ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Barcel(s)ona

•
•
M
Monsdesons Mundos de Músicas

This is the visual and textual accompaniment of the sound installation BARCEL(S)ONA presented at Festival Vèrtex 2014 Paisatge Sonor. For the audio and video pieces please contact the author. BARCEL(S)ONA és un recorregut per l’entorn acústic de la ciutat des de la perspectiva creuada de diferents disciplines: la musicologia transcultural (etnomusicologia), les ciències socials (antropologia), les ciències naturals (ecologia) i l’art. És un experiment transdisciplinar que neix d’una sèrie d’experiències de documentació, reflexió i creació arreu del paisatge sonor de Barcelona realitzades entre 2010 i 2014. Es compon de tres muntatges sonors, un per cada enfocament, i d’una composició audiovisual, creuament conceptual de les diferents mirades i síntesi de la diversitat sonora de Barcelona. Els materials seleccionats inclouen enregistraments propis, sons de Freesound, performances en viu, gravacions d’arxiu i públiques, enregistraments científics i de difusió comercial.

1 of 23
Download to read offline
BARCEL(S)ONA MÚSIQUES CULTURES NATURA Íշ
“BARCEL(S)ONA” ILARIA SARTORI INSTAL.LACIÓ SONORA FESTIVAL VÈRTEX BCN_PAISATGE SONOR 2014
BARCEL(S)ONA és un recorregut per l’entorn acústic de la ciutat des de la perspectiva creuada de diferents disciplines: la musicologia transcultural ( e t n o m u s i c o l o g i a ) , l e s c i è n c i e s s o c i a l s (antropologia), les ciències naturals (ecologia) i l’art. És un experiment transdisciplinar que neix d’una sèrie d’experiències de documentació, reflexió i creació arreu del paisatge sonor de Barcelona realitzades entre 2010 i 2014. Es compon de tres muntatges sonors, un per cada enfocament, i d’una composició audiovisual, creuament conceptual de les diferents mirades i síntesi de la diversitat sonora de Barcelona. Els materials seleccionats inclouen enregistraments propis, sons de Freesound, performances en viu, gravacions d’arxiu i públiques, enregistraments científics i de difusió comercial.
La selecció dels materials s’ha efectuat privilegiant alguns criteris: 1. Diversitat: cultural, de gustos, procedències, sonoritats, llocs, moments, contextos així com de t i p u s , t è c n i c a , n a t u r a , p r o t a g o n i s t e s i realitzadors dels enregistraments. 2. Representativitat: sons que corresponen a cultures o espècies animals significativament presents a la ciutat. 3. Enfocament èmic: enregistraments fets i/o escollits per membres de les cultures representades. 4. Geolocalització: enregistraments fets a Barcelona i a l s p a ï s o s d ’ o r i g e n d e l s p r o t a g o n i s t e s , enregistraments naturals fets a espais urbans, parcs i platges.
Agraïments especials als autors i intèrprets q u e h a n p r e s t a t l e s s e v e s o b r e s a BARCEL(S)ONA, i en particular: Paolo Angeli, Imad Amrah i els autors d’Or Verd, Rafael Caro i el conjunt Gamelan Penempaan Guntur per “Músiques”; Eloïsa Matheu per “Natura”; Xavier Bonfill per “Cultures”; tots els participants dels tallers de mapeig sonor intercultural; els individus i les entitats que han col·laborat o suportat aquest treball i totes aquelles persones que fan de Barcelona una ciutat que sona bé.
Barcel(s)ona
MUSIQUES
“Músiques" és un muntatge de 46 fragments musicals procedents de les cultures estrangeres més nombroses o “ressonants” de la ciutat: una pseudoràdio accelerada i sintonitzada a vàries estacions alhora, que es crea a partir de de la composició demogràfica de la ciutat per representar les cultures musicals dels estrangers residents i la interacció entre cultures sonores a Barcelona. Com a l’entorn acústic real, a la peça es barrejen contextos, estils i gustos, autenticitat i clixé; així mateix, s’alternen músiques comercials o difoses pels mitjans de comunicació, músiques en viu que acompanyen esdeveniments festius, socials o religiosos, enregistraments èmics i d’interès etnomusicologic, músiques mestisses i altres sons d’instruments del món que s’aprecien, s’escolten o es toquen a Barcelona.
Països representats a la peça “Músiques”
Els enregistraments seleccionats corresponen a les primeres 12 nacionalitats estrangeres més representades a Barcelona en 2014; també s’escolten altres músiques de la ciutat i dels paisos d’origen de la població estrangera. Per Itàlia sona la guitarra sarda preparada del músic- lutier Paolo Angeli, intercalada amb clixés de s de cançons de Celentano i Cutugno. L’Arif Lohar en concert a la Plaça dels Angels, la música espiritual dels Sindhi i altres fragments comercials que potser hem escoltat al supermercat del barri representen Pakistan. De Xina s’escolten fragments de la Opera de Pequín i una peça clàssica per erhu enregistrada al Poblenou. La veu del Marroc és aquella de l’Imad Amrah per Or Verd; chants en rond i jazz manouche representen França; per Romania s’alternen folk comercial, interpretacions de grups locals i fragments de gravacions científiques.
La varietat de les músiques de Filipines explica històries d’intercanvis entre Àsia i Espanya; representen els paisos d’Amèrica Llatina danses i instruments tradicionals del Perú i Bolívia, cants de carnaval de l'Equador, fragments de salsa colombiana i altres músiques que acompanyen les moltes festes nacionals que se celebren a Barcelona. Als sons de les 12 comunitats més nombroses s’afegeixen altres músiques de la Barcelona intercultural, com ara el so de l’harmònium al temple Sikh del Raval, la coral de Casa Àsia, el ritme d’un tombak persa, les veus de dues noies de S. Andreu que canten una cançó sud- africana i el conjunt de música balinesa Gamelan Penempaan Guntur.
Barcel(s)ona
CULTURES
“Cultures” es compon de 45 fragments sonors escollits entre gravacions fetes a Barcelona per membres de cada cultura representada i enregistraments de camp propis. S’hi escolten sons relacionats amb espais domèstics, familiars, socials i comunitaris, sons del carrer, del treball, de l’aprenentatge, de l’esport, enregistraments de llengües i accents i en general sons que representen els llocs, les activitats, les identitats i les formes d’escoltar de les persones de diferents cultures que viuen a Barcelona. Predomina la veu: recitacions poètiques, anuncis d’altaveu, classes d’idiomes, jocs de nens, conversacions mono i multilingües en àrab, xinès, panjabi, urdú, bangla, rus, persa, tagàlog, bicol, italià, francès, alemany, portuguès, català i castellà amb accents força diferents. La peça inclou enregistraments recollits a Barcelona a l ’ à m b i t d e p r o j e c t e s d i f e r e n t s , e n p a r t i c u l a r enregistraments pujats a Freesound per Barceloneta Sonora i El So de les Cultures (tag #elsodelescultures).
Països representats a la peça “Cultures”
Aquests darrers sons provenen d’una sèrie d’activitats de mapeig sonor intercultural fetes amb Sons de Barcelona i Phonos MTG (UPF) en col·laboració / amb el suport de Obra social La Caixa, Casa Asia, Programa Barcelona Interculturalitat i altres entitats: en ordre cronològic, un taller amb les dones d’India, Pakistan, Bangladesh de l’associació Sukhmani al Paral·lel (2012), un taller amb la comunitat filipina de l’esglèsia de St James the Lesser al Guinardó (2013), la sèrie de tallers El So de les Cultures fets amb instituts de S. Andreu, Nou Barris, La Ribera i amb la fundació Mescladís (2014), i Sons de la Barcelona Intercultural, actualment en curs a diferents barris. Durant aquestes activitats, persones de diferents orígens i perfils enregistren els sons de la seva vida diària i allò que representa acústicament la pròpia identitat o la diversitat cultural de Barcelona; els sons recollits es comparteixen al mapa sonor de Freesound.
Aquests sons, contrapuntats per ulteriors enregistraments fets amb l’objectiu de representar l’espai acústic de la Barcelona intercultural segons el punt d’escolta dels seus protagonistes, constitueixen el material principal de la peça. Destaquen tres elements procedents de l’obra idRadio de Xavier Bonfill, també realitzada amb sons del projecte #elsodelescultures, i, al centre de la peça, un so que porta un eco afegit: la veu d’una noia de 15 anys que recita un text sobre el viatge en àrab, francès, italià, anglès, castellà i català que ella mateixa ha compost, enregistrat i pujat a l mapa sonor. La peça s’acaba amb les veus de Dilora i Ouzman d’Uzbekistan i Senegal en prèstec des de la peça col·lectiva El So de les Cultures realitzada amb el grup multicultural Mescladís pel Festival Mixtur 2014.
Llocs de Barcelona corresponents als enregistraments que apareixen a la peça “Cultures”
Barcel(s)ona
NATURA
La peça “Natura” combina cants d’ocells, sons de mascotes i altres sons naturals enregistrats a diversos espais de la ciutat: entorns urbans, parcs i jardins, platja i cel. Que s’escoltaria a Barcelona si només sonés la natura? Aquesta composició és una interpretació creativa dels materials i coneixements que el treball de documentació de la Eloïsa Matheu, biòloga experta en sons de la natura, está aportant a l’estudi del paisatge sonor de Barcelona i del món. Els seus enregistraments en constitueixen el material de base, juntament amb sons de Freesound i altres gravacions de camp i comercials. Al fi de la composició s’han escollit fragments sonors amb perfils rítmics i melòdics peculiars; tanmateix, s’ha donat prioritat als cants d’ocells més comuns a la ciutat així com als elements sonors que més en caracteritzen l’entorn acústic natural.
A l’espai acústic de la ciutat s’alternen, segons les hores i les estacions, els cants i reclams d’una multitud espècies d’aus. Orenetes, pardals, estornells, coloms, tòrtoles turques, gavians i gavines, merles, gralles, garses i cotorres acompanyen els nostres passos per la ciutat. Si afinem l’escolta i ens apropem a espais específics, reconeixerem més espècies: el pit roig, el tallarol de casquet, la cuereta, les mallarengues, el verdum, rapinyaires com el xoriguer i el falcó pelegrí, les colònies residents de bernats pescaires i martinets blancs i la mítica / mística puput. A la ciutat també s’escolten una varietat d’espècies en captivitat: a les cases i als carrers miulen i lladren les mascotes, als balcons s’entrenen els canaris i les veus rítmiques i greus dels calaos del zoo semblen invitar a espetegar els dits i ballar.
BARCEL(S)ONA MÚSIQUES CULTURES NATURA Íշ

More Related Content

Barcel(s)ona

  • 3. BARCEL(S)ONA és un recorregut per l’entorn acústic de la ciutat des de la perspectiva creuada de diferents disciplines: la musicologia transcultural ( e t n o m u s i c o l o g i a ) , l e s c i è n c i e s s o c i a l s (antropologia), les ciències naturals (ecologia) i l’art. És un experiment transdisciplinar que neix d’una sèrie d’experiències de documentació, reflexió i creació arreu del paisatge sonor de Barcelona realitzades entre 2010 i 2014. Es compon de tres muntatges sonors, un per cada enfocament, i d’una composició audiovisual, creuament conceptual de les diferents mirades i síntesi de la diversitat sonora de Barcelona. Els materials seleccionats inclouen enregistraments propis, sons de Freesound, performances en viu, gravacions d’arxiu i públiques, enregistraments científics i de difusió comercial.
  • 4. La selecció dels materials s’ha efectuat privilegiant alguns criteris: 1. Diversitat: cultural, de gustos, procedències, sonoritats, llocs, moments, contextos així com de t i p u s , t è c n i c a , n a t u r a , p r o t a g o n i s t e s i realitzadors dels enregistraments. 2. Representativitat: sons que corresponen a cultures o espècies animals significativament presents a la ciutat. 3. Enfocament èmic: enregistraments fets i/o escollits per membres de les cultures representades. 4. Geolocalització: enregistraments fets a Barcelona i a l s p a ï s o s d ’ o r i g e n d e l s p r o t a g o n i s t e s , enregistraments naturals fets a espais urbans, parcs i platges.
  • 5. Agraïments especials als autors i intèrprets q u e h a n p r e s t a t l e s s e v e s o b r e s a BARCEL(S)ONA, i en particular: Paolo Angeli, Imad Amrah i els autors d’Or Verd, Rafael Caro i el conjunt Gamelan Penempaan Guntur per “Músiques”; Eloïsa Matheu per “Natura”; Xavier Bonfill per “Cultures”; tots els participants dels tallers de mapeig sonor intercultural; els individus i les entitats que han col·laborat o suportat aquest treball i totes aquelles persones que fan de Barcelona una ciutat que sona bé.
  • 8. “Músiques" és un muntatge de 46 fragments musicals procedents de les cultures estrangeres més nombroses o “ressonants” de la ciutat: una pseudoràdio accelerada i sintonitzada a vàries estacions alhora, que es crea a partir de de la composició demogràfica de la ciutat per representar les cultures musicals dels estrangers residents i la interacció entre cultures sonores a Barcelona. Com a l’entorn acústic real, a la peça es barrejen contextos, estils i gustos, autenticitat i clixé; així mateix, s’alternen músiques comercials o difoses pels mitjans de comunicació, músiques en viu que acompanyen esdeveniments festius, socials o religiosos, enregistraments èmics i d’interès etnomusicologic, músiques mestisses i altres sons d’instruments del món que s’aprecien, s’escolten o es toquen a Barcelona.
  • 9. Països representats a la peça “Músiques”
  • 10. Els enregistraments seleccionats corresponen a les primeres 12 nacionalitats estrangeres més representades a Barcelona en 2014; també s’escolten altres músiques de la ciutat i dels paisos d’origen de la població estrangera. Per Itàlia sona la guitarra sarda preparada del músic- lutier Paolo Angeli, intercalada amb clixés de s de cançons de Celentano i Cutugno. L’Arif Lohar en concert a la Plaça dels Angels, la música espiritual dels Sindhi i altres fragments comercials que potser hem escoltat al supermercat del barri representen Pakistan. De Xina s’escolten fragments de la Opera de Pequín i una peça clàssica per erhu enregistrada al Poblenou. La veu del Marroc és aquella de l’Imad Amrah per Or Verd; chants en rond i jazz manouche representen França; per Romania s’alternen folk comercial, interpretacions de grups locals i fragments de gravacions científiques.
  • 11. La varietat de les músiques de Filipines explica històries d’intercanvis entre Àsia i Espanya; representen els paisos d’Amèrica Llatina danses i instruments tradicionals del Perú i Bolívia, cants de carnaval de l'Equador, fragments de salsa colombiana i altres músiques que acompanyen les moltes festes nacionals que se celebren a Barcelona. Als sons de les 12 comunitats més nombroses s’afegeixen altres músiques de la Barcelona intercultural, com ara el so de l’harmònium al temple Sikh del Raval, la coral de Casa Àsia, el ritme d’un tombak persa, les veus de dues noies de S. Andreu que canten una cançó sud- africana i el conjunt de música balinesa Gamelan Penempaan Guntur.
  • 14. “Cultures” es compon de 45 fragments sonors escollits entre gravacions fetes a Barcelona per membres de cada cultura representada i enregistraments de camp propis. S’hi escolten sons relacionats amb espais domèstics, familiars, socials i comunitaris, sons del carrer, del treball, de l’aprenentatge, de l’esport, enregistraments de llengües i accents i en general sons que representen els llocs, les activitats, les identitats i les formes d’escoltar de les persones de diferents cultures que viuen a Barcelona. Predomina la veu: recitacions poètiques, anuncis d’altaveu, classes d’idiomes, jocs de nens, conversacions mono i multilingües en àrab, xinès, panjabi, urdú, bangla, rus, persa, tagàlog, bicol, italià, francès, alemany, portuguès, català i castellà amb accents força diferents. La peça inclou enregistraments recollits a Barcelona a l ’ à m b i t d e p r o j e c t e s d i f e r e n t s , e n p a r t i c u l a r enregistraments pujats a Freesound per Barceloneta Sonora i El So de les Cultures (tag #elsodelescultures).
  • 15. Països representats a la peça “Cultures”
  • 16. Aquests darrers sons provenen d’una sèrie d’activitats de mapeig sonor intercultural fetes amb Sons de Barcelona i Phonos MTG (UPF) en col·laboració / amb el suport de Obra social La Caixa, Casa Asia, Programa Barcelona Interculturalitat i altres entitats: en ordre cronològic, un taller amb les dones d’India, Pakistan, Bangladesh de l’associació Sukhmani al Paral·lel (2012), un taller amb la comunitat filipina de l’esglèsia de St James the Lesser al Guinardó (2013), la sèrie de tallers El So de les Cultures fets amb instituts de S. Andreu, Nou Barris, La Ribera i amb la fundació Mescladís (2014), i Sons de la Barcelona Intercultural, actualment en curs a diferents barris. Durant aquestes activitats, persones de diferents orígens i perfils enregistren els sons de la seva vida diària i allò que representa acústicament la pròpia identitat o la diversitat cultural de Barcelona; els sons recollits es comparteixen al mapa sonor de Freesound.
  • 17. Aquests sons, contrapuntats per ulteriors enregistraments fets amb l’objectiu de representar l’espai acústic de la Barcelona intercultural segons el punt d’escolta dels seus protagonistes, constitueixen el material principal de la peça. Destaquen tres elements procedents de l’obra idRadio de Xavier Bonfill, també realitzada amb sons del projecte #elsodelescultures, i, al centre de la peça, un so que porta un eco afegit: la veu d’una noia de 15 anys que recita un text sobre el viatge en àrab, francès, italià, anglès, castellà i català que ella mateixa ha compost, enregistrat i pujat a l mapa sonor. La peça s’acaba amb les veus de Dilora i Ouzman d’Uzbekistan i Senegal en prèstec des de la peça col·lectiva El So de les Cultures realitzada amb el grup multicultural Mescladís pel Festival Mixtur 2014.
  • 18. Llocs de Barcelona corresponents als enregistraments que apareixen a la peça “Cultures”
  • 21. La peça “Natura” combina cants d’ocells, sons de mascotes i altres sons naturals enregistrats a diversos espais de la ciutat: entorns urbans, parcs i jardins, platja i cel. Que s’escoltaria a Barcelona si només sonés la natura? Aquesta composició és una interpretació creativa dels materials i coneixements que el treball de documentació de la Eloïsa Matheu, biòloga experta en sons de la natura, está aportant a l’estudi del paisatge sonor de Barcelona i del món. Els seus enregistraments en constitueixen el material de base, juntament amb sons de Freesound i altres gravacions de camp i comercials. Al fi de la composició s’han escollit fragments sonors amb perfils rítmics i melòdics peculiars; tanmateix, s’ha donat prioritat als cants d’ocells més comuns a la ciutat així com als elements sonors que més en caracteritzen l’entorn acústic natural.
  • 22. A l’espai acústic de la ciutat s’alternen, segons les hores i les estacions, els cants i reclams d’una multitud espècies d’aus. Orenetes, pardals, estornells, coloms, tòrtoles turques, gavians i gavines, merles, gralles, garses i cotorres acompanyen els nostres passos per la ciutat. Si afinem l’escolta i ens apropem a espais específics, reconeixerem més espècies: el pit roig, el tallarol de casquet, la cuereta, les mallarengues, el verdum, rapinyaires com el xoriguer i el falcó pelegrí, les colònies residents de bernats pescaires i martinets blancs i la mítica / mística puput. A la ciutat també s’escolten una varietat d’espècies en captivitat: a les cases i als carrers miulen i lladren les mascotes, als balcons s’entrenen els canaris i les veus rítmiques i greus dels calaos del zoo semblen invitar a espetegar els dits i ballar.