ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
ANÀLISI CINEMALadri di biciclette
1948 dirigida por Vittorio de Sica
DESCRIPCIÓ FORMAL
Aquest film exemplifica a la perfecció el 
Neorealisme italià.
El seu objectiu és transmetre la precària
situació en que es vivia a la Roma de la
postguerra i el cineasta opta per uns actors
desconeguts, que no són professionals. 
Això resta artificiositat a l'acció que s'esdevé 
en tres dies consecutius. 
L'objectiu del protagonista és la cerca d'una 
bicicleta robada, és a dir, no hi ha grans
complexitats argumentals ni una voluntat 
simbòlica o transcendental. 
Es tracta d'aproximar-se al que aparentment és un fet banal amb el propòsit de mostrar una realitat.
Aquesta pel·lícula vol fer visible la pobresa de determinats barris, en un context social en què hi havia molta gent
sense feina, persones al carrer o habitatges que no garantien els serveis bàsics. Aquestes condicions i la desesperació
del protagonista podrien comunicar-se d'una manera exagerada, espectacular o tràgica.
El film prefereix transmetre els fets d'una manera molt propera, tot seguint amb naturalitat realista els passos d'un
pare i un fill que recorren la ciutat per trobar una bicicleta.
Els personatges no lamenten amb crits la seva misèria ni la seva desesperació per provocar I 'empatia dels
espectadors. Al final no hi ha esperança, ni de trobar la bicicleta, ni de millorar de Vida, ni cap gest de solidaritat. No
hi ha res a fer i la càmera ho mostra sense excessos.
Plans: Objectius, distants en tercera persona,
per què l’espectador prengui distancia i no
empatitzi amb el dolor dels personatges sinó
amb la història
Punt de vista: objectius res de càmeres
subjectives
Enquadraments: descriptius us de plans
generals
Llum: Natural en alguns casos dura reafirma la
puresa de les imatges i realça les textures
Estètica documental utilització de plans
objectius, generals i descriptius us dels
Moviments de càmera panoràmiques
descriptives que segueixen el moviment dels
personatges
El muntatge té un ritme pausat i s’acosta a una
temporalitat real sense grans el·lipsis temporals
DESCRIPCIÓ FORMAL (cruesa de la imatge sense artificis) Anàlisi formal que reafirmi aquesta idea
Temàtica (Argument)
Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de
cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati,
Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre,
però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno
busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i
finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió.
Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen.
Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.
Temàtica (Argument)
Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de
cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati,
Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre,
però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno
busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i
finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió.
Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen.
Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.

More Related Content

Analisi el lladre de bicicletes

  • 1. ANÀLISI CINEMALadri di biciclette 1948 dirigida por Vittorio de Sica
  • 2. DESCRIPCIÓ FORMAL Aquest film exemplifica a la perfecció el  Neorealisme italià. El seu objectiu és transmetre la precària situació en que es vivia a la Roma de la postguerra i el cineasta opta per uns actors desconeguts, que no són professionals.  Això resta artificiositat a l'acció que s'esdevé  en tres dies consecutius.  L'objectiu del protagonista és la cerca d'una  bicicleta robada, és a dir, no hi ha grans complexitats argumentals ni una voluntat  simbòlica o transcendental. 
  • 3. Es tracta d'aproximar-se al que aparentment és un fet banal amb el propòsit de mostrar una realitat. Aquesta pel·lícula vol fer visible la pobresa de determinats barris, en un context social en què hi havia molta gent sense feina, persones al carrer o habitatges que no garantien els serveis bàsics. Aquestes condicions i la desesperació del protagonista podrien comunicar-se d'una manera exagerada, espectacular o tràgica.
  • 4. El film prefereix transmetre els fets d'una manera molt propera, tot seguint amb naturalitat realista els passos d'un pare i un fill que recorren la ciutat per trobar una bicicleta. Els personatges no lamenten amb crits la seva misèria ni la seva desesperació per provocar I 'empatia dels espectadors. Al final no hi ha esperança, ni de trobar la bicicleta, ni de millorar de Vida, ni cap gest de solidaritat. No hi ha res a fer i la càmera ho mostra sense excessos.
  • 5. Plans: Objectius, distants en tercera persona, per què l’espectador prengui distancia i no empatitzi amb el dolor dels personatges sinó amb la història Punt de vista: objectius res de càmeres subjectives Enquadraments: descriptius us de plans generals Llum: Natural en alguns casos dura reafirma la puresa de les imatges i realça les textures Estètica documental utilització de plans objectius, generals i descriptius us dels Moviments de càmera panoràmiques descriptives que segueixen el moviment dels personatges El muntatge té un ritme pausat i s’acosta a una temporalitat real sense grans el·lipsis temporals DESCRIPCIÓ FORMAL (cruesa de la imatge sense artificis) Anàlisi formal que reafirmi aquesta idea
  • 6. Temàtica (Argument) Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati, Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre, però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió. Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen. Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.
  • 7. Temàtica (Argument) Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati, Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre, però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió. Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen. Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.