ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Article i apostrofació

•
•
A
annaasiscar

Teoria JQCV

1 of 19
L’ARTICLE  Tipus d’articles  L’article indefinit:  L’article personal  Apostrofació: El, la i de.  Article definit:  apostrofació i contracció  ús i omissió  Ús incorrecte de l’article neutre lo  Solucions a l’ús incorrecte
Tipus d’articles  Categorial gramatical variable. Funció: determinar en gènere i nombre un nom.  Possibilita l’habilitació: atorga caràcter de nom a paraules pertanyents a altra categoria gramatical. Article Article Article definit indefinit personal determina un nom referit a quelcom per persones, ja conegut genèric o en sentit informal o en desús abstracte Masc. Fem. Masc. Fem. Masc. Fem. Sing. El/L’ La/L’ Un Una El/en/ La/ N’ Na/ Plu. Els Les Uns Unes N’
L’article indefinit  Partícula tònica que determina el nom al qual acompanya quan aquest és presentat per primera vegada i/o no es coneix. Article indefinit Masc. Fem. Sing. Un Una Plu. Uns Unes
L’article personal  El/La/L’: s’usen en registres informals, davant de noms de persona. Quan es tracta de malnoms, s’utilitzen sempre:  La Marta i el Josep vindran esta nit? (col·loquial)  A la dona que despatxa en el forn l’anomenen la Blanca.(malnom)  En/Na/N’ (del llatí DOMINE/-A: senyor/a): fins fa poc, s’escrivien en majúscula tanmateix, ara s’han d’escriure sempre en minúscula –”Gramàtica zero”, UV, 2011-:  Noms de personatges històrics: na Violant fou l’esposa del rei en Jaume.  Topònims. La Font d’en Carròs.  Fórmules de tractament formal: en Miquel Soler, director.
Apostrofació: article definit i preposició de El, la, de no s’apostrofen:  davant consonant (també i i u consonàntiques): el gos, el iogurt, la dona, la hiena, de iode, de hui...  davant manlleus no adaptats començats per h aspirada: el hall...  davant paraules en usos metalingüístics:el participi de oir és...  davant símbols: el H (hidrogen), la Ag (plata)... El, la, de s’apostrofen:  davant vocal (també precedida de h muda): l’indicador, l’enyor...  davant signes o mots començats per vocal: l’11, l’XI Simposi de…  davant tipus diferents de lletra (cometes, cursiva, negreta): qui és l’”interventor”? qui va escriure l’Odissea?  davant de títols, noms d’entitats, marques registrades, etc.: la directora d’El Punt; una reedició d’El Tirant lo Blanc…  davant abreviatures, segons la regla general: l’Hble. Sra… l’av. Del Cid…  els punts cardinals: l’O (oest), l’E (est)…
Apostrofació: article definit i preposició de Casos especials  LA no s’apostrofa - davant i i u àtones: la infermera, la universitat… - davant certs noms: la host (exèrcit), la ira, la una (hora) - davant s líquida: la Scala de Milà, la Schola cantorum...  EL pot apostrofar-se o no davant de s líquida: el stop/l’stop, el stalinisme/l’stalinisme...  DE no s’apostrofa davant de s líquida: un local de striptease Acrònims i sigles Per apostrofar cal partir de la pronunciació, no de la grafia. Segueixen les normes generals d’apostrofació. Però, atenció: - si es lletregen, l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra: la UGT [la ugeté], l’FMI [l’efaemaí], emissora d’FM [d’efaemà]... - alguns casos tenen doble pronúncia: l’IEC / el IEC
L’article definit: apostrofació i contracció  L’article masculí (el + consonant i els) es contrau amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el precedeixen. Si la paraula que segueix l’article comença per vocal/h, s’anul·la la contracció i es segueixen les normes d’apostrofació.  Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut per l’índex de publicacions].  Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l’autor de l’obra].  Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l’hort].  Van a cal metge [però: Viu a ca l’enterramorts].
L’article definit: apostrofació i contracció  Topònims catalanitzats amb article sempre en minúscula, segueixen les regles normals de contracció:  Anirem de viatge al Caire (el Caire)  Topònims no catalanitzats: article en majúscula i no es fa contracció:  La història d’El Ejido fou terrible.  S’apostrofa davant paraules en cursiva o entre cometes –excepte en usos metalingüístics-:  L’ “esforç” que feren va ser molt gran, no?  El overbooking, en valencià s’anomena sobrereserva. (ús metaling.)  La preposició DE s’apostrofa i les preposicions A i PER no es contrauen amb els artícles amb majúscula inicial que formen part de títols i noms d’entitats:  Cristina Peri Rosi és l’escriptora d’El museu del esforços inútils, un llibre preciós.  A El Corte Inglés és on treballa Mònica.
L’article definit: ús i omissió  En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (és a dir, que el segon no és l’explicació del primer o no designa el mateix ésser), es posa article davant de cada un o no se’n posa cap.  S’empraren també materials més resistents, com ara ø pedra, ø maons, ø teules, etc.  S’estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.  Les divisions i les heretgies provocaren... Però: Les necessitats de l’empresa o organització... (perquè és un sol concepte, relació semàntica estreta).
L’article definit: ús i omissió  Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu –dies concrets o amb sentit de freqüència-, però no pas quan fan d’adverbi –indiquen immediatesa pròxima o passada-.  Diumenge va venir / vindrà (immediatesa ‘el diumenge passat’ / ‘el diumenge vinent’).  El diumenge fa excursions (freqüència ‘cada diumenge’).  El suplement del diumenge és interessant (freqüència ‘de cada diumenge’).  Ens veurem el dilluns 14. (dia determinat)  No es posa article davant d’infinitiu amb valor verbal.  Nedar és l’únic que li agrada.  Beure tant no és bo per a ningú.  En canvi, sí que s’utilitza l’article davant d’infinitius substantivats:  Voleu que preparem el berenar?
L’article definit: ús i omissió  No es posa article davant numerals cardinals referits a una quantitat no coneguda anteriorment en expressions numèriques de temps (anys, mesos, etc.), d’espai i gradació (metres, graus, etc.), de preus, estadístiques, etc.  A nou anys ja vaig veure Dràcula [i no pas *Als nou anys].  La seva àvia va morir a 92 anys, després d’haver passat la vida bevent dos gots de vi a cada àpat [i no pas *als 92 anys].  ...nens i nenes d’edats compreses entre 9 mesos i 12 anys [i no pas *els 9 mesos i els 12 anys] .  A les comarques de Lleida, les ràfegues de vent poden arribar a 75 quilòmetres per hora [i no pas *als 75].  Sí es posa davant els mesos i les estacions de l’any:  A la primavera comença un nou cicle.
L’article definit: observacions  Davant dels indefinits: l’un i l’altre, els uns i els altres, l’un darrere de l’altre (en masc. i fem.)  Davant numerals amb sentit de totalitat, si s’han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i si no porten altres determinants, fem servir tots/totes i no pas l’article.  Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [i no pas *Els dos reis].  Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc... [i no pas *els cinc].
L’article definit: ús i omissió  Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.  Hi ha polítics dirigents de tots colors [i no pas *de tots els colors].  La invasió comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas *en tots els sentits].  Algunes locucions van sense article.  ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas *al terra].  En cas que es produís una discrepància... [i no pas *En el cas].  Cada dia para taula [i no pas para la taula].  Jugar a pilota / a futbol i al futbol / a bales [PERÒ: jugar al dòmino, a la loteria, a les quinieles].  Estar a casa/ a classe/ a missa/ a escola/ a palau...
L’article definit: ús i omissió  Alguns noms de lloc (totes les comarques llevat d’Osona, alguns països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan són en un context (en enumeracions se’n pot prescindir).  L’Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els Ports, la Garrotxa.  La Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya, l’Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units.  La Pobla de Mafumet, l’Alguer, l’Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges.  El Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm.  La Muga, la Tordera, el Güell, l’Ebre, el Francolí, el Brogent, la Tet.
L’article neutre lo  Del llatí ILLE, ILLA, ILLUM  No es pot confondre amb l’article masculí arcaic lo ni amb la forma plena del pronom feble el (que es converteix en lo darrere d’un verb)  Es manté en alguns parlars (terres de l’Ebre, Lleida...), en registres col·loquials i en certes locucions però, és incorrecte:  Va estar a casa tot lo dia.  Trobaren el gat baix lo llit.
L’article neutre lo  Estructures per evitar l’ús incorrecte segons la funció de l’article Valor Estructura Exemples L’article el El natural i el sobrenatural / Sempre em dius el A vegades pot ser mateix / El més curiós és que m‘estima / No Abstractiu o generalitzador reforçat amb la partícula m’agrada gens el que m ‘has dit / Ens va contar tot tot el que ja sabíem Els demostratius açò, Açò de les retallades és injust i il·legítim. això i allò Mostra’m allò que et van regalar Neutres el que, açò que, allò que... Els substantius La bona qüestió va ser que no sabíem arribar / cosa (que), qüestió i fet Això és la cosa que més odie. / El fet més curiós és que vingué tard. Construccions genuïnes Sempre em fan la mateixa / Tot ho fan a la en femení; els babalà / Tots van a la seua /A la millor és substantius que no vindran // La veritat i la falsedat. corresponents
L’article neutre lo  Estructures per evitar l’ús incorrecte segons la funció de l’article Valor Estructura Exemples Emfàtic, intensiu o quantitatiu (equival a Les partícules que, com, Que bo és! = Que n’era de bo! tan..., quant, molt ... , com Que lluny viu! Com és de llesta! Tan a més... prop que vivim i no el veig mai! Porta-ho tan aviat com pugues. Les construccions: Si n’és de tranquil·la, aquesta dona!  si + en + verb ser + de + adj. Com més ràpid millor.  com més + adj. + millor M’admira com va de lent aquest  com + verb + de + adj. ordinador! Construcció genuïna: Ausades si n’hi havia gent a les festes! Ausades
L’article neutre lo  Correcció de casos freqüents d’ús incorrecte  “Lo que” pot ser substituir per el que; allò que; la cosa que; açò que, això que; i per ço que (d’ús només literari i clàssic).  El que vull (i no *lo que vull).  Allò que et vaig dir (i no *lo que et vaig dir).  “Lo qual” pot ser substituir per la qual cosa.  Ho deixà tot als seus nebots, la qual cosa ningú no esperava.  Tots arribàreu bé del viatge, de la qual cosa ens hem alegrat.  “Lo de” es pot canviar per allò de; açò de; això de; i ço de (literari clàssic).  Allò d’ahir (i no *el d’ahir ni *lo d’ahir). “Lo de” les restriccions –  Allò de les retallades (no *lo de les retallades).  ATENCIÓ: de vegades, però, no es poden fer traduccions literals del castellà:  Es lo de siempre Són les coses de sempre, són els fets de sempre.  Te crees lo que te contó Et creus les coses que et contà.
L’article neutre lo “Lo” davant un adjectiu qualificatiu és incorrecte. Cal emprar paràfrasis o girs (el que és; el que són; el que té; com; com de; com més; etc) perquè no sempre és correcta la substitució per el:  Admire com és de desinteressat Manel (i no *lo desinteressat)  No m’agrada el que té d’odiós el seu comportament (i no *lo odiós...) “Lo” seguit de participi: Sempre podrem canviar-lo per “allò” o altres formes com “la cosa/les coses”  Allò estimat, les coses estimades (i no *lo amat)  Allò perdut, les coses perdudes (i no *lo perdut)

More Related Content

Article i apostrofació

  • 1. L’ARTICLE  Tipus d’articles  L’article indefinit:  L’article personal  Apostrofació: El, la i de.  Article definit:  apostrofació i contracció  ús i omissió  Ús incorrecte de l’article neutre lo  Solucions a l’ús incorrecte
  • 2. Tipus d’articles  Categorial gramatical variable. Funció: determinar en gènere i nombre un nom.  Possibilita l’habilitació: atorga caràcter de nom a paraules pertanyents a altra categoria gramatical. Article Article Article definit indefinit personal determina un nom referit a quelcom per persones, ja conegut genèric o en sentit informal o en desús abstracte Masc. Fem. Masc. Fem. Masc. Fem. Sing. El/L’ La/L’ Un Una El/en/ La/ N’ Na/ Plu. Els Les Uns Unes N’
  • 3. L’article indefinit  Partícula tònica que determina el nom al qual acompanya quan aquest és presentat per primera vegada i/o no es coneix. Article indefinit Masc. Fem. Sing. Un Una Plu. Uns Unes
  • 4. L’article personal  El/La/L’: s’usen en registres informals, davant de noms de persona. Quan es tracta de malnoms, s’utilitzen sempre:  La Marta i el Josep vindran esta nit? (col·loquial)  A la dona que despatxa en el forn l’anomenen la Blanca.(malnom)  En/Na/N’ (del llatí DOMINE/-A: senyor/a): fins fa poc, s’escrivien en majúscula tanmateix, ara s’han d’escriure sempre en minúscula –”Gramàtica zero”, UV, 2011-:  Noms de personatges històrics: na Violant fou l’esposa del rei en Jaume.  Topònims. La Font d’en Carròs.  Fórmules de tractament formal: en Miquel Soler, director.
  • 5. Apostrofació: article definit i preposició de El, la, de no s’apostrofen:  davant consonant (també i i u consonàntiques): el gos, el iogurt, la dona, la hiena, de iode, de hui...  davant manlleus no adaptats començats per h aspirada: el hall...  davant paraules en usos metalingüístics:el participi de oir és...  davant símbols: el H (hidrogen), la Ag (plata)... El, la, de s’apostrofen:  davant vocal (també precedida de h muda): l’indicador, l’enyor...  davant signes o mots començats per vocal: l’11, l’XI Simposi de…  davant tipus diferents de lletra (cometes, cursiva, negreta): qui és l’”interventor”? qui va escriure l’Odissea?  davant de títols, noms d’entitats, marques registrades, etc.: la directora d’El Punt; una reedició d’El Tirant lo Blanc…  davant abreviatures, segons la regla general: l’Hble. Sra… l’av. Del Cid…  els punts cardinals: l’O (oest), l’E (est)…
  • 6. Apostrofació: article definit i preposició de Casos especials  LA no s’apostrofa - davant i i u àtones: la infermera, la universitat… - davant certs noms: la host (exèrcit), la ira, la una (hora) - davant s líquida: la Scala de Milà, la Schola cantorum...  EL pot apostrofar-se o no davant de s líquida: el stop/l’stop, el stalinisme/l’stalinisme...  DE no s’apostrofa davant de s líquida: un local de striptease Acrònims i sigles Per apostrofar cal partir de la pronunciació, no de la grafia. Segueixen les normes generals d’apostrofació. Però, atenció: - si es lletregen, l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra: la UGT [la ugeté], l’FMI [l’efaemaí], emissora d’FM [d’efaemà]... - alguns casos tenen doble pronúncia: l’IEC / el IEC
  • 7. L’article definit: apostrofació i contracció  L’article masculí (el + consonant i els) es contrau amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el precedeixen. Si la paraula que segueix l’article comença per vocal/h, s’anul·la la contracció i es segueixen les normes d’apostrofació.  Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut per l’índex de publicacions].  Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l’autor de l’obra].  Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l’hort].  Van a cal metge [però: Viu a ca l’enterramorts].
  • 8. L’article definit: apostrofació i contracció  Topònims catalanitzats amb article sempre en minúscula, segueixen les regles normals de contracció:  Anirem de viatge al Caire (el Caire)  Topònims no catalanitzats: article en majúscula i no es fa contracció:  La història d’El Ejido fou terrible.  S’apostrofa davant paraules en cursiva o entre cometes –excepte en usos metalingüístics-:  L’ “esforç” que feren va ser molt gran, no?  El overbooking, en valencià s’anomena sobrereserva. (ús metaling.)  La preposició DE s’apostrofa i les preposicions A i PER no es contrauen amb els artícles amb majúscula inicial que formen part de títols i noms d’entitats:  Cristina Peri Rosi és l’escriptora d’El museu del esforços inútils, un llibre preciós.  A El Corte Inglés és on treballa Mònica.
  • 9. L’article definit: ús i omissió  En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (és a dir, que el segon no és l’explicació del primer o no designa el mateix ésser), es posa article davant de cada un o no se’n posa cap.  S’empraren també materials més resistents, com ara ø pedra, ø maons, ø teules, etc.  S’estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.  Les divisions i les heretgies provocaren... Però: Les necessitats de l’empresa o organització... (perquè és un sol concepte, relació semàntica estreta).
  • 10. L’article definit: ús i omissió  Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu –dies concrets o amb sentit de freqüència-, però no pas quan fan d’adverbi –indiquen immediatesa pròxima o passada-.  Diumenge va venir / vindrà (immediatesa ‘el diumenge passat’ / ‘el diumenge vinent’).  El diumenge fa excursions (freqüència ‘cada diumenge’).  El suplement del diumenge és interessant (freqüència ‘de cada diumenge’).  Ens veurem el dilluns 14. (dia determinat)  No es posa article davant d’infinitiu amb valor verbal.  Nedar és l’únic que li agrada.  Beure tant no és bo per a ningú.  En canvi, sí que s’utilitza l’article davant d’infinitius substantivats:  Voleu que preparem el berenar?
  • 11. L’article definit: ús i omissió  No es posa article davant numerals cardinals referits a una quantitat no coneguda anteriorment en expressions numèriques de temps (anys, mesos, etc.), d’espai i gradació (metres, graus, etc.), de preus, estadístiques, etc.  A nou anys ja vaig veure Dràcula [i no pas *Als nou anys].  La seva àvia va morir a 92 anys, després d’haver passat la vida bevent dos gots de vi a cada àpat [i no pas *als 92 anys].  ...nens i nenes d’edats compreses entre 9 mesos i 12 anys [i no pas *els 9 mesos i els 12 anys] .  A les comarques de Lleida, les ràfegues de vent poden arribar a 75 quilòmetres per hora [i no pas *als 75].  Sí es posa davant els mesos i les estacions de l’any:  A la primavera comença un nou cicle.
  • 12. L’article definit: observacions  Davant dels indefinits: l’un i l’altre, els uns i els altres, l’un darrere de l’altre (en masc. i fem.)  Davant numerals amb sentit de totalitat, si s’han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i si no porten altres determinants, fem servir tots/totes i no pas l’article.  Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [i no pas *Els dos reis].  Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc... [i no pas *els cinc].
  • 13. L’article definit: ús i omissió  Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.  Hi ha polítics dirigents de tots colors [i no pas *de tots els colors].  La invasió comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas *en tots els sentits].  Algunes locucions van sense article.  ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas *al terra].  En cas que es produís una discrepància... [i no pas *En el cas].  Cada dia para taula [i no pas para la taula].  Jugar a pilota / a futbol i al futbol / a bales [PERÒ: jugar al dòmino, a la loteria, a les quinieles].  Estar a casa/ a classe/ a missa/ a escola/ a palau...
  • 14. L’article definit: ús i omissió  Alguns noms de lloc (totes les comarques llevat d’Osona, alguns països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan són en un context (en enumeracions se’n pot prescindir).  L’Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els Ports, la Garrotxa.  La Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya, l’Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units.  La Pobla de Mafumet, l’Alguer, l’Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges.  El Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm.  La Muga, la Tordera, el Güell, l’Ebre, el Francolí, el Brogent, la Tet.
  • 15. L’article neutre lo  Del llatí ILLE, ILLA, ILLUM  No es pot confondre amb l’article masculí arcaic lo ni amb la forma plena del pronom feble el (que es converteix en lo darrere d’un verb)  Es manté en alguns parlars (terres de l’Ebre, Lleida...), en registres col·loquials i en certes locucions però, és incorrecte:  Va estar a casa tot lo dia.  Trobaren el gat baix lo llit.
  • 16. L’article neutre lo  Estructures per evitar l’ús incorrecte segons la funció de l’article Valor Estructura Exemples L’article el El natural i el sobrenatural / Sempre em dius el A vegades pot ser mateix / El més curiós és que m‘estima / No Abstractiu o generalitzador reforçat amb la partícula m’agrada gens el que m ‘has dit / Ens va contar tot tot el que ja sabíem Els demostratius açò, Açò de les retallades és injust i il·legítim. això i allò Mostra’m allò que et van regalar Neutres el que, açò que, allò que... Els substantius La bona qüestió va ser que no sabíem arribar / cosa (que), qüestió i fet Això és la cosa que més odie. / El fet més curiós és que vingué tard. Construccions genuïnes Sempre em fan la mateixa / Tot ho fan a la en femení; els babalà / Tots van a la seua /A la millor és substantius que no vindran // La veritat i la falsedat. corresponents
  • 17. L’article neutre lo  Estructures per evitar l’ús incorrecte segons la funció de l’article Valor Estructura Exemples Emfàtic, intensiu o quantitatiu (equival a Les partícules que, com, Que bo és! = Que n’era de bo! tan..., quant, molt ... , com Que lluny viu! Com és de llesta! Tan a més... prop que vivim i no el veig mai! Porta-ho tan aviat com pugues. Les construccions: Si n’és de tranquil·la, aquesta dona!  si + en + verb ser + de + adj. Com més ràpid millor.  com més + adj. + millor M’admira com va de lent aquest  com + verb + de + adj. ordinador! Construcció genuïna: Ausades si n’hi havia gent a les festes! Ausades
  • 18. L’article neutre lo  Correcció de casos freqüents d’ús incorrecte  “Lo que” pot ser substituir per el que; allò que; la cosa que; açò que, això que; i per ço que (d’ús només literari i clàssic).  El que vull (i no *lo que vull).  Allò que et vaig dir (i no *lo que et vaig dir).  “Lo qual” pot ser substituir per la qual cosa.  Ho deixà tot als seus nebots, la qual cosa ningú no esperava.  Tots arribàreu bé del viatge, de la qual cosa ens hem alegrat.  “Lo de” es pot canviar per allò de; açò de; això de; i ço de (literari clàssic).  Allò d’ahir (i no *el d’ahir ni *lo d’ahir). “Lo de” les restriccions –  Allò de les retallades (no *lo de les retallades).  ATENCIÓ: de vegades, però, no es poden fer traduccions literals del castellà:  Es lo de siempre Són les coses de sempre, són els fets de sempre.  Te crees lo que te contó Et creus les coses que et contà.
  • 19. L’article neutre lo “Lo” davant un adjectiu qualificatiu és incorrecte. Cal emprar paràfrasis o girs (el que és; el que són; el que té; com; com de; com més; etc) perquè no sempre és correcta la substitució per el:  Admire com és de desinteressat Manel (i no *lo desinteressat)  No m’agrada el que té d’odiós el seu comportament (i no *lo odiós...) “Lo” seguit de participi: Sempre podrem canviar-lo per “allò” o altres formes com “la cosa/les coses”  Allò estimat, les coses estimades (i no *lo amat)  Allò perdut, les coses perdudes (i no *lo perdut)