ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Arquitectura hel·lenistica

•Download as PPT, PDF•
•
S
sandroalfaro

Arquitectura hel·lenistica

1 of 26
Download to read offline
ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICA CONTEXT HISTÒRIC • Amb la Guerra del Peloponés el centre econòmic i artístic el trobarem a Macedònia (al Nord) • Filipo II rei de Macedònia té aspiracions expansionistes però serà el seu fill el que desenvolupi una veritable política de conquestes. • Alexandre Magne iniciarà la conquesta cap a Àsia. Parlarem llavors d’imperi hel·lènic o grec.
CONTEXT HISTÒRIC Al 323 a.c mor Alexandre i s’inicia el període hel·lenístic: – Expansió de la cultura grega per tot l’imperi – A la mort de A.Magne els seus fills són molt petits = l’imperi es repartirà per els seus principals generals Ex: Ptolomeo es farà amb Egipte. – Les lluites de poder entre aquests militars i les continues batalles que havien de patir per defensar el territori d'enèmics estrangers van fer caure a l’imperi en una profunda crisi. – Decadència de l’imperi grec i consolidació del romans que dominaran Grècia.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ART HEL·LENÍSITC • La raó anirà deixant lloc al “pathos” (emoció, passió) • Es trenquen els cànons anteriors tant en escultura com arquitectura. • Hi ha un intent mimètic de la natura. • Gran domini tècnic • De la contenció d’època clàssica anem a la exaltació i la teatralitat. • De l’equilibri més absolut d’època clàssica a desequilibri. • Si el Dòric és propi del període arcaica, el jònic de la època clàssica ara serà el corinti l’ordre arquitectònic que s’imposi (Influència d’altres cultures) • Anem cap a una certa monumentalitat de les formes.
Gal moribund i Gal suïcidant-se, d’Epígon Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensor de Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates o gals (Galàcia, regió d’Àsia Menor)
Esquema comentari obra arquitectònica Catalogació (fitxa) Context històric (social,cultural, polític) Estil Analisi formal: Suport i suportats (espais exteriors i sistema constructiu) Espai interiors (distribució i decoració, comentari grup escultòric, mural..) Analisi interpretatiu: significat (temática) i funció Referents i influències
FITXA TÈCNICA ARQUITECTE: ? CRONOLOGIA: (188 a.C) s.II a.c. ESTIL: Grec hel·lenístic SISTEMA CONSTRUCTIU: arquitravat TIPOLOGIA: Altar MATERIALS: Marbre LOCALITZACIÓ: Pergamon museum (Berlín) ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
Mapa de l’acròpolis de Pèrgam Localització: Lloc de l’altar Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis
• Estava a l’Acròpoli de Pèrgam (actual Bergama, Turquia) • S’accedia per un propileus a la terrassa on era l’altar. • Destruït en part la façana principal va ser traslladada a Berlín.
E ESTIL: Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (emoció) de les escultures (relleus del fris) El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparan simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos
El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalismei luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.
Anàlisi formal: Elements de suport Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament Les parets exteriors del podi decorades amb un fris continuat de més de 120 m de llarg, així com el pati interior Columnata jònica sobre Murs de càrrega del pòdium
La impressionant escalinata, que conduïa pel davant al pati interior de l’altar, per la part de baix envoltava tot el podium, com es veu en aquesta reconstrucció. També es veuen els relleus que decoraven tot el voltant del mateix podi.
Elements de suport Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) d’animals fantàstics i mitològics, i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal).
Desproporció entre alçada pòdium (7 m) i columnata
Façana de l’altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (100m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala
Espai interior Part perduda: pati amb altar a cel obert Planta quadrada Part conservada escalinata
Interpretació La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Victòria aladaAlcioneu Atena Gea
Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades…
Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II. Zeus lluitant contra tres gegants
Artemisa i un gegant mossegat
Arquitectura hel·lenistica
El fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atenea era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que, igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tant els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau Significat ( tema) Gegantomàquia (Èpica victoria deus gegants) Analogia= Deus Gobernans
L’altar monumental es convertí en un element importantíssim a l’época hel·lenística Significava l'agraïment i respecte al déu suprem ordenador de l’univers, en aquest cas Zeus, el principal déu de l’Olimp grec.
Models i influències • Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix l’esquema establert en aquest tipus de monuments. • Té la peculiaritat de presentar un enorme podi i una escalinata que prengué com a model l’altar de Zeus a Olímpia, del qual no queda pràcticament res en l'actualitat, com es veu a la foto de l’esquerra. • A la dreta la reconstrucció del frontó occidental del Partenó, on Atena i Posidó lluiten pel domini de d’Atenes, ciutat model en tots el sentits per als reis de Pèrgam.
Models i influències Al fons del fris de Telef (interior) hi aparegué per primer cop paisatge. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent de la Columna Trajana i d’altres columnes commemoratives romanes. El dinamisme, la teatralitat, els gestos forçats i tràgics, mostren clarament les característiques de l’escultura hel·lenística (Laocoont) i anticipen l’escultura barroca i la d’altres èpoques posteriors.
Escultura Barroca Lorenzo Bernini

More Related Content

Arquitectura hel·lenistica

  • 1. ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICA CONTEXT HISTÒRIC • Amb la Guerra del Peloponés el centre econòmic i artístic el trobarem a Macedònia (al Nord) • Filipo II rei de Macedònia té aspiracions expansionistes però serà el seu fill el que desenvolupi una veritable política de conquestes. • Alexandre Magne iniciarà la conquesta cap a Àsia. Parlarem llavors d’imperi hel·lènic o grec.
  • 2. CONTEXT HISTÒRIC Al 323 a.c mor Alexandre i s’inicia el període hel·lenístic: – Expansió de la cultura grega per tot l’imperi – A la mort de A.Magne els seus fills són molt petits = l’imperi es repartirà per els seus principals generals Ex: Ptolomeo es farà amb Egipte. – Les lluites de poder entre aquests militars i les continues batalles que havien de patir per defensar el territori d'enèmics estrangers van fer caure a l’imperi en una profunda crisi. – Decadència de l’imperi grec i consolidació del romans que dominaran Grècia.
  • 3. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART HEL·LENÍSITC • La raó anirà deixant lloc al “pathos” (emoció, passió) • Es trenquen els cànons anteriors tant en escultura com arquitectura. • Hi ha un intent mimètic de la natura. • Gran domini tècnic • De la contenció d’època clàssica anem a la exaltació i la teatralitat. • De l’equilibri més absolut d’època clàssica a desequilibri. • Si el Dòric és propi del període arcaica, el jònic de la època clàssica ara serà el corinti l’ordre arquitectònic que s’imposi (Influència d’altres cultures) • Anem cap a una certa monumentalitat de les formes.
  • 4. Gal moribund i Gal suïcidant-se, d’Epígon Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensor de Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates o gals (Galàcia, regió d’Àsia Menor)
  • 5. Esquema comentari obra arquitectònica Catalogació (fitxa) Context històric (social,cultural, polític) Estil Analisi formal: Suport i suportats (espais exteriors i sistema constructiu) Espai interiors (distribució i decoració, comentari grup escultòric, mural..) Analisi interpretatiu: significat (temática) i funció Referents i influències
  • 6. FITXA TÈCNICA ARQUITECTE: ? CRONOLOGIA: (188 a.C) s.II a.c. ESTIL: Grec hel·lenístic SISTEMA CONSTRUCTIU: arquitravat TIPOLOGIA: Altar MATERIALS: Marbre LOCALITZACIÓ: Pergamon museum (Berlín) ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
  • 7. Mapa de l’acròpolis de Pèrgam Localització: Lloc de l’altar Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis
  • 8. • Estava a l’Acròpoli de Pèrgam (actual Bergama, Turquia) • S’accedia per un propileus a la terrassa on era l’altar. • Destruït en part la façana principal va ser traslladada a Berlín.
  • 9. E ESTIL: Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (emoció) de les escultures (relleus del fris) El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparan simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos
  • 10. El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalismei luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.
  • 11. Anàlisi formal: Elements de suport Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament Les parets exteriors del podi decorades amb un fris continuat de més de 120 m de llarg, així com el pati interior Columnata jònica sobre Murs de càrrega del pòdium
  • 12. La impressionant escalinata, que conduïa pel davant al pati interior de l’altar, per la part de baix envoltava tot el podium, com es veu en aquesta reconstrucció. També es veuen els relleus que decoraven tot el voltant del mateix podi.
  • 13. Elements de suport Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) d’animals fantàstics i mitològics, i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal).
  • 15. Façana de l’altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (100m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala
  • 16. Espai interior Part perduda: pati amb altar a cel obert Planta quadrada Part conservada escalinata
  • 17. Interpretació La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Victòria aladaAlcioneu Atena Gea
  • 18. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades…
  • 19. Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II. Zeus lluitant contra tres gegants
  • 20. Artemisa i un gegant mossegat
  • 22. El fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atenea era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que, igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tant els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau Significat ( tema) Gegantomàquia (Èpica victoria deus gegants) Analogia= Deus Gobernans
  • 23. L’altar monumental es convertí en un element importantíssim a l’época hel·lenística Significava l'agraïment i respecte al déu suprem ordenador de l’univers, en aquest cas Zeus, el principal déu de l’Olimp grec.
  • 24. Models i influències • Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix l’esquema establert en aquest tipus de monuments. • Té la peculiaritat de presentar un enorme podi i una escalinata que prengué com a model l’altar de Zeus a Olímpia, del qual no queda pràcticament res en l'actualitat, com es veu a la foto de l’esquerra. • A la dreta la reconstrucció del frontó occidental del Partenó, on Atena i Posidó lluiten pel domini de d’Atenes, ciutat model en tots el sentits per als reis de Pèrgam.
  • 25. Models i influències Al fons del fris de Telef (interior) hi aparegué per primer cop paisatge. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent de la Columna Trajana i d’altres columnes commemoratives romanes. El dinamisme, la teatralitat, els gestos forçats i tràgics, mostren clarament les característiques de l’escultura hel·lenística (Laocoont) i anticipen l’escultura barroca i la d’altres èpoques posteriors.