2. ndex
1.- Introducci坦: El Context Hist嘆ric
2.- LArquitectura Etrusca: Tombes i Temples
3.- LEscultura Etrusca
4.- La Pintura Etrusca
5.- Aportacions a lArt Rom
La Quimera dArezzo ( s.V-IV aC)
3. EL CONTEXT CRONOLGIC I HISTRIC
1.- LART ETRUSC: CONTEXT HISTRIC
La civilitzaci坦 etrusca es va desenvolupar
a la pen鱈nsula Itlica, al territori que
correspon a lactual Toscana, entre els
segles VIII i II aC.
Els etruscs estengueren el seu domini
tant pel Nord com el Sud de la Pen鱈nsula.
En la seva expansi坦 cap el sud (regi坦 del
Laci) els els reis etruscos dominaren als
llatins de Roma.
s desconeix lorigen daquest poble tot i
que la tradici坦 li assigna un origen
oriental (sia Menor)
La seva cultura presenta una barreja d'elements aut嘆ctons i delements procedents
de les civilitzacions del Pr嘆xim Orient (Mesopotmia) i de la Mediterrnia. (Gr竪cia i
Egipte)
4. LART ETRUSC
1.- LART ETRUSC: INTRODUCCI
LArt etrusc aglutina la tradici坦 art鱈stica i cultural de les civilitzacions orientals del
Pr嘆xim Orient (Mesopotmia) i les mediterrnies. (Gr竪cia i Egipte)
LArt etrusc influir de manera
determinant en l'evoluci坦 de lart
Rom posterior
Aquesta influ竪ncia es manifestar
tant en lescultura (El retrat ) com en
larquitectura amb l炭s de larc i la
volta (dorigen mesopotmic i
introdu誰ts a occident pels etruscos) o
la pintura (炭s de la t竪cnica del fresc)
s un art essencialment funerari: Les seves manifestacions art鱈stiques van estar
marcades per la religi坦 i els rituals funeraris, especialment per la creen巽a en la vida
despr竪s de la mort. ( al igual que les civilitzacions dEgipte i Mesopotmia).
5. 2.- LART ETRUSC: ARQUITECTURA
LARQUITECTURA ETRUSCA
L炭s de larc i la volta, dorigen mesopotmic, arribaren a occident a trav辿s dels
etruscs i 辿s convertiren en la base t竪cnica de larquitectura romana
Desapareguts els edificis p炭blics, larquitectura etrusca destaca per dos tipus
de construccions: les tombes i els temples.
Porta de Volterra Tombes etrusques: Necr嘆poli de Cerveteri
6. S坦n els 炭nics edificis dels que tenim restes importants.
2.- LART ETRUSC: ARQUITECTURA
LES TOMBES
Pels etruscs les tombes formaven part dels rituals funeraris, que com hem dit abans
eren un element molt important de la seva cultura, 辿s per aix嘆 que crearen grans
necr嘆polis. (ciutats dels morts)
Excavades al subs嘆l i cobertes per un monticle en forma c嘆nica el qual ha estat
realitzat fet per laproximaci坦 de fileres de pedres (inici de la construcci坦 de la volta)
Shi accedeix a la part subterrnia a trav辿s de passadissos que solien estar decorats
amb pintures realitzades al fresc.
7. La profunda creen巽a del poble etrusc en la vida despr辿s de la mort els va portar a
dissenyar linterior de les tombes com si fossin veritables cases per als morts.:
2.- LART ETRUSC: ARQUITECTURA
Les tombes es van decorar amb pintures al fresc amb representacions descenes de
dansa, banquets, animales i somplien amb objectes quotidians. Tot aix嘆 destinat a
facilitar la vida del difunt a laltre vida.
8. Presentava una planta quadrangular, aixecat sobre un podi alt, tenien un p嘆rtic de
columnes amb 3 portes darrere, que comunicaven amb tres cel揃les, dedicades a les
3 principals divinitats etrusques: J炭piter, Juno i Minerva
El TEMPLE ETRUSC
2.- LART ETRUSC: ARQUITECTURA
9. Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. Excepte la part
inferior ( el podi ) realitzada en pedra, la resta de ledifici, realitzat en materials de
poca durabilitat com la fusta o el ma坦, ha desaparegut.
2.- LART ETRUSC: ARQUITECTURA
Als temples etruscs el m辿s important era la fa巽ana dentrada, real巽ada per un profund
p嘆rtic columnari i les escales dacc辿s.
Tamb辿 destaca la teulada, format per una coberta de dues aig端es amb prominents
alerons i profusament decorada amb estatuetes, acroteris oi antefixes , realitzats en
terracota policromada amb vius colors.
10. Els etruscs tamb辿 van crear un nou ordre arquitect嘆nic arquitravat, el tosc , el qual
ser posteriorment adoptat per lart rom
Lordre tosc deriva del d嘆ric, per嘆 la columna t辿 base i el fust 辿s llis, no estriat, i
capitell amb bac de carcter geom竪tric, equ鱈 i collar鱈.
Lentaulament t辿 un arquitrau llis, un fris
senzill, sense tr鱈glifs ni m竪topes, i una
cornisa.
2.- LART ETRUSC: ARQUITECTURA
11. 3.- LART ETRUSC: ESCULTURA
LESCULTURA ETRUSCA
Lescultura etrusca destaca essencialment pel seu marcat carcter utilitari com
element decoratiu i relacionat amb les seves creences religioses.
El material m辿s utilitzat amb carcter general va ser la terracota i en ocasions el
bronze. Tamb辿 algun metall noble (or i plata), per嘆 rarament van utilitzar la pedra o
el marbre.
12. 3.- LART ETRUSC: ESCULTURA
Dins de la producci坦 escult嘆rica etrusca destaca especialment lescultura de
carcter funerari: Les urnes cinerries i els sarc嘆fags
Produccions escult嘆riques relacionades amb la profunda creen巽a de la civilitzaci坦
etrusca en lexist竪ncia duna altre vida despr竪s de la mort i que s'utilitzaven
generalment com a recipient per dipositar les cendres del difunt.
13. 3.- LART ETRUSC: ESCULTURA
EL SARCOFAG DELS ESPOSOS (520 aC)
s un bon exemple daquests tipus descultura. Realitzat en terracota, presenta
forma de Klin辿 (llit)sobre el qual es representa les figures reclinades dun home i
una dona en actitud plcida .
La figura masculina situada darrera de la dona, presenta
el tors nu, va descal巽 i porta el cabell tirat cap enrere.
La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb
una llarga t炭nica deestil grec (quit坦), i cal巽ada amb unes
sabates acabades en punta i el cap cobert amb una gorra
frigia de la qual surten unes llargues trenes.
La parella es mostrada en
una escena quotidiana, de
forma relaxada i en una
clara relaci坦 afectuosa
que es posa de manifest
en els gestos de les mans
14. Formalment en aquesta escultura etrusca de finals del segle VI aC podem observar
clares influ竪ncies de lescultura grega arcaica
3.- LART ETRUSC: ESCULTURA
- Els ulls ametllats
- El somriure estereotipat (for巽at)
- Els pentinats geom竪trics.
- La nuesa del tors de la figura
masculina en contrast amb la
figura de la dona completament
vestida (Kore)
- Un cert hieratisme.
A lescultura etrusca, no obstant,
podem observar una certa voluntat
individualitzadora dels rostres dels
personatges, tot i la utilitzaci坦
dalguns esterotips facials.
INICI DEL RETRAT
15. La pintura etrusca fonamentalment va ser mural i funerria (parets de tombes).
4.- LART ETRUSC: PINTURA
LA PINTURA ETRUSCA
Mostra una clara influ竪ncia grega i oriental (l鱈nies, desproporci坦,...), per嘆 mostrant
en alguns aspectes un major realisme.
Van ser realitzades amb la t竪cnica del fresc
16. Estil鱈sticament en certs casos sus la llei de la frontalitat dels egipcis ( visi坦
simultnia de cara i perfil ), i es perfilaren les figures amb negre.
Allarguen peus i dits de mans per simular m辿s moviment i incrementar el dinamisme.
La major part s坦n representacions de les festes amb ball i m炭sica i denoten una
concepci坦 alegre de la vida i del m坦n dultratomba.
4.- LART ETRUSC: PINTURA
Tamb辿 sadoptaren certs convencionalismes, com tonalitats m辿s fosques en cossos
masculins, vermell fosc per les estructures arquitect嘆niques
17. ARQUITECTURA
s de larc i la volta (procedents dOrient)
s habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius
Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb
una sola entrada i cel揃la dividida en tres parts
Ordre tosc: columna amb fust llis i base i capitell geom竪trics,
arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni m竪topes i cornisa
Realisme en els rostres : Retrats
(derivat de les mscares funerries de cera)
Decoraci坦 escult嘆rica dels sarc嘆fags
ESCULTURA
APORTACIONS DE LART ETRUCS A LART ROM
5.- LART ETRUSC: APORTACIS A LART ROM
RESUM
PINTURA
La pintura etrusca desenvolupar i millorar la t竪cnica dels fresc,
( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)
