2. Context històric
• L’àmbit geogràfic abasta tota la Mediterrània.
• Trobem la seva empremta en l’urbanisme, la cultura i
l’art de tots els territoris que patiren la romanització.
• Dels pobles autòctons destaquen els etruscs.
• Periodització:
– MONARQUIA (domini etrusc)
– REPÚBLICA
– IMPERI (màxima expansió territorial)
4. Antecedents de l’art romà
1. El substrat indígena de les tribus itàliques
2. La civilització etrusca
3. La influència dels grecs establerts al sud
d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), a més de les
relacions que establí amb la mateixa Grècia.
5. L’art etrusc
• Arquitectura: utilitzaven l’arc de mig punt i la
volta de canó i d’aresta, com farien més tard
els romans, i introduïren la columna d’ordre
toscà.
8. • Les necròpolis etrusques constitueixen
conjunts molt importants: fora de les ciutats
amb estructura urbanística.
• Als enterraments són presents les pintures
murals.
• L’escultura manté un cert paral·lelisme amb la
del període arcaic grec: somriure arcaic, ulls
ametllats... I són característiques les
escultures de caire funerari.
15. L'influencia de l’art grec
• La formació i primera expansió de la República Romana
coincideix amb el classicisme grec.
• La presència grega a Itàlia i Sicília (Magna Grècia) suposa un
contacte directe i facilita la importació d’obres gregues.
• Artistes grecs treballen a la mateixa Roma, sigui com
esclaus o com a artesans lliures.
• Al segle II aC es produeix la conquesta de Grècia pels
romans.
16. Característiques de l’art romà
– Caire eclèctic
– Practicitat arquitectònica i constructiva:
• Capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius amb
una gran qualitat tècnica i una gran varietat de tècniques i materials.
– Poca elaboració teòrica.
– En les arts plàstiques hi ha una tendència al realisme i a la plasmació
de les coses concretes i quotidianes (retrat).
17. - L’artista com a individualitat no
té importància (solien ser
esclaus o lliberts).
- Tendència a la industrialització
de l’art.
– A l’època imperial l’art es
converteix en un mitjà de
representació i glorificació del
poder.
– Importància de l’art romà
en la formació de la cultura
estètica occidental.
18. Urbanisme i arquitectura
• Amb aquests dos elements s’homogeneïtza el
territori.
• Noves ciutats: sistema de quadrícula.
– Cardo (N-S)
– Decumanus (E-O)
– Fòrum reconstrucció fòrum romà (imatge)
22. Arquitectura religiosa
EL TEMPLE
• Deriva del temple grec: una cel·la rectangular precedida d’un
pòrtic amb columnes.
• Diferències:
– tres cel·les quan el temple és dedicat a una tríada (Júpiter,
Juno i Minerva);
– l’edifici s’aixeca damunt d’un pòdium amb escalinates
d’accés en un dels costats en el qual hi ha el pòrtic;
– la columnata que envolta el temple resta adossada als
murs de la cel·la
• perd la funció de suport (pseudoperípter), així es valora
especialment la façana.
• Són freqüents els temples de planta circular, com el de Vesta a
Tívoli i el Panteó a Roma.
52. Escultura romana
El relleu
• La tradició (convencionalismes en la representació):
– frontalitat
– dimensió més gran dels personatges principals
– es renuncia a una especialitat il·lusòria
– disposició dels personatges sobre un únic pla
• Si en el relleu és on l'escultura romana assoleix una
personalitat definitiva, estudiarem les principals
característiques dels que apareixen a la Columna trajana.
53. El retrat
• Referències:
– escultura funerària
etrusca
– Escultura grega
hel.lenística
• Posteriorment:
– Època imperial:
Idealisme
– Baix Imperi: simplificació
de les formes.
Solemnització.
tipologies
• Bust
• Escultura exempta
• Escultura eqüestre