1. Adverbis
Elements invariables
Expressen circumstncies de lloc, temps,
mode, quantitat, negaci坦, afirmaci坦 i dubte.
Modifiquen o complementen:
Altre adverbi
Un verb
Un adjectiu
Una oraci坦
Poden ser simples, compostos o locucions:
De seguida sabrem qu竪 ha passat (locuci坦)
Ho va saber desp炭s-ahir (compost)
Vindran dem (simple)
2. Adverbis de manera: -ment
Modifiquen el verb
Parla millor
Arribarem alhora
Acabats en -ment: formaci坦
A partir del femen鱈 (si el tenen) d'un
adjectiu o un participi (mantenen l'accent):
rpid rpid a rpid ament,
feli巽 feli巽 ment
Alguns poden reduir-se i coincidir en forma
amb els adjectius (sense flexi坦):
Acudiren rpidament (o rpid)
3. Adverbis de manera: -ment
Si modifiquen el verb sense comes
Parla tranquil揃lament.
Si modifiquen una oraci坦 amb comes:
Tranquil揃lament, ho va explicar tot.
Dos adv. acabats en -ment seguits, o b辿 no se
suprimeix la terminaci坦 en cap dels dos, o b辿
se'n suprimeix la del primer:
Ho plantejaren tot sincerament i clarament
Ho plantejaren tot sincerament i clara
4. Observacions de l'adverbi NO
s preferible utilitzar NO amb: NING, CAP,
GENS, RES, ENLLOC, MAI, TAMPOC, EN MA/SA
VIDA, NI L'UN/A NI L'ALTRE/A:
No han vingut ni l'una ni l'altra
Res no m'agrada tant com...
No ho sabrem mai
Respostes curtes se'n pot prescindir:
Ho havies vist abans? No mai / Mai / Mai no
Quant de temps queda? Gens / No gens
Qu竪 heu pensat? Res / No res
5. Observacions de l'adverbi NO
OMISSI DE L'ADVERBI NO
Quan CAP, NING, RES, ENLLOC, MAI o GENS
tenen valor condicional, interrogatiu o dubitatiu:
Vols res? (=alguna cosa)
Si necessites cap altra cosa, m'ho dius
(=alguna)
Dubte que mai ho diga (=alguna vegada)
Amb oracions amb altre adverbi o introdu誰des
per SENSE: Ho va fer sense que ning炭 ho
sabera
Amb expressions que indiquen raresa:
Dif鱈cilment ho sabr
6. Observacions de l'adverbi NO
Davant verb en subjuntiu subordinat a un
verb de temor (TINDRE POR, TMER,
PATIR...), perd el significat negatiu.
T辿 por que no facen tard (=t辿 por
que facen tard)
Per tindre carcter negatiu, el verb amb no
ha d'estar en indicatiu:
T辿 por que no arribar a temps
7. Altres adverbis
RERE, DARRERE, ENRERE: s坦n formes paral揃leles
que s'escriuen amb -e:
No estudia i es quedar enrere
Atenci坦 a no confondre'ls amb l'adjectiu
darrere/darrera Sempre seuen a la darrera fila
B/BEN MALAMENT/MAL:
BEN/MAL davant participi que fa
d'adjectiu: Est ben escrit o Est mal
escrit
B/MALAMENT darrere verb: Canta
b辿 per嘆 balla malament
Expressions: Parlar mal d'alg炭; Jutjar
mal alg炭; Mal si ho fas, mal si no ho fas
8. Observacions
CORRENTS i CORRENT: el primer expressa
rpidament, de pressa. En canvi, el segon 辿s un
gerundi amb valor de mode:
Sempre ho fa tot corrents (=rpidament)
Ha vingut corrent
ENLLOC i EN LLOC:
ENLLOC en cap lloc
El llibre no est enlloc
EN LLOC en comptes de:
Anirem a Barcelona en lloc d'anar a Tarragona
9. Observacions
POTSER i PODER SER:
POTSER (adv. de dubte com tal vegada,
probablement...)+INDICATIU: =tal vegada,
probablement
Potser hi aniran dem
PODER SER QUE + SUBJUNTIU:
Pot ser que hi vinguen dem
10. Observacions
INCLUSIVAMENT/EXCLUSIVAMENT inclusive i
exclusive:
El 30 d'abril, inclusivament, acaba el termini
AMB ESCREIX: de m辿s ( con creces)
El favor, li'l retornaren amb escreix
Atenci坦 a l'炭s incorrecte d'adjectius com a
adverbis:
*recent ACABAT DE: s acabada de nixer
*dur, *fcil, *bonic altres expressions
Han treballat de valent per aprovar (*dur...)
11. Observacions
PERTOT ARREU a tot arreu, en tot lloc, per
totes bandes.
Plovia pertot arreu
ENSEMS / A L'ENSEMS QUE juntament, alhora
Hi arribaren tots ensems
Ho digueren a l'ensems que ho saberen
DALT/BAIX ; DAVANT/DARRERE situaci坦
s la xica de darrere de tu.
La teua germana ja est baix?
AMUNT/AVALL ; AVANT/ARRERE moviment
Mou la cadira cap avant
Seguiu senda amunt
12. Observacions
AL CAPDAMUNT DE al cim de ; al grau m辿s alt
Van arribar al capdamunt de la muntanya en
quatre hores.
Dins de la seua professi坦, est al capdamunt
Estan de tu fins al capdamunt (=Estar-ne molt
cansat, fastiguejat)
AL CAPDAVALL DE a lextrem m辿s baix de, a la
part inferior de, al fons de; a la fi de, fins a
lexhauriment de.
Al capdavall ens esperaven els amics.
Ja he arribat al capdavall, de tant de sofrir.
Al capdavall has vingut! (=finalment)
13. Observacions: errors usuals
ENFRONT DE o DAVANT DE (*front a)
La bici est enfront de / davant de casa
Actuem davant la injust鱈cia!
*front a sols 辿s correcte 束fer front a alguna
cosa損 o estar 束front a front損:
Cal fer front a la injust鱈cia (=afrontar)
Parlaren front a front (=cara a cara)
AL VOLTANT (DE) o A L'ENTORN DE lloc
(*alrededor):
Aix嘆 est al voltant de / a l'entorn de l'estaci坦
VORA, PROP DE, CAP A aproximadament
Arribaren vora / prop de / cap a les vuit
