Banc del temps
- 1. INTERCANVI ENTRE IGUALS: TEMPS PER TEMPS
- 2. Perqu竪 el Banc Del Temps? Em calia un projecte on es realitzessin trmits online per poder informar, analitzar i opinar sobre les barreres tecnol嘆giques. En aquest cas els trmits s坦n entre els mateixos participants i entre participant i gestor. Un projecte pel qual tenia curiositat i es desenvolupava prop de casa era el del BDT que reuneix les condicions ja que la seva gesti坦 ha anat evolucionant paral揃lelament als canvis de la societat i ara ja permet les gestions via internet. Per aquest motiu decideixo tirar-lo endavant. En un primer moment vaig cercar informaci坦 i tot seguit em vaig dirigir al BDT de Sitges on molt amablement em varen convidar a unes Jornades de Formaci坦 que es celebraven a Barcelona alhora que m'oferiren tot el seu ajut. Al mat鱈 vaig assistir a l' Assessorament sobre la posta en marxa dun Banc del Temps coordinada per la Sra. Josefina Alt辿s.
- 3. A la tarda el Taller tractava sobre "Eines de millora de la gesti坦 de les secretaries dels Bancs dels Temps". Coordinaci坦: Sr. Josep Maria Llampallas. D'aquesta manera vaig poder entendre el funcionament de cada un dels agents que intervenen en aquest projecte i a m辿s a m辿s com interaccionen entre s鱈. L'eina que han posat en marxa recentment 辿s una Plataforma de gesti坦 informtica en el n炭vol que permet crear xarxa entre tots els BDT adherits a l'associaci坦 "Salut i Fam鱈lia" aix鱈 com gestionar els intercanvis des de cada BDT local. s a partir de l'exposici坦 del funcionament d'aquesta plataforma on tractar辿 de manera transversal els temes de les barreres tecnol嘆giques Llei11/2007 aix鱈 com els temes d'interoperabilitat i Seguretat dels Reials Decrets.
- 4. El projecte BDT ofereix una xarxa de suport entre ciutadans per resoldre necessitats de la vida quotidiana i alhora estalviar diners. En un primer moment estava pensat per persones sense vincles socials o familiars "nou vinguts" per嘆 en aquests moments el col揃lectiu s'ha ampliat. L'objectiu 辿s que la gent es conegui i confi誰 en els altres per resoldre necessitats de la vida diria. Alhora s'hi fomenta la solidaritat, la cooperaci坦 i les relacions socials. Els valors que pret辿n promoure el banc es poden resumir en: la integraci坦 social de les persones que experimenten a誰llament i/o disposen de menys recursos el foment de les relacions intergeneracionals i interculturals el foment de les relacions ve誰nals en general el foment de l'autoestima la coneixen巽a, la igualtat, la confian巽a i la cooperaci坦 la conciliaci坦 de la vida personal, familiar i laboral Algunes imatges contenen enlla巽
- 5. Com funciona? Lestructura bsica daquesta iniciativa 辿s loferta i la demanda de serveis. Cada usuari exposa quins s坦n els serveis que pot oferir tenint en compte les seves aptituds,habilitats, coneixements tot fent serveis puntuals, com acompanyaments, o petites tasques dom竪stiques. En direm OFERTES Al mateix temps l'usuari exposa quin s坦n els serveis que necessita. En direm DEMANDES Cal remarcar que no 辿s un projecte de voluntariat sin坦 d'intercanvi. Per aquest motiu 辿s necessari portar un control administratiu de les hores que un usuari acumula i gasta. Un cop creada aquesta borsa dofertes i demandes, els seus integrants es posen en contacte entre ells per tal de demandar un servei utilitzant com a moneda de canvi el temps (1 hora dajuda = 1 hora de temps a pagar). Per cada hora que donis tens dret a rebre una hora de servei, i la persona a qui tu ajudis no ha d'辿sser necessriament la mateixa que despr辿s et doni un cop de m.
- 6. Els inicis i levoluci坦: Hi ha diversos models de Banc del Temps ja que 辿s un projecte a nivell europeu i a cada indret funcionen d'una manera diferent. Aqu鱈 Catalunya funcionem en un model de tres potes per cobrir totes les necessitats: Salut i fam鱈lia, Administraci坦 Local i Ciutadania. Salut i fam鱈lia es dirigeix en un primer moment a les dones immigrants per ajudar-les en les tasques i integrar-les al barri. Per aquest motiu el projecte era gestionat per la Regiduria de la dona dels ajuntaments. Posteriorment s'ha obert a tothom. El primer Banc del Temps que s'obre a Catalunya 辿s el del Guinard坦 al (1998) i va tenir uns inicis molt dif鱈cils. No hi havia pgina web, tampoc existia la xarxa 2.0, i la difusi坦 consistia en anar a la rdio, associacions de ve誰ns, el boca-orella... Aquests talonaris els omplien els participants per reflectir el n炭mero d'hores d'un servei i els havien de portar a Secretaria que actualitzava les dades a posteriori.
- 7. Organitzaci坦 i gesti坦: Cada BDT disposa d'una Secretaria on gestionar els participants i els intercanvis. Paulatinament a mesura que la societat evoluciona paral.lela a les noves tecnologies, la gesti坦 passa de la tecnologia anal嘆gica a la digital. Amb l'aparici坦 de les TIC s'introdueix la missatgeria instantnia i internet. Passem de les targetes i el bol鱈graf als ordinadors de taula. Aquests disposen d'un programa tipus excel que simplement fa un recull de les dades, les ofertes i les demandes. A mida que la ciutadania es digitalitza i disposa dadre巽a de correu electr嘆nic, el gestor pot enviar informaci坦 . Cada un dels BDT crea una pgina web on hi ha informaci坦 bsica d'activitats, calendari, contacte... Tanmateix, l炭s de les xarxes socials com el Facebook tamb辿 creix. Aix嘆 implica noves demandes com la necessitat d'ordinadors i connexi坦 a la banda ampla i tamb辿 formar tant al gestor com a l'usuari. Aquestes dues pgines web estan encara amb el format lliure de cada BDT. Veurem com ha evolucionat.
- 8. Perqu竪 una Plataforma en xarxa? Divulgar el projecte arreu del m坦n. Centralitzar i custodiar les dades de cada BDT de manera que es puguin compartir entre totes les secretaries. Captar de nous usuaris. Superar barreres d'espai i temps com les que afecten a persones que tenen dificultats per despla巽ar-se. Facilitar l'intercanvi entre els participants online. Oferir comoditat als usuaris. Augmentar l'炭s dels BDT. Transpar竪ncia: en tot moment es pot consultar tant "l'estat de comptes" (format PDF) com les ofertes i les demandes vigents pr嘆pies i p炭bliques (entorn privat i web p炭blica).
- 9. 1. Web corporativa (imatge): Explica el que 辿s el BDT, difon el concepte, permet enlla巽ar amb totes les altres secretaries, publica els recursos i les entitats col揃laboradores. L'administrador 辿s Salut i fam鱈lia. Pgina web p炭blica. Hi ha un calendari per consultar les activitats, not鱈cies i una espai de Testimonis on es publiquen peri竪ncies que donen sensaci坦 de credibilitat . Aquests testimonis els publica l'administrador. Al Taller de les Jornades, vaig proposar un sistema m辿s participatiu i obert de manera que tothom pogu辿s penjar el seu testimoni amb l'aprovaci坦 de l'administrador. Aquesta idea els sembl massa avaluadora. Tamb辿 vaig preguntar si s'havien plantejat afegir un f嘆rum o un xat en viu on els participants poguessin intercanviar opinions o dubtes. Crec que tamb辿 辿s una manera de propiciar relacions personals entre gent que potser no t辿 la possibilitat de despla巽ar-se o assistir amb regularitat a activitats i trobades. De moment no s'ho plantegen ja que el projecte est encarat a la participaci坦 en les trobades mensuals o f鱈siques a la secretaria. Caracter鱈stiques: Eina de gesti坦 en proc辿s de creixent que t辿 molt potencial. Consta de 3 parts: .
- 10. 2. Web exclusiva de cada BDT local. (imatge) Els gestors de cada BDT s坦n els administradors amb la plataforma Wordpress. Serveix per difondre el projecte local, informar de les activitats i permet l'acc辿s de cada usuari. Web p炭blica. 3. Entorn de gesti坦: de demandes, ofertes, comput hores. Identificaci坦 privada per cada usuari. Entorn privat. S'han dissenyat les pgines web de manera que la entrada a la plataforma sigui fcil. L'estructura tant de la corporativa com la nova dels BDT locals 辿s la mateixa i l'entorn de gesti坦 s'ha simplificat ja que els usuaris tenen coneixements bsics.
- 11. A nivell de cada BDT el repte est en com gestionar les ofertes i les demandes de manera eficient i sobretot prctica i senzilla. Possibilitem doncs el trmit d'intercanvi entre oferta-demanda, des que es publica la oferta fins que es realitza i es tanca la transacci坦 amb el conseq端ent sumatori d'hores positiu pel que fa el servei i negatiu pel que el rep. El trmit es produeix de manera immediata sense necessitat d'acudir f鱈sicament a Secretaria i instantniament queda publicat al web. La plataforma s'ha dissenyat en tot moment basant-se en el marc legal sobre seguretat de manera que cada participant t辿 un usuari i una contrasenya. Per obtenir-ho cal estar registrat. El registre 辿s presencial a secretaria, cal omplir un formulari amb les normes i completar una enquesta. Secretaria i Salut i Familia garantitzen i fan d' intermediaris compromet-se a guardar la mxima confidencialitat i privacitat sobre les dades dels socis (punt 12). El contingut de la informaci坦 de les persones inscrites 辿s confidencial i no se'n permet la difusi坦 per a altres finalitats. (Llei de protecci坦 de dades). Funcionament de l'entorn de gesti坦 i tractament de les dades:
- 12. Passat aquest trmit la Secretaria procedeix a efectuar l'alta i facilitar les dades d'entrada. Aquesta informaci坦 辿s visible pel propi usuari (que la pot modificar) i per Secretaria (que t辿 acc辿s a tots els usuaris). Totes aquelles modificacions o transaccions que suposen un canvi s坦n notificades via correu electr嘆nic des del sistema tant a l'usuari com a Secretaria. Cada BDT disposa d'un usuari i contrasenya general per gestionar qualsevol usuari que pel motiu que sigui no disposa de correu, d'internet, de coneixements o de ganes per fer-ho per ell mateix. Enquesta
- 13. Creaci坦 d'ofertes i demandes: Les ofertes s坦n obertes ( no varia normalment el servei que ofereixes) per嘆 les demandes s坦n m辿s concretes. Un cop s'accedeix a la zona de gesti坦 a m esquerra trobem: ofertes, demandes, perfil i llistat. L'entorn 辿s senzill i es facilita al mxim el poder publicar les demandes ( o modificar perfil i ofertes). Per exemple per a crear la demanda la descripci坦 辿s personalitzable per嘆 la codificaci坦 est dirigida. Aquesta codificaci坦 辿s general a tots els BDT i la gestiona Salut i Fam鱈lia. Tan bon punt es crea la demanda es notifica a usuari, secretaria i queda immediatament publicat al web. Quan un usuari accepta una demanda immediatament el que l'ha fet pot veure el correu i el tel竪fon de qui s'ofereix a fer-la. Pot contactar amb ell o no. El que ofereix el servei no veu cap dada del demandant. Un cop realitzat el servei el que l'ha rebut ha de tancar la transacci坦 de manera que s'actualitzen les dades finals i desapareix del web. Per publicar oferta serveix el mateix format de demanda. Per facilitar la cerca s'han filtrat per fam鱈lies temtiques. Sols desapareixen si l'usuari les dona de baixa.
- 14. Principals problemes i solucions adoptades: Els problemes: sorgeixen quan es t辿 en compte el p炭blic que fa servir aquests serveis: * Edat elevada ( limitacions en el coneixement d'internet). * Col揃lectiu immigrant que no sempre t辿 acc辿s als mitjans necessaris o a la llengua. Solucions: Per a superar aquesta bretxa digital engeguen accions d'e-inclusi坦 per a l'alfabetitzaci坦 tecnol嘆gica com poden ser : * Jornades i cursos. Tant als participants com als gestors. * Intercanvis tecnol嘆gics on un participant que ent辿n d'informtica o que sap usar la plataforma ensenya a un altre que no en sap. * Convenis: Si la dificultat 辿s d'espai o acc辿s a connexi坦 i maquinari es fan convenis amb entitats i biblioteques. La tasca d'alfabetitzaci坦 informacional 辿s important ja que han de saber buscar, trobar i interpretar la informaci坦 de cada BDT tant al web com en d'altres mitjans. La tasca d'alfabetitzaci坦 meditica o multim竪dia aix鱈 com l'E-awareness realment sols cal encarar-la al gestor per嘆 normalment se n'encarrega alg炭 que hi ent辿n. De la pres竪ncia i identitat digital se n'encarrega Salut i Familia.
- 15. Conclusi坦: s una plataforma de recent creaci坦 que ha tingut en compte tota l'experi竪ncia acumulada de cada BDT per a crear aquesta eina. Ha estat especialment dissenyada pensant en el p炭blic a qui va dirigida i en complir tota la normativa. Tot i que hi trobo moltes millores a fer tamb辿 veig que ho tenen tot pensat i sospesat per no complicar l'entorn de treball. S'intenten compensar les possibles dificultats en el tracte personal que realment 辿s el que d坦na sentit a aquest projecte. El temps dir si les barreres tecnol嘆giques es minimitzen i es superen quan aconsegueixin que el mxim de participants facin servir l'eina per ells mateixos. FONTS: Los Bancos del Tiempo. Gu鱈a de buenas pr叩cticas. Associaci坦 Salut i Familia. Banc del temps Salut i Fam鱈lia. Bancs del temps Xarxa de Bancs del Temps de lassociaci坦 Salut i fam鱈lia Xarxanet. Qu竪 s坦n els Bancs del Temps? Gencat. Bancs del Temps BDT Pont del dimoni