LESCOLA ANDALUSA
Sevilla 辿s la ciutat m辿s poblada i rica de lEspanya del XVII.
HERRERA EL VIEJO realisme gens grandiloq端ent, molt natural.
FRANCISCO PACHECO mestre i sogre de Vel叩zquez. Molt acad竪mic
ZURBARAN (1598-1664) Badajoz.ZURBARAN (1598-1664) Badajoz.
A Madrid, al Sal坦n de los Reinos: El Socorro de C叩diz, Las historias de
H辿rcules.
Tot i aix嘆 la seva pintura m辿s significativa es centra en temes monacals:
Monestir de San Pablo de Sevilla, Convent de la Merced (vida de San Pedro),
Cartoixa de Jerez, Monestir de N捉 Sra. de Guadalupe.
La llum hi juga un paper important. s tenebrista i les seves figures emanen llum
pr嘆pia.
En 1640 la seva producci坦 baixa i el 49 (despr辿s de la pesta) es trasllada a
Madrid desanimat ja que la seva primacia decau i es trasllada a Murillo, mira
dimitar-lo en la dolcesa dels seus temes i perd autenticitat.
Zurbaran destaca tamb辿 en els seus bodegons dauster ordre i m鱈stica lluminositat.
13. CRIST A LA CREU. 1630. Oli, 214 x 143 cm.
La figura de Crist apareix destacada sobre un fons
completament fosc, mitj que li permet destacar-hi
una figura treballada amb tonalitats lluminoses. Crist
hi 辿s presentat encara amb vida, amb la boca oberta,
sofrent, el cap girat i la mirada extasiada. El cos
sembla que lestirin cap amunt, tot i que els peus
estan ben fermats a terra per mitj de dos claus i amb
unes proporcions exagerades. La manera de presentar
el crucificat, amb quatre claus, comen巽 a ser habitual
en aquella 竪poca, a difer竪ncia de moments anteriors
en qu竪 sacostumava a presentar la figura amb un sol
clau que travessava els dos peus.
La voluntat apolog竪tica era clara: limpacte emocional
degut al joc cromtic havia de servir dexemple i de
model als fidels, que havien de copsar-ne el missatge
espiritual, nhavien de quedar impressionats.
17. NATURA MORTA
A Zurbar叩n li atribueixen diversos bodegons, com
aquest del Museu del Prado, per嘆 l炭nic que va
signar es conserva a Los Angeles, datat al 1633 i
de 60 x 107 cm.
s una composici坦 aparentment simple,
equilibrada i quasi monumental carregada
d'al揃legories. El got amb aigua amb una rosa
(aigua de purificaci坦, rosa damor) i les taronges
amb la flor de taronger estableixen una relaci坦
clara amb la Verge Maria. Els objectes estan
presentats amb una forta il揃luminaci坦 que refor巽a
la seva pres竪ncia de formes.
21. ALONSO CANO
(1601-1667) Granada. Apr竪n a Sevilla amb Pacheco
(coincideix amb Vel叩zquez). Vida marcada por la pol竪mica.
Hbil dibuixant, escultor i estudi坦s de la composici坦.
Creador de tipus femenins de carcters infantils que el
distancien de Zurbar叩n o Vel叩zquez lacosten a Murillo.
De la seva 竪poca madrilenya: El Milagro del Pozo i Virgen y
el Ni単o (Prado) tipus femen鱈.
Al tornar a Granada: Los gozos de Mar鱈a (Cap. Mayor
Catedral)
28. MURILLO I VALDS LEAL
MURILLO (1617-1682) Religiositat al gust imperant, familiar i tendra.
La seva preocupaci坦n es el color.
De la seva primera 竪poca trobem obres tenebristes, representant
pidolaires i pobres.
T辿 molt 竪xit entre 1640-60. Treballa molt, per嘆 en part copiant-se ell
mateix.
Repiteix incansablement La Sagrada Familia, V鱈rgenes i Ni単os (el
Buen Pastor, San Juan Bautista y el cordero), Inmaculadas y
Anunciaciones.
VALDES LEALVALDES LEAL (1622-1690). Especialment dedicat a la pintura religiosa,(1622-1690). Especialment dedicat a la pintura religiosa,
com Murillo.com Murillo.
Monasterio de San Jer坦nimo de BuenavistaMonasterio de San Jer坦nimo de Buenavista (Sevilla)(Sevilla)
Retaules a C嘆rdova.Retaules a C嘆rdova.
Hospital de la Caridad.Hospital de la Caridad.
29. NENS MENJANT RAM I MEL. 1670. Oli, 145 x 103 cm B. E. Murillo
Un dels temes que m辿s fama van donar a Murillo va
ser el prof. Encara no shavia treballat fins
aleshores (nom辿s un petit grup dartistes romans el
cultivaven); la dedicaci坦 de lartista per aquesta
temtica es pot explicar per la pres竪ncia a Sevilla
duna comunitat holandesa que li devia encarregar
aquestes obres, la qual cosa justifica que bona part
daquesta producci坦 sevillana sigui avui en museus
estrangers. El g竪nere no es tornaria a cultivar a
Espanya fins al final del segle XVIII grcies a Goya.
Ja en linici de la seva producci坦 Murillo va treballar
el tema dels nens de carrer, el qual, per嘆, en les
obres que pint a la darrera etapa de la seva vida
apareix envoltat duna gran dosi doptimisme i
despontane誰tat que fan oblidar la pobresa dels
personatges. No es tracta pas de nens tristos i
abandonats, sin坦 de canalla plena de vida i dalegria
en situacions tan quotidianes com s坦n el joc i el
menjar.
31. LA SAGRADA FAMLIA DE LOCELLET
De 144 x 188 cm, 辿s una de les obres m辿s significatives de la primera etapa del
pintor (1650) i una de les m辿s conegudes. Una gran quantitat de detalls permeten
copsar la sensibilitat de lartista pels temes i motius extrets de la vida quotidiana
(lofici de fuster de sant Josep, les feines de la mestressa de casa, el gos juganer, el
nen amb un ocell a la m, lambientaci坦 dom竪stica...) que li permeten treballar un
tema religi坦s de manera que queda a labast dun p炭blic sensible per aquest tema.
La il揃luminaci坦 reflecteix el tenebrisme de la primera etapa de Murillo i el
tractament del nen mostra la sensibilitat de lartista pels infants, a qui dedic molta
m辿s atenci坦 en letapa de maduresa.
39. LESCOLA MADRILENYA
VELAZQUEZ no deixa una escola. Els seus
deixebles s坦n els seus craits i familiars: JUAN
BAUTISTA MARTINEZ DEL MAZO (gendre),
JUAN PAREJA . Descassa qualitat.
ALTRES PINTORS DE LA CORT:
ANTONIO PEREDA (1609-1678) pintura religiosa i
bodegons.
FRAY JUAN RIZZI (1600-1681) (El Zurbar叩n de Castilla)
tenebrisme, pret竪n glorificar els valors de la santedat
donant una teatralitat i gran monumentalitat de las figuras
42. CORTESANS DE CARLES II
CARREO t辿 formes velazque単as i pinta nans i
bufons.
Claudio COELLO pinta una visi坦 amable de temes
religiosos (Cristo ni単o a la puerta del templo).
Tamb辿 cultiva el fresc.
s el pintor de c叩mbra de Carles II. Carlos II
adorando la sagrada forma
