ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Anàlisi dels mètodes per valoració de la pèrdua auditiva en Medicina Laboral

•
•
Carles Vilanova 䲹ú
Carles Vilanova 䲹ú

Analisis de los métodos de valoración de la pérdida auditiva en Medicina Laboral

1 of 17
Dr. Carles Vilanova 䲹ú
 En medicina del treball, per valorar les audiometries dels treballadors exposats a soroll, utilitzem una sèrie de mètodes com els índexs de SAL i ELI, la pèrdua global d'audició AAOO (ISO) i el mètode de KLOCKOFF.  Anem a analitzar la següent audiometria d'un examen de salut inicial d'un treballador masculí de 50 anys de edat exposat a soroll amb aquests mètodes
Via aèria 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000 Oïda dreta 20 20 20 30 40 35 20 Oïda esquerre 20 20 20 20 35 35 20 Oïda dreta Oïda esquerre -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000 Vía aérea Vía ósea a b f d e c -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000 Vía aérea Vía ósea a b f d e c AUDIOMETRIA D’UN TREBALLADOR MASCULÍ DE 50 ANYS DE EDAT EXPOSAT A SOROLL
E.L.I.(Early Loss Index)  Per al càlcul de l'índex ELI es comença restant a la pèrdua audiomètrica a 4.000 Hz el valor de la pèrdua audiomètrica corregida per l'edat mitjançant una taula.  A partir de la pèrdua audiomètrica corregida d'aquesta forma s'obté el grau ELI O. DRETA O. DRETA INDEX ELI 20 dB GRAU ELI C dB O. ESQ. O. ESQ. 15 dB C dB Edat 25 30 35 40 45 50 55 60 65 Dones 0 2 3 5 8 12 15 17 18 Homes 0 3 7 11 15 20 26 32 38 CORRECCIÓ PER PRESBIACUSIA 20 CORRECCIÓ PER PRESBIACUSIA A 4000 Hz
S.A.L.(Speech Average Loss) O.DRETA SAL( Mitja 0,5, 1 y 2 K Hz ) 20 dB GRAU SAL B O. ESQ. 20 dB
PÈRDUA GLOBAL DE LA AUDICIÓ SEGONS A.A.O.O (ISO) Pèrdues Monoaural % Binaural % Oïda Dreta 0,00 0,00 Oïda Esquerre 0,00 Mitja aritmètica dels llindars auditius en dB per a les freqüències de 500, 1.000, 2.000 i 3.000Hz obtinguts mitjançant via aèria. No es considerarà pèrdua auditiva quan el llindar auditiu sigui de 25 db o menor. D'aquest valor es resten 25, el resultat es multiplica per 1,5 i es divideix entre 4. Per calcular l'impediment binaural, es multiplica el percentatge de l'oïda millor per 5 i se li suma el percentatge de l'oïda pitjor. La suma es divideix per 6 i la resultant és l'impediment global
 Quina seria la vostra conclusió si utilitzéssim aquests tres mètodes d'anàlisi?  Normal o pràcticament normal, efectivament, però en realitat no és així. Si ens fixem en la gràfica audiomètrica, veiem clarament que es tracta d'una audiometria alterada.  Encara no hem utilitzat la classificació de Klockhoff.
Clasificació de Klockhoff • Segons la classificació de Klockhoff ens trobem amb una Hipoacúsia per soroll lleu en l'oïda dreta (afectació de la freqüencia conversacional de 3000 hz) i trauma acústic lleu en el esquerre (no afectació freqüències conversacionals)
Anàlisi dels mètodes per valoració de la pèrdua auditiva en Medicina Laboral
Però…què és el que està passant???
L´escala ELI  No és un mètode preventiu, ja que existeixen estudis que conclouen que en tenir en compte només la freqüència de 4000 Hz, deixa de detectar el 79 % d'individus amb patologia auditiva per soroll.  L'exposició al soroll afecta també a les freqüències de 3000, 6000 i 8000 Hz i en qualificar l'audiometria tonal amb l'escala ELI no es pot realitzar un seguiment de l'alteració auditiva del treballador, ja que sempre s'avaluarà només una freqüència, deixant de costat les altres freqüències agudes, sense determinar si la hipoacúsia del treballador va evolucionant  No inclou diagnòstics d'un altre tipus de patologies que no siguin ocasionades per soroll
 Utilitza correccions per l'edat. Pel NOISH (Nacional Institute for Occupational Safety and Health) no és recomanable i no és tècnicament apropiat realitzar la correcció per l'edat, valor poblacional estadístic, en el audiograma d'una valoració individual.  Així mateix, encara que moltes persones experimentin un descens de la sensibilitat auditiva amb l'edat, moltes altres no, i no és possible saber qui tindrà i qui no tindrà presbiacúsia, per tant no és possible conèixer a qui se'ls hauria d'aplicar aquesta correcció.  D'altra banda, si el propòsit d'un programa de prevenció i conservació de l'audició, és la prevenció i conservació de pèrdues auditives i un audiograma es corregeix per l'edat es veurà que el temps requerit perquè aparegui una disminució significativa del llindar auditiu serà molt llarg.
L’escala SAL  Té en compte només la millor oïda, desconeixent l'evolució de l a pitjor oïda  Aquesta escala tampoc és preventiva, ja que no realitza un diagnòstic precoç, deixa de detectar el 90% de les persones amb patologia per soroll ja que només valora les freqüències de 500, 1000 i 2000  Només detecta alteració auditiva quan els casos estan avançats, és a dir, quan la pèrdua afecta a les freqüències conversacionals, i per tant, només serveix per l´anàlisi de casos d'incapacitat.  No inclou diagnòstics d'un altre tipus de patologies no ocasionades per soroll.
PÈRDUA GLOBAL DE LA AUDICIÓ SEGONS A.A.O.O (ISO)  Només detecta també, alteració auditiva, quan els casos estan avançats, és a dir, quan la pèrdua afecta a les freqüències conversacionals, i per tant, només serveix per l´anàlisi de casos d'incapacitat.  Afavoreix en la valoració la millor oïda  És la referència en la nostra legislació segons es reglamenta en el Reial decret 1971/1999 de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de minusvàlua (BOE de 26 de gener i 13 de març de 2000) (Reial decret, 1971/1999), en el seu Annex 1A, Capítol 13)
El mètode KLOCKHOFF  És un mètode preventiu ja que té en compte les freqüències de 3000, 4000 i 6000 Hz per a la qualificació i compara les audiometries periòdiques amb les pre-laborals, per determinar canvis temporals i/o permanents del llindar auditiu  No utilitza correccions per l'edat atès que considera com a signe o indici de presbiacúsia quan el 8000 Hz no es recupera, i no es manifesta l'escotoma típic de l'afectació de l'audició per l'exposició al soroll.  En realitzar un diagnòstic, no determina el grau de pèrdua auditiva, només considera si hi ha o no patologia per soroll amb i sense compromís de les freqüències conversacionals.
 Realitza un diagnòstic diferencial de malalties auditives no atribuïbles a soroll i les qualifica com altres alteracions (Hipoacúsies Conductives, Mixtes o Neurosensorials atribuïbles a un altre tipus de patologies)  S'apropa més a la conceptualització audiològica per a l'abordatge de la patologia auditiva i al diagnòstic diferencial
 Gràcies per la vostra paciència!!!!

More Related Content

Anàlisi dels mètodes per valoració de la pèrdua auditiva en Medicina Laboral

  • 2.  En medicina del treball, per valorar les audiometries dels treballadors exposats a soroll, utilitzem una sèrie de mètodes com els índexs de SAL i ELI, la pèrdua global d'audició AAOO (ISO) i el mètode de KLOCKOFF.  Anem a analitzar la següent audiometria d'un examen de salut inicial d'un treballador masculí de 50 anys de edat exposat a soroll amb aquests mètodes
  • 3. Via aèria 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000 Oïda dreta 20 20 20 30 40 35 20 Oïda esquerre 20 20 20 20 35 35 20 Oïda dreta Oïda esquerre -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000 Vía aérea Vía ósea a b f d e c -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 250 500 1000 2000 3000 4000 6000 8000 Vía aérea Vía ósea a b f d e c AUDIOMETRIA D’UN TREBALLADOR MASCULÍ DE 50 ANYS DE EDAT EXPOSAT A SOROLL
  • 4. E.L.I.(Early Loss Index)  Per al càlcul de l'índex ELI es comença restant a la pèrdua audiomètrica a 4.000 Hz el valor de la pèrdua audiomètrica corregida per l'edat mitjançant una taula.  A partir de la pèrdua audiomètrica corregida d'aquesta forma s'obté el grau ELI O. DRETA O. DRETA INDEX ELI 20 dB GRAU ELI C dB O. ESQ. O. ESQ. 15 dB C dB Edat 25 30 35 40 45 50 55 60 65 Dones 0 2 3 5 8 12 15 17 18 Homes 0 3 7 11 15 20 26 32 38 CORRECCIÓ PER PRESBIACUSIA 20 CORRECCIÓ PER PRESBIACUSIA A 4000 Hz
  • 5. S.A.L.(Speech Average Loss) O.DRETA SAL( Mitja 0,5, 1 y 2 K Hz ) 20 dB GRAU SAL B O. ESQ. 20 dB
  • 6. PÈRDUA GLOBAL DE LA AUDICIÓ SEGONS A.A.O.O (ISO) Pèrdues Monoaural % Binaural % Oïda Dreta 0,00 0,00 Oïda Esquerre 0,00 Mitja aritmètica dels llindars auditius en dB per a les freqüències de 500, 1.000, 2.000 i 3.000Hz obtinguts mitjançant via aèria. No es considerarà pèrdua auditiva quan el llindar auditiu sigui de 25 db o menor. D'aquest valor es resten 25, el resultat es multiplica per 1,5 i es divideix entre 4. Per calcular l'impediment binaural, es multiplica el percentatge de l'oïda millor per 5 i se li suma el percentatge de l'oïda pitjor. La suma es divideix per 6 i la resultant és l'impediment global
  • 7.  Quina seria la vostra conclusió si utilitzéssim aquests tres mètodes d'anàlisi?  Normal o pràcticament normal, efectivament, però en realitat no és així. Si ens fixem en la gràfica audiomètrica, veiem clarament que es tracta d'una audiometria alterada.  Encara no hem utilitzat la classificació de Klockhoff.
  • 8. Clasificació de Klockhoff • Segons la classificació de Klockhoff ens trobem amb una Hipoacúsia per soroll lleu en l'oïda dreta (afectació de la freqüencia conversacional de 3000 hz) i trauma acústic lleu en el esquerre (no afectació freqüències conversacionals)
  • 10. Però…què és el que està passant???
  • 11. L´escala ELI  No és un mètode preventiu, ja que existeixen estudis que conclouen que en tenir en compte només la freqüència de 4000 Hz, deixa de detectar el 79 % d'individus amb patologia auditiva per soroll.  L'exposició al soroll afecta també a les freqüències de 3000, 6000 i 8000 Hz i en qualificar l'audiometria tonal amb l'escala ELI no es pot realitzar un seguiment de l'alteració auditiva del treballador, ja que sempre s'avaluarà només una freqüència, deixant de costat les altres freqüències agudes, sense determinar si la hipoacúsia del treballador va evolucionant  No inclou diagnòstics d'un altre tipus de patologies que no siguin ocasionades per soroll
  • 12.  Utilitza correccions per l'edat. Pel NOISH (Nacional Institute for Occupational Safety and Health) no és recomanable i no és tècnicament apropiat realitzar la correcció per l'edat, valor poblacional estadístic, en el audiograma d'una valoració individual.  Així mateix, encara que moltes persones experimentin un descens de la sensibilitat auditiva amb l'edat, moltes altres no, i no és possible saber qui tindrà i qui no tindrà presbiacúsia, per tant no és possible conèixer a qui se'ls hauria d'aplicar aquesta correcció.  D'altra banda, si el propòsit d'un programa de prevenció i conservació de l'audició, és la prevenció i conservació de pèrdues auditives i un audiograma es corregeix per l'edat es veurà que el temps requerit perquè aparegui una disminució significativa del llindar auditiu serà molt llarg.
  • 13. L’escala SAL  Té en compte només la millor oïda, desconeixent l'evolució de l a pitjor oïda  Aquesta escala tampoc és preventiva, ja que no realitza un diagnòstic precoç, deixa de detectar el 90% de les persones amb patologia per soroll ja que només valora les freqüències de 500, 1000 i 2000  Només detecta alteració auditiva quan els casos estan avançats, és a dir, quan la pèrdua afecta a les freqüències conversacionals, i per tant, només serveix per l´anàlisi de casos d'incapacitat.  No inclou diagnòstics d'un altre tipus de patologies no ocasionades per soroll.
  • 14. PÈRDUA GLOBAL DE LA AUDICIÓ SEGONS A.A.O.O (ISO)  Només detecta també, alteració auditiva, quan els casos estan avançats, és a dir, quan la pèrdua afecta a les freqüències conversacionals, i per tant, només serveix per l´anàlisi de casos d'incapacitat.  Afavoreix en la valoració la millor oïda  És la referència en la nostra legislació segons es reglamenta en el Reial decret 1971/1999 de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de minusvàlua (BOE de 26 de gener i 13 de març de 2000) (Reial decret, 1971/1999), en el seu Annex 1A, Capítol 13)
  • 15. El mètode KLOCKHOFF  És un mètode preventiu ja que té en compte les freqüències de 3000, 4000 i 6000 Hz per a la qualificació i compara les audiometries periòdiques amb les pre-laborals, per determinar canvis temporals i/o permanents del llindar auditiu  No utilitza correccions per l'edat atès que considera com a signe o indici de presbiacúsia quan el 8000 Hz no es recupera, i no es manifesta l'escotoma típic de l'afectació de l'audició per l'exposició al soroll.  En realitzar un diagnòstic, no determina el grau de pèrdua auditiva, només considera si hi ha o no patologia per soroll amb i sense compromís de les freqüències conversacionals.
  • 16.  Realitza un diagnòstic diferencial de malalties auditives no atribuïbles a soroll i les qualifica com altres alteracions (Hipoacúsies Conductives, Mixtes o Neurosensorials atribuïbles a un altre tipus de patologies)  S'apropa més a la conceptualització audiològica per a l'abordatge de la patologia auditiva i al diagnòstic diferencial
  • 17.  Gràcies per la vostra paciència!!!!