際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Anna larruy viladrau

Escola Cervet坦
Escola Cervet坦

Treball de recerca sobre el municipi de Viladrau. Autoria: Anna Larruy

1 of 16
Download to read offline
VILADRAU Nom: Anna Larruy rea: Coneixement del Medi
Curs: 4t A Data: Gener 2012 2
NDEX Dades del municipi Pgina 3 Situaci坦 en el mapa... Pgina 4 Relleu.. Pgina 5 Activitats econ嘆miques. Pgina 7 Monuments i edificis importants.. Pgina 9 Festes locals... Pgina 11 Curiositats Pgina 13 Fonts dinformaci坦.............................. Pgina 15 3
1.Dades del municipi Nom del municipi: Viladrau Prov鱈ncia: Girona Comarca: Osona N炭mero dhabitants: 1.110 (a 01/01/2010) Extensi坦: 51 km2 Altitud: 821 m Evoluci坦 demogrfica (1497-2010): 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.059 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 879 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 866 861 856 879 959 999 - 1.110 - - 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci坦 de fet; 1990 4
2.Situaci坦 en el mapa Viladrau forma part de la comarca d' Osona i 辿s de la prov鱈ncia de Girona. El terme municipal t辿 una extensi坦 de 51 km2 i el poble est a 821 m d'altitud. Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries. Limita al Nord amb Sant Sadurn鱈 d'Osormort, a l'Est amb Espinelves i Arb炭cies (Selva) al Sud amb el municipi de Montseny (Vall竪s Oriental), a l'Oest amb els de Seva i Taradell i al Nord Oest amb Sant Juli de Vilatorta (veure mapa del municipi). MAPA DE CATALUNYA: COMARCA: OSONA MAPA DEL MUNICIPI: VISTA ARIA: 5
3. Relleu Parc Natural del Montseny: Viladrau 辿s un municipi molt muntany坦s, situat al bell mig del mass鱈s del Montseny. Viladrau s'est辿n pels vessants nord de Matagalls (1.694 m) i del coll de Sant Mar巽al (1.107 m), on coincideixen els l鱈mits de les comarques d'Osona, la Selva i el Vall竪s Oriental a l'anomenada Taula dels Tres Bisbes, fins al puig de Fbregues (749 m) i el Puig-l'agulla (810 m). El parc natural, t辿 una Superf鱈cie protegida de 31.063,90 hectrees i compren un total de: 18 municipis. Es va declarar Parc Natural lany 1987 i Reserva de la Biosfera per la UNESCO lany 1978. Entre els turons prop de Vildrau destaquen: Puig Cornador (863 m), Puig Merli (988 m), el tur坦 de la Tremoleda (1.169 m), el coll de Bordoriol (1.096 m), situat al l鱈mit amb Arb炭cies, el coll d'Ordials (1.491 m), Puigsasucre (1.108 m), el tur坦 de Migdia (818 m) i el tur坦 de les Cabrades (909 m), entre d'altres. Fonts i rius de Viladrau: Font de les Paitides: Donen nom a aquesta font le fades o dones daigua, les paitides, 辿ssers mgics arrelats a les llegendes populars. Font del Ferro: Font daigua ferruginosa. Font del Noi Gran: Font bosquerola i molt ombr鱈vola. 6
Font de loreneta: Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra acull el petit brollador que converteixen lespai en un indret prop del poble i a誰llat alhora. Font de llops: Situada en una densa fageda. La font rep el nom pels 炭ltims llops ca巽ats al Montseny a principis del segle XX. La cap巽alera de la Riera Major es forma als vessants nord de Matagalls i hi desguassen una bona part de les aig端es d'Osona. 7
4. Activitats econ嘆miques El paisatge que avui coneixem de Viladrau i de lrea del Montseny 辿s el fruit de les activitats que hi han desenvolupat les persones. Des de l'aprofitament del bosc per a fusta i llenya, a la ramaderia, passant per l'agricultura. Sector primari: Els primers pobladors prehist嘆rics van fer de la ramaderia la seva principal activitat, que avui encara continua de dues maneres diferents: extensiva a les zones de relleu suau, i intensiva a les diferents granges, de carcter m辿s industrial a les planes. Feixes Ramat de cabres L'explotaci坦 del bosc ha passat per diferents per鱈odes, des de l'extracci坦 dels millors arbres (molts eren avets) per a mstils durant l'Edat Mitjana, fins als alzinars per a llenya i carb坦 pel consum dom竪stic i industrial. Hi ha importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges. Altres fustes que s'aprofiten s坦n el castanyer (de molta importncia fins a mitjan segle XX per fer botes de vi), con鱈feres i arbres de ribera. El bosc tamb辿 ha donat altres fruits, que han estat aprofitats amb major o menor intensitat depenent dels interessos industrials del moment: suro, pinyes, rabasses de bruc per fer pipes, etc. L'agricultura t辿 poca importncia. Els principals conreus s坦n els cereals, les patates, els llegums i els arbres fruiters; L'agricultura s'ha desenvolupat sobretot al voltant dels masos escampats per la muntanya i fou en el segle XIX quan hi 8
hagu辿 la mxima extensi坦. Va ser l'竪poca que hi havia m辿s masos en funcionament a la muntanya, potser la meitat dels quals foren constru誰ts llavors. Actualment, l'agricultura es limita sobretot a petites explotacions, moltes de carcter l炭dic, lligades igualment a les cases de pag竪s. Sector secundari: Ind炭stria de laigua Aigua de Viladrau: Laigua Viladrau va n辿ixer fa m辿s de 40 anys, quan lany 1968 es va inaugurar la planta a la Font Fontalegre, al Montseny. Aix鱈, es converteix en una de les marques primeres en envasar aigua mineral, ja que fins llavors, laigua envasada es considerava un luxe innecessari i poc rendible. Amb els anys, la marca sha guanyant un lloc entre els consumidors i el que en principi va ser un projecte emprenedor i innovador, avui 辿s s鱈mbol de tradici坦 i experi竪ncia al mercat de laigua envasada. Sector terciari: Actualment el turisme 辿s la base de l'economia, atret pels paratges del parc natural del Montseny: restaurants, allotjaments rurals, dos hotels, quatre hostals, el CCEN (Centre Cultural Europeus de la Natura)... Tamb辿 la construcci坦 辿s un sector que ocupa moltes persones, especialitzada sobretot a la rehabilitaci坦 d'edificacions de certa antiguitat. 9
5. Monuments i edificis importants Ajuntament de Viladrau Esgl辿sia de Sant Mart鱈: Reedificada el segle XVIII sobre un edifici romnic del segle XII com el seu antic atri. La Sala: Amb una torre rodona medieval. s la casa natal del bandoler Joan Sala, lies Serrallonga. Santuari de Sant Segimon: Lloc d'antiga tradici坦 i culte, abandonat des del 1936 i que t辿 als seus peus el Santuari de l'Erola del segle XVII. 10
Casa Espinzella: Edifici amb les muralles del segle XII, una capella romnica i un gran casal g嘆tic amb bonics finestrals (segles XV-XVI). Centre Cultural Europeu de la Natura (CCEN): Es tracta dun equipament municipal de dinamitzaci坦 cultural, social i econ嘆mica. Tamb辿 辿s un punt dinformaci坦 del Parc Natural del Montseny. S'organitzen sortides i passejades guiades i individualitzades per con竪ixer el territori de manera sostenible. I hi ha un centre dinvestigaci坦, educaci坦 i comunicaci坦 mediambiental sobre laigua i els arbres. Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau (CCEN) 11
6. Festes Locals Estiu Bandoler: LEstiu Bandoler es presenta com una proposta l炭dica i eminentment cultural de Viladrau, amb lobjectiu de potenciar el patrimoni cultural i natural del nostre territori mitjan巽ant un personatge tant fam坦s, i alhora desconegut, com 辿s en Serrallonga, en una 竪poca tan especi- alment singular com 辿s el barroc (segle XVI i principis del XVIII). M辿s informaci坦 de Serrallonga a la secci坦 de Curiositats. Es celebra durant tot el mes dagost,des de lany 2002. Lany 2011 ha arribat a la seva 10a edici坦. Les activitats que es fan s坦n: Cuina dels segles XVII i XVIII, exposicions, gimcama bandolera, itineraris nocturns pels boscos de Viladrau, m炭sica barroca i per finalitzar un sopar bandoler. Fira de la Castanya: La Fira de la Castanya de Viladrau sha convertit en una fira 炭nica situada en un entorn 炭nic, el Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Una fira on la cuina, l oci i lespectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya, la tardor i Tots Sants com a protagonistes. 12
La Fira de la Castanya de Viladrau neix lany 1995 amb la finalitat de potenciar el desenvolupament duna activitat comercial, econ嘆mica, social i mediambientalment sostenible. Es celebra l炭ltim diumenge doctubre. Una proposta respectuosa amb el medi ambient, mitjan巽ant la recuperaci坦 dun producte tant nostre i a vegades tan desconegut com 辿s la castanya de Viladrau i del Montseny. Activitats que es fan: La cuina de la castanya es presenta sempre el diumenge de la Fira de la Castanya i sha convertit en un dels plats forts de la fira. Tots els restaurants de Viladrau ofereixen un exquisit plat amb la castanya com a protagonista. Activitats complementries: exposicions, passejades guiades, els castanyers i la seva hist嘆ria, m炭sica en viu pels carrers de Viladrau, Fotofira (Concurs de fotografia de la Fira de la Castanya) 13
7. Curiositats Origen del nom de Viladrau: s un nom dorigen germnic provinent de vila i Adrald o Adrowald. Origen de la vila de Viladrau: Dels or鱈gels del poble, poca cosa se'n sap, per嘆 tradicionalment s'han apuntat tres hip嘆tesis, totes elles inversemblants. La primera hip嘆tesi situa l'origen de Viladrau a l'竪poca de la Reconquesta, amb la fundaci坦 de la capella de Santa Maria de Puigdot pels voltants del sot de G竪mena on resten runes no estudiades. La segona ens proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic que escapava de les amenaces de Felip V. La tercera hip嘆tesi ubica un antic poblat on hi havia el mas de Sant Mart鱈 Vell, situat als Bachs de l'Estrany. Encara hi ha una llegenda popular, embellida en l'obra po竪tica de Guerau de Liost, que proposa cercar l'origen del poble en set lapidaris romans que extreien ametistes del Montseny. Cada cop per嘆, es creu amb m辿s fermesa que Viladrau sempre ha estat ubicat al mateix lloc. La parr嘆quia de Sant Mart鱈 ja esmentada l'any 898. 14
Joan Sala i Ferrer, anomenat tamb辿 Joan de Serrallonga: Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler catal que ha estat un personatge de llegenda popular i per la novel揃la Don Joan de Serrallonga de V鱈ctor Balaguer. Joan de Serrallonga Portada del llibre Don Joan de Serrallonga. Fill de Joan Sala i de Joana Ferrer, va n辿ixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, qued orfe de mare. Va treballar a can Tarr辿s de Sant Hilari Sacalm, el que li don l'oportunitat de con竪ixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Quer坦s. Joan Sala i Margarida es casaren m辿s i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre. L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fug鱈 un any al Rossell坦, que encara no havia estat annexionat a Fran巽a, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia. Al Puig de la For巽a es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les v鱈ctimes dels seus segrestos. Va ser capturat a Ca l'Agust鱈, a Santa Coloma de Farners. En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona. 15
8. Fonts dinformaci坦 -Web oficial de lAjuntament de Viladrau: www.viladrau.cat -www.webspobles.ddgi.cat/sites/viladrau -http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1280-cat- fira_de_la_castanya_de_viladrau.htm -es.wikipedia.org/wiki/Viladrau - http://www.portesdelmontseny.com/cat/vis14.asp -http://www.viladrau.com/ca/home.html -http://www.diba.es/parcsn/parcs/ -http://www.diccionari.cat/ -http://www.viladrau.net/ 16

More Related Content

Anna larruy viladrau

  • 1. VILADRAU Nom: Anna Larruy rea: Coneixement del Medi
  • 2. Curs: 4t A Data: Gener 2012 2
  • 3. NDEX Dades del municipi Pgina 3 Situaci坦 en el mapa... Pgina 4 Relleu.. Pgina 5 Activitats econ嘆miques. Pgina 7 Monuments i edificis importants.. Pgina 9 Festes locals... Pgina 11 Curiositats Pgina 13 Fonts dinformaci坦.............................. Pgina 15 3
  • 4. 1.Dades del municipi Nom del municipi: Viladrau Prov鱈ncia: Girona Comarca: Osona N炭mero dhabitants: 1.110 (a 01/01/2010) Extensi坦: 51 km2 Altitud: 821 m Evoluci坦 demogrfica (1497-2010): 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.059 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 879 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 866 861 856 879 959 999 - 1.110 - - 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci坦 de fet; 1990 4
  • 5. 2.Situaci坦 en el mapa Viladrau forma part de la comarca d' Osona i 辿s de la prov鱈ncia de Girona. El terme municipal t辿 una extensi坦 de 51 km2 i el poble est a 821 m d'altitud. Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries. Limita al Nord amb Sant Sadurn鱈 d'Osormort, a l'Est amb Espinelves i Arb炭cies (Selva) al Sud amb el municipi de Montseny (Vall竪s Oriental), a l'Oest amb els de Seva i Taradell i al Nord Oest amb Sant Juli de Vilatorta (veure mapa del municipi). MAPA DE CATALUNYA: COMARCA: OSONA MAPA DEL MUNICIPI: VISTA ARIA: 5
  • 6. 3. Relleu Parc Natural del Montseny: Viladrau 辿s un municipi molt muntany坦s, situat al bell mig del mass鱈s del Montseny. Viladrau s'est辿n pels vessants nord de Matagalls (1.694 m) i del coll de Sant Mar巽al (1.107 m), on coincideixen els l鱈mits de les comarques d'Osona, la Selva i el Vall竪s Oriental a l'anomenada Taula dels Tres Bisbes, fins al puig de Fbregues (749 m) i el Puig-l'agulla (810 m). El parc natural, t辿 una Superf鱈cie protegida de 31.063,90 hectrees i compren un total de: 18 municipis. Es va declarar Parc Natural lany 1987 i Reserva de la Biosfera per la UNESCO lany 1978. Entre els turons prop de Vildrau destaquen: Puig Cornador (863 m), Puig Merli (988 m), el tur坦 de la Tremoleda (1.169 m), el coll de Bordoriol (1.096 m), situat al l鱈mit amb Arb炭cies, el coll d'Ordials (1.491 m), Puigsasucre (1.108 m), el tur坦 de Migdia (818 m) i el tur坦 de les Cabrades (909 m), entre d'altres. Fonts i rius de Viladrau: Font de les Paitides: Donen nom a aquesta font le fades o dones daigua, les paitides, 辿ssers mgics arrelats a les llegendes populars. Font del Ferro: Font daigua ferruginosa. Font del Noi Gran: Font bosquerola i molt ombr鱈vola. 6
  • 7. Font de loreneta: Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra acull el petit brollador que converteixen lespai en un indret prop del poble i a誰llat alhora. Font de llops: Situada en una densa fageda. La font rep el nom pels 炭ltims llops ca巽ats al Montseny a principis del segle XX. La cap巽alera de la Riera Major es forma als vessants nord de Matagalls i hi desguassen una bona part de les aig端es d'Osona. 7
  • 8. 4. Activitats econ嘆miques El paisatge que avui coneixem de Viladrau i de lrea del Montseny 辿s el fruit de les activitats que hi han desenvolupat les persones. Des de l'aprofitament del bosc per a fusta i llenya, a la ramaderia, passant per l'agricultura. Sector primari: Els primers pobladors prehist嘆rics van fer de la ramaderia la seva principal activitat, que avui encara continua de dues maneres diferents: extensiva a les zones de relleu suau, i intensiva a les diferents granges, de carcter m辿s industrial a les planes. Feixes Ramat de cabres L'explotaci坦 del bosc ha passat per diferents per鱈odes, des de l'extracci坦 dels millors arbres (molts eren avets) per a mstils durant l'Edat Mitjana, fins als alzinars per a llenya i carb坦 pel consum dom竪stic i industrial. Hi ha importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges. Altres fustes que s'aprofiten s坦n el castanyer (de molta importncia fins a mitjan segle XX per fer botes de vi), con鱈feres i arbres de ribera. El bosc tamb辿 ha donat altres fruits, que han estat aprofitats amb major o menor intensitat depenent dels interessos industrials del moment: suro, pinyes, rabasses de bruc per fer pipes, etc. L'agricultura t辿 poca importncia. Els principals conreus s坦n els cereals, les patates, els llegums i els arbres fruiters; L'agricultura s'ha desenvolupat sobretot al voltant dels masos escampats per la muntanya i fou en el segle XIX quan hi 8
  • 9. hagu辿 la mxima extensi坦. Va ser l'竪poca que hi havia m辿s masos en funcionament a la muntanya, potser la meitat dels quals foren constru誰ts llavors. Actualment, l'agricultura es limita sobretot a petites explotacions, moltes de carcter l炭dic, lligades igualment a les cases de pag竪s. Sector secundari: Ind炭stria de laigua Aigua de Viladrau: Laigua Viladrau va n辿ixer fa m辿s de 40 anys, quan lany 1968 es va inaugurar la planta a la Font Fontalegre, al Montseny. Aix鱈, es converteix en una de les marques primeres en envasar aigua mineral, ja que fins llavors, laigua envasada es considerava un luxe innecessari i poc rendible. Amb els anys, la marca sha guanyant un lloc entre els consumidors i el que en principi va ser un projecte emprenedor i innovador, avui 辿s s鱈mbol de tradici坦 i experi竪ncia al mercat de laigua envasada. Sector terciari: Actualment el turisme 辿s la base de l'economia, atret pels paratges del parc natural del Montseny: restaurants, allotjaments rurals, dos hotels, quatre hostals, el CCEN (Centre Cultural Europeus de la Natura)... Tamb辿 la construcci坦 辿s un sector que ocupa moltes persones, especialitzada sobretot a la rehabilitaci坦 d'edificacions de certa antiguitat. 9
  • 10. 5. Monuments i edificis importants Ajuntament de Viladrau Esgl辿sia de Sant Mart鱈: Reedificada el segle XVIII sobre un edifici romnic del segle XII com el seu antic atri. La Sala: Amb una torre rodona medieval. s la casa natal del bandoler Joan Sala, lies Serrallonga. Santuari de Sant Segimon: Lloc d'antiga tradici坦 i culte, abandonat des del 1936 i que t辿 als seus peus el Santuari de l'Erola del segle XVII. 10
  • 11. Casa Espinzella: Edifici amb les muralles del segle XII, una capella romnica i un gran casal g嘆tic amb bonics finestrals (segles XV-XVI). Centre Cultural Europeu de la Natura (CCEN): Es tracta dun equipament municipal de dinamitzaci坦 cultural, social i econ嘆mica. Tamb辿 辿s un punt dinformaci坦 del Parc Natural del Montseny. S'organitzen sortides i passejades guiades i individualitzades per con竪ixer el territori de manera sostenible. I hi ha un centre dinvestigaci坦, educaci坦 i comunicaci坦 mediambiental sobre laigua i els arbres. Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau (CCEN) 11
  • 12. 6. Festes Locals Estiu Bandoler: LEstiu Bandoler es presenta com una proposta l炭dica i eminentment cultural de Viladrau, amb lobjectiu de potenciar el patrimoni cultural i natural del nostre territori mitjan巽ant un personatge tant fam坦s, i alhora desconegut, com 辿s en Serrallonga, en una 竪poca tan especi- alment singular com 辿s el barroc (segle XVI i principis del XVIII). M辿s informaci坦 de Serrallonga a la secci坦 de Curiositats. Es celebra durant tot el mes dagost,des de lany 2002. Lany 2011 ha arribat a la seva 10a edici坦. Les activitats que es fan s坦n: Cuina dels segles XVII i XVIII, exposicions, gimcama bandolera, itineraris nocturns pels boscos de Viladrau, m炭sica barroca i per finalitzar un sopar bandoler. Fira de la Castanya: La Fira de la Castanya de Viladrau sha convertit en una fira 炭nica situada en un entorn 炭nic, el Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Una fira on la cuina, l oci i lespectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya, la tardor i Tots Sants com a protagonistes. 12
  • 13. La Fira de la Castanya de Viladrau neix lany 1995 amb la finalitat de potenciar el desenvolupament duna activitat comercial, econ嘆mica, social i mediambientalment sostenible. Es celebra l炭ltim diumenge doctubre. Una proposta respectuosa amb el medi ambient, mitjan巽ant la recuperaci坦 dun producte tant nostre i a vegades tan desconegut com 辿s la castanya de Viladrau i del Montseny. Activitats que es fan: La cuina de la castanya es presenta sempre el diumenge de la Fira de la Castanya i sha convertit en un dels plats forts de la fira. Tots els restaurants de Viladrau ofereixen un exquisit plat amb la castanya com a protagonista. Activitats complementries: exposicions, passejades guiades, els castanyers i la seva hist嘆ria, m炭sica en viu pels carrers de Viladrau, Fotofira (Concurs de fotografia de la Fira de la Castanya) 13
  • 14. 7. Curiositats Origen del nom de Viladrau: s un nom dorigen germnic provinent de vila i Adrald o Adrowald. Origen de la vila de Viladrau: Dels or鱈gels del poble, poca cosa se'n sap, per嘆 tradicionalment s'han apuntat tres hip嘆tesis, totes elles inversemblants. La primera hip嘆tesi situa l'origen de Viladrau a l'竪poca de la Reconquesta, amb la fundaci坦 de la capella de Santa Maria de Puigdot pels voltants del sot de G竪mena on resten runes no estudiades. La segona ens proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic que escapava de les amenaces de Felip V. La tercera hip嘆tesi ubica un antic poblat on hi havia el mas de Sant Mart鱈 Vell, situat als Bachs de l'Estrany. Encara hi ha una llegenda popular, embellida en l'obra po竪tica de Guerau de Liost, que proposa cercar l'origen del poble en set lapidaris romans que extreien ametistes del Montseny. Cada cop per嘆, es creu amb m辿s fermesa que Viladrau sempre ha estat ubicat al mateix lloc. La parr嘆quia de Sant Mart鱈 ja esmentada l'any 898. 14
  • 15. Joan Sala i Ferrer, anomenat tamb辿 Joan de Serrallonga: Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler catal que ha estat un personatge de llegenda popular i per la novel揃la Don Joan de Serrallonga de V鱈ctor Balaguer. Joan de Serrallonga Portada del llibre Don Joan de Serrallonga. Fill de Joan Sala i de Joana Ferrer, va n辿ixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, qued orfe de mare. Va treballar a can Tarr辿s de Sant Hilari Sacalm, el que li don l'oportunitat de con竪ixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Quer坦s. Joan Sala i Margarida es casaren m辿s i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre. L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fug鱈 un any al Rossell坦, que encara no havia estat annexionat a Fran巽a, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia. Al Puig de la For巽a es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les v鱈ctimes dels seus segrestos. Va ser capturat a Ca l'Agust鱈, a Santa Coloma de Farners. En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona. 15
  • 16. 8. Fonts dinformaci坦 -Web oficial de lAjuntament de Viladrau: www.viladrau.cat -www.webspobles.ddgi.cat/sites/viladrau -http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1280-cat- fira_de_la_castanya_de_viladrau.htm -es.wikipedia.org/wiki/Viladrau - http://www.portesdelmontseny.com/cat/vis14.asp -http://www.viladrau.com/ca/home.html -http://www.diba.es/parcsn/parcs/ -http://www.diccionari.cat/ -http://www.viladrau.net/ 16