2. L’art barroc té el seu centre a Roma i es
desenvolupa fonamentalment a finals del segle
XVII i el XVIII.
El barroc és l’art que representa les noves idees
religioses originades per la Contrareforma catòlica.
3. L’art barroc és exagerat i decoratiu, de formes
retorçades i complexes, diferents de les formes
simples i clares del Renaixement.
Això ha fet que el terme barroc també sigui un
qualificatiu per descriure el que és
recarregat,
abundant,
complicat,
recargolat,
exagerat,
desequilibrat, etc.
i oposat a clàssic:
equilibrat,
net,
serè,
harmònic.
4. El terme barroc el van utilitzar per primer cop els
neoclàssics, a finals del segle XVIII, per referir-se
despectivament a l’art dels segles anteriors.
5. És característic de l’art barroc:
- l’ús del clarobscur, que crea grans contrastos de llum
- el moviment de les figures en posicions recargolades
- la representació d’elements sobrenaturals i teatrals
6. La pintura barroca és molt realista i utilitza el
clarobscur per potenciar la il·luminació contrastada
i l’efecte dramàtic.
Les composicions són complexes i busquen
representar el moviment.
El gènere de la natura morta té molta importància
en aquest període.