�ݺ�ߣ

TALLERS
D’EDUCACIÓ
AMBIENTAL
Per a la recuperació
de la fracció orgànica
i els envasos.

UN PROBLEMA COMÚ
D’on ve el que mengem
i on va?
Com ens desfem de les
restes de menjar i
envasos?
Què passa després?
Origen i destinació dels residus
És sostenible la
gestió actual?
Quines alternatives
podem aplicar per
reduir els abocadors
i la contaminació?

T’imagines el fem que produeix
la teua família en un any?

Autor de la foto:
Antoine Repessé .

Cada persona genera de
mitjana 1,4 quils de
residus urbans al dia.
Això són 2.044 quils a
l’any en una família de
4 persones!

Algunes dades:
El 60% d’allò que llancem al País Valencià acaba
als abocadors.
Pràcticament la meitat (40%) d’allò que dipositem
al contenidor és matèria orgànica.
REALITAT ACTUAL DELS
RESIDUS AL PAÍS VALENCIÀ

Baixar d’aquest 60% de fem de ciutats
i pobles que acaba als abocadors ﬁns
un 10%, recuperant la pràctica totalitat
dels residus.
OBJECTIU PER D’ACÍ A 10 ANYS
(Reclamat per la U.E.):

Percentatge dels distints
tipus de residu dipositats
en el contenidor gris al País
Valencià durant l’any 2016.
Altres (bolquers...) (10,8%)
RTPs (piles...) (0,8%)
Complex (brics...) (4,5%)
Metall (3,3 %)
Orgànic (39,4 %)
Paper i cartró (19 %)
Tèxtil (4,7 %)
Vidre (4,6 %)
Plàstic (12,8 %)

Percentatge de cada tipus de residu
que acaba soterrat en l’abocador
Orgànic
Papericartró
Plàstic
Vidre
Metalls
Complex(brics...)
Tèxtil
Altres(bolquers...)
SOTERRATENABOCADORSRECUPERAT
SOTERRATENABOCADORSRECUPERAT
ENVASOS
RENOVABLE
NO RENOVABLE
MIXT
57%
85%
82%
52%
53%
94% 71%
100%
67%

Quines mesures hem de prendre
per aconseguir-ho?

RECUPERAR LA PART
ORGÀNICA
Us imagineu que eixa part que llancem a l’abocador
la recuperem per al camp (com adob)?
Que eixe adob acaba produint menjar en comptes de
contaminar des dels abocadors?
I una altra alternativa: podem produir energia neta
amb la matèria orgànica?

En separar la part orgànica, també millora
la facilitat per recuperar la resta de residus
(plàstics i metalls).
Cal un compromís social i
administratiu per poder recollir
de forma separada aquesta part
orgànica de les llars.

LES 4 ERRES
Quines són?
Quin ordre d’importància
tenen?
Per què?

“REPENSAR”/Reﬂexionar.
Boten les alarmes, i el major problema
de la humanitat és: ¿?
R R R R

Reduir
Per sostindre l’estil de vida material mitjà d’una
persona de l’Estat espanyol farien falta 3
planetes. Com que només existeix un planeta,
aquest estil de vida es manté a costa dels
recursos d’uns altres territoris.
R R R R

Reutilitzar
Optimitzar i donar-los nova vida als béns que
consumim. Ja siga de la mateixa forma (envàs)
o transformant-los per donar-los un nou sentit
(ex. orgànic-compost o SDDR).
R R R R

Reciclar
Hi ha materials que poden recuperar-se per
produir objectes nous. Reciclar estalvia recursos
nous però necessita molta energia. El millor és no
generar residus.
R R R R

REPERCUSSIONS
D’APLICAR LES 4 ERRES
Recuperació d’espais degradats.
Reducció de l’extracció de matèries contaminants
(petroli, gas, carbó…).
Millora de la qualitat de vida (identiﬁcar què és
important per a viure i viable per al futur).
Entenem què ens hi juguem: La vida de moltes
espècies en el planeta, incloent-hi la nostra.

SEPARAR I RECUPERAR
LA PART ORGÀNICA
Aquest nou
contenidor,
¿us sona?

Restes de fruites i verdures.
Restes de pa, pizza i cereals.
Corfes d’ou i fruita seca.
Restes de llegums.
Restes de jardineria: fulls, branques, terra...
Xicotetes fustes (de gelat, pintxos, furgadents...)
Què dipositem en aquestos contenidors?
Tot allò que és d’origen natural i pot formar part del compost/adob:

El paper de cuina tacat, o mocadors de paper usats
(la cel·lulosa ajuda a la descomposició).
Suros, restes de cafè o infusió (separant-ne la grapa).
Espines i restes de peix.
Restes de carn.
També és matèria orgànica:
Depenent el programa (no apte per compostadors casolans)
en alguns llocs l’administració local incluou:

Allò que va al groc i al verd. Comenteu alguns exemples?
Un dels problemes actuals és que en no separar en origen, les plantes trauen un
adob d’una qualitat molt dolenta i de vegades tòxic en barrejar-se amb metalls I
plàstic, acabant tot als abocadors..
Burilles, xicles, cendres…
Bolquers i compreses.
Allò destinat als eco-punts. Coneixeu eixos punts a la vostra
localitat?
És important no incloure en aquest cinqué
contenidor materials no orgànics com ara:

Durant l’últim any, més de 100 poblacions del
País Valencià, entre elles les 3 capitals de
província, han començat el programa per
aplicar el sistema de separació i tractament de
la part orgànica.
Podeu visitar i apuntar-vos als seus programes locals
com a voluntaris mitjançant les webs institucionals.
Algunes poblacions del País
Valencià estan en això.

JA NO VAL «USAR I LLANÇAR»
5 milions al dia de llaunes i ampolles acaben en
abocadors, camps i platges.
Els ajuntaments gasten 40 milions d’euros a l’any
que estalviarien en recollida, tractament i neteja
viària.
Soterrem i cremem 60.000 tones a l’any de matèries
primeres per un valor de 12 milions d’euros.

ECONOMIA
CIRCULAR
Tot allò que usem i consumim ha
d’entrar de nou al circuit, i evitar
extraure més recursos (minerals)
de la terra, a més de reintegrar-lo
amb la menor despesa energètica
i natural possible,
Les solucions passen per consolidar models per
reduir i recuperar, per incidir en els veritables
costos (també ambientals i socials) i per donar
importància a tot allò que ens envolta.
PRODU
CCIÓ
ÚS
RECUPERACIÓ
RESIDU
S
RECURSOS

El SDDR
Un dels sistemes existents ja
en molts països i que s’estudia
implantar al País Valencià és
el SDDR: Sistema de Dipòsit i
Devolució de Residus.

Com funciona el SDDR?
Dipòsit reemborsable de 10 cèntims.
Aigües, cerveses, refrescos i sucs: perquè són els envasos que més residus
abandonats generen.
Retorn a qualsevol supermercat, tenda o bar.
Sense cost per al País Valencià.
El comerç cobra per envàs recuperat. Té a l'abast tecnologia per fer el retorn
automàtic si ho desitja.

Com funciona el SDDR?
Els preus no pujen. A Alemanya, des de la seva implantació (2003) ﬁns ara, han
baixat els preus.
És complementari amb els contenidors de colors, porta a porta o qualsevol altre
sistema de gestió.
Logística inversa: qui porta begudes als establiments recull els envasos buits.
40 regions del món ja ho fan així, a Cadaqués es va provar i var ser un èxit.
Genera treball i és bo per a la industria local (recicladors, envasadors petits...).

S’aplica el principi de qui contamina paga.
La recuperació és més selectiva i menys
contaminant.
Pot aconseguir recuperar-se prop del 90%
de la fracció de plàstics (actualment no s’hi
arriba al 30%).
Algunes repercussions
d’implantar el SDDR

SDDR al món i a Espanya
Diversos països, entre ells Alemanya, Holanda,
Canadà o EUA, porten alguns anys amb aquests
sistema, amb molts bons resultats.
A Espanya, com amb l’orgànic, anem a la cua
d’Occident. Tot i que algunes comunitats de l’Estat
com ara Balears, Navarra o Catalunya estan en els
inicis de la seua implantació.

Primer que res, no t’atabales! Com en moltes altres qüestions ambientals, es tracta de
recuperar costums i tradicions sanes.
Entén que xicotets gestos de cadascun (separar adequadament) poden marcar una gran
diferència en el benestar i la salut del futur.
Evita comprar productes d’un sol ús, embolcalls i envasos (millor envasos grans o a l’engròs).
Això ajuda a reduir residus i facilita la recuperació de la fracció orgànica.
Acostuma’t des de ja mateix a tindre preparada la casa per separar amb major eﬁcàcia i
comença amb la fracció orgànica. I, ¿per què no?, demana un compostador per al teu barri!
I mentrestant, què puc fer-ne jo?

Tanquem el cercle natural
separant i recuperant la
matèria orgànica!

�ݺ�ߣ

Al sòl el que és del sòl

Recommended

More Related Content

Similar to Al sòl el que és del sòl (20)

More from Ecologistas en Accion (20)

Al sòl el que és del sòl