Art clàssic (II) Roma
- 1. Unitat 3 ART CLÀSSIC II: ROMA
- 2. Context històric • L’àmbit geogràfic abasta tota la Mediterrània. • Trobem la seva empremta en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els territoris que patiren la romanització. • Dels pobles autòctons destaquen els etruscs. • Periodització: – MONARQUIA (domini etrusc) – REPÚBLICA – IMPERI (màxima expansió territorial)
- 3. MAPA DE L’IMPERI ROMÀ (117 d. C.)
- 4. Antecedents de l’art romà 1. El substrat indígena de les tribus itàliques 2. La civilització etrusca 3. La influència dels grecs establerts al sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), a més de les relacions que establí amb la mateixa Grècia.
- 5. L’art etrusc • Arquitectura: utilitzaven l’arc de mig punt i la volta de canó i d’aresta, com farien més tard els romans, i introduïren la columna d’ordre toscà.
- 6. ORDRE TOSCÀ
- 8. • Les necròpolis etrusques constitueixen conjunts molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanística. • Als enterraments són presents les pintures murals. • L’escultura manté un cert paral·lelisme amb la del període arcaic grec: somriure arcaic, ulls ametllats... I són característiques les escultures de caire funerari.
- 10. TOMBA DELS LLEOPARDS. NECRÒPOLIS DE TARQUINIA.
- 11. EL FLAUTISTA. TOMBA DELS LLEOPARDS. NECRÒPOLIS DE TARQUINIA.
- 12. SARCÒFAG DELS ESPOSOS. CERVETERI (520 a. C)
- 13. SARCÒFAG DELS ESPOSOS. CERVETERI (DETALL)
- 14. LUCIUS IUNIUS BRUTUS. (S. III a. C.)
- 15. L'influencia de l’art grec • La formació i primera expansió de la República Romana coincideix amb el classicisme grec. • La presència grega a Itàlia i Sicília (Magna Grècia) suposa un contacte directe i facilita la importació d’obres gregues. • Artistes grecs treballen a la mateixa Roma, sigui com esclaus o com a artesans lliures. • Al segle II aC es produeix la conquesta de Grècia pels romans.
- 16. Característiques de l’art romà – Caire eclèctic – Practicitat arquitectònica i constructiva: • Capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius amb una gran qualitat tècnica i una gran varietat de tècniques i materials. – Poca elaboració teòrica. – En les arts plàstiques hi ha una tendència al realisme i a la plasmació de les coses concretes i quotidianes (retrat).
- 17. - L’artista com a individualitat no té importància (solien ser esclaus o lliberts). - Tendència a la industrialització de l’art. – A l’època imperial l’art es converteix en un mitjà de representació i glorificació del poder. – Importància de l’art romà en la formació de la cultura estètica occidental.
- 18. Urbanisme i arquitectura • Amb aquests dos elements s’homogeneïtza el territori. • Noves ciutats: sistema de quadrícula. – Cardo (N-S) – Decumanus (E-O) – Fòrum reconstrucció fòrum romà (imatge)
- 19. ESQUEMA D’UNA CIUTAT ROMANA
- 20. vídeo d'un fòrum romà Reconstrucció del Fòrum de Trajà a Roma
- 21. Altres construccions romanes • Vies de comunicació – Via Augusta • Obres d’enginyeria – Ponts – aqüeductes
- 22. Arquitectura religiosa EL TEMPLE • Deriva del temple grec: una cel·la rectangular precedida d’un pòrtic amb columnes. • Diferències: – tres cel·les quan el temple és dedicat a una tríada (Júpiter, Juno i Minerva); – l’edifici s’aixeca damunt d’un pòdium amb escalinates d’accés en un dels costats en el qual hi ha el pòrtic; – la columnata que envolta el temple resta adossada als murs de la cel·la • perd la funció de suport (pseudoperípter), així es valora especialment la façana. • Són freqüents els temples de planta circular, com el de Vesta a Tívoli i el Panteó a Roma.
- 23. MAISON CARRÉE DE NIMES.(16 a. C.)
- 24. MAISON CARRÉE DE NIMES.(16 a. C)
- 25. MAISON CARRÉE DE NIMES. PLANTA
- 26. EL PANTEÓ. (s. I. d. C)
- 28. EL PANTEÓ. ALÇAT
- 30. • vídeo Panteó
- 31. Temple de Vesta (íDZ)
- 32. Arquitectura civil Edificis privats • Domus • Insulae • Vil.la • Palau Edificis públics • Termes • Teatre • Amfiteatre • Circ • Basílica Monuments commemoratius • Columnes commemoratives • Arcs de triomf
- 33. PLANTA I RECONSTRUCCIÓ D’UNA DOMUS I RECONSTRUCCIÓ DE LA DOMUS CASA DE DIANA (OSTIA)
- 34. Reproducció d’una domus romana
- 37. VIL.LA D’ADRIÀ
- 38. TEATRE DE MÈRIDA.(16 a. C.)
- 39. CIRC DE TARRAGONA (FINALS S. I a. C.)
- 40. EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI (s. I d. C)
- 42. EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI (s. I d. C)
- 43. EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI VISTA AÈRIA
- 44. BASÍLICA DE MAXENCI (312 d. C.)
- 45. ARC DE TRIOMF DE TITUS (81 d. C.)
- 46. COLUMNES COMMEMORATIVES: COLUMNA TRAJANA (113 d. C.) I COLUMNA DE MARC AURELI (FINALS S. II d. C.)
- 47. MOSAIC.CAVE CANEM . ( Segle I a. C.)
- 48. PINTURA: EL SACRIFICI D'IFIGÈNIA. (Segle I a. C.
- 49. PONT D’ALCÀNTARA (S. I)
- 50. AQUEDUCTE DE LES FERRERES. TARRAGONA (S. I a. C.)
- 52. Escultura romana El relleu • La tradició (convencionalismes en la representació): – frontalitat – dimensió més gran dels personatges principals – es renuncia a una especialitat il·lusòria – disposició dels personatges sobre un únic pla • Si en el relleu és on l'escultura romana assoleix una personalitat definitiva, estudiarem les principals característiques dels que apareixen a la Columna trajana.
- 53. El retrat • Referències: – escultura funerària etrusca – Escultura grega hel.lenística • Posteriorment: – Època imperial: Idealisme – Baix Imperi: simplificació de les formes. Solemnització. tipologies • Bust • Escultura exempta • Escultura eqüestre
- 54. ESTÀTUA BARBERINI (2ª ½ S. I a. C.)
- 55. AUGUST DE PRIMA PORTA. (Vers l’any 20 a. C)
- 56. AUGUST DE PRIMA PORTA. DETALL DE LA CUIRASSA D’AUGUST I FIGURES AL PEU.
- 57. RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI (173 d. C.)
- 58. CAP DE CONSTANTÍ EL GRAN (1ª ½ S. IV d. C.)
- 59. RELLEUS DE L’ARA PACIS.(9 a.C.)
- 60. RELLEUS DE L’ARA PACIS.(possible aspecte original)
- 61. RELLEUS DE L’ARA PACIS. DETALL
- 62. RELLEUS DE L’ARA PACIS. DETALL
- 63. ARC DE TRIOMF DE TITUS (81 d. C.)
- 64. ARC DE TRIOMF DE TITUS. DETALL
- 65. COLUMNA TRAJANA (113 d. C.)
- 67. COLUMNA TRAJANA. DETALL I HIPÒTESI DE POLICROMIA
- 68. COLUMNA DE MARC AURELI (FINALS S. II d. C.)
- 69. EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA. (20 a. C)
- 70. EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA. (20 a. C)
- 71. EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA. (20 a. C)
- 72. MOSAIC DE LA LLOBA CAPITOLINA ALLETANT A RÒMUL I REM. CÒRDOVA
- 73. EL SACRIFICI D'IFIGÈNIA. ( Segle I a. C.)