Bibliografia
- 1. 1 Facultat de Psicologia, Ci竪ncies de lEducaci坦 i de lEsport Blanquerna (FPCEE). Universitat Ram坦n Llull. Prof.捉 Maria Rosario Rahola Estrada Cobo Bautista, Carlota 20 de Novembre de 2015 1er Grau dEducaci坦 Infantil Grup 1J mat鱈 NDEX
- 2. 2 Introducci坦............................................................................................... 3 Experi竪ncies de la meva infantesa Un professor diferent ................................................................... 5 Una mala passada ...................................................................... 6 La gran assignatura ..................................................................... 7 Reflexions ............................................................................................... 9 Temes destacats .................................................................................... 11 Reconsideracions ................................................................................... 13 Conclusions .............................................................................................. 15 Ap竪ndix .................................................................................................... 17 Fonts de documentaci坦 .......................................................................... .. 21 INTRODUCCI
- 3. 3 El seg端ent treball t辿 com a objectiu reflexionar sobre les experi竪ncies educatives pr嘆pies i establir relacions i difer竪ncies amb les que exposa Jollien, A. en el seu llibre Elogi de la feblesa. El treball constar de quatre parts. En la primera, trobarem una descripci坦 dun recull dexperi竪ncies que han estat rellevants a la meva infantesa com: el professor m辿s important que he tingut, lassignatura m辿s significativa o un dels moments que m辿s mha marcat la vida. En la segona part, buscant entre mig de les meves experi竪ncies personals, far辿 una reflexi坦 sobre qu竪 menduc de la meva educaci坦 per al meu futur com a mestre i qu竪 rebutjo de la meva educaci坦 per la meva futura activitat de mestre. En tercer lloc, i havent fet una lectura del llibre de Jollien, A. Elogi de la feblesa, mencionar辿 deu temes extrets de lobra, com per exemple lamistat, la normalitat, els educadors, leducabilitat de l辿sser hum, lesfor巽,... i exposar辿 les meves consideracions, fent cites de fragments del seu text. Finalment, daquests deu temes extrets en lapartat anterior, en triar辿 sis i far辿 noves consideracions, justificant-les amb reflexions al voltant de les meves experi竪ncies. EXPERINCIES DE LA MEVA INFANTESA
- 4. 4 UN PROFESSOR DIFERENT El millor professor que he tingut ha estat el professor de matemtiques de primer i segon de batxillerat. Era catedrtic de matemtiques, havia estat professor de matemtiques pures a la UPC durant molt de temps, per嘆 va haver-hi un moment que va dir prou, va deixar de donar classes a la universitat, per donar-les a una escola, la meva escola. Era un professor seri坦s, estricte i molt exigent, aquest 炭ltim aspecte 辿s el que em cridava m辿s latenci坦. Era diferent a tots els altres professor de batxillerat, tenia una manera de fer diferent, nom辿s veient la seva pres竪ncia ja notaves la difer竪ncia. Recordo, que el primer dia de classe ens va fer una prova de nivell, per saber quin nivell portvem de mates de la ESO i els resultats van ser desastrosos. Jo era una noia que a la ESO treia excel揃lents en mates i a la prova vaig treure, amb prou feines, un 0.25. A la resta de la classe no li va anar gaire millor, ja que la meva nota era la tercera m辿s alta de classe, tenint en compte que la m辿s alta va ser un 0.5. En aquell moment tots els de la classe estvem al揃lucinats, com podia ser que vingu辿ssim de treure tant bones notes i en un examen de nivell sobre el que hav鱈em estudiat els anys anteriors no arrib辿ssim al 1? La resposta del professor va ser: senyors tenen un nivell p竪ssim de matemtiques, que spiguen que el nivell que es donar en aquesta classe ser alt i o es posen les piles i espavilen o suspendran. La seva metodologia era: resoldre els exercicis que havia posat de deures el dia abans, preguntar (teoria i prctica) i explicar. Ja comen巽vem amb mal peu la sessi坦, els exercicis havien destar sempre fets, sin坦 hi havia alguna penalitzaci坦, i si algun dia tenies algun dubte sobre els exercicis i ja lhavia explicat, penalitzaci坦 tamb辿, es a dir, els deures havien destar fets, i ben fets. En quan al tema de preguntar, triava una persona al atzar i et preguntava sobre un teorema, una definici坦, un corol揃lari i te卒l havies de saber perfecte, tant oralment, com en llenguatge matemtic. Finalment lexplicaci坦 del temari. Era la classe en la que prestvem m辿s atenci坦, la m辿s dura, per嘆 tamb辿 la que m辿s satisfacci坦 et donava. El pensament daquest professor era 炭nicament la seva assignatura, ja podies tenir feina daltres mat竪ries que per a ell nom辿s existia la seva. Ell, ha sigut el millor professor que he tingut, ja que em va transmetre la seva passi坦 per les matemtiques, i la seva manera de fer i ser: exigent i treballador. UNA MALA PASSADA
- 5. 5 Un dels moments m辿s significatius i que m辿s ha marcat la meva vida va ser el 28 d卒agost de 2005. Jo tenia 16 anys i estava de vacances a l卒Escala, un poble de la Costa Brava. Estava a la platja amb els meus amics, quan de sobte vaig escoltar el m嘆bil, alg炭 em trucava. En aquell instant estava feli巽, de vacances i passant-m卒ho d卒all嘆 m辿s b辿. Vaig agafar el tel竪fon, era el meu millor amic. Em trucava plorant, jo no entenia res i al moment li vaig preguntar que passava. Em va comen巽ar a explicar que la nit anterior havien sortit els amic de classe per les festes de Sants i que al tornar cap a casa un dels nostres amics havia tingut un accident. Quan marxaven cap a casa, el germ dun dels nostres amics va passar amb el cotxe i es va oferir a portar-los. Al cotxe anaven al davant el germ gran d卒un dels meus amics, un amic d卒ell i els meus dos amics al darrera. Es van dirigir cap a casa, a gran velocitat. A la recta d卒Avinguda de Sarri van tenir un accident i van col揃lisionar contra la benzinera fent tres voltes de campana. El meu amic va ser el pitjor parat, els nois de la banda del copilot van poder sortir rpidament del cotxe, mentre que el pilot i el meu amic es van quedar atrapats. Van arribar els bombers, que van poder treure el conductor, per嘆 el meu amic seguia atrapat, no el podien treure. Al cap de tres hores el van poder alliberar i traslladar a l卒Hospital Cl鱈nic de Barcelona en estat de coma. Aquella trucada va ser la m辿s dura de la meva vida, mai oblidar辿 aquella data, aquell 28 d卒agost de 2005. LA GRAN ASSIGNATURA Lassignatura m辿s significativa que he tingut a la meva vida ha estat educaci坦 f鱈sica. Aquesta assignatura tenia lhabilitat de fer-me desconnectar de tot, i 辿s de les poques assignatures que rebia el 100% de la meva atenci坦, en aquell moment. No
- 6. 6 era com altres mat竪ries que el meu pensament estava m辿s fora que dins de laula, deducaci坦 f鱈sica minteressava tot: explicacions, prctiques,... TOT. A m辿s a m辿s, aquesta assignatura no tenia examen final, sin坦 que estaves sempre en una continua avaluaci坦, i sense adonar-te ja testaves examinant. El fet de no tenir examen final et relaxava, les coses sortien sense for巽ar-les i el m辿s important, daquesta manera apren鱈em igual o m辿s que de la manera tradicional: explicar dun llibre, fer resums i activitats, i finalment, jugar-te-la en un examen final. Quan jo cursava aquesta assignatura no utilitzvem llibres, no ten鱈em classes te嘆riques, la classe 炭nicament era prctica: apren鱈em, ens divert鱈em i compart鱈em coneixements i jocs amb els companys. Possiblement l炭nica classe que quan sacabava segu鱈em amb ganes de m辿s, no vol鱈em marxar. Amb aquesta assignatura treballvem: la cooperaci坦, les relacions socials, la coordinaci坦, lexpressi坦 corporal,... molt鱈ssimes coses, i el m辿s mgic, ho treballvem i ho apren鱈em sense adonar-nos. Adquir鱈em els coneixement de manera natural i sense cap mena desfor巽. Leducaci坦 f鱈sica 辿s leducaci坦 del cos, el cultiu del cos mitjan巽ant exercicis que tenen com a objectiu desenvolupar-lo. Al cap i a la fi, leducaci坦 f鱈sica 辿s esport i t辿 aquesta mgia; que aprens coses, adquireixes coneixements i millores moltes habilitats sense adonar-te. A m辿s t辿 lhabilitat de despendre alegria, vitalitat i afavoreix a portar un vida sana. REFLEXIONS Sempre he estat a la mateixa escola, per tant, no he vist diferents models educatius, maneres de treballar a laula. A la meva escola tot estava programat i dirigit, totes les sessions, el temps lliure era m鱈nim, al pati i prou. Grcies a aqueta metodologia vaig aprendre moltes coses, de les quals s辿 que varies les dur辿 a terme quan sigui mestre.
- 7. 7 Una de les coses que menduc de la meva educaci坦 per al meu futur com a mestre, 辿s que, sobretot en edats de 3, 4 i 5 anys, 辿s necessria una rutina, pel fet dagafar bons hbits. Al tenir una rutina diria, les coses sacabaven aprenent, per exemple: si cada mat鱈 entres a classe i tensenyen a dir bon dia, posar-te la bata, anar al lavabo i asseuret a esmorzar, al final tots els nens ho fan i sense necessitat que la professora ho digui. Un altre aspecte encertat a la meva escola, des del meu punt de vista, 辿s que a lhora del pati els mestres no intervenien en el joc del nens, ells 炭nicament vigilaven que no pass辿s res i que ning炭 prengu辿s mal. Ten鱈em tot tipus de material: cercles, pilotes, tobogans, gronxadors, cordes,... era un espai per poder gaudir lliurement i amb la resta de companys, ja que aquell moment era com炭 per totes les classes i cursos, des de P3 fins a P5. Els aspectes que rebutjo de la meva educaci坦 per la meva futura activitat de mestre serien: el fet de treballar totes les assignatures de manera independent, crec que 辿s molt millor treballar-les de manera conjunta, per exemple: en el cas daprendre labecedari, 辿s pot fer de manera avorrida memoritzant, o de manera m辿s creativa o dinmica fent una cantarella o fent un mural on es treballin les lletres. Les activitats 100% dirigides, 辿s molt millor que la major part del temps el nen experimenti, que cre誰 el seu propi coneixement, i que no se li doni tot fet. Un altre aspecte amb el qual tampoc estaria dacord o no laplicaria jo com a mestre 辿s el fet de que els nens hagin destar asseguts en una cadira durant molt temps, un nen en aquestes edats (tres, quatre i cinc anys) el que necessita 辿s moure卒s, 辿s poden fer moltes activitats de manera dinmica i sense necessitat de que el nen estigui quiet en una cadira. TEMES DESTACATS Totes les cites que trobarem a continuaci坦 s坦n fragments del llibre Elogi de la feblesa, editat en catal per La Magrana lany 2001. El meu llibre 辿s la vuitena edici坦, publicat al novembre de 2010, per tant les pgines de les cites corresponen a aquesta edici坦. Tornes insistentment a la noci坦 de <<norma>>, de <<normalitat>>. 多Em podries definir amb precisi坦 qu竪 significa <<normal>>? <<Tot el que 辿s igual a la majoria o a la mitjana dels casos o dels costums; all嘆 que 辿s habitual, familiar>>. Alexandre Jollien (2010, pg.25).
- 8. 8 Parla sobre la normalitat, el estar fora daquesta normalitat, sentir-se diferent dels altres. Els seus companys del centre i ell, es sentien persones singulars, fora de tota norma, fora de tota normalitat. Digues-me, Alexandre, 多com vas anar a parar a la filosofia? En aix嘆, tu hi tens molt a veure. Precisament, immers en aquest context de lluites, vaig descobrir, per atzar, una obra de filosofia on vaig trobar aquestes dues mximes importants: <<Ning炭 辿s for巽osament dolent>> i <<Coneix-te a tu mateix>>. Alexandre Jollien (2010, pg. 28). Tracta sobre la descoberta, el moment en que lAlexandre descobreix la filosofia com element per poder-se recolzar i reflexionar. Si ho he ent竪s b辿, dacord amb la teva divisa de <<lluitar per tot i contra tot>>, tu seguies aquest altre lema: <<Si vols tirar endavant en una ambient hostil, espavilat!>>. Alexandre Jollien (2010, pg.34). Expressa la idea lluita, la necessitat despavilar-se per un mateix si es vol seguir endavant. Maconsellaven seguir models establerts, adaptar-me a uns esquemes, per嘆 mai a baixar fins el m辿s profund de mi mateix per poder trobar-hi una sortida, encara que fos al nivell m辿s temible: a linterior de la meva pr嘆pia angoixa. Alexandre Jollien (2010, pg. 43). Menciona els educadors, els models i esquemes que els aconsellaven seguir. Penso que el menyspreu tonifica, com deia Balzac... Pel contrari, la pietat, per la seva fadesa, anestesia. Alexandre Jollien (2010, pg. 49). Parla del sentiment de pietat, que m辿s que fer-lo feli巽 li nega la llibertat. Prefereix el menyspreu que la pietat. De seguida vaig tenir la intu誰ci坦 que, fugint de la discapacitat, en a誰llem. s all, amb nosaltres; cal, dons, que lacollim com un cinqu竪 membre, cal que arribem a establir un acord amb ella. Per fer-ho em sembla primordial con竪ixer les seves febleses... Alexandre Jollien (2010, pg. 57). Tracta sobre coneixes a un mateix, saber quines s坦n les teves febleses i acceptar-les. Les adversitats eduquen m辿s que es demostracions perfectes dels cient鱈fics eminents o les dels pedagogs encarcarats en els seus esquemes. Alexandre Jollien (2010, pg. 62). Menciona les experi竪ncies, els fets passats. Aprenem m辿s de les adversitats o obstacles que ens trobem a la vida, que no pas daspectes te嘆rics. Dic simplement que per tirar endavant cal aprofitar-ho tot, incloent-hi la situaci坦 m辿s destructiva. Insisteixo en les adversitats, perqu竪 s坦n inevitables. No serveix de res debatre o parlar durant hores i hores sobre el sofriment. El
- 9. 9 que cal 辿s trobar els mitjans per eliminar-lo i, si no es pot, cal acceptar-lo, tot donat-li sentit. Alexandre Jollien (2010, pg.63). Trobem el concepte de sofriment. La idea de que per poder seguir vivint shan de trobar les eines per eliminar o acceptar aquest sentiment tant dur. La felicitat, si existeix, soposa diametralment a un confort ser竪, tranquil, temprat. Reclama una activitat intensa, una lluita, sempiterna; 辿s semblant a una plenitud desinteressada obtinguda en un combat permanent. Alexandre Jollien (2010, pg. 65). Tracta de la felicitat. Descriu com seria aquesta felicitat si exist鱈s. Les realitats humanes mai s坦n blanques o negres. La veritat potser es troba en el mat鱈s. Alexandre Jollien (2010, pg. 86). Parla sobre les experi竪ncies humanes, el dia a dia. Les coses no s坦n duna manera o una altre, sempre hi ha un terme mig amb infinites combinacions. RECONSIDERACIONS En quan al tema de la normalitat, una cr鱈tica que faria seria que no tens perqu竪 buscar o ser all嘆 que 辿s habitual o el que fa la majoria de gent, per qu竪 moltes vegades la felicitat no te laporta aix嘆, ja qu竪 acabes fent el que els hi agrada als altres i no el que tagrada a tu, 辿s a dir, vius la vida que els hi agrada als dem辿s, no la teva pr嘆pia vida. Quan llegia aquest fragment del llibre em veia reflectida en ell. A lhora de pati, des de ven petita, jo jugava a futbol, mentre les nenes, o m辿s endavant, noies de la meva classe sasseien a jugar amb nines o a parlar sobre moda i
- 10. 10 nois. Jo preferiria fer esport, desconnectar i trencar de tantes hores asseguda a la cadira. Que havia de fer, el que magradava o el que era normal? Jo ho tenia clar, el que em feia feli巽 era jugar i fer esport, de manera que vaig rebutjar la idea sentir-me normal, de seguir la norma. s molt interesant el moment en el que parla de com va anar a parar a la filosofia, de com la va descobrir. En moments de lluites per tot i contra tot va trobar, per atzar, quelcom per recolzar-se, per reflexionar. Una de les meves grans descobertes va ser la destudiar educaci坦 infantil. Al acabar el batxillerat no tenia del tot clar cap a on dirigir la meva vida professional, de manera que vaig decidir cursar la carrera d卒economia. Al llarg dels quatre anys de carrera, em vaig adonar que el que de veritat magradava era leducaci坦 i els nens. Com em vaig adonar? Dons al mateix temps que estudiava economia treballava com a professora de psicomotricitat en dos escoles, portava els cursos de P3, P4 i P5 i era entrenadora de dos equips de futbol, nens de 5 i 6 anys i nens de 9 i 10 anys, en aquest moment vaig descobrir quina era la meva passi坦: leducaci坦. Estic molt dacord amb el que comenta sobre el sentiment de pietat, ja que 辿s una actitud condescendent, que la persona m辿s que sentir-se estimada o valorada, el que sent es que se li nega la seva llibertat. Aquesta experi竪ncia la he viscut molt de prop, ja que cada estiu jo treballo en un campus multiesport i venen diversos nens amb discapacitat. Jo sempre estic amb un daquests nens i si que 辿s veritat que a lhora de portar tots els nens al campus observes les fam鱈lies i veus que es presta una atenci坦 especial o diferent a aquests nens. Per exemple, lany passat tenia un nen donze anys amb S鱈ndrome de Down. Els pares quan venien a deixar la resta de nens i sel trobaven el tractaven diferent a la resta de nens de la seva edat, li parlaven com si fos un nen petit, quan va a una escola normal i segueix el curs que li pertoca, alguns monitors estaven excessivament a sobre dell, el vigilaven en exc辿s, quan ell t辿 els mateixos perills i sexposen a les mateixes coses que els dem辿s. Aquests aspectes s坦n nom辿s uns exemples pels quals certes persones 辿s senten no normals, fora de la norma, i no es que ells es sentin diferents, sin坦 que nosaltres, amb els nostres actes, els fem sentir diferents. Quan fa refer竪ncia a les experi竪ncies passades com element per aprendre, t辿 tota la ra坦, ja que per molta teoria que ens donin, del que realment aprenem 辿s de la vida. s veu molt clar en el moment per exemple de fer una carrera. Jo vaig acabar fa un any la carrera deconomia i all em vaig passar hores i hores fent teoria: deconomia, matemtiques, hist嘆ria, dret, estad鱈stica, econometria,... i no vaig fer cap mena de prctica a cap empresa. Qu竪 passa? Dons tadones que tot el que thavien ensenyat a la universitat eren conceptes te嘆rics i no et servien realment a lhora de treballar. Vaig aprendre molt m辿s en un parell de mesos treballant com economista, que en quatres anys cursant la carrera. Aquests aspectes tamb辿 s坦n aplicables a la vida quotidiana, ja que, moltes vegades, sapr竪n m辿s de les coses que than passat en el passat, que no pas daspectes te嘆rics que tu no has viscut.
- 11. 11 Estic totalment dacord amb el fragment que parla del sofriment, ja que per poder conviure amb aquest sentiment 辿s necessari trobar les eines adequades per poder eliminar-lo o acceptar-lo. Fa exactament un any que va morir el pare duna companya meva de lequip de futbol. Va ser terrible, era un home duns seixanta anys al que li van diagnosticar cncer. Ens venia a veure a tots els partits, era el nostre aficionat preferit. Quan ens ho van comunicar no ens f竪iem creus, i el que era pitjor: tenia metstasis. Li donaven molt poc temps de vida. Un dia quan anvem cap a Cervera a jugar un partit, ens van trucar i ens van confirmar la noticia, el pare de la nostre amiga havia mort, nom辿s havien passat tres mesos des de que lhi havien diagnosticat el cncer. Al dia seg端ent vam anar tot lequip al enterrament. La seva fam鱈lia estava destrossada i la nostra amiga,... perduda, semblava que no fos conscient del que passava, per ella tot era un mal son, que sacabaria al despertar-se al dia seg端ent. Per嘆 no era aix鱈, des de aquell moment, la meva amiga Anna viu amb el sofriment dhaver perdut a un pare, un sentiment amb el conviu i conviur tota la seva vida. L炭ltima cita que he escollit dins de lapartat temes destacats, 辿s tant real com la vida mateixa. Les coses no s坦n blanques o negres, tenen moltes tonalitats entre mig. Un exemple que podria posar per explicar aquesta cita seria leducaci坦. Quina forma deducar 辿s millor, mitjan巽ant llibres, teoria, exercicis i exmens o mitjan巽ant lexperimentaci坦, el joc lliure i crear-se el propi coneixement? Evidentment no hi ha cap veritat absoluta en aquest tema, el que si puc dir 辿s que no t辿 per qu竪 ser una educaci坦 100% amb llibres, exmens, teoria, exercicis, ni una educaci坦 100% dexperimentaci坦 joc lliure i creaci坦 del propi coneixement, hi han infinites combinacions possibles i infinites manera deducar, i quina 辿s la bona? Dons aqu鱈 辿s on cada persona ha de triar la seva, la que cregui que 辿s m辿s adequada i afavoreix a linfant. CONCLUSIONS Grcies a aquest treball he recordat moltes de les experi竪ncies viscudes dins i fora del m坦n educatiu. He recordat aquell professor que tants mals de caps i tants bons moments em va donar, lassignatura amb la que gaudia i mho passava dall嘆 m辿s b辿 i la situaci坦 m辿s dura de la meva vida: estar a punt de perdre un amic, potser aquest moment no mha fet tanta grcia recordar-ho. En quan a la lectura del llibre Elogi de la Feblesa, d Alexandre Jollien, mha remogut molts pensament i mha fet reflexionar. Moltes vegades duna petita cosa en fem una muntanya, i moltes vegades no ets conscient de tot el que tens, de la qualitat de vida, del nivell de vida,... moltes coses no les valorem i amb un llibre com aquest tadones que gent amb molts problemes tira endavant i 辿s feli巽. Moltes vegades el fet de tenir i disposar de tantes coses fa que vulguis m辿s, quan m辿s tens m辿s vols.
- 12. 12 Un dels aspectes que he trobat m辿s interesants del llibre 辿s quan parla de saber viure amb les nostres febleses, de ser conscient delles i de no amagar-les, trobo que 辿s un fragment molt encertat, ja que ens em dacceptar tal qual som, ara b辿 els dem辿s no s坦n qui per jutjar-se, ja que si nosaltres ens acceptem, qui s坦n el dem辿s per no fer-ho? Tots els temes tractats en aquest treball han estat molt interesant, ja que recorren la major part dels sentiment i experi竪ncies viscudes. APNDIX
- 13. 13
- 14. 14
- 15. 15
- 16. 16
- 17. 17 fonts de documentaci坦 Alexandre Jollien. (2001). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.