�ݺ�ߣ

ANIMACIÓ EXTERIOR EN EL
PUNT DE VENDA

1.1. Concepte d’animació del punt de
venda
Conjunt d’accions que tenen per objectiu dinamitzar
l’establiment comercial, és a dir, donar-hi vida o crear
un ambient atractiu, amb l’objectiu d’afavorir
l’increment de les vendes i de la clientela.

1.2. Objectius de l’animació del punt
de venda
1) Establir una comunicació efectiva amb el comprador potencial
amb la finalitat de donar a conèixer l’establiment comercial, atraure
la seva atenció i despertar el seu interès.
2) Dinamitzar l’establiment comercial, és a dir, dotar-lo de vida,
d’acció.
3) Crear missatges positius amb els quals comunicar-se amb la
clientela per tal de mantenir la seva fidelitat.
4) Crear, mantenir o millorar la imatge del punt de venda.
5) Incrementar el volum de vendes provocant el procés de decisió
de compra.
6) Diferenciar el punt de venda dels establiments competidors.

1.3. Imatge del punt de venda
• Des de fora i amb un primer cop d’ull ja podem
formar-nos una idea del tipus de negoci de què
es tracta.
• Els establiments comercials que volen oferir una
bona imatge han de vetllar per tal que s’ajusti al
tipus d’activitat que realitzen i millorar tots
aquells aspectes que influeixen en la percepció
visual.
• L’objectiu és projectar una imatge que afavoreixi
l’increment de les vendes i sigui una font
d’avantatges competitius.

• La comunicació visual és el
conjunt
de
manifestacions
expressives que fan visible la
identitat d’una empresa i dels
seus productes.
La promoció visual configura una determinada
imatge de l’establiment comercial i esdevé una
decisió estratègica en la mesura que determina la
imatge que percebrà la clientela i, sens dubte,
influeix en l’opinió que el públic té de l’empresa.

L’objectiu de la promoció visual és
atraure la clientela i aconseguir que
entri a l’establiment comercial.
En aquest procés es poden distingir les cinc fases següents:

• Visualització
• Ubicació
• Aproximació
• Diferenciació
• Entrada

• Visualització: l’establiment comercial s’ha de percebre visualment des
d’una distància prou gran per tal que la clientela el vegi des de lluny.
• Ubicació: la imatge visual que projecta l’exterior de l’establiment
comercial ha d’incloure elements que permetin situar-lo en l’espai concret
en què es troba per tal que sigui fàcilment localitzable en futures ocasions.
• Aproximació: l’exterior de l’establiment ha d’incorporar elements que
animin la possible clientela a acostar-s’hi per tal de percebre’n els detalls.
• Diferenciació: la imatge comercial exterior ha de diferenciar-se de la
resta de botigues de la zona i de la competència.
• Entrada: el darrer objectiu en aquest procés d’atracció és aconseguir que
la possible clientela entri a l’establiment.

Per aconseguir que la clientela potencial entri a
l’establiment cal desenvolupar un procés de comunicació
que transmeti una idea atractiva.
Com en tot procés de comunicació, hi intervé un
emissor: en aquest cas l’establiment comercial,
que ha de transmetre un missatge: (imatge comercial)
atractiu i coherent per tal d’atraure les persones
receptores.
soroll: poden ser el trànsit dens, la concentració excessiva
d’activitats comercials, la mala visibilitat, etc.
El sentit que té una especial importància en aquest cas és
la vista.

Reacció si ens agrada el que veiem

Perquè el procés de comunicació sigui efectiu i la resposta
obtinguda sigui positiva cal que el receptor sigui capaç de
captar el missatge, distingir-lo dels altres i valorar-lo.
En aquest sentit convé que els estímuls provocats actuïn
per damunt del llindar de percepció sensitiva, és a dir, la
capacitat per diferenciar el missatge de la resta dels que
una persona està rebent al mateix temps.
Aquest és un paràmetre molt relatiu, atès que depèn de
les característiques de cada persona.

La Percepción

1.4. Disseny exterior de l’establiment
comercial
• L’emplaçament físic d’un establiment
comercial en determina, en bona part, l’èxit
pero no és l’unic ni el més important.
• L’objectiu és crear un aspecte positiu del punt
de venda per tal de despertar l’atenció.

Entrada

Imatge
corporativa

ARQUITECTURA
EXTERIOR

Aparador

Ubicació de
l’establiment

Rètol

Publicitat
exterior

Façana

1.4.1. Ubicació de l’establiment
comercial
Per determinar la ubicació d’un establiment
comercial cal disposar d’estudis econòmics que
aportin informació sobre la possible clientela i la
seva potencialitat: perfil dels nivells socials,
hàbitat, nivell de vida, gustos i preferències,
poder adquisitiu, etc., així com dades de la
competència directa i potencial. Tots aquests
aspectes ens poden ajudar a optar per una
població o una zona en lloc d’una altra.

1.4.2. La façana
• És el primer element controlable que incideix en
el nivell d’atracció, per això és molt important
cuidar al màxim tots els detalls.
• En la façana d’un establiment comercial es poden
distingir, bàsicament, els elements següents:
• Rètol.
• Aparadors.
• Entrada.

La longitud de la façana és un aspecte de vital
importancia a l’hora d’avaluar la idoneïtat del punt
de l’establiment.

Dimensions
desfavorable: - de 6 metros
favorable: entre 6 y 12 metros
óptima: más de 12 metros
Ubicació
La més favorable en un xamfrà

A l’hora de dissenyar l’exterior del punt de venda cal tenir
en compte el que es pot percebre

La façana es pot convertir en un punt d’animació si s’utilitza
adequadament com a suport d’accions d’entreteniment o
promocionals. Aquestes accions potencien la funció
d’atraure l’atenció dels vianants i diferenciar l’establiment
dels altres.

Animación exterior en el punto de venta

Les tendències més actuals en el
disseny de façanes comercials
parteixen
de la idea que tota la façana és com un
gran aparador des del qual s’ha de
veure l’interior de la botiga.

El personal encarregat de
l’animació del punt de venda no ha
de posar límits
a la seva creativitat.

1.4.3. Imatge corporativa
Conjunt de símbols i colors que representen
gràficament el concepte o idea d’una empresa.
Normalment es defineixen unes instruccions que
descriuen el logotip i les seves possibles
variacions, els colors que s’utilitzen i els
materials sobre els quals s’aplica.

Usted tiene dos productos con marca.
Uno sin logotipo y otro con logotipo:
¿Cual elegiría?

Manual d’imatge corporativa
El Manual de Imagen Corporativa de una empresa es
básicamente una guía que permite unificar criterios y
normalizar el manejo de la imagen gráfica y corporativa
de la misma. Es una guía sencilla que orienta a los
miembros de la empresa, colaboradores y proveedores
en la forma de hacer un buen uso de los lemas y signos
institucionales. El seguimiento de dichas normas o
directrices de este manual suele ser de caracter
obligatorio y solo podrán hacer uso de él quienes estén
autorizados, ya que dicha coherencia en la imagen visual
ayuda al reconocimiento y el posicionamiento de la
empresa en el mercado.

Els logotips s’utilitzen en tots
els suports de comunicació: targetes, papereria,
anuncis, flota de vehicles, etc.
El disseny del logotip ha de respondre a un estudi
previ en què cal considerar múltiples aspectes amb
l’objectiu de dotar-lo d’una identitat pròpia que
compleixi les seves funcions.

L’elecció de la tipografia és molt important, es
pot utilitzar un tipus de lletra que reforci
l’element gràfic per aconseguir harmonia o que
sigui totalment oposada per aconseguir contrast.

Una marca corporativa representa los valores, la
cultura y la visión de una empresa, y contribuye
a diferenciarla del resto a través de una
identidad.
Es fundamental la coherencia de dichas
variables en el comportamiento organizacional y
la participación de todos los empleados.

Las marcas corporativas identifican y
representan a la empresa.

La marca corporativa esta formada por
cinco elementos con los cuales se
imprime su identidad y se manifiesta a
nivel físico y psicológico ante los
clientes y los competidores.
•
•
•
•
•

Nombre verbal o fonotipo
Simbología gráfica o isotipo
Logotipo
Cualidad cromática
Carácter cultural

• Nombre verbal o fonotipo: nombre con el cual
se da a conocer comercialmente en el
mercado, para que la identifiquen y la
diferencien de sus competidores.

• Simbología gráfica o isotipo: corresponde a los
símbolos icónicos de una marca, teniendo en
cuenta que la capacidad de impacto es muy
superior a la de un nombre lingüístico, ya que
las imágenes son más impactantes que las
palabras.

• Logotipo: convierte el nombre lingüístico
audible, en una imagen visible formada por un
grupo de letras, con una determinada
tipografía.

• Cualidad cromática: la percepción a través del
color es la forma más rápida de identificar la
marca, ya que actúa como señal inmediata.

• Carácter cultural: hace referencia a los
símbolos culturales y elementos más
significativos de una determinada cultura o
filosofía empresarial que defienden un estilo
comercial propio.

La marca corporativa es el conjunto de
elementos que integran la identidad
visual de una empresa, formada por:
• Logotipo: apropiado referirse cuando
exista nombre verbal.
• Isotipo: corresponde a la parte
simbólica o icónica de la marca.
• Imagotipo: símbolo y fonotipo que
pueden funcionar por separado.
• Isologo: símbolo y fonotipo
fusionados, forman un solo elemento.

La imatge corporativa és la
representació mental d’una
empresa que té el públic
interessat i la societat en general

3 claves de diseño para crear un buen logotipo
Evolucion de los logos

Nueva Imagen Corporativa
La nueva imagen de Iberia
http://www.marketingnews.es/grandescorporaciones/noticia/1077716028205/iberiaimagen-anuncia-campana.1.html

1.4.4. Rètols
L’entorn en què es desenvolupa l’activitat
comercial és molt competitiu, per això és
important saber comunicar de forma ràpida i
eficient l’existència del negoci així com dels seus
productes o serveis.

El rètol és l’element que es
col·loca a l’exterior d’un
establiment comercial
i que sol incloure el nom de
l’establiment i la descripció
genèrica
de la seva activitat.

Les funcions que té el rètol en el punt de venda
són les següents:
• Desenvolupar una imatge de marca a través de
textos i gràfics que es puguin associar als productes o
serveis que ofereix l’establiment.

• Reforçar l’acció d’altres elements publicitaris en el
sentit que actuen de reclam i ajuden a recordar-les.
• Influir en les decisions de compra de les persones
que se senten atretes, entren a l’establiment i realitzen
compres que no havien planificat.

Tipus de rètols en funció de l’ubicació
• Rètols de l’edifici: són aquells que s’instal·len a la façana,
marquesina, aparador o teulada de l’establiment comercial. Les
dimensions adequades d’aquest tipus de rètol varien depenent
de la distància des de la qual s’ha de veure, de l’angle de visió,
dels possibles obstacles i de les mesures de l’edifici.

• Rètols allunyats de l’establiment: normalment es troben al
costat de les carreteres i estan pensats perquè siguin visibles
des de llargues distàncies. Els centres comercials ubicats als
afores de les grans ciutats utilitzen aquest tipus de rètols no
només per identificar-se sinó també com un mitjà de publicitat
exterior que permet difondre missatges i crear atracció.

Tipus de rètols que s’utilitzen més
habitualment són els següents
• Rètol paral·lel: se subjecta directament a la façana i es pot
percebre des d’una posició frontal.
• Rètol banderola: sobresurt de la façana perpendicularment i
permet que els vianants identifiquin l’establiment no només des
d’una posició frontal sinó també des de la banda dreta i esquerra.

• Vinil: és un material plàstic adhesiu que es pot utilitzar per indicar
el nom de l’establiment sobre el vidre de l’aparador.

L’objectiu és aconseguir projectar a l’exterior
una identitat del detallista dinàmica i
innovadora, a través de dispositius d'emissió de
continguts digitals molt cridaners per tal de
captar l’atenció dels consumidors.
El contingut ha de ser rellevant i adaptat al poc
temps que els vianants li dedicaràn.
L’estratègia de contingut ha de definir clarament
el missatge, la imatge de marca, la motivació i
l’oportunitat de compra.

Mitjançant dispositius com pantalles, tótems,
panels tàctils i interactius.
Tots els detallistes poden emetre contingut
visual mitjançant tecnologia dinàmica i versàtil.
La clau està en la gestió de continguts digitals en
forma de missatge publicitari. Es poden realitzar
remotament amb internet segmentant la
informació en cada moment del dia o época de
l’any.

1.4.5. L’entrada
• L’entrada és l’element físic que separa l’exterior
de l’interior de l’establiment comercial.
• Per tal de facilitar l’accés de la clientela al punt de
venda, les tendències de disseny actuals opten
per no posar portes o, en tot cas, que siguin de
materials molt lleugers o de vidre.
• S’ha de procurar que la circulació de persones a
l’entrada sigui molt fluida evitant que hi hagi
obstacles com escales, rampes, mobiliari per a
l’exposició de productes, etc.

• Alguns establiments comercials utilitzen
comptadors que es col·loquen a l’entrada per
controlar el pas de persones.
• Tenint en compte el sentit de circulació
natural de les persones és preferible que
l’entrada estigui situada a la part dreta de la
façana.

Legislación aplicable en materia de
accesibilidad arquitectónica se
encuentra en la Ley 51/2003, de 2 de
diciembre.
Medidas de obligado cumplimiento:
- Las puertas deben tener una anchura mínima de paso
de 80 cm. Y una altura mínima de 2 m.
- Debe existir un ángulo de apertura mínima de 90º
- La altura de los mecanismos de apertura deben estar
entre 8,5 cm y 1,10m.

La dimensión de ancho de la puerta
de entrada representa un factor
estratégico clave para lograr el éxito
comercial.

1.4.6. Aparadors
• És un factor clau per a la seducció i atracció del públic,
no només per l’impacte visual que produeix sinó
perquè actua com a targeta de presentació de
l’establiment.
• És una bona estratègia dedicar especial atenció al
disseny i muntatge de l’aparador, contextualitzant-lo
dins de l’estratègia global d’animació del punt de
venda.
• Si està ben dissenyat ven sense descans les 24 hores.

• És un error molt greu pensar que l’aparador és com un
magatzem en què cal col·locar-hi com més productes
millor.

No s’ha d’oblidar mai que l’aparador és
un instrument en mans del detallista
per provocar el desig de compra.
El missatge ha de ser captat pel
consumidor en un breu espai de temps.
Per això, pren una especial rellevància
en els productes de compra no habitual i
necessària.

Les característiques més importants en el
disseny de l’espai de l’aparador son:
- Suport físic: creació del lineal d’exposició, ja
que si no està adaptat a les característiques dels
productes no podrem aconseguir un aparador
eficaç.
- Sintonia amb els elements d’arquitectura
exterior: han de compartir el mateix disseny i
estil de materials.

REQUISITOS DE UN BUEN
ESCAPARATE
1. Transmisión de la información.
2. Atracción del público objetivo.
3. Persuasión del consumidor.
4. Originalidad.
5. Adecuación al entorno.
6. Exposición clara del precio.
7. Renovación.
8. Planificación.
9. Correcta colocación.
10. Comunicar servicios adicionales.
11. No cerrar el escaparate.

1.4.7. Publicitat exterior
A través de la publicitat exterior es pot
aconseguir fer arribar missatges a la clientela
potencial per diversos mitjans i en diversos
espais públics com carrers, recintes esportius,
espais culturals, etc.

Suports que utilitza la publicitat
exterior
• Tanca publicitària: plafó de grans dimensions que es col·loca als carrers per exhibir-hi
publicitat.
• Cabina telefònica: element de mobiliari urbà en què hi ha instal·lat un telèfon públic i
que pot destinar un espai a l’exhibició de cartells publicitaris.
• Opi: element del mobiliari urbà consistent en una caixa de llum col·locada verticalment
sobre un peu, que habitualment exhibeix cartells publicitaris. Opi és la sigla lexicalitzada
d’objecte publicitari il·luminat.
• Marquesina: element de mobiliari urbà per protegir els viatgers que esperen un mitjà de
transport i que pot ser utilitzat com a suport publicitari, com per exemple, una parada
d’autobús.
• Lona: suport de publicitat exterior, fet de tela o de plàstic, que conté un missatge
publicitari de grans dimensions i que s’utilitza per cobrir les façanes dels edificis en procés
de restauració.
• Banderola: cartell de plàstic o tela destinat a ser suspès verticalment en un suport, per
exemple, en els fanals de la via pública.
• Elements de transport: vehicles que s’utilitzen per a l’exhibició de missatges publicitaris.
Poden ser públics (autobús, tren, etc.) o privats (flota de transport que utilitza l’empresa
per a la distribució de comandes).

Control de publicidad exterior, pautas
a seguir
El control de la publicidad exterior es un factor
determinante en el éxito de cualquier campaña.
Sin embargo, aún existen anunciantes que ignoran la
importancia de realizar controles, puntuales o
sistemáticos, en los diferentes soportes y hasta el final de
la estrategia.
A continuación, analizamos las pautas a seguir en este
tipo de revisiones, que resultan cruciales para optimizar
la inversión realizada.

Planificación. Es un requisito imprescindible para la realización de
las inspecciones y ayuda a conseguir el impacto de campaña
deseado. Está compuesto por:
• Plan de control. Es el documento base desde el que parten
todas las acciones de verificación. Se crea conjuntamente entre
empresa controladora y cliente e incluye el tipo de revisión a
implementar, la asignación de zonas y los puntos fundamentales a
controlar.
• Normas pactadas con el cliente. Contienen las reglas para
valorar el estado del papel, la visibilidad de los mensajes y la
publicidad, el análisis de cada una de las ubicaciones etc.
• Planos. Sirven para localizar los puntos concretos en los que se
encuentran los soportes publicitarios objeto de estudio.
• Asignación de zonas. También suelen establecerse, de común
acuerdo, entre cliente y empresa encargada de realizar el control.

Trabajos sobre el terreno. Incluyen aspectos como la revisión
de la calidad de las ubicaciones, el estado de los
soportes empleados.
Hay que tener muy presente que el impacto visual es el principal
atractivo del medio exterior, por tanto, debe vigilarse con sumo
cuidado ese factor.
Las grandes bazas de la publicidad exterior radican en su carácter
complementario respecto de otros medios (recordatorio y refuerzo
de spots de televisión, por ejemplo) y en su exposición las 24 horas
del día, los 7 días de la semana.
Puede verse sometida a las inclemencias del tiempo y a otros
elementos externos. Los circuitos de control se encargan de
detectar esos deterioros a lo largo de toda la campaña, para que
el mensaje y la publicidad luzcan conforme a lo negociado
inicialmente.

Resultados del control y entrega de informes al cliente.
Una vez completados los circuitos y analizados los
soportes, se procede a plasmar los resultados en el
oportuno informe por escrito.
Con éste, el cliente tiene conocimiento sobre el estado
actual de los soportes y la marcha de la campaña de
publicidad exterior.

Gracias a los controles en la publicidad exterior, los
anunciantes saben si se cumple o no lo pactado y si
deben introducir alguna mejora o modificación en la
campaña.
http://controlactivo.es
4/09/2013

Tendencias en publicidad exterior
• En los últimos meses de 2012, tres de cada cuatro
consumidores que realizaron una compra online fue
después de hacer visto un anuncio de publicidad exterior.
• Más llamativo es que un 16% de los consumidores que
publicaron algún Me gusta en Facebook fue después de ver
un anuncio en soporte exterior, frente al 11% de los
usuarios que vio el anuncio a través de la prensa.
• En cuanto a la descarga de aplicaciones, un 13% de los
encuestados llevó a cabo esta acción tras ver un anuncio
de publicidad exterior. Sin embargo, si el anuncio fue
emitido en televisión, sólo un 7% se dispuso a descargar la
aplicación.
http://www.marketingdirecto.com
La publicidad exterior provoca una respuesta directa en el 77% de los
consumidores, según CBS Outdoor. 22 de marzo de 2013

El juez declara lo como "acto de publicidad ilícita y de
competencia desleal".
La Asociación de Usuarios de la Comunicación denunció el
anuncio por "infracción de disposiciones de regulación especial
de publicidad de bebidas alcohólicas».

�ݺ�ߣ

Animación exterior en el punto de venta

More Related Content

Animación exterior en el punto de venta