Barroc eso estudiants
- 1. BERNINI: pla巽a i columnata de Sant Pere del Vatic
- 2. BORROMINI San Carlo alle Quattro Fontane
- 3. 油
- 5. BERNINI: Apol.lo i Dafne
- 6. BERNINI xtasi de Santa Teresa
- 7. CARAVAGGIO La conversi坦 de Sant Mateu
- 8. CARAVAGGIO La conversi坦 de Sant Pau La mort de la Verge
- 9. Artemisia GENTILLESCHI Judit i Holofernes
- 10. RUBENS Les tres 赫姻界庄艶壊
- 11. REMBRANDT: Ronda de nit
- 12. VERMEER La Lletera La Jove de la Perla
- 13. VERMEER Vista de Delft
- 14. MURILLO Nens menjant ra誰m i mel坦
- 15. VELZQUEZ El Triomf de Bacus
- 16. VELAZQUEZ Les Filadores
- 17. VELZQUEZ Las Meninas
- 18. ART BARROC Estil art鱈stic del segle XVII (comen巽a a finals del XVI a Roma) Estil complex, propi dun 竪poca de crisi. No 辿s oposat al clssicisme: utilitza ordres i models clssics, per嘆 de manera diferent al Renaixement. Valora la creativitat individual (llibertat per damunt de normes)= 損 gran diversitat Hi ha dos grans tipus de barroc: Un barroc cortes i cat嘆lic - instrument de propaganda de lesgl辿sia contrareformista (concili de Trento 1554) i de lestat absolutista. Un barroc burg竪s i protestant (iconoclastes) Importncia paisatges i mitologia Malgrat les difer竪ncies, hi ha semblances: menyspreu de les normes; tend竪ncia a lemotivitat, a lexpressi坦 dels estats dnim; pessimisme, desengany, realisme, consci竪ncia de les imperfeccions i el dolor. s per tot aix嘆 que abandona el principi renaixentista de la bellesa i lharmonia; deixa les regles a favor dun acusat naturalisme. Sinteressa pel moviment. Consci竪ncia de la fugacitat de la vida. Busca lexpressivitat del sentit trgic de la vida; infinitud, tensi坦.
- 19. Pintura Fresc, oli. L鱈nia: perd importncia en la delimitaci坦 de contorns: domini del color sobre el dibuix. Gran importncia i expressivitat de la llum : llum focal, grans contrastos llum i ombra ( tenebrisme). Color: gran protagonista: defineix formes i crea efectes espacials Perspectiva a竪ria. Composicions dinmiques i teatral s: oberta, asim竪trica, domini de la corba, lespiral, la diagonal. Punts de vista originals i impactants (molt baix o molt alt, trompe loeil) Realisme naturalista. Temes molt variats: religiosos, la mitol嘆gics, la hist嘆rics, retrats, natures mortes.... Funci坦 propagand鱈stica o decorativa. Itlia est al front de les novetats, juntament amb el nucli flamenc .
- 20. Escultura Escultura Es va imposar el油 realisme . Les escultures van adquirir trets personals i moviments naturals. Les escultures representaven personatges amb油 sentiments molt intensos . Les figures van adquirir una油 gran mobilitat ,油 energia油 i油 vitalitat . Sovint s'enlla巽aven en composicions complexes. Robes agitades i desordenades Es van crear油 efectes lluminosos 油amb els plecs de la roba i els gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra. Inter竪s pel moviment. Composicions desquema lliure: domini de la diagonal, serpentinata... Temtica variada: religiosa (contrarreforma), mitol嘆gica (al servei del poder pol鱈tic), al.legories amb finalitats religioses o profanes, escultura civil (retrats) Finalitat didctico-propagand鱈stica
- 21. Arquitectura . Llenguatge lliure, fantstic, afany de moviment L'炭s de油 l鱈nies corbes 油i de油 columnes油 en espiral, anomenades油 columnes salom嘆niques . La creaci坦油 d'efectes lluminosos 油a les fa巽anes per mitj de la utilitzaci坦油 d'entrants i sortints 油i frontons partits 油que creaven zones de llum i d'ombra. L'abundncia de decoraci坦 油i de guarniments a les fa巽anes, en qu竪 es combinaven pintura, escultura i arquitectura. L' 炭s de油 materials rics i cridaners , com ara els marbres de colors. Volums interiors, unitari, dinmic, envolvent, teatral..., volums exteriors: responen al concepte de ledifici com a totalitat, moviment i claroscur. Tipus dedificis: palaus i esgl辿sies; espectacularitat en el sud i contenci坦, mesura i classicisme al nord. Importncia de lurbanisme: CIUTAT = centre del poder absolut del rei = funci坦 representativa. Eixos = pla巽a i avinguda. Obrir espais amplis dominats per un monument i enlla巽ar-los amb llargues avingudes. FONTS = barreja darquitectura, escultura i aigua