2. Els accidents Disbàrics són conseqüència de la
realització de qualsevol activitat en un medi sotmès a
pressió diferent a la habitual que pot provocar una
amplia varietat de trastorns.
Són poc freqüents, però poden ser molt greus inclús
extremadament greus, un accident disbàric ha de ser
conduït el
més depresa possible “a la cambra
hiperbàrica més propera”.
A Espanya es produeixen anualment uns 100-150
accidents de busseig del quals un 35% seran greus.
A Catalunya es produeixen cada any al voltant de 50
accidents disbàrics de busseig. D’ells el 60 % passen en
aigües de la Costa Brava, d’aquest casos reben
tractament hiperbàric a l’hospital de Palamós, al CRIS
(Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines)
de Barcelona i a Perpinyà.
3. TIPUS DE BUSSEIG
BUSSEIG PROFESSIONAL : A poca o mitjana profunditat.
BUSSEIG RECREATIU O ESPORTIU: La major part de
l’activitat té lloc a la Costa Brava (Girona).
BUSSEIG EN APNEA: A gran profunditat i durant moltes
hores, pot provocar trastorns disbàrics.
4. CLASSIFICACIÓ DELS ACCIDENTS:
ACCIDENTS NO DISBÀRICS: Inherents a la immersió
en el mitjà aquàtic; amb independència de la pressió o
profunditat assolida (hipotèrmia, xoc termodiferencial,
traumes aquàtics).
ACCIDENTS DISBÀRICS: Ocasionats per un canvi en la
pressió ambiental.
5. ACCIDENTS DISBÀRICS
DISBARISME BAROTRAUMÀTIC: És degut a un
increment relatiu de pressió que la caixa toràcica manté
quan un bussejador ascendeix de forma molt ràpida
sense eliminar el sobrant de gas pulmonar, és la
Síndrome d’Hiperpressió Intratoràcica (SHI): l’aire
impulsat per la major pressió del tòrax en relació la
pressió ambiental, penetra per espais virtuals, causant
símptomes toracopulmonars i, a vegades, embolisme
gasós a les arteries cerebrals. Aquest síndrome és
independent de la durada de l’immersió i es pot produir
a poca profunditat, apareixent durant el procés d’ascens
o poc temps després.
6. DISBARISMES DESCOMPRESSIUS: És degut a la
sobresaturació que el gas respiratori (Nitrogen)
experimenta en alguns teixits durant la immersió.
Durant el retorn a la superfície, aquest excés de gas
dissolt ha de retornar a uns valors acceptables per
l’organisme. Per aquest motiu el bussejador ha de seguir
un procediment descompressiu d’acord amb unes taules
de descompressió o un descompressímetre.
En funció del temps d’estada al fons, de la profunditat
màxima assolida, de factors individuals, del protocol
descompressiu adoptat, l’excés de gas dissolt pot canviar
d’estat de forma brusca i formar bombolles dins els teixits,
sobretot a la medul.la lumbar. Els símptomes apareixen a
les 4-6 hores posteriors a l’immersió i fins a 72 hores més
tard.
8. ● SÍMPTOMES TORACOPULMONARS
-
Pneumomediastí
-
Pneumotòrax (7,6%)
-
Pneumopericadi
● SÍMPTOMES MUSCULARS
-
Dolor muscular erràtic (45%) que afecta sobretot a
espatlles, extremitats superiors i regió lumbar.
● SÍMPTOMES CUTANIS
- Erupció en tronc i extremitats.
9. MESURES A ADOPTAR EN EL
LLOC DE L’ACCIDENT
SUPORT VITAL BÀSIC (SPV) a càrrec dels companys de busseig i
acompanyants o AVANÇAT (SPA) si hi ha un equip d’assistència i
transport primari d’emergències (ATPE) en la zona de l’accident.
Valoració de
hemodinàmic.
l’estat
neurològic
i
del
possible
compromís
Desnitrogenació: Administració d’oxigen normobàric al 100%, per
eliminar l’excés de gas insert, frenar la formació de bombolles i
disminuir la mida dels èmbols gasosos.
Col.locar l’accidentat en posició de decúbit supí o posició lateral de
seguretat, evitar la posició de Trendelenburg.
Protecció tèrmica (manta d’alumini).
Rehidratar al pacient (mig got d’aigua cada 5 minuts) o amb
cristal.loids o dextran de baix pes molecular.
En cas de sospita
corresponent.
de
lesió
medul.lar
aplicar
el
protocol
Segons la valoració inicial trasllat a un centre de medicina
hiperbàrica. A Catalunya hi ha l’hospital de la Creu Roja de
Barcelona i l’Hospital de Palamós.
12. RECOMANACIONS
ESPECÍFIQUES PEL TRASLLAT
El destí i el mitjà de transport varia segons l’estat clínic del
pacient. És molt aconsellable que el company d’immersió
acompanyi sempre a l’accidentat per tal de facilitar la
informació tècnica de l’accident.
Evitar acceleracions brusques i forces centrífugues que
poden provocar migració dels èmbols gasosos.
El trasllat aeri s’ha de realitzar en les
baromètriques més properes al nivell del mar:
-
Cabina pressuritzada de l’avió.
-
Vol visual a baixa cota.
condicions
13. CONCLUSIONS
Els accidents disbàrics de busseig constitueixen una autèntica
emergència mèdica, requereix una atenció preferent i
especialitzada. Sempre és necessari consultar a un Centre de
Medicina Hiperbàrica, en la majoria de casos, serà
imprescindible la recompressió en cambra hiperbàrica.
14. BIBLIOGRAFIA
1.- Ruano M. Tomo C. Manual de soporte vital avanzado. Ed. Masson
2003.
2.- Lloret J.Muñoz. Protocolos terapéuticos de Urgencias. Hospital de la
Santa Creu i Sant Pau. Ed. Masson 2004.
3.- Desola Alá J. Enfermedades disbáricas. Rec Clin Esp 1995: 195:
741-743
http://www.apunts.org/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=1
3105785&pident_usuario=0&pident_revista=278&fichero=278v36n135
a13105785pdf001.pdf&ty=3&accion=L&origen=apunts&web=www.apu
nts.org&lan=es
http://www.webprofessionals.serviciosmedicos.es/index.php%3Foption
%3Dcom_rubberdoc%26view%3Ddoc%26id%3D22%26format%3Draw
%26Itemid%3D131&prev=/search%3Fq%3Daccidents%2Bdisb%25C3
%25A0rics%26biw%3D1366%26bih%3D651
VIDEO RESCAT DE SUBMARINISTES DEL GRAE
https://www.youtube.com/watch?v=qhMfj9biXGI
