ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Aparell digestiu

•Download as PPT, PDF•
•
mamacal
mamacal

Presentació en PWP sobre l'aparell digestiu, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).

1 of 29
Downloaded 79 times
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu
APARELL DIGESTIU És el principal responsable de l’entrada i absorció de nutrients, al temps que col·labora en l’eliminació de residus. Està format pel tub digestiu i les glàndules annexes .
TUB DIGESTIU Té una llargària aproximada de set metres en l’ésser humà. Hi trobem els següents segments: Boca Faringe Esòfag Estómac Intestí prim Intestí gros Anus
TUB DIGESTIU: BOCA Flanquejada pels llavis superior i inferior. El ser humà té dues fileres de dents, una superior i una inferior, amb 16 peces dentàries a cada filera, en total 32 dents . Teeth_by_ David_ Shankbone
FÓRMULA DENTÀRIA 8 incisius – Funció: Tallar 4 canins (els ullals ) - Funció: Esqueixar 8 premolars – Funció: Triturar 8 molars (els queixals ) – Funció: Mastegar o moldre 4 cordals (els queixals del seny )
PEÇA DENTÀRIA Seccio_dent by Asbestos
LLENGUA És la part de la boca on rau el sentit del gust . És un múscul que s’estén més enllà de la boca, fins a la faringe. Els receptors als diferents sabors estan distribuïts de forma específica sobre la superfície de la llengua, i es diuen papil·les gustatives .
Glàndules salivals Glàndula paròtide Glàndula submaxil·lar Glàndula sublingual
Istme de la gola Istme de la gola by Klem
FARINGE Està formada per tres parts: La rinofaringe : Situada just darrera de les coanes nasals, on podem trobar les glàndules adenoides (popularment anomenades "carnots"). L’ orofaringe : Comença darrera de l’istme, un cop passats els pilars anterior i posterior del paladar, les amígdales i l’úvula. La hipofaringe : Acaba a l’epiglotis, just on el tub es divideix en dues vies: la respiratòria i la digestiva.
ESÒFAG Condueix el bolus alimentari des de la faringe a l’estómac. Té una llargària aproximada de 35 cm. i, després de travessar el tòrax, passa a través del diafragma per l’hiatus esofàgic . En la seva unió a l’estómac, el càrdies actua com si fos una vàlvula per efecte de la diferencia de pressió entre tòrax i abdomen, regulant el pas del bolus alimentari al seu través.
ESTÓMAC Es troba ja dins l’abdomen, en la regió anatòmica coneguda com epigastri . S’estén des del càrdies al pílor, i la seva forma recorda vagament a la lletra "J", encara que les variants anatòmiques són múltiples.
ESTÓMAC Fundus : És la part que contacta amb el diafragma. En posició de bipedestació, és evident en les radiografies, doncs està ple d’aire. Cos : Al seu interior, els plecs gàstrics augmenten la superfície de contacte dels sucs gàstrics amb el bolus alimentari. Antre : És la zona on els aliments esperen per passar a través del pílor fins al budell prim. Pílor : És un autèntic esfínter, format per teixit muscular, que regula el pas de l’aliment més enllà de l’estómac.
INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal. Compren tres segments, que són: Duodè Jejú Ili intestí prim by Tontine
INTESTÍ PRIM: DUODÈ Dividit funcionalment, que no anatòmicament, en quatre porcions. Té forma aproximada de lletra "C". Va des del pílor fins a l’angle de Treitz. La primera porció és la zona on és més freqüent trobar les úlceres pèptiques (bulb duodenal). Al nivell de la segona porció, trobem l’orifici de sortida anomenat ampul·la de Vater (amb un esfínter real: l’esfínter d'Oddi), on el colèdoc provinent del fetge i el conducte de Wirsung provinent del pàncrees aboquen el seu contingut dins el tub digestiu.
Ampul·la de Vater Ampolla de vater by Tontoni
INTESTÍ PRIM: JEJÚ I ILI Jejú : És la part més llarga de l’intestí prim. Ili : És el tram final de l’intestí prim, on es realitza l’absorció del ferro. Finalitza a la vàlvula ileocecal, que connecta amb l’intestí gros.
Intestí prim: Secció Té forma de tub que s’acoda en les “nanses” intestinals La seva llum està formada per “villi” que augmenten la superfície per l’absorció de nutrients Les glàndules intestinals elaboren moc
INTESTÍ GROS Va des de la vàlvula ileocecal fins a l’anus Descriu un arc que envolta la massa flotant de l’intestí prim De la seva forma, cal destacar les haustres del colon Està format per: cec, colon (ascendent, transvers i descendent), sigma, recte i anus
INTESTÍ GROS Colon transvers Colon ascendent Colon descendent Cec Apèndix vermiforme Sigma Recte Anus
Glàndules digestives Glàndules salivals Glàndules intestinals Fetge Pàncrees
Glàndules salivals Es troben a l’interior de la boca i secreten saliva Són les següents: Paròtide Submaxil·lar Sublingual Altres: A la llengua, als llavis, les galtes i el paladar
Glàndules intestinals Es troben a l’interior del budell També s’anomenen criptes de Lieberkühn Fabriquen moc i renoven les cèl·lules de la llum intestinal
Fetge: Anatomia Òrgan indispensable per a la vida Situat sota el diafragma, a l’hipocondri dret i epigastri Gran: pesa entre 1400 i 1800 gr Està dividit en lòbuls Les substàncies absorbides pel tub digestiu arriben al fetge per la vena porta Sota d’ell trobem la bufeta biliar
Fetge: Fisiologia Produeix bilis, que actuarà com emulgent del contingut del tub digestiu, afavorint l’absorció dels nutrients Produeix proteïnes (albúmina,...) Emmagatzema sang, glicògen, vitamines, ferro, proteïnes... És un potent destoxificant, actuant com a primer filtre de les substàncies provinents del tub digestiu (alcohol, fàrmacs,...)
Fetge: Espai porta És la unitat bàsica de funció hepàtica Format per: Una branca de l’artèria hepàtica Una branca de la vena porta Un canal biliar Vasos limfàtics
Pàncrees És un òrgan retroperitoneal, a l’alçada de les primeres vèrtebres lumbars El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel colèdoc El seu tub de recollida exocrina es diu conducte de Wirsung
Pàncrees Té una funció endocrina : Fabrica insulina i glucagó, que vessarà a la sang Té una funció exocrina : Fabrica suc pancreàtic , que vessarà al tub digestiu (duodè) a través de l’ampul·la de Vater
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca La realització d’aquest material ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008) )‏ Lourdes Sánchez Salvador Departament d’Imatge Personal IES Cal·lípolis

More Related Content

Aparell digestiu

  • 1. FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu
  • 2. APARELL DIGESTIU És el principal responsable de l’entrada i absorció de nutrients, al temps que col·labora en l’eliminació de residus. Està format pel tub digestiu i les glàndules annexes .
  • 3. TUB DIGESTIU Té una llargària aproximada de set metres en l’ésser humà. Hi trobem els següents segments: Boca Faringe Esòfag Estómac Intestí prim Intestí gros Anus
  • 4. TUB DIGESTIU: BOCA Flanquejada pels llavis superior i inferior. El ser humà té dues fileres de dents, una superior i una inferior, amb 16 peces dentàries a cada filera, en total 32 dents . Teeth_by_ David_ Shankbone
  • 5. FÓRMULA DENTÀRIA 8 incisius – Funció: Tallar 4 canins (els ullals ) - Funció: Esqueixar 8 premolars – Funció: Triturar 8 molars (els queixals ) – Funció: Mastegar o moldre 4 cordals (els queixals del seny )
  • 7. LLENGUA És la part de la boca on rau el sentit del gust . És un múscul que s’estén més enllà de la boca, fins a la faringe. Els receptors als diferents sabors estan distribuïts de forma específica sobre la superfície de la llengua, i es diuen papil·les gustatives .
  • 8. Glàndules salivals Glàndula paròtide Glàndula submaxil·lar Glàndula sublingual
  • 9. Istme de la gola Istme de la gola by Klem
  • 10. FARINGE Està formada per tres parts: La rinofaringe : Situada just darrera de les coanes nasals, on podem trobar les glàndules adenoides (popularment anomenades "carnots"). L’ orofaringe : Comença darrera de l’istme, un cop passats els pilars anterior i posterior del paladar, les amígdales i l’úvula. La hipofaringe : Acaba a l’epiglotis, just on el tub es divideix en dues vies: la respiratòria i la digestiva.
  • 11. ESÒFAG Condueix el bolus alimentari des de la faringe a l’estómac. Té una llargària aproximada de 35 cm. i, després de travessar el tòrax, passa a través del diafragma per l’hiatus esofàgic . En la seva unió a l’estómac, el càrdies actua com si fos una vàlvula per efecte de la diferencia de pressió entre tòrax i abdomen, regulant el pas del bolus alimentari al seu través.
  • 12. ESTÓMAC Es troba ja dins l’abdomen, en la regió anatòmica coneguda com epigastri . S’estén des del càrdies al pílor, i la seva forma recorda vagament a la lletra "J", encara que les variants anatòmiques són múltiples.
  • 13. ESTÓMAC Fundus : És la part que contacta amb el diafragma. En posició de bipedestació, és evident en les radiografies, doncs està ple d’aire. Cos : Al seu interior, els plecs gàstrics augmenten la superfície de contacte dels sucs gàstrics amb el bolus alimentari. Antre : És la zona on els aliments esperen per passar a través del pílor fins al budell prim. Pílor : És un autèntic esfínter, format per teixit muscular, que regula el pas de l’aliment més enllà de l’estómac.
  • 14. INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal. Compren tres segments, que són: Duodè Jejú Ili intestí prim by Tontine
  • 15. INTESTÍ PRIM: DUODÈ Dividit funcionalment, que no anatòmicament, en quatre porcions. Té forma aproximada de lletra "C". Va des del pílor fins a l’angle de Treitz. La primera porció és la zona on és més freqüent trobar les úlceres pèptiques (bulb duodenal). Al nivell de la segona porció, trobem l’orifici de sortida anomenat ampul·la de Vater (amb un esfínter real: l’esfínter d'Oddi), on el colèdoc provinent del fetge i el conducte de Wirsung provinent del pàncrees aboquen el seu contingut dins el tub digestiu.
  • 16. Ampul·la de Vater Ampolla de vater by Tontoni
  • 17. INTESTÍ PRIM: JEJÚ I ILI Jejú : És la part més llarga de l’intestí prim. Ili : És el tram final de l’intestí prim, on es realitza l’absorció del ferro. Finalitza a la vàlvula ileocecal, que connecta amb l’intestí gros.
  • 18. Intestí prim: Secció Té forma de tub que s’acoda en les “nanses” intestinals La seva llum està formada per “villi” que augmenten la superfície per l’absorció de nutrients Les glàndules intestinals elaboren moc
  • 19. INTESTÍ GROS Va des de la vàlvula ileocecal fins a l’anus Descriu un arc que envolta la massa flotant de l’intestí prim De la seva forma, cal destacar les haustres del colon Està format per: cec, colon (ascendent, transvers i descendent), sigma, recte i anus
  • 20. INTESTÍ GROS Colon transvers Colon ascendent Colon descendent Cec Apèndix vermiforme Sigma Recte Anus
  • 21. Glàndules digestives Glàndules salivals Glàndules intestinals Fetge Pàncrees
  • 22. Glàndules salivals Es troben a l’interior de la boca i secreten saliva Són les següents: Paròtide Submaxil·lar Sublingual Altres: A la llengua, als llavis, les galtes i el paladar
  • 23. Glàndules intestinals Es troben a l’interior del budell També s’anomenen criptes de Lieberkühn Fabriquen moc i renoven les cèl·lules de la llum intestinal
  • 24. Fetge: Anatomia Òrgan indispensable per a la vida Situat sota el diafragma, a l’hipocondri dret i epigastri Gran: pesa entre 1400 i 1800 gr Està dividit en lòbuls Les substàncies absorbides pel tub digestiu arriben al fetge per la vena porta Sota d’ell trobem la bufeta biliar
  • 25. Fetge: Fisiologia Produeix bilis, que actuarà com emulgent del contingut del tub digestiu, afavorint l’absorció dels nutrients Produeix proteïnes (albúmina,...) Emmagatzema sang, glicògen, vitamines, ferro, proteïnes... És un potent destoxificant, actuant com a primer filtre de les substàncies provinents del tub digestiu (alcohol, fàrmacs,...)
  • 26. Fetge: Espai porta És la unitat bàsica de funció hepàtica Format per: Una branca de l’artèria hepàtica Una branca de la vena porta Un canal biliar Vasos limfàtics
  • 27. Pàncrees És un òrgan retroperitoneal, a l’alçada de les primeres vèrtebres lumbars El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel colèdoc El seu tub de recollida exocrina es diu conducte de Wirsung
  • 28. Pàncrees Té una funció endocrina : Fabrica insulina i glucagó, que vessarà a la sang Té una funció exocrina : Fabrica suc pancreàtic , que vessarà al tub digestiu (duodè) a través de l’ampul·la de Vater
  • 29. Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca La realització d’aquest material ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008) )‏ Lourdes Sánchez Salvador Departament d’Imatge Personal IES Cal·lípolis