Esposa parlajoanmolarʰԳٲó del poema "L'esposa parla", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21
La dona hermosajoanmolarʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
En la mort d'un jove joan maragall - ona centella 2.2joanmolarʰԳٲó del poema "En la mort d'un jove", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants". Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21
Lo divi en el dijous santjoanmolarʰԳٲó del poema "Lo diví en el Dijous Sant", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.
Purissima anima florsjoanmolarʰԳٲó dels poemes "La nit de la Puríssima" i "L'ànima de les flors", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
La canco de sant ramon (cantada per una russa)joanmolarʰԳٲó de "La cançó de Sant Ramon", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.
Dijous sant aufabregajoanmolarʰԳٲó dels poemes "Lo diví en el Dijous Sant" i "L'aufàbrega", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de l'alumnat de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
La dona hermosajoanmolarʰԳٲó dels poemes "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins del bloc "Intermezzo", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. ʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Badalona. Curs 2019-20.
Sol soletjoanmolarʰԳٲó dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
L’ànima de les flors laia vidaljoanmolarʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "L'ànima de les flors", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
SunionjoanmolarʰԳٲó del poema "Súnion", de Carles Riba, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
La nit de la puríssimajoanmolarʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La nit de la Puríssima", dins de l'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2joanmolarʰԳٲó del poema "El cant de la senyera", de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21
La dona hermosajoanmolarʰԳٲó del poema "La Dona hermosa", de l'Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.
Lo divi en el dijous santjoanmolarʰԳٲó del poema "Lo diví en el Dijous Sant", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.
Purissima anima florsjoanmolarʰԳٲó dels poemes "La nit de la Puríssima" i "L'ànima de les flors", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
La canco de sant ramon (cantada per una russa)joanmolarʰԳٲó de "La cançó de Sant Ramon", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.
Dijous sant aufabregajoanmolarʰԳٲó dels poemes "Lo diví en el Dijous Sant" i "L'aufàbrega", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de l'alumnat de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
La dona hermosajoanmolarʰԳٲó dels poemes "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins del bloc "Intermezzo", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. ʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Badalona. Curs 2019-20.
Sol soletjoanmolarʰԳٲó dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
L’ànima de les flors laia vidaljoanmolarʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "L'ànima de les flors", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
SunionjoanmolarʰԳٲó del poema "Súnion", de Carles Riba, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
La nit de la puríssimajoanmolarʰԳٲó a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La nit de la Puríssima", dins de l'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2joanmolarʰԳٲó del poema "El cant de la senyera", de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21
La dona hermosajoanmolarʰԳٲó del poema "La Dona hermosa", de l'Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.
La pàtriajoanmolarʰԳٲó sobre l'oda a "La pàtria", de Bonaventura C. Aribau. A càrrec de Carlota Aguado, Noelia Babiano i Iria Duarte, de primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz de Badalona. Treball sobre "Antologia de poesia catalana". Curs 2015-16.
Selecció de poemes de Màrius TorresSIALSelecció de pomes de Màrius Torres per a la conferència Llegir Màrius Torres, avui de Margarida Prats. El gust per la Lectura 2010-2011
El poder de la paraularamontousUna presentació per a introduir la literatura catalana al batxillerat. Es planteja a partir de la tipologia textual i la teoria de la comunicació i es tracta de manera molt àmplia el que és el text poètic: acudits, rodolins, cançons, gloses...
1. ANYS 30 I POSTGUERRA Cèlia Garcia i Laura Juncà
2. ELEGIES DE LA REPRESA,VI (ROSA LEVERONI) No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...
3. L’AUTOR I L’OBRA Autora: Rosa Leveroni. Va nèixer el 1910 i va morir el 1985. Influència de Carles Riba. Pertany al llibre Presència i record publicat l’any 1952 .
4. ESTRUCTURA EXTERNA Una sola estrofa de setze versos sense rima regular. Versos decasíl·labs menys l’últim que és hexasíl·lab. Força encavalcaments tan de tipus abrupte com de tipus suau.
5. TEMÀTICA I ARGUMENT Tema: la intensitat de l’amor que sent la protagonista vers l’home estimat.
6. El poema està dividit en tres parts: Primera part: composta pels dos primers versos. Demana que no li pregunti per què l’estima ja que ella no hi troba raons. No em preguntis,amor, per què t’estimo, si no trobo raons.
7. Segona part: del segon vers fins el vers 10. L’autora es fa altres preguntes que tampoc tenen explicació com per exemple el fluir de la font. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?...
8. Tercera part: del vers 11 fins al final. El jo poètic torna a recordar que no troba arguments per expressar-ho i també li diu que ell és la seva vida i que per ella ell mai morirà. No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...
9. ESTRUCTURA INTERNA No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles ? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma , o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir , si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort ... Anàfora Polisíndeton Figura etimològica Antítesi Personificació
10. CONCLUSIONS Expressió dels seus sentiments d’incapacitat per argumentar els motius del seu amor. La pèrdua a la que fa referència aquesta elegia és el pas del temps des d'una etapa feliç. Ens vol demostrar que hi ha coses en el món que no tenen explicació
11. ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes, sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial... Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg, zenit del meu cor i de les marxes mutables, ets tu, Pàtria! l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada, però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament.... Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren, i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora. Estrany dins l'aire estrany, circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...
12. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant, ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no. ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi, si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos? ................................................................. Tu ets la terra, l'arbre, el foc. Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur, per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
13. L’AUTOR I L’OBRA Autor: Agustí Bartra. Exiliat a Amèrica entre els anys 1939 i 1970. El poema va ser escrit l’any 1940 i pertany al seu poemari L’arbre de foc. Aquesta obra ha estat traduïda a diferents idiomes Premi Fastenrath dels Jocs Florals de l'exili. Obra post simbolista del Modernisme.
14. ESTRUCTURA EXTERNA Estructura irregular de versos polimètrics i lliures. Alguns versos rimen sense seguir cap combinació i que donen certa sonoritat al poema . Predominen els versos d’art major No consta d’encavallaments.
15. TEMÀTICA I ARGUMENT Tema: la tristesa que sent l’autor per la seva separació de la pàtria catalana.
16. El poema està dividit en cinc parts: Primera part: primera estrofa: L’autor admet el seu dolor per separar-se de Catalunya. Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes, sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial...
17. Segona part: segona estrofa. L’autor explica la importància de la seva pàtria per ell i que, tot i trobar-se separats en la distància, no deixa d’afligir-se per ella Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg, zenit del meu cor i de les marxes mutables, ets tu, Pàtria! l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada, però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament....
18. Tercera part: tercera i quarta estrofa. El poeta ens informa que es troba en el continent Americà i recorda que se sent com un estrany. Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren, i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora. Estrany dins l'aire estrany, circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...
19. Quarta part: cinquena estrofa. És una crida directa a la pàtria recordant-li el seu dolor. Torna a recordar el seu enyor. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant, ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no. ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi, si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos?
20. Cinquena part i clímax del poema: última estrofa. El poeta expressa el gran desig que la nació catalana revisqui d’ “ entre les escumes”. Per a ell, Catalunya ho és tot. Tu ets la terra, l'arbre, el foc. Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur, per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
21. ESTRUCTURA INTERNA Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes, sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial... Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg, zenit del meu cor i de les marxes mutables, ets tu, Pàtria! l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada, però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament.... Paral·lelisme Apòstrofe
22. Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren, i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora. Estrany dins l'aire estrany , circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins... Perífrasi Polípot
23. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant, ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no. ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi, si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos? Apòstrofe Interrogació retórica
24. Tu ets la terra, l'arbre, el foc. Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur, per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes... Asíndeton
25. CONCLUSIONS ʰԳٲó dels seus sentiments de tristor, enyorança i amor cap a la seva pàtria. Mitjançant el vers lliure l’autor exalta els valors positius d’esperança, la solidaritat i la llibertat. Segueix l’estil característic de les odes.