Assaig Sobre La Felicitat
- 1. Perqu竪 en la molta saviesa hi ha molta angoixa, i qui augmenta el coneixement augmenta el dolor (Eclesiast辿s 1:18; La B鱈blia) En rec坦rrer el llarg cam鱈 vital ens adonem que, des de que 辿rem petits fins el present, cada coneixement apr竪s ha vingut acompanyat duna p竪rdua dil揃lusi坦 i esperan巽a. Mica en mica, el m坦n mgic on tot infant es troba immers sesmarceix en la foscor dun context dominat pel dolor, la pena, lodi i el temor. En aparen巽a, saber comporta deixar enrere latrevida i satisfact嘆ria innoc竪ncia del jove ignorant; saber ens obliga a condemnar a letern oblit lut嘆pic m坦n constru誰t sota el bel protector de la fam鱈lia; per嘆, podem afirmar amb absoluta certesa que el coneixement 辿s la font del dolor? s fet consumat que la felicitat no es busca, sin坦 que es troba. Est clarament contrastat que aquesta no es troba a lexterior, sin坦 en un mateix. s precepte inq端estionat que la felicitat no sorgeix de lambici坦, sin坦 de la voluntat. I ja se sap que no 辿s feli巽 aquell que 辿s ovacionat, sin坦 el que se sent estimat. Aix鱈 doncs, de tot plegat sen extreu un dictat que cal no deixar-lo per descomptat: la felicitat no 辿s pecat, sin坦 el llegat daquell que davant ladversitat sadona que de res serveix abaixar el cap i decideix, amb tota dignitat, fer un pas endavant cap a la sobirania de la voluntat tot acceptant lanonimat. Pels amants del m竪tode num竪ric, la felicitat no escapa al reduccionisme que dia a dia ens plantegen les f坦rmules matemtiques, car el plantejament 辿s tant simple com el seg端ent: Felicitat = MIN(esperar) + MAX(valorar) O el qu竪 辿s el mateix: Reduir al m鱈nim les expectatives i augmentar al mxim la capacitat de valorar Daqu鱈 sextreu que el principal impediment per assolir letern objectiu 辿s lobsessi坦 que motiva les nostres accions. Aquest fet ens ubica en un dels habituals dilemes 竪pics que conformen el funcionament hum: l炭nica forma descapar de la rutina determinista que ens envolta i sentir-nos amos del nostre propi dest鱈 (lluitar en base a un fi que ens obsessiona, somniar en un futur m辿s pr嘆sper, deixar-se portar per la passi坦 que envolta un amor impossible...), 辿s, a la vegada, el principal fre a la felicitat. Concloem, per tant, que, tal i com sha vaticinat des dels temps m辿s remots, la felicitat 辿s subjecte a un inapreciable sorteig on tan sols uns pocs s坦n agraciats per la voluntat de latzar? NO!
- 2. Respondre afirmativament seria cometre lerror de desestimar la segona part de la formula. Cal no oblidar que, malgrat no tenir a les nostres mans la soluci坦 m辿s 嘆ptima al dilema entre rutina i felicitat, s鱈 que som responsables del grau de valoraci坦 que som capa巽os dassolir. Lart de valorar, admirar i, a lhora de la veritat, de gaudir, va estretament relacionat al grau de coneixements del qual es disposa. Aix鱈, serem m辿s propensos a saber aprofitar cada moment i saber gaudir de cada regal que el nostre opulent entorn ens ofereix, com m辿s habilitats i mecanismes disposem per poder interpretar cada factor. Cada objecte 辿s diferent depenent dels ulls en qu竪 es mira i, per aquest motiu, els ulls del savi sempre captaran m辿s formes que els ulls de lignorant. Tot i aix鱈, el coneixement no 辿s ali竪 al sentiment, car no sapr竪n cap dada que no vagi acompanyada duna emoci坦. Els coneixements s坦n la uni坦 de tots dos elements, i amb el condicionant de ser modificable en afegir-hi el factor temps. Aix嘆 辿s el qu竪 limita al gran memoritzador exempt de capacitat sensitiva, aix鱈 com al sensible sens capacitat de retenci坦. En definitiva, la varietat de formes observades a primera vista enriqueixen el m坦n subjectiu en el qual vivim i, conseq端entment, el fan m辿s plausible. En aquest punt, no obstant, resulta necessari alertar que la felicitat no 辿s exclusiva dels que sautoanomenen intel揃lectuals, sin坦 que es restringeix a aquells que tenen la voluntat dadquirir noves percepcions. No 辿s feli巽 el que creu que ho sap tot, sin坦 el que sap que encara li queda molt per aprendre, car la felicitat real es troba en la il揃lusi坦 de poder aprendre coses noves. El mateix cas ens ajuda entendre que no 辿s m辿s feli巽 linfant pel fet de ser ignorant, sin坦 que ho 辿s pel fet de tenir major voluntat daprendre. Al nounat se li presenta davant seu un m坦n ple de sorpreses i noves emocions les quals es mor per con竪ixer. Aquest sentiment 辿s el qu竪 limpulsa a no sentir-se infeli巽 malgrat els entrebancs que es troba en el cam鱈, ja que t辿 la certesa que m辿s endavant experimentar una nova situaci坦 que li permetr oblidar lanterior. Lerror hum subica en la creen巽a que aquesta sensaci坦 es concentra a la infncia, car ning炭 pot q端estionar que lmbit del coneixement t辿 unes fronteres molt per sobre de les possibilitats del m坦n racional de les persones. Aix鱈, tenim un ampli ventall de coneixements adaptats a les limitacions del cervell hum per ser apresos i tan sols es requereix la voluntat de lindividu per adquirir-los. Aquesta voluntat 辿s el qu竪 determinar, a la llarga, el grau de desenvolupament hum, el qual es troba actualment estancat en un pou infestat de passivitat i indifer竪ncia. Trobem doncs el motiu que esclavitza a lhome a usar tan sols una minsa part del seu cervell i coneixem, possiblement, la soluci坦 a tal esdeveniment.
- 3. Analitzant en el seu conjunt tot lo vist fins el moment, fcilment descobrim el sedant que ens permetr afrontar la vellesa amb menor temor. Aquest analg竪sic sorgeix de la senzilla deducci坦 que estableix que com m辿s vells, m辿s probabilitat de retenir major grau de coneixements i, a aquest fet cal afegir quelcom que el gran Goya ens il揃lustrava anys enrere: la capacitat daprendre coses noves roman en les persones fins a la fi dels seus dies (A炭n aprendo). En conclusi坦, la vellesa pot ser letapa de major felicitat sempre i quan es mantingui el requisit essencial que sha repetit al llarg de lassaig: la voluntat. Ara 辿s el moment de dafrontar aquesta realitat. Cal que plegats ens adonem daix嘆, car al no creure que podem ser feli巽os l炭nica via que sens presenta 辿s la de lesclavatge de lo superficial, la passivitat i la indifer竪ncia en una societat fatalista. El creure que el ser feli巽os 辿s ali竪 a les nostres aptituds, ens obliga a buscar el gaudir en una esfera superficial i materialista. Llavors, caiem en lerror de creure que el que m辿s t辿 辿s el m辿s feli巽 i aix嘆 perjudica principalment a aquell sector amb m辿s potencial: la gent gran. La joventut que tamb辿 t辿 dificultats econ嘆miques per subsistir, es veuen alleujats perqu竪 s坦n conscients que els queda molt per aprendre, per嘆 pitjor 辿s la situaci坦 dels components de la tercera edat que han perdut la il揃lusi坦 per culpa del desconeixement del seu potencial i loblit de les campanyes publicitries. Descobrir aquest potencial 辿s la clau que alliberar a la humanitat de lesclavatge del consumisme i ens facilitar a tots crear un nou i millor m坦n. Cal fugir doncs de la passivitat tal i com ja avisava el Mahatma en el seu temps: prefereixo una persona violenta a una conformista i indiferent (Gandhi). Cal que no girem lesquena al canvi, un canvi que ens portar a saber aprofitar i gaudir de les petites coses que ens succeeixen a la vida i saber valorar cada moment i cada element que sens creui en el nostre cam鱈. En definitiva, lluny queden les emmetzinades paraules del profeta que condemnaven a la poblaci坦 a la depend竪ncia duna estructura oligrquica i catastrofista. Avui estem cada vegada m辿s a prop del canvi, estem cada vegada m辿s a prop de la felicitat.