3. El Romanticisme 辿s un moviment que influeix tant les arts plstiques
com la literatura i la m炭sica.
Al contrari que el Neoclassicisme, que sinspira en lordre i lausteritat
del m坦n clssic i del Renaixement, el Romanticisme 辿s un estil m辿s
dramtic i sentimental.
El Romanticisme coincideix amb els moviments europeus de
construcci坦 del sentiment nacional i de recuperaci坦 del passat
medieval.
La temtica hist嘆rica t辿 una gran importncia en aquest moviment.
4. El Romanticisme 辿s un estil que valora la llibertat, la subjectivitat, la
rebel揃lia, la melangia i el sentiment i lindividualisme de lartista.
Lobra art鱈stica no es basa en la imitaci坦 de la natura, sin坦 en l originalitat,
la subjectivitat i la creativitat.
El carcter de lartista rebel i lliure, t鱈pic de lart del segle XX, comen巽a ja
amb els romntics.
18. El Realisme est en contra del sentiment melangi坦s
del Romanticisme.
El Realisme 辿s contrari a crear un m坦n ideal i pret辿n
representar la realitat duna manera directa sense
utilitzar s鱈mbols.
El Realisme es preocupa per temes de tipus social i
quotidians, per personatges del poble (treballadors,
pagesos) i per la vida a la ciutat.
32. LImpressionisme 辿s considerat el moviment iniciador de lart
modern, el punt de partida de la revoluci坦 art鱈stica que duran
a terme les avantguardes hist嘆riques a la primera meitat del
segle XX.
El tema principal de la pintura impressionista 辿s la llum. Els
pintors impressionistes sinteressen per les infinites maneres
com podem veure el m坦n natural segons la llum de cada
moment, segons lhora del dia (a primera hora del mat鱈, al
migdia, a la tarda, al capvespre) i segons les condicions
meteorol嘆giques (pluja, boira, vent, cel ennuvolat, a ple sol,
etc.).
Els pintors impressionistes surten de lestudi per pintar a
plein air, a laire lliure. El paisatge 辿s el g辿nere preferit pels
pintors impressionistes.
Les espigolaires (1857), de Jean-Fran巽ois Millet
