ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
ANYS 30  I  POSTGUERRA Cèlia Garcia i Laura Juncà
ELEGIES DE LA REPRESA,VI (ROSA LEVERONI) No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...
L’AUTOR I L’OBRA Autora: Rosa Leveroni. Va nèixer el 1910 i va morir el 1985. Influència de Carles Riba. Pertany al llibre  Presència i record  publicat l’any 1952 .
ESTRUCTURA EXTERNA Una sola estrofa de setze versos sense rima regular. Versos decasíl·labs menys l’últim que és hexasíl·lab. Força encavalcaments tan de tipus abrupte com de tipus suau.
TEMÀTICA I ARGUMENT Tema:  la intensitat de l’amor que sent la protagonista vers l’home estimat.
El poema està dividit en tres parts: Primera part: composta pels dos primers versos. Demana que no li pregunti per què l’estima ja que ella no hi troba raons. No em preguntis,amor, per què t’estimo, si no trobo raons.
Segona part: del segon vers fins el vers 10. L’autora es fa altres preguntes que tampoc tenen explicació com per exemple el fluir de la font. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?...
Tercera part: del vers 11 fins al final. El jo poètic torna a recordar que no troba arguments per expressar-ho i també li diu que ell és la seva vida i que per ella ell mai morirà. No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...
ESTRUCTURA INTERNA No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni  el batec de la sang,  ni  la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni   aquest plorar suau de les estrelles ? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma , o  el fluir de la font,  o  de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè  respires dintre del meu  respir , si dels meus somnis ets l'únic somni  viu  que no podria arrabassar la  Mort ... Anàfora Polisíndeton Figura etimològica Antítesi Personificació
CONCLUSIONS Expressió dels seus sentiments d’incapacitat per argumentar els motius del seu amor. La pèrdua a la que fa referència aquesta elegia és el pas del temps des d'una etapa feliç. Ens vol demostrar que hi ha coses en el món que no tenen explicació
ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,  sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines  i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial...  Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg,  zenit del meu cor i de les marxes mutables,  ets tu, Pàtria!  l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada,  però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament....  Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,  i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora.   Estrany dins l'aire estrany,  circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres  sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles,  comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...
Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant,  ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada,  assetjat per atlètiques aromes,  dins les tardes de cavalls i arcs iris?  També sabria plorar-te,  sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.  ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi,  si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos? ................................................................. Tu ets la terra,  l'arbre,  el foc.  Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,  el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,  sota els arcs de l'alba nova.  Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur,  per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
L’AUTOR I L’OBRA Autor: Agustí Bartra. Exiliat a Amèrica entre els anys 1939 i 1970. El poema va ser escrit l’any 1940 i pertany al seu poemari  L’arbre de foc. Aquesta obra ha estat traduïda a diferents idiomes Premi Fastenrath dels Jocs Florals de l'exili. Obra post simbolista del Modernisme.
ESTRUCTURA EXTERNA Estructura irregular de versos polimètrics i lliures.  Alguns versos rimen sense seguir cap combinació i que donen certa sonoritat al poema .   Predominen els versos d’art major  No consta d’encavallaments.
TEMÀTICA I ARGUMENT Tema:  la tristesa que sent l’autor per la seva separació de la pàtria catalana.
El poema està dividit en cinc parts: Primera part: primera estrofa: L’autor admet el seu dolor per separar-se de Catalunya. Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,  sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines  i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial...
Segona part: segona estrofa. L’autor explica la importància  de la seva pàtria per ell i que, tot i trobar-se separats en la distància, no deixa d’afligir-se per ella Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg,  zenit del meu cor i de les marxes mutables,  ets tu, Pàtria!  l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada,  però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament....
Tercera part: tercera i quarta estrofa.  El poeta ens informa que es troba en el continent Americà i recorda que se sent com un estrany. Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,  i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora.   Estrany dins l'aire estrany,  circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres  sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles,  comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...
Quarta part: cinquena estrofa. És una crida directa a la pàtria recordant-li el seu dolor. Torna a recordar el seu enyor. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant,  ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada,  assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te,  sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.  ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi,  si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos?
Cinquena part i clímax del poema: última estrofa.  El poeta expressa el gran desig que la nació catalana revisqui d’ “ entre les escumes”.  Per a ell, Catalunya ho és tot. Tu ets la terra,  l'arbre,  el foc.  Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,  el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,  sota els arcs de l'alba nova.  Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur,  per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
ESTRUCTURA INTERNA Entre aquell febrer i aquest novembre,  no vull  l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,  sinó  la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull  la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines  i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó  el crit de zel fluvial...  Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg,  zenit del meu cor i de les marxes mutables,  ets tu, Pàtria!  l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada,  però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament.... Paral·lelisme Apòstrofe
Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí,  on Àfrica i els ciclons es citaren,   i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora.   Estrany  dins l'aire  estrany ,  circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres  sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...  Perífrasi Polípot
Oh Pàtria  que tant se t'ha estimat flautejant,  ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris?  També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.  ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi,  si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos? Apòstrofe Interrogació retórica
Tu ets la terra,  l'arbre,  el foc.  Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,  el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,  sota els arcs de l'alba nova.  Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur,  per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes... Asíndeton
CONCLUSIONS ʰԳٲó dels seus sentiments de tristor, enyorança i amor cap a la seva pàtria.  Mitjançant el vers lliure l’autor exalta els valors positius d’esperança, la solidaritat i la llibertat.  Segueix l’estil característic de les odes.

More Related Content

What's hot (20)

Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
joanmolar
Purissima anima flors
Purissima anima florsPurissima anima flors
Purissima anima flors
joanmolar
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
joanmolar
Dijous sant aufabrega
Dijous sant aufabregaDijous sant aufabrega
Dijous sant aufabrega
joanmolar
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
BiannyIbaezRodrguez
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
joanmolar
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
Guillem Gomáriz
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
joanmolar
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
hankezhou
La Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan AlcoverLa Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan Alcover
Elena Rivera
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
joanmolar
Sunion
SunionSunion
Sunion
joanmolar
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
BernatMetgeEDT
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
joanmolar
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
Carme Bravo Fortuny
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
imsosu
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
joanmolar
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
joanmolar
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
joanmolar
Purissima anima flors
Purissima anima florsPurissima anima flors
Purissima anima flors
joanmolar
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
joanmolar
Dijous sant aufabrega
Dijous sant aufabregaDijous sant aufabrega
Dijous sant aufabrega
joanmolar
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
BiannyIbaezRodrguez
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
hankezhou
La Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan AlcoverLa Balanguera - Joan Alcover
La Balanguera - Joan Alcover
Elena Rivera
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
joanmolar
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
joanmolar
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
imsosu
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
joanmolar

Similar to Anys 30 i Postguerra (20)

Poemes sentits
Poemes sentitsPoemes sentits
Poemes sentits
PABLOERR
Bruixes i mariners
Bruixes i marinersBruixes i mariners
Bruixes i mariners
abellotgroc
C:\fakepath\projecte poemes jm corretger
C:\fakepath\projecte poemes jm corretgerC:\fakepath\projecte poemes jm corretger
C:\fakepath\projecte poemes jm corretger
josepma1976
I:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm Corretger
I:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm CorretgerI:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm Corretger
I:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm Corretger
josepma1976
Fran i imanol
Fran i imanolFran i imanol
Fran i imanol
bisbecliment
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
joanmolar
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius Torres
SIAL
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
joanpol
Power poemes catala
Power poemes catalaPower poemes catala
Power poemes catala
Paula De La Gala
Recull poesia europea
Recull poesia europeaRecull poesia europea
Recull poesia europea
eisandac
Poemasm
PoemasmPoemasm
Poemasm
PABLOERR
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologia
guest04494
Monica I Diana
Monica I DianaMonica I Diana
Monica I Diana
dolors
El poder de la paraula
El poder de la paraulaEl poder de la paraula
El poder de la paraula
ramontous
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
Dolors Matilló

More from Laura Casellas (11)

noucentisme
noucentismenoucentisme
noucentisme
Laura Casellas
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
Laura Casellas
Anys 30 I Postguerra 2
Anys 30 I Postguerra   2Anys 30 I Postguerra   2
Anys 30 I Postguerra 2
Laura Casellas
Avantguardes
AvantguardesAvantguardes
Avantguardes
Laura Casellas
Comentari de "Floral"
Comentari de "Floral"Comentari de "Floral"
Comentari de "Floral"
Laura Casellas
Literatura Medieval
Literatura MedievalLiteratura Medieval
Literatura Medieval
Laura Casellas

Anys 30 i Postguerra

  • 1. ANYS 30 I POSTGUERRA Cèlia Garcia i Laura Juncà
  • 2. ELEGIES DE LA REPRESA,VI (ROSA LEVERONI) No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...
  • 3. L’AUTOR I L’OBRA Autora: Rosa Leveroni. Va nèixer el 1910 i va morir el 1985. Influència de Carles Riba. Pertany al llibre Presència i record publicat l’any 1952 .
  • 4. ESTRUCTURA EXTERNA Una sola estrofa de setze versos sense rima regular. Versos decasíl·labs menys l’últim que és hexasíl·lab. Força encavalcaments tan de tipus abrupte com de tipus suau.
  • 5. TEMÀTICA I ARGUMENT Tema: la intensitat de l’amor que sent la protagonista vers l’home estimat.
  • 6. El poema està dividit en tres parts: Primera part: composta pels dos primers versos. Demana que no li pregunti per què l’estima ja que ella no hi troba raons. No em preguntis,amor, per què t’estimo, si no trobo raons.
  • 7. Segona part: del segon vers fins el vers 10. L’autora es fa altres preguntes que tampoc tenen explicació com per exemple el fluir de la font. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?...
  • 8. Tercera part: del vers 11 fins al final. El jo poètic torna a recordar que no troba arguments per expressar-ho i també li diu que ell és la seva vida i que per ella ell mai morirà. No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...
  • 9. ESTRUCTURA INTERNA No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles ? ¿És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma , o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir , si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort ... Anàfora Polisíndeton Figura etimològica Antítesi Personificació
  • 10. CONCLUSIONS Expressió dels seus sentiments d’incapacitat per argumentar els motius del seu amor. La pèrdua a la que fa referència aquesta elegia és el pas del temps des d'una etapa feliç. Ens vol demostrar que hi ha coses en el món que no tenen explicació
  • 11. ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes, sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial... Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg, zenit del meu cor i de les marxes mutables, ets tu, Pàtria! l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada, però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament.... Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren, i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora. Estrany dins l'aire estrany, circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...
  • 12. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant, ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no. ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi, si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos? ................................................................. Tu ets la terra, l'arbre, el foc. Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur, per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
  • 13. L’AUTOR I L’OBRA Autor: Agustí Bartra. Exiliat a Amèrica entre els anys 1939 i 1970. El poema va ser escrit l’any 1940 i pertany al seu poemari L’arbre de foc. Aquesta obra ha estat traduïda a diferents idiomes Premi Fastenrath dels Jocs Florals de l'exili. Obra post simbolista del Modernisme.
  • 14. ESTRUCTURA EXTERNA Estructura irregular de versos polimètrics i lliures. Alguns versos rimen sense seguir cap combinació i que donen certa sonoritat al poema . Predominen els versos d’art major No consta d’encavallaments.
  • 15. TEMÀTICA I ARGUMENT Tema: la tristesa que sent l’autor per la seva separació de la pàtria catalana.
  • 16. El poema està dividit en cinc parts: Primera part: primera estrofa: L’autor admet el seu dolor per separar-se de Catalunya. Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes, sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial...
  • 17. Segona part: segona estrofa. L’autor explica la importància de la seva pàtria per ell i que, tot i trobar-se separats en la distància, no deixa d’afligir-se per ella Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg, zenit del meu cor i de les marxes mutables, ets tu, Pàtria! l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada, però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament....
  • 18. Tercera part: tercera i quarta estrofa. El poeta ens informa que es troba en el continent Americà i recorda que se sent com un estrany. Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren, i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora. Estrany dins l'aire estrany, circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...
  • 19. Quarta part: cinquena estrofa. És una crida directa a la pàtria recordant-li el seu dolor. Torna a recordar el seu enyor. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant, ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no. ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi, si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos?
  • 20. Cinquena part i clímax del poema: última estrofa. El poeta expressa el gran desig que la nació catalana revisqui d’ “ entre les escumes”. Per a ell, Catalunya ho és tot. Tu ets la terra, l'arbre, el foc. Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur, per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
  • 21. ESTRUCTURA INTERNA Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes, sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges. No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre, sinó el crit de zel fluvial... Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg, zenit del meu cor i de les marxes mutables, ets tu, Pàtria! l món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada, però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament.... Paral·lelisme Apòstrofe
  • 22. Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom. aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren, i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora. Estrany dins l'aire estrany , circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins... Perífrasi Polípot
  • 23. Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant, ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlètiques aromes, dins les tardes de cavalls i arcs iris? També sabria plorar-te, sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades... Plor i sanglot potser, però l'enyorança no. ¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi, si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos? Apòstrofe Interrogació retórica
  • 24. Tu ets la terra, l'arbre, el foc. Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur, per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes... Asíndeton
  • 25. CONCLUSIONS ʰԳٲó dels seus sentiments de tristor, enyorança i amor cap a la seva pàtria. Mitjançant el vers lliure l’autor exalta els valors positius d’esperança, la solidaritat i la llibertat. Segueix l’estil característic de les odes.