Argument i estructura
- 1. ESTRUCTURA I ARGUMENT LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
- 3. RELAT INICIÀTIC: I. Estructura ● Viatge de maduració i d’aprenentatge de la protagonista, la Laura. ● La protagonista canvia la seva visió del món, idealista, i posar fi a la seva innociència. ● Acceptació finalment, de la realitat que l’envolta: societat conservadora i inadaptació.
- 4. I. Estructura Bipartició de la novel.la en dos blocs. En cada bloc s’hi troba una aventura sentimental. ● Primera part: relació matrimonial de Laura i Tomàs i la maternitat de Laura. ● Segona part: aventura extramatrimonial. La novel.la no té capítols, només aquests dos blocs diferenciats.
- 5. II. Argument L’arribada de la Laura, una barcelonina, a Comarquinal farà que aquesta es converteixi en el punt de mira dels habitants. Laura es casarà amb Tomàs, un ciutadà de Comarquinal enriquit. La protagonista però no serà acceptada a casa d’en Tomàs on també hi viu la seva germana, Teresa. Per altra banda, la Laura a la ciutat també rebrà un rebuig social. Per tant, això farà que es converteixi en una víctima de comarquinal. Davant d’aquest rebuig i de les males cares de la Teresa i d’un rumor el qual diu que està amb un home anomenat Pere Gilfreda, Laura serà expulsada de Comarquinal pel seu marit Tomàs.
- 6. II. Argument La novel.la respon a les conveccions de la ficció sentimental: matrimoni, adulteri, idil.li, desamor, gelosia i venjança sexual. El tòpic més destacat és el triangle amorós que es crea. Laura Teresa Tomàs Tomàs Laura Pere
- 7. III. Temps Acció limitada en un bienni. La novel.la s’inicia i s’acaba durant l’època de la tardor, dura dos anys. La Laura arriba a Comarquinal al setembre i acaba fugint al novembre de l’any després. És una narració lineal tot i que s’hi troben en algunes ocasions de flashbacks.
- 8. IV. Espai - Escenari explícit únic: La ciutat dels sants, Comarquinal com a síntesi del clima social i la mentalitat col·lectiva de comarques. Durant tota l’obra, fins i tot al final, l’espai és el mateix. - Espai tancat: Envoltat per la simbòlica boira que aïlla, hermetiza i bloqueja els seus habitants; se’ns expressa aquesta idea a través del discurs narratiu. - Topònim fictici que literaturitza un ambient real (Vic): Es reconeix aquest ambient real per la seva mentalitat retrògrada i conservadora, típica del provincialisme. Pasa el mateix a La regenta de Clarín: Vetusta-Oviedo. - Barcelona, paisatge in absentia. - Les Aulines: Teresa munta a Laura un espai de càstig, privant-la del seu espai natural (amb llibres, música, diaris…). Allà, Laura es pentina llis, la pell se li torra sota el sol i treballa. Destaquem la figura del roure mort, que la evoca al passat, mentre contempla el camp, pensa en Pere , s’abstreu i perd l’estona.
- 9. V. El narrador - Narrador extern omniscient (tercera persona): Qui fa comentaris i judicis de Comarquinal i el seu clergat. Amb la ironia critica la hipocresia “Llàstima que la tia Madrona no pugui agrair els compliments de totes aquelles persones que, quan la troben pel carrer, gairebé ni la saluden”. o la religiositat fingida. L’insigne canonge Grau atura els precs per atendre una dama, esposa del fabricant d’embotits més important d’un poble veí. L’eclesiàstic comptabilitza el dol i els negocis: “Vingui’m a veure qualsevol dia de la setmana entrant”. Laura no s’escapa del judici negatiu del narrador, per la seva curtesa de vista de la realitat que l’envolta. La Laura, que no sabrà mai l’amarguesa que s’acumula en el cos de la qui sent el fracàs de la pròpia feminitat inútil.
- 10. V. El narrador - Es focalitza la narració en un punt de vista: Fa que l’omnisència del narrador es vegi restringida. Principalment en el de Laura (veiem, a través de la seva mirada, la realitat). Això Miquel Llor ho fa mitjançant les tècniques narratives següents: - Estil directe: Converses o enunciats literals dels personatges. - Estil indirecte: Amb verbs de dicció. - Estil indirecte lliure: Amb 3a persona, però sense els verbs de dicció. La veu del personatge apareix en el text dins el discurs del narrador indirectament. Es confonen les veus del narrador i del personatge. - Monòleg interior: D’extensió breu.
- 11. V. El narrador - Ús de la memòria involuntària: De l’obra de l’escriptor francès Marcel Proust A la recerca el temps perdut (1908). Aquest ús es basa en: a través d’un estímul sensorial (la vista i l’oïda, en el cas de Laura), el record (Barcelona, en el cas de Laura) , sobrevé automàticament sense reclamar-lo. Un camió que passa cap a la carretera de Barcelona fa dringar les copes de l'armari. La Laura pensa que en un res el vehicle s'haurà restituït al trontoll dels altres cotxes barcelonins, en aquella hora del migdia en què el comerç reposa abans de reprendre l'activitat de la tarda, hora en què el sol cau de ple pels carrers, els encreuaments s'embussen davant el parpelleig dels senyals lluminosos, les persones es saluden amunt i avall del Passeig de Gràcia, els aperitius brillen a les copes dels bars (...). La veu eixuta de la cosina la torna a Comarquinal.
- 12. Fonts de consulta: - https://en.calameo.com/read/0009362452ba60f6c11a7 (Anàlisi de Laura a la ciutat dels sants).