El món dels mortsmontseÉs un power point basat en el món dels morts que explica la baixada cap a l'Avern d'Eneas acompanyat per la Sil·bila segons l'Eneida.
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard VergésJosep Bargalló VallsSonets barrocs i contempornaris -en català, castellà, francès i italià- sobre el tòpìc de la dama que es pentina
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)Josep Bargalló VallsSonets barrocs i contempornaris -en català, castellà, francès i italià- sobre el tòpìc de la dama que es pentina
Passeig de gracia i Gran de graciaHèctor Fernández BallesterEl documento habla sobre el Paseo de Gracia en Barcelona y menciona varias esculturas y edificios notables como la Casa Lleó i Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Batlló de Antoni Gaudí y la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch. También menciona las diosas Afrodita, Atenea, Hera y Eris y el mito del juicio de Paris.
El món dels mortsmontseÉs un power point basat en el món dels morts que explica la baixada cap a l'Avern d'Eneas acompanyat per la Sil·bila segons l'Eneida.
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard VergésJosep Bargalló VallsSonets barrocs i contempornaris -en català, castellà, francès i italià- sobre el tòpìc de la dama que es pentina
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)Josep Bargalló VallsSonets barrocs i contempornaris -en català, castellà, francès i italià- sobre el tòpìc de la dama que es pentina
Passeig de gracia i Gran de graciaHèctor Fernández BallesterEl documento habla sobre el Paseo de Gracia en Barcelona y menciona varias esculturas y edificios notables como la Casa Lleó i Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Batlló de Antoni Gaudí y la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch. También menciona las diosas Afrodita, Atenea, Hera y Eris y el mito del juicio de Paris.
10 preguntes Hospital Cerdanya / 10 questions Hôpital CerdagneAECT Hospital de Cerdanya / GECT Hôpital de CerdagneRespostes a les preguntes més frequents dels nous usuaris del Hospital de Cerdanya / Réponses aux questions plus fréquentent posées de la part des usagers
Ciència FiccióHèctor Fernández BallesterEste documento resume la historia y definición de la ciencia ficción. Comienza con las obras pioneras del género en el siglo XIX y continúa describiendo las edades de oro y plata de la ciencia ficción en el siglo XX. Luego cubre subgéneros como la space opera, la fantasía y el cyberpunk. Finalmente, discute la dificultad de definir la ciencia ficción de manera concisa debido a su amplio alcance temático.
Fundacio de romaHèctor Fernández BallesterLos primeros reyes de Roma incluyeron a Rómulo y Remo, quienes fundaron la ciudad de Roma en el año 753 a.C., así como a Numa Pompilio, Tulio Hostilio, Anco Marcio, Tarquino Prisco y Servio Tulio, concluyendo la monarquía romana con la caída de Tarquino el Soberbio en el 509 a.C.
Apunts Novela (Juanma Martínez)Hèctor Fernández BallesterEl documento resume los principales autores y temas literarios del siglo XX en Europa y América. Explora la nueva forma de narrar influenciada por las corrientes irracionalistas y el psicoanálisis de Freud, con técnicas como el monólogo interior y la ruptura de la linealidad temporal. Detalla los máximos exponentes de esta nueva literatura en Francia, Gran Bretaña, Alemania, Estados Unidos y los países hispanoamericanos.
Jean-Baptiste Poqueline "Molière"Hèctor Fernández BallesterTreball sobre Molière, juntament amb el resum de tres de les seves obres més representatives, i el context històric
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdfEscolaRoserCapdevila18Liquidació del Pressupost, exercici 2024, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docxEscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 30/01/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024EscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 15/10/24 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdfEscolaRoserCapdevila18Acta de la Comissió permanent del dia 20/02/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
1. Ἄλκηστις
Monica Trujillano
Elena Martínez
Ana Buitrago
2. Índex
ܰí辱
Arbre genealògic
Origen de la culpabilitat
Obra
Personatges
ʱèԳ a l’actualitat
3. ܰí辱
Ευριπίδης (484 – 406 a.C.)
Humanitza als personatges: els mostrava com eren, no com
deurien ser. Mites tractats d’una manera més real.
Analitza la psicologia dels personatges, i a fons la femenina.
Creu en el destí de les persones; τúχη.
Censura la superioritat masculina.
Critica temes; com conseqüències de la guerra.
Tècniques; pròleg, introducció del recurs del deus ex machina.
Llenguatge senzill i amb semblança a la prosa.
El cor perd importància.
5. Origen de la culpabilitat
Prové dels avantpassats (l’ambició de Pèlies i la seva mort)
6. Obra
●Conversa entre Apol·lo i Tànatos.
Alcestis ha de morir per salvar Admet.
● Els cors i els servents expliquen com la reina Alcestis va morint.
Alaben el seu coratge i ploren la mort, juntament amb Admet.
7. Obra
●Alcestis demana a Admet una última voluntat abans de morir.
-No tornarà a casar-se.
-Casarà els fills amb famílies nobles.
●Arriba Heracles, bon amic d’Admet, que tenia que fer el treball de portar el carro
de 4 cavalls de Tràcia fins al senyor de Tirint.
Admet no vol dir-li que ha mort la reina Alcestis, per poder ser un bon amfitrió.
8. Obra
●Feres va a donar-li el pèsam a Admet, però aquest el rebutja, ja que éssent vell no
va voler morir per ell i va haver de sacrificar Alcestis.
●Els criats es queixen de l’alegria d’Heracles quan estan tots de dol (Heracles no
sabia la desgràcia).
Quan Heracles pregunta per què estan
enutjats li expliquen tot, i decideix baixar
a l’Hades a rescatar Alcestis.
9. Obra
●Heracles apareix dies després de la mà d’una dona amb la cara coberta.
Se l’ofereix com esposa a Admet, però ell no la vol acceptar, ja que li havia promès a
Alcestis que no tornaria a casar-se.
Heracles el convenç perquè almenys li retiri el vel, i Admet veu que és Alcestis, i
que Heracles ha aconseguit vèncer a Tànatos i portar la seva estimada de
tornada.
●Admet es queda amb Alcestis, i Heracles
reprèn el seu camí.
11. ʱèԳ
Jean-Baptiste
Lully, autor de la Christopher
tragèdia lírica Gluck, compositor
Alceste, a l’any 1674 de lòpera
Alceste, a l’any
1767
Imatge de l’obra de teatre Alcestis, de Benito Perez-Galdós
a l’any 1914.
12. ʱèԳ
Admet, Alcestis de
tornada de l’Hades i
Heracles amb la pell del
lleó de Nemea. (1780)
Johhan Tschibein.
Heracles rescatant Alcestis de
l’Hades, imatge trobada a les
catacumbes, segle IVdC.
La mort d’Alcestis (1790)
Angelica Kauffman
