際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Aparell c irculatori

Download as PPT, PDF
M
martinezmartinezjoana4
1 of 27
Download to read offline
LAPARELL CIRCULATORI
COMPONENTS DE LA SANG
D'esquerra a dreta: eritr嘆cit, plaqueta i leuc嘆cit. Gl嘆buls vermells travessant un capil揃lar OBSERVACI DE LA SANG AL MICROSCOPI ELECTRNIC
GLBULS VERMELLS, ERITRCITS O HEMATIES
GLBULS BLANCS O LEUCCITS: Mon嘆cits, neutr嘆fils, bas嘆fils, eosin嘆fils i limf嘆cits Gl嘆buls blancs (macr嘆fags) atacant una larva de parsit (foto esq.) i un bacteri (foto dta)
Els gl嘆buls blancs poden sortir dels vasos sanguinis a trav辿s d'un mecanisme anomenat diapedesi . Nom辿s un 5% dels leuc嘆cits es troben en el torrent sanguini, la majoria es troben en la m竪dul.la 坦ssia o en els teixits, desenvolupant diferents funcions. S'encarreguen de la resposta immunitria i de defensar l'organisme contra substncies estranyes o agents infecciosos( ant鱈gens ): fabriquen substncies per destruir... i atrapen microbis i els digereixen (els fagociten)
PLAQUETES O TROMBCITS
油
ELS VASOS SANGUINIS ARTRIA VENA ARTRIOLA VNULA XARXA de CAPIL揃LARS Els vasos sanguinis constitueixen un sistema de tubs tancats que transporten sang a totes les parts del cos i la retornen al cor. Hi ha tres tipus de vasos diferents: les art竪ries , les venes i els capil揃lars sanguinis .
VASOS SANGUINIS Tant venes com art竪ries estan formades per tres capes de teixit: una capa externa de teixit conjuntiu una capa mitjana doble: una muscular i altra amb fibres elstiques capa interna de teixit epitelial Les arteries s坦n el vasos que porten la sang des del cor fins als teixits. Les venes s坦n els vasos que porten la sang des dels teixits fins al cor.
Les art竪ries tenen la capa mitjana molt gruixuda amb alta proporci坦 de fibres elstiques que d坦na gran elasticitat Les parets de les venes s坦n m辿s fines i amb poques fibres elstiques. La majoria tenen vlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule. La paret dels capil揃lars sanguinis est format per una sola capa de teixit endotelial . VASOS SANGUINIS
VASOS SANGUINIS: 粥檎意檎鴛掘皆
VENES La majoria de les venes tenen vlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule.
La circulaci坦 sangu鱈nia a trav辿s dels capil揃lars assegura la nutrici坦 dels teixits, ja que permet lintercanvi de substncies entre la sang circulant i els teixits perif竪rics. VASOS SANGUINIS: CAPIL揃LARS S坦n vasos microsc嘆pics que comuniquen les arterioles amb les v竪nules.
El cor 辿s un 嘆rgan buit muscul坦s, de la mida del puny situat entre els pulmons. Grcies al seu moviment de contracci坦 i dilataci坦, fa circular la sang pels vasos sanguinis. EL COR
AURCULA DRETA VLVULA MITRAL VLVULA TRICSPIDE VENTRICLE ESQUERRE VENTRICLE DRET AURCULA ESQUERRA EL COR aorta
A l'aur鱈cula dreta hi desemboquen les 2 venes caves (una superior i l'altra inferior) i del ventricle dret surt l' art竪ria pulmonar . A l'aur鱈cula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars . Del ventricle esquerre surt l' art竪ria aorta . ARTERIA PULMONAR VENES PULMONARS VENA CAVA sup ARTERIA AORTA EL COR
LES VLVULES DEL COR - Aur鱈cula i ventricle dret estan separats per una vlvula constitu誰da per tres membranes: vlvula tric炭spide - Aur鱈cula i ventricle esquerre estan separats per la vlvula bic炭spide o mitral . - Cada ventricle queda comunicat amb l'art竪ria corresponent per les vlvules a嘆rtica i pulmonar
EL CICLE CARDAC El cor funciona com una bomba aspirant-impel揃lent. Per a aix嘆 realitza moviments de relaxaci坦 (distoles) seguits de moviments de contracci坦 (s鱈stoles). El cicle card鱈ac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: distole, s鱈stole auricular i s鱈stole ventricular.
Sorolls del cor En un batec se senten dos sorolls: el primer 辿s sord, opac i correspon al tancament de les vlvules A-V; el segon , despr辿s d'un breu silenci 辿s curt i sec i el provoca el tancament de les vlvules sigmoides. Escoltant les variacions d'aquests sorolls podem saber l'estat de funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi que amplifica els sorolls auscultats
El cor, en condicions de rep坦s batega 70-75 cops per minut. I en aquest temps impulsa de 5 a 6 litres de sang! En 24 h el cor bombeja 8.400 litres de sang. CIRCULACI DE LA SANG La part dreta del cor cont辿 sempre sang pobra en oxigen, mentre que lesquerra cont辿 sang rica en oxigen.
DEL PULM ESQUERRE DEL COS i LES CAMES DEL CAP i els BRAOS AL COS DEL PULM DRET AL PULM DRET AL PULM ESQUERRE AL CAP I ELS BRAOS AL COS CIRCULACI DE LA SANG dins el COR
CIRCULACI DE LA SANG Circulaci坦 doble i completa
CIRCULACI DE LA SANG: DOBLE I COMPLETA
EL SISTEMA LIMFTIC El sistema limftic est constitu誰t pels vasos limftics i pels ganglis limftics . El l鱈quid que cont辿 es denomina limfa . Els vasos limftics s坦n cecs, 辿s a dir no tenen sortida. .
EL SISTEMA LIMFTIC
EL SISTEMA LIMFTIC

More Related Content

Aparell c irculatori

  • 3. D'esquerra a dreta: eritr嘆cit, plaqueta i leuc嘆cit. Gl嘆buls vermells travessant un capil揃lar OBSERVACI DE LA SANG AL MICROSCOPI ELECTRNIC
  • 5. GLBULS BLANCS O LEUCCITS: Mon嘆cits, neutr嘆fils, bas嘆fils, eosin嘆fils i limf嘆cits Gl嘆buls blancs (macr嘆fags) atacant una larva de parsit (foto esq.) i un bacteri (foto dta)
  • 6. Els gl嘆buls blancs poden sortir dels vasos sanguinis a trav辿s d'un mecanisme anomenat diapedesi . Nom辿s un 5% dels leuc嘆cits es troben en el torrent sanguini, la majoria es troben en la m竪dul.la 坦ssia o en els teixits, desenvolupant diferents funcions. S'encarreguen de la resposta immunitria i de defensar l'organisme contra substncies estranyes o agents infecciosos( ant鱈gens ): fabriquen substncies per destruir... i atrapen microbis i els digereixen (els fagociten)
  • 8. 油
  • 9. ELS VASOS SANGUINIS ARTRIA VENA ARTRIOLA VNULA XARXA de CAPIL揃LARS Els vasos sanguinis constitueixen un sistema de tubs tancats que transporten sang a totes les parts del cos i la retornen al cor. Hi ha tres tipus de vasos diferents: les art竪ries , les venes i els capil揃lars sanguinis .
  • 10. VASOS SANGUINIS Tant venes com art竪ries estan formades per tres capes de teixit: una capa externa de teixit conjuntiu una capa mitjana doble: una muscular i altra amb fibres elstiques capa interna de teixit epitelial Les arteries s坦n el vasos que porten la sang des del cor fins als teixits. Les venes s坦n els vasos que porten la sang des dels teixits fins al cor.
  • 11. Les art竪ries tenen la capa mitjana molt gruixuda amb alta proporci坦 de fibres elstiques que d坦na gran elasticitat Les parets de les venes s坦n m辿s fines i amb poques fibres elstiques. La majoria tenen vlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule. La paret dels capil揃lars sanguinis est format per una sola capa de teixit endotelial . VASOS SANGUINIS
  • 12. VASOS SANGUINIS: 粥檎意檎鴛掘皆
  • 13. VENES La majoria de les venes tenen vlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule.
  • 14. La circulaci坦 sangu鱈nia a trav辿s dels capil揃lars assegura la nutrici坦 dels teixits, ja que permet lintercanvi de substncies entre la sang circulant i els teixits perif竪rics. VASOS SANGUINIS: CAPIL揃LARS S坦n vasos microsc嘆pics que comuniquen les arterioles amb les v竪nules.
  • 15. El cor 辿s un 嘆rgan buit muscul坦s, de la mida del puny situat entre els pulmons. Grcies al seu moviment de contracci坦 i dilataci坦, fa circular la sang pels vasos sanguinis. EL COR
  • 16. AURCULA DRETA VLVULA MITRAL VLVULA TRICSPIDE VENTRICLE ESQUERRE VENTRICLE DRET AURCULA ESQUERRA EL COR aorta
  • 17. A l'aur鱈cula dreta hi desemboquen les 2 venes caves (una superior i l'altra inferior) i del ventricle dret surt l' art竪ria pulmonar . A l'aur鱈cula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars . Del ventricle esquerre surt l' art竪ria aorta . ARTERIA PULMONAR VENES PULMONARS VENA CAVA sup ARTERIA AORTA EL COR
  • 18. LES VLVULES DEL COR - Aur鱈cula i ventricle dret estan separats per una vlvula constitu誰da per tres membranes: vlvula tric炭spide - Aur鱈cula i ventricle esquerre estan separats per la vlvula bic炭spide o mitral . - Cada ventricle queda comunicat amb l'art竪ria corresponent per les vlvules a嘆rtica i pulmonar
  • 19. EL CICLE CARDAC El cor funciona com una bomba aspirant-impel揃lent. Per a aix嘆 realitza moviments de relaxaci坦 (distoles) seguits de moviments de contracci坦 (s鱈stoles). El cicle card鱈ac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: distole, s鱈stole auricular i s鱈stole ventricular.
  • 20. Sorolls del cor En un batec se senten dos sorolls: el primer 辿s sord, opac i correspon al tancament de les vlvules A-V; el segon , despr辿s d'un breu silenci 辿s curt i sec i el provoca el tancament de les vlvules sigmoides. Escoltant les variacions d'aquests sorolls podem saber l'estat de funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi que amplifica els sorolls auscultats
  • 21. El cor, en condicions de rep坦s batega 70-75 cops per minut. I en aquest temps impulsa de 5 a 6 litres de sang! En 24 h el cor bombeja 8.400 litres de sang. CIRCULACI DE LA SANG La part dreta del cor cont辿 sempre sang pobra en oxigen, mentre que lesquerra cont辿 sang rica en oxigen.
  • 22. DEL PULM ESQUERRE DEL COS i LES CAMES DEL CAP i els BRAOS AL COS DEL PULM DRET AL PULM DRET AL PULM ESQUERRE AL CAP I ELS BRAOS AL COS CIRCULACI DE LA SANG dins el COR
  • 23. CIRCULACI DE LA SANG Circulaci坦 doble i completa
  • 24. CIRCULACI DE LA SANG: DOBLE I COMPLETA
  • 25. EL SISTEMA LIMFTIC El sistema limftic est constitu誰t pels vasos limftics i pels ganglis limftics . El l鱈quid que cont辿 es denomina limfa . Els vasos limftics s坦n cecs, 辿s a dir no tenen sortida. .