2. Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de lImperi rom (476) fins a locupaci坦 de Constantinoble (1453) ETAPES: ALTA EDAT MITJANA. Fins al s. XII. Feudalisme: Sistema dorganitzaci坦 social, pol鱈tica i econ嘆mica. Societat piramidal. Teocentrisme. Gestaci坦 de les lleng端es romniques i naixement de les seves literatures. Literatura de tradici坦 oral (joglars) i lligada a la cort (ideari de les capes altes de la societat). BAIXA EDAT MITJANA . Segles XIII-XV. Canvis socials i econ嘆mics. Floriment dels burgs (ciutats). Crisi espiritual i crisi de valors
3. Textos catalans m辿s antics conservats 2捉 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducci坦 catalana del Forum Iudicum o Llibre del jutge (compendi jur鱈dic visigot) Homilies dOrgany (Alt Urgell) (sermons religiosos)
4. (Trobadors, poetes, creadors) Entre finals s. XI i el s.XIII sorgeix a Occitnia (sud de lactual Fran巽a) la poesia trobadoresca o proven巽al. Escrita en LLENGUA DOC LRICA TROBADORESCA Assoleix tant prestigi que els trobadors catalans adopten tant el preceptes de la seva l鱈rica com la seva llengua .
5. CAN : Temtica amorosa Lamor feudal, ent竪s com a servei a la dama. El trobador ( hom ) es proclama vassall de la dama ( midons ) a qui promet fidelitat, homenatge ( fina amors ). La dama 辿s objecte didealitzaci坦. Aquestes relacions s坦n ad炭lteres, a la composici坦 samaga el nom de la dama sota el senyal . A pareix la figura d e ls lausengiers (espies) que poden delatar la relaci坦 al marit ( gil坦s ) Regulat per preceptives de normes estrictes de rima, estrofisme i temtica. Es subdivideix en CLUS (herm竪tic, conceptual ) i LLEU (senzill i entenedor). ESTIL DELS TROBADORS : GNERES TROBADORESCOS:
6. 皆鴛檎閣掘鰻意皆: Temtica guerrera i sat鱈rica Els trobadors sinsulten, es calumnien i es desafien a combat. ALTRES: Pastorel揃la : dileg entre un cavaller i una pastora. Albada : Comiat dels amants a lalba, temerosos de larribada del marit. Plany: elogi f炭nebre per la desparici坦 del senyor o un amic. Dansa i balada : contenen un refrany (repetici坦 de versos per un cor que d坦na r竪plica al solista)
7. TROBADORS CATALANS: Guerau de Cabrera Berenguer de Palol Guillem de Cabestany Guillem de Bergued Cerver鱈 de Girona Can巽oneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana, far辿 sobre Mon Marqu竪s, tra誰dor de Mataplana, tant farcit d'engany i ob竪s. Ah, Marqu竪s, Marqu竪s, Marqu竪s, tan farcit d'engany i ob竪s! (...) s ben foll qui amb v坦s es vana de sestar de bona gana sense cal巽坦 cordov竪s; no 辿s de fill de cristiana un costum tan poc cort竪s. Ah, Marqu竪s, Marqu竪s, Marqu竪s, tan farcit d'engany i ob竪s! GUILLEM DE BERGUED. SIRVENTS Tracta el seu ve鱈 Pon巽 de Mataplana de tra誰dor i malfactor. Riu del seu f鱈sic esguerrat i denuncia la seva condici坦 dhomosexual. Influ竪ncia occitana o proven巽al en la po竪tica catalana.
8. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) S坦n creat e 辿sser m辿s dat a servir D辿u que fos honrat, e s坦n ca端t en mant pecat e en ira de D辿u fui pausat. Jes炭s me venc crucificat, volc que D辿us fos per mi amat. ... Poema biogrfic. Cant de Ramon
9. Predic i divulg la fe cristiana. Fou el primer a escriure en vulgar sobre totes les mat竪ries. Considerat creador de la prosa catalana . F竪lix o Llibre de meravelles ( inclou Llibre de les b竪sties , faula ) NARRATIVA: Llibre dEvast e Aloma e Blanquerna son fill ( inclou Llibre dAmic e Amat , m鱈stica ) Alguns dels seus llibres: Llibre de contemplaci坦 (obra filos嘆fica) Llibre de lOrde de Cavalleria (obra didctica)
10. Seguint la l鱈nia contrafet al div鱈 Llull pren g竪neres de la po竪tica trobadoresca com la can巽坦 (amor prof) per refer-los amb contingut netament religi坦s. Al Blanquerna trobem la can巽坦 amorosa A vos, dona Santa Maria. POESIA La midons feudal 辿s substitu誰da per la mare de D辿u. A vos, dona Verge Santa Maria es d坦na tot qui es vol enamorar de v坦s tan fort que ja res no voldria si v坦s no hi sou, desitjar ni estimar: car tot voler milloraria sobre tot altre que no sia el vostre amor, v坦s mare de lamor; qui no us estima cau en desamor. ()
11. PROSA HISTORIOGRFICA Les quatre grans cr嘆niques s. XIII El llibre dels feyts (cr嘆nica de Jaume I, 1244-1276) La cr嘆nica del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283) Sobre Pere II, el Gran. Lorigen de les cr嘆niques es troba en les can巽ons de gesta. La seva finalitat 辿s informar, per嘆 tamb辿 magnificar les gestes reials i justificar les empreses b竪l揃liques. s. XIV Cr嘆nica de Ramon Muntaner (1325-1328) Lloa la Corona catalanoaragonesa. Cr嘆nica de Pere el Cerimoni坦s (1385) (Pere III )
12. Crisi del pensament medieval. LHumanisme penetra a Catalunya grcies a la Cancelleria Reial La impremta contribuir a la difusi坦 de les noves idees. Val竪ncia esdev辿 la capital literria i hegem嘆nica de la Corona dArag坦. Segle dor de les lletres catalanes (s.XIV-XV) A Itlia es desenvolupa una nova concepci坦 del m坦n que tancar letapa medieval: L HUMANISME
13. A CATALUNYA: La PROSA rebr la influ竪ncia classicitzant de l humanisme: Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) Lo somni , 1399 (en forma de dileg. Q端estiona la immortalitat de lnima) La POESIA resta sota la influ竪ncia de la l鱈rica trobadoresca (continu誰tat dels t嘆pics medievals i de les estructures m竪triques i estr嘆fiques) No es fa ress嘆 de les innovacions del dolce stil novo itali (Dante i Petrarca s坦n els poetes de la ra坦 i els sentiments) Sinicia un llarg per鱈ode de desoccitanitzaci坦 fins a laparici坦 de lobra d Ausis March .
14. CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL Anselm Turmeda (Mallorca,1352-Tunis,1430) Personifica la crisi espiritual dOccident a finals del s.XIV. Poema Elogi dels diners (incl嘆s al Llibre de les amonestacions , 1397) morda巽 retrat dels usos i costums del m坦n cristi: Diners del fals fan veritat, i de jutge fan advocat; savi fan tornar lhome boig, com m辿s en tingui Diners fan b辿, diners fan mal, diners fan lhome infernal i el fan sant celestial, segons qui els usa. () Obra important: La disputa de lase .
15. AUSIS MARCH (1397-1459) Aix鱈 com cell que es veu prop de la mort
16. Jordi de Sant Jordi (Finals s.XIV- 1424) Poeta i cavaller lobra del qual mant辿 les formes trobadoresques tot i que shi insinua una lleugera influ竪ncia de Dante i Petrarca. Un dels seus poemes m辿s significatius 辿s Lo presoner. DESPRES DA. MARCH Joan Rois de Corella (1433 -1497) La seva poesia manifesta una concepci坦 plenament renaixentista de la literatura. Dentre els seus poemes: La balada de la garsa i lesmerla . ABANS DA. MARCH
17. Es desmarc de la cultura de tradici坦 feudal i salluny de lher竪ncia trobadoresca com expliciten aquests versos: Tomba dAusis March a la catedral de Val竪ncia Ausis March , pare de la poesia en catal. Nascut, segurament a Gandia. Lleixant a part lestil dels trobadors qui, per escalf, traspassen veritat
18. OBRA: 128 poemes, d'extensi坦 variable, m辿s de 10.000 versos. Se sol classificar per cicles temtics. CANTS DAMOR: Subdividits en cinc senyals (l炭nic que conserva dels trobadors) corresponents a cinc etapes en la vida de l'autor: Plena de seny Llir entre cards Amor, amor Mon darrer b辿 Oh foll amor !
19. CANT ESPIRITUAL . Una llarga oraci坦 de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en foll amor (amor sensual) i tem la condemna eterna. Qualificat com el poeta de lamor, als seus poemes amorosos es debat entre dos sentiments contradictoris: lamor carnal i lamor espiritual . CANTS DE MORT . Sis poesies on es plany per la mort duna sola dama.
20. Glossa de lestrofa del poema LXXXI Cicle Llir entre cards Aix鱈 com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a v坦s bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, ir辿 pel m坦n vostre ergull recitant. Esttua del poeta a Gandia
21. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills dun home en plena tempesta en el mar. El lloc que veu que el podria salvar (metfora de lamor de la dama) no 辿s al seu abast. La dissort del dest鱈 lajuda a constatar la indifer竪ncia de la dama envers ell. Pren una decisi坦 venjativa: anar difonent lorgull de la dama pertot. Sinicia amb la f坦rmula Aix鱈 com cell , una comparaci坦 que li permet fer m辿s entenedor el seu sentiment de desesperaci坦 a causa del desamor. Recursos ret嘆rics: hip竪rbole i anfora . Forma: Cobla de vuit versos decas鱈l揃labs rima consonant creu-creuada. (10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)
22. Modernitat de lobra de March: Utilitza per primera vegada el catal en els seus poemes. Se separa de la po竪tica trobadoresca (temticament, no tant la forma. Fa servir cinc senyals, cosa ins嘆lita en la poesia dels trobadors, que sols n'empraven un. Nou tractament de la dona, ni idealitzada com els trobadors ni amb sublimaci坦 espiritual com poetes italians de lstil novo. La dona 辿s un 辿sser hum amb qualitats i defectes o vicis. Les descripcions psicol嘆giques substitueixen les exageracions de la bellesa. La seva obra 辿s una constant reflexi坦 sobre la condici坦 humana: lamor, la mort, la preocupaci坦 filos嘆fica i religiosa. La seva poesia 辿s sincera, escrita des d'un jo concret, i des de les experi竪ncies i circumstncies reals d'aquest jo. MOLTS POEMES DAUSIS MARCH HAN ESTAT MUSICATS I CANTATS PER RAIMON.
24. Instituci坦 medieval que constitu誰a un dels ordes de la societat feudal. Organitzaci坦 paramilitar . Els cavallers hi ingressaven mitjan巽ant cerim嘆nia . En un principi la instituci坦 era oberta a tot home lliure cristi amb recursos per mantenir larmament i el cavall. Cap a mitjans del s. XII comen巽aren a haver disposicions que exigien ascend竪ncia cavalleresca i, finalment, cap a la meitat del s. XIII, aquesta simpos. La Cavalleria
25. La cavalleria era regulada per un conjunt de regles i deures als quals hom sadheria per jurament . No hi havia un codi escrit . Lideal cavalleresc ha estat exposat en obres doctrinals com Llibre de lorde de cavalleria de Ramon Llull (1275) fidelitat al senyor menyspreu del sofriment i de la mort anhel de gl嘆ria i llibertat defensa del senyor i de D辿u protecci坦 dels febles, les v鱈dues i orfes Lesgl辿sia convert鱈 en un ritual religi坦s lacte darmar cavaller.
26. Des de la 2捉 遜 del s. XII, la cavalleria inspir els autors per a la creaci坦 de la narrativa de tema cavalleresc : Mat竪ria de Bretanya recreaci坦 del mite del cavaller errant aventurer. Alhora aquesta literatura influ鱈 en els costums dels cavallers reals que imitaren les novel揃les. A partir de la 2捉 遜 del s. XV la instituci坦 comen巽a a ser despla巽ada pels ex竪rcits professionals. Tot i aix鱈, fins ben entrada lEdat Moderna, segueix sent tema literari.
27. Comparaci坦 Llibres de cavalleria 2捉meitat s.XII en octos鱈l揃labs apariats (S.XIII Chr辿tien de Troyes en prosa ) Mat竪ria de Bretanya. Fixen literriament lideal cavalleresc i cortes de lAlta Edat mitjana. No proporcionen coneixement real del passat hist嘆ric. El que no es pot explicar per la ra坦 sexplica per la mgia. INVERSEMBLANA Novel揃les cavalleresques S. XV en prosa. Ress嘆 de les transformacions sociopol鱈tiques i de la crisis de valors de la Baixa Edat mitjana i de la influ竪ncia de lHumanisme. Intencionalitat verista. Q端estionen els valors medievals. VERSEMBLANA
28. Llibre de cavalleries ESPAI: Bretanya francesa i el sud de la Gran Bretanya (entorn del Canal de la Mnega) Apareixen llocs inventats, no reals (Tintagel). Arquitectura ut嘆pica (Camelot) TEMPS: M鱈tic ( or鱈gens Edat mitjana) i imprec鱈s ( no es concreta) Veiem incongru竪ncies temporals (usos i costums del s.XIII atribu誰ts i temps m辿s foscos i remots) Novel揃la cavalleresca ESPAI: Lescenari geogrfic samplia a tot el m坦n conegut:Mediterrani, nord dfrica) Els palaus s坦n magn鱈fics, per嘆 aut竪ntics. TEMPS: Proper a l竪poca contempornia de lautor. Fets reals com els Setges de Rodes (1444) i Constantinoble (1453) conviuen amb fets ficticis.
29. Llibres de cavalleries FETS FABULOSOS I SOBRENATURALS : ssers meravellosos i irreals procedents del m坦n mgic (gegants guardians de castells, dracs contra els quals es baten els herois i altres prodigis) LHEROI: De les altes capes de la societat, desconeix els seus or鱈gens i el recupera grcies a les seves qualitats sobrenaturals S坦n 辿ssers m鱈tics, semid辿us, invencibles. La seva mort 辿s llegendria Novel揃les cavalleresques ABSNCIA DAQUESTS: L炭nic 辿sser contra el qual es bat Tirant 辿s un al (un gos) LHEROI: Les seves forces s坦n de mesura humana tot i lexageraci坦 de les seves proeses. S坦n bons estrategues, dominen lart de la cavalleria i estan millor preparats ( per exemple Tirant ret辿 lal竪 ) Guareixen de les seves ferides i la seva mort 辿s natural. Curial no t辿 origen nobiliari sin坦 burg竪s.
32. Curial e G端elfa Es localitza geogrficament a Itlia, Fran巽a, nord dfrica i i cronol嘆gicament al s. XIII. Narra la hist嘆ria de lascens social dun jove de baixa condici坦 a trav辿s de la cavalleria i lamor. Curial , prototipus de la novel揃la cavalleresca; protegit per G端elfa, demostrar ser el millor cavaller en combats i torneigs. Esdev辿 model de cavalleria: instru誰t en lexercici de les armes, educat en el domini de la poesia i en el comportament refinat a la cort. Rep una instrucci坦 pr嘆xima a la del cavaller renaixentista. s un heroi modern. Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres. El manuscrit, trobat el s.XIX, no tenia ni t鱈tol ni autor. Llenguatge versemblant: modismes, frases fetes, imatges elaborades...
33. JOANOT MARTORELL Nascut a Gandia el 1413, en una important fam鱈lia de la noblesa; va morir a Val竪ncia el 1468. Cavaller breg坦s, aventurer i viatger, abans de Tirant lo blanc nom辿s va escriure unes lletres de batalla i una novel揃la inacabada: Guillem de Varoic (incorporada a la 1捉 part de Tirant ) Guillem de Varoic ref una versi坦 francesa en prosa del roman巽 angl竪s Guy de Warwik afegint-hi parts te嘆rico-doctrinals del Llibre de lOrde de Cavalleria de Ramon Llull. Tant Guillem de Varoic com Tirant lo Blanc s坦n la representaci坦 de la cavalleria ideal al moment cronol嘆gic en qu竪 viu, lautor: lentrada a lEdat moderna.
34. Lletres de batalla: Cartes de repte, de vegades a ultran巽a (mort), entre cavallers. Joanot Martorell 辿s autor de lletres de batalla i a la novel揃la n'hi ha algunes: Entre Tirant i el cavaller de Vilasermes, a les festes d'Anglaterra. Entre Tirant i el rei dEgipte, abans de la gran batalla contra els turcs. -A tu, Tirant lo Blanc, que has estat principi de la destrucci坦 de la sang militar: Si el teu nim esfor巽at gosa mirar el perill de les armes que entre cavallers s'acostumen, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera m辿s segura per a tu, posa't d'acord amb mi, amb la condici坦 que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada . Escrit per la meva m i segellat amb el segell secret de les meves armes. EL SENYOR DE LES VILESERMES. (Cap鱈tol LXII)
35. Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per Mart鱈 Joan de Galba qui la va fer imprimir el 1490 a Val竪ncia. Els seus cinc nuclis epis嘆dics, coincidents amb els espais geogrfics, s坦n: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sic鱈lia i Rodes, Tirant a limperi bizant鱈 ( Constantinoble ) Tirant al nord dfrica, Tirant retorna a Constantinoble. Narra la hist嘆ria del jove cavaller bret坦 Tirant des que 辿s armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del m坦n als torneigs i justes i com a cavaller integrat als ex竪rcits militars, esdevenint capit general. Lheroi 辿s de mesura humana, 辿s m辿s enginy坦s que for巽ut, guanya perqu竪 sap dosificar els esfor巽os, planifica les batalles i posa paranys als adversaris.
36. La novel揃la sestructura a partir de les trames argumentals amorosa i cavalleresca. Aporta, a m辿s, una gan varietat temtica: esdeveniments hist嘆rics (setges de Rodes i Constantinoble) escenes er嘆tiques (Tirant i Carmesina, amors il揃l鱈cits dHip嘆lit i lemperadriu) plantejaments destrat竪gia militar descripcions sociol嘆giques (s坦n presents tots els estrats socials i el seu comportament) retrats psicol嘆gics Mario Vargas Llosa la qualific de novel揃la TOTAL. Remarquem el component humor鱈stic i el to ir嘆nic dalgunes escenes. Pel que fa al llenguatge, hi trobem els nivells adients a totes les situacions viscudes pels personatges.
