2. Som hi, passem-nos les copes omplim-les, omplim-les fins a vessar! Brindem per lamistan?ada amiga i tot el que ens pugui venir. Cantem i ballem amb tota la for?a i lestrpit d'un cavall desbocat que qui arriba, s l'Arnau No sentiu, com li repiquen les esquelles? A trenc d'alba es perfilen els daurats sobre les crestes dels turons Escolteu corsers i ca?adors intrpids els seus crits enardits Corre i corre, carenant pujols i comes, embalat dalt d'un cavall desbridat. No sentiu, com li repiquen les esquelles al Senyor Comte l'Arnau?
3. Seguim-lo i esclafim exultants al contar a tot el mn, ebris de vi i estultcia, la turpitud de les seves gestes Qui hi ha com el Senyor Comte l'Arnau fent brometa i tirant a tort i a dret, xanxes i bravates matusseres, presumint a cor que vols, de mil proeses i ms que a tots ens farien enrogir si tamb, la vilesa no ens hagus empedre?t. Insensat, ell fa laleta a folgades donzelles complaents, fembres de mitja virtut o companyones de taverna No sentiu, com li repiquen les esquelles?
4. Cercant el lbric favor de l'abadessa Adelaida va oblidar l'amor lleial de la muller i escal els murs sagrats del convent de Sant Joan Amb la barroeria dels instints, espany les portes ms tancades i fins i tot, en feu de l'altar un ja? Trepitjant hbits i honor visqu en intemperncia i viltinen?a i amb absoluta iniquitat, trenca tractes i paraula donada Atrapat en la impostura de la cort galant dilapida tota la soldada dels seus homes i pignor bens i fortuna en tan insensata sort No sentiu, com li repiquen les esquelles ?
5. En el menjador dels fasts cantem plegats amb tota lnima ms forta encara la gresca i la disbauxa i sense aturador trinxeraires, divertir-vos com hi ha mn ! Brindem amb xarello i moscatell per les galanxones barjaules del nostre plaent estadant Un brindis, au!, vingu va! pel nostre Senyor Comte lArnau No sentiu, com li repiquen les esquelles ?
6. Amb la santa acompanyada de les nimes tots darrera d'ell anirem, el seguirem eixelebrats i folls, per cels i terres que ens llepen les flames del infern i ens corsequen les escarnides carns tota la canilla dels seus gossos de presa doncs, en aquesta cursa boja, el nostre senyor Comte lArnau guia el remat a esperons batuts, per tota leternitat No sentiu, com ens repiquen les esquelles ? Ramon (1992)