Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Download as PPT, PDF
0 likes855 views
Presentaci坦 de la pintura espanyola al barroc, principals trets, pintors ...
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
- 2. Inc鱈s Barroc hispnic. Se dona en Espanya, Portugal i les col嘆nies d`Am竪rica . s eclesistic, naturalista, efectista, teatral i molt simb坦lic, busca l`efectisme en general i rau en ell tota la ideologia del barroc cat嘆lic.
- 3. Recordem el contex!!!! Segle dor a Espanya L`organitzaci坦 social i econ嘆mica del pa鱈s no afavoria ni l`art ni tampoc els escriptors. El clima era propici per a la producci坦 art鱈stica i literria, per嘆 relativament, perqu竪 un autor com Cervantes comprov amargament les dificultats per aconseguir ingressos regulars. El m辿s normal, era aconseguir la protecci坦 d`un mecenes, perqu竪 el preu d`El Quijote equivalia al doble del jornal d`un pe嘆 i el percentatge d`analfabets rondava el 70% en la ciutat i el 90%al camp (segurament era major al camp). Segurament, tamb辿 el clima repressiu tamb辿 va influir negativament: el control de la Inquisici坦 que va perseguir a humanistes i prohib鱈 la importaci坦 de llibres de l`estranger, llevat de la cat嘆lica Itlia. De tota manera, continuaren circulant llibres i escrits molt cr鱈tics amb el poder. Per tant, en un panorama social desolador, sorgeix una generaci坦 d`escriptors i artistes extraordinris: Quevedo; Lope de Vega; G嘆ngora, Calder嘆n de la Barca; Pintors com ara Velzquez, Ribera, Murillo, etc. Entre els g竪neres literaris destaquen la novel.la picaresca, com ara El Busc坦n, Guzmn de Alfarache, de Mateo Alemn que demostren el pessimisme i la maldat de la naturalesa humana a trav辿s de malifetes diverses. En la poesia, el gust recargolat i ornamental de G坦ngora i en la cr鱈tica pol鱈tica i social, Quevedo; en el teatre, Lope de Vega, amb drames hist嘆rics que destaquen l`orgull malferit (Fuenteovejuna即), etc. En definitiva, l`art espanyol beu dels clssics, per嘆 tambe de la mis竪ria i de la grandesa del poble i dels reis. Concloent, l`art barroc espanyol es troba determinat per l`Esgl辿sia cat嘆lica, que encarrega construccions i obres pict嘆riques i escult嘆riques i la monarquia absoluta, on destaca Velzquez com a pintor al servei del rei
- 4. Caracter鱈stiques de la pintura barroca espanyola Abs竪ncia dels trets del per鱈ode renaixentista, especialment Itlia, (l`heroisme, el colossalisme). Predomina un naturalisme equilibrat amb composicions senzilles. Hegemonia de la temtica religiosa, insistint en l`expressi坦 asc竪tica o m鱈stica (竪xtasi davant aparicions, conversions i mirades cap el cel).Tamb辿 tenebrisme i l`atenci坦 especial que rep la llum. Velzquez incorporar el tema pag i mitol嘆gic, per嘆 tindr pocs o cap seguidors (segurament per l`impacte de la Inquisici坦). Tamb辿 abunden els bodegons, que a difer竪ncia de Flandes s坦n m辿s esttics i els continguts incorporen algun element sobre el pas del temps, com ara calaveres, rellotges, passions terrenals, etc. Abs竪ncia total i absoluta de sensualitat. Gran nombre d` escoles regionals: madrilenya, valenciana, sevillana, etc.
- 5. LESCOLA DE VALNCIA Ribera (1592- 1652) LESCOLA ANDALUSA Zurbarn Murillo i Juan Vald辿s Leal LESCOLA MADRILENYA Velzquez(1599 -1660)
- 6. LESCOLA DE VALNCIA !! Seguidor de Caravaggio i de la pintura veneciana, destaca pel tenebrisme i el naturalisme, per嘆 amb una riquesa cromtica superior a la del mestre itali i una t竪cnica espessa, amb un 炭s abundant de pasta que cerca les qualitats de les coses. Els 炭ltims anys, a m辿s, an suavitzant el brusc clarobscur de les obres dels primers: EL Martiri de Sant Felip o Apol.lo i Mrsies. Gran part de la producci坦 辿s de tema religi坦s, quadres on predominen escenes tractades amb un gran realisme i dominades per la diagonal dramtica als cossos. Tema mitol嘆gic tamb辿 present per嘆 el tracta amb gran realisme a difer竪ncia de la pintura clssica. Ribera, estudi el cos hum, incorporant visions deformes, grotesques de rodamons(gent que va de poble en poble captant o venent) gent marginal als qual desitja dignificar i que solen representar-se a mida natural des d`un punt de vista molt baix que ressalta de forma monumental la seua figura sobre un cel blau. Tamb辿 s`ha de destacar que el seu estil 辿s la representaci坦 de la ru誰na del cos hum: personatges molt prims en sants i penitents, pell envellida, etc.
- 7. Crueltat Dramatisme Diagonals Profunditat i volum Expressivitat , escor巽 for巽ats Cos molt prim i la pell sembla real
- 8. La barbuda dels AbruzzosLa barbuda dels Abruzzos Mans, i vestimenta mostren una gran naturalitat. La il揃luminaci坦 辿s detallada i infereix per a donar m辿s tensi坦 a diverses zones. Utilitzaci坦 clarobscurs. El focus de llum il揃lumina la zona del cap del nen, i des d'aqu鱈 el pit del que mama i el bra巽 dret de la mare amb el qual ho subjecta, deixant en penombra la resta de l'obra. l'atenci坦 aquest pit que sembla sortir gaireb辿 del centre del t嘆rax, la qual cosa refor巽a la sensaci坦 de que no es tracta d'una dona amb barba sin坦 d'un home amb un pit doncs el seu rostre 辿s absolutament viril. El marit, ficat a la zona d'ombra mostra un aspecte seri坦s, resignat i cansat.
- 9. LESCOLA ANDALUSA !! Zurbarn (1598-1664), Pintor de la vida monstica lanomenat PINTOR DE FRARES - Simplicitat - Monumentalitat - Senzillesa - Domina els jocs de llum, accentuats, sovint pels blancs dels hbits dels frares. En les obres religioses, d`altra banda, l`expressivitat dels rostres, els plecs de la roba i l`harmonia del color fan que els seus quadres religiosos MS VALORATS. Mostra una gran capacitat per pintar all嘆 que veu, donant corpore誰tat als objectes i captant les qualitats tctils dels obejctes (vellut, bordats)
- 10. Blancs dels hbits dels frares Solen ser actes de caritat , humiltat Simplicitat res de teatralitat ni exhuberncia, 辿s un sentit religi坦s humanitzat i comprensible La textura de la tela sembla real Aparici坦 de Sant Pere a Sant Pere Nolasc
- 11. Sant Hug al refectori dels cartoixos Quadre dins de quadre Blanc, varies tonalitats Personalitats reals L鱈nia forma de L Per嘆 apareixen tamb辿 l鱈nies rectes Lum clara i brillant distribuida per tota la composici坦Bodegons o natura morta
- 12. L`apropament de la religi坦 a la vida quotidiana. Misticisme dol巽 i familiar simbolitzat en uns temes commovedors i pietosos. s un pintor que domina el color, la forma i la llum. Es va interessar pel naturalisme, per嘆 va intentar fer-ho de manera amable, dol巽, fins i tot quan representava temes de certa cruesa. L'estudi de la llum. La seva pintura 辿s de gran qualitat t竪cnica, amb domini del colorit clid i una pinzellada solta. s una pintura amable, omplede grcia i tendresa. Obra sobretot religiosa, per嘆 tamb辿 va ser pintor de nens,captaires (persona que viu de captar almoina) de carrer, o representacions infantils.
- 13. Nens menjant ra誰m i mel坦 (1660) Oli sobre llen巽 Dos nens que per la rapidesa que mengen podem deduir que ho han furtat. Predomini de colors obscurs (marrons) Per嘆 amb gran lluminositat i ens recorda a la pintura veneciana. Comen巽a la t竪cnica de Lesfumato el contorn desapareix Naturalisme roba, peus dels nens.. Llum tenebrista
- 14. La sagrada fam鱈lia de locellet Dones a la finestra Oli sobre llen巽 Rostre m辿s gentil femen鱈 Pinzellada m辿s solta Escena familiar dins dunacasa sevillana Segle XVII Focus de llum exterior TENEBRISME
- 15. Juan Vald辿s Leal s com el negatiu de Murillo. Les seues obres reflecteixen la seua preocupaci坦 per la mort i el m辿s enll. In ictu oculi( EN UN ABRIR Y CERRAR DE OJOS) La vida humana simbolitza la vela , La calavera 辿s la mort que arriba i apaga la vida. Objectes plaer i vanitats de lhome Arc de mig punt i esquema triangular Penombra , tenebrisme
- 16. LESCOLA MADRILENYA!! Velzquez (1599-1660) - Llibertat temtica no tant de tema religi坦s. - Penetra amb profunditat amb la psicologia del personatge. DISTINGIM 2 ETAPES LA SEVILLANA FINS 1621 LA ETAPA MADRILENYA 1623
- 17. Etapa sevillana La seua evoluci坦 art鱈stica s`inicia ac鱈, amb els anys sevillans, impregnats del naturalisme tenebrista de Caravaggio. Les obres de l`etapa sevillana: El aguador de Sevilla, Vella fregint ous i L`adoraci坦 dels Reis Mags, son mostres d`aquesta etapa. El aguador es considerada com la m辿s representativa i es caracteritza pel realisme, el clarobscurisme i la singularitzaci坦 dels objectes que amb la llum assoleixen m辿s volum, especilament la gerra del primer pl. En totes aquestes obres de primer pl empra una t竪cnica basada en l`炭s d`una pasta densa i espessa. El dibuix es detallat, ben definit i acabat. En relaci坦 als colors, predominen els marrons, terrosos, ocres, junt als verds profunds i rotjos clids .
- 18. El aguador de Sevilla, Vella fregint ous i L`adoraci坦 dels Reis Mags. Realisme, el clarobscurisme, objectes + volum amb llum. Pasta densa i espessa. El dibuix es detallat, ben definit i acabat. En relaci坦 als colors, predominen els marrons, terrosos, ocres, junt als verds profunds i rotjos clids Prespectiva aerea, profunditat, Bodegos( natura morta), tenebrista, objectes reflexen el seua material.
- 19. ETAPA MADRILENYA Per嘆 a Sevilla, la clientela 辿s molt pobra: bsicament eclesistica i aviat passar a Madrid, on grcies al suport del seu sogre i a les recomancions de diversos amics nobles, entre els quals destaca el Comte-Duc d`Olivares, s`introduir a la Cort i el 1623 far un primer retrat del rei Felip IV, que agrad molt el monarca i la Cort. L`amistat i l`entesa amb Olivares, permetr que siga nomenat primer pintor reial. Moment que pintar els principals membres de la Cort, per嘆 sobretot la Fam鱈lia Reial, per嘆 tamb辿 far incursions en temes hist嘆rics, mitol嘆gics, entrar en contacte amb altres artistes, Rubens, viatjar a Itlia, on va con辿ixer la pintura veneciana i es desentendr, cuasi definitivament, dels temes religiosos. Els retrats del rei i de personatges de la Cort destaquen per les senzilles composicions, el realisme, l`escassa preocupaci坦 pel fons i l`estatisme dels personatges. S坦n retrats de cos sencer, de bust, de 他, i m辿s tard, eq端estres.
- 20. Els borratxos i La farga de Vulc Se poden distingir diferents parts: la de l`esquerra, d`inspiraci坦 caravaggiesca, amb Baco com a D辿u del vi, al centre, acompanyat, a la seua dreta per un jove mig despullat i un tercer d`asquenes. A l`esquerra de Baco, apareixen 6 personatges populars que alaben al Deu sota els efectes del vi. La farga de Vulc (1630), permet comprovar la intensa evoluci坦 del seu art, cap a una major lluminositat, una composici坦 m辿s dinmica i expressivitat dels personatges. Ac鱈, el d辿u ferrer i els seus ajudants fan una pausa en el treball a la farga per escoltar Apol.lo, que els dona la not鱈cia de la infidelitat de Venus; per嘆 el tema mitol嘆gic 辿s ac鱈 molt m辿s a prop de l`escena quotidiana que de la idealitzaci坦 tradicional que rebien els temes mitol嘆gics Durant aquest per鱈ode el dibuix es fa m辿s solt, les figures perden rigidesa , es presagia la perspectiva eria, i utilitza el gris, ocre i els verds suaus
- 21. Coses que tenim en compte Recordem que la perspectiva eria fou avan巽ada per Leonardo Da Vinci i 辿s ara, en el Barroc, quan es desenvolupa, especialment per Velzquez. La perspectiva eria , per tant, tracta de reproduir m辿s fidelment, tot un ambient, i en aix嘆 Velzquez 辿s tot un example. Com a retratista del Papa, sens dubte, s`ha d`assenyalar com Velzquez ha sabut captar la mirada en竪rgica, mostra d`un gran verisme. Els darrers anys la pinzellada es fa,per tant, definitvament solta i rpida, es redueix la quantitat de pasta pict嘆rica i es cuiden l`ambientaci坦 i els detalls, per嘆 sobretot, destacar pel definitiu domini de la perspectiva eria en les que s坦n les seues obres fonamentals, Las Meninas i Las Hilanderas/Les Filadores.
- 22. LAS MENINAS Personatges disposats frontalment Espill fons Reflecteix als reis Pinzellada flu誰da i vibrant monocroma de blancs, negres, grisos i ocres Realisme, prespectiva aerea fundida amb prespectiva l鱈neal
- 23. CEST FINI