August de prima porta
- 2. Autor: desconegut T竪cnica: fosa (c嘆pia talla) Cronologia: 19 aC (c嘆pia: 14 dC) Material: bronze (marbre) Estil: rom imperial Formes: exempta Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus Cromatisme: policroma Albas (propietat de L鱈via, de Prima Porta (Roma) Localitzaci坦 actual: Museus Vaticans R R R Realisme rostre, idealitzaci坦 i simbologia en larmadura
- 3. Octavi August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i pos fi a les guerres de conquesta, comen巽ant un per鱈ode de pau, que amb excepci坦 de guerres espordiques, dur dos segles (Pax Romana). En art, concretament en escultura, hi hagu辿 importants canvis: en 竪poca republicana predominava el realisme extrem, durant lImperi la influ竪ncia grega es deix sentir al retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i resumien totes les virtuts que havia de tenir un 辿sser excepcional, digne de governar lImperi. August va ser representat de diferents maneres: 1. Com a cap militar absolut, com 辿s el cas que ens ocupa. 2. Com a Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap religi坦s o summe sacerdot. 3. Amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a Pretor. Lany 19 August ja en feia 5 que havia mort, i lhavia succe誰t Tiberi, fill de L鱈via, per la qual cosa sembla que hi 辿s representat a la cuirassa. CONTEXT
- 4. Estil (Caracter鱈stiques de lescultura romana) Lescultura romana va rebre una gran influ竪ncia de la grega, sobre tot de lhel揃len鱈stica. Moltes escultures gregues les coneixem grcies a les c嘆pies romanes. T辿 un gran realisme, en contraposici坦 a lidealisme grec, tot i que en l竪poca imperial es tendia a idealitzar la figura de lemperador, com 辿s el cas dAugust, per嘆 sempre conservant el trets caracter鱈stics del retratat. Sovint lescultura est subordinada a larquitectura, com 辿s el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals. Tamb辿 escultures exemptes es feien pensant en lespai o marc arquitect嘆nic on havien de situar-se. Els materials m辿s comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportaci坦 romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destac la realitzaci坦 de bustos i retrats eq端estres, com el de Marc Aureli.
- 5. Anlisi formal Descripci坦 Cromatisme original, on August porta el capot roig de general
- 6. Composici坦 (oberta) Mides lleugerament superiors al natural. Bra巽 dret al巽at i bra巽 esquerre sost辿 la t炭nica i porta una llan巽a Al mig una vertical marca el centre clarament. T鱈pica postura de contrapposto on el bra巽 dret, al巽at, es correspont a la cama dreta avan巽ada i en tensi坦, mentre el bra巽 esquerra est doblegat, com la cama esquerra, m辿s relaxada, ambd坦s m辿s enrere. Equilibri perfecte. El dof鱈 i lEros resolen el problema de la sustentaci坦 de lescultura. Composici坦 oberta
- 7. C嘆pia en marbre dun original de bronze 2 m. apx DempeusCom un general victori坦s Capot roig de general, o t炭nica Cuirassa molt cenyida Descal巽, original cal巽at Eros/Cupido i dof鱈 de Venus Recorda origen div鱈 dAugust Ceptre sost辿 la t炭nica Mostrava ins鱈gnies de la legi坦 / Gest de comandament CONTRAPPOSTO Pes equilibrat Dona vida i for巽a s la romanitzaci坦 del Dor鱈for de Policlet
- 8. Retrat idealitzat ple de serenitat Tamb辿 comen巽a el realisme en faccions rostre, representat m辿s jove Cabell arrissat Relleu narratiu de les gestes de lemperador i dels seus deus protectors
- 9. Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaren moltes de les mximes autoritats, tot i que porten sandlies, fet que fa al揃lusi坦 a la grandesa terrenal DAugust hi ha m辿s de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida.
- 10. Interpretaci坦 i simbologia August de Prima Porta 辿s un retrat de cos sencer August representat com a cap suprem de lex竪rcit Loriginal en bronze degu辿 formar part dun monument commemoratiu de les 炭ltimes vict嘆ries s lemperador de la Gl.lia i a Hispnia i de linici de la Pax Augustea. August fou divinitzat despr辿s de morir (14 dC) i L鱈via, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet danar descal巽 significa que l'esttua es feu quan ja August era a lOlimp, entre els altres d辿us. Lescultura revela un moment de mxima autoritat, ja que amb el bra巽 enlaire (signe dautoritat) es dirigeix, a les tropes i es mostra victori坦s. Aquesta representaci坦 constata que el fet de que el Senat ha perdut el poder que mantenia davant dun 炭nic governant. El retrat dAugust 辿s m辿s proper a lidealisme grec que al realisme rom, malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre, dexpressi坦 tranquil揃la i distant, ha estat idealitzat. Tamb辿 ho ha estat la postura grega i les proporcions. Es represent descal巽, com els antics herois ol鱈mpics, i amb un Eros damunt un dof鱈, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus a trav辿s dEnees. Tots aquests s鱈mbols revelen la clara inspiraci坦 grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que lemperador, August en aquest cas, era un ser excepcional.
- 11. Els parts tornen als romans uns estendards que els havien pres (el rei part laguanta). El rom que el rep representa R嘆mul o Tiberi, fill de L鱈via i successor dAugust. Tiberi va amb la lloba capitolina al costat. A una banda i laltra, unes dones representen els territoris derrotats (Gl.lia, dreta i Hispnia, esquerra). A la part de dalt Apol.lo, portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra, i Diana, protectors dAugust.
- 12. Funci坦 i significaci坦 Del verisme pat竪tic de la Rep炭blica passen ara a un verisme m辿s ret嘆ric i propagand鱈stic La decoraci坦 de larmadura representa la devoluci坦 dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa lemperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecci坦 i dest鱈 dels d辿us El fet danar descal巽 tamb辿 el situa en aquest mbit de la divinitat Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a lOlimp. Exalta les gestes dAugust com a fundador i pacificador de lImperi. Instrument per tant de propaganda pol鱈tica, tant de la fam鱈lia dAugust com de limperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures daquest estil. Tamb辿 serv鱈 a L鱈via per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu dAugust. Lart rom tenia una voluntat hist嘆rica que no tenia el grec. Volien deixar constncia dels seus 竪xits, sempre glorificant el seu present i el seu passat. Aix嘆 es veu clarament en lAra Pacis, tamb辿 d竪poca dAugust, per嘆 anterior a lescultura que ens ocupa.
- 13. LAra Pacis (13-9 aC)
- 16. Altres escultures demperadors romans Claudi Marc Aureli
- 18. Juli C竪sar C嘆mode 遺看稼壊岳温稼岳鱈