1. Biologia II
Joaquim Mairal
jmairal@escola-proa.cat
Escola Proa - Curs 2014-2015
2. Estructura de les proves PAU
Les PAU
DUES preguntes comunes, una de
3 punts i una altra de 2 punts.
DUES sèries de preguntes (A i B),
de les quals l’alumnat n’haurà
d’escollir i respondre una.
Cadascuna d’aquestes dues
sèries de preguntes estarà
formada per 2 preguntes: una de
3 punts i una altra de 2 punts.
3. Als exàmens hi haurà tanta
varietat de continguts com sigui
possible, i cal tenir en compte
que cada pregunta pot incloure
continguts d’un o de més d’un
d’aquests blocs.
4. Continguts (conceptuals i procedimentals)
Metabolisme
Immunologia
Genètica mendeliana i evolució
Disseny experimental
Biologia molecular (biomolècules i biotecnologia)
Microbiologia
Ecologia
Continguts avaluables a partir del curs 2010-2011
5. Ordre dels continguts del curs 2n de batxillerat
1. REPÀS DE BIOMOLÈCULES
2. METABOLISME
3. MICROBIOLOGIA
4. IMMUNOLOGIA
5. BIOTECNOLOGIA
6. GENÈTICA MENDELIANA
7. BIODIVERSITAT
8. ECOLOGIA
9. EVOLUCIÓ
7. BLOC 1 - METABOLISME
A. Introducció al metabolisme.
Catabolisme.
Energia i treball biològic.
Anabolisme.
Relació entre catabolisme i anabolisme.
Via metabòlica i reacció química.
Reaccions exergòniques i endergòniques.
Diferència entre espontaneïtat i velocitat.
Importància dels enzims: Catàlisi.
Cèl·lules autòtrofes i heteròtrofes.
Flux de matèria i d'energia.
8. BLOC 1 - METABOLISME
B. Esquema general del metabolisme.
Vies metabòliques principals: (de cada via: nom, localització
cel·lular, substrat inicial i producte final, energètica i oxidació
o reducció de coenzims).
Magatzems de l'energia metabòlica: glicogen, midó,
triacilglicèrids i proteïnes.
L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el NADPH com a
transportadors de poder reductor.
Catabolisme cel·lular aeròbic i anaeròbic i balanç energètic.
Identificació del paper de l’oxigen en la respiració aeròbica.
Diferenciació de les fases de la respiració cel·lular i relació
amb l’estructura del mitocondri.
Fermentació làctica i alcohòlica.
Balanç energètic de la respiració i la fermentació.
Els enzims com a reguladors del metabolisme.
9. BLOC 1 - METABOLISME
C. La fotosíntesi.
Concepte i reacció global.
Localització cel·lular.
Fase lluminosa: fotòlisi de l'aigua, generació de poder reductor
(NADPH) i fosforilació de l'ADP a ATP.
Fase fosca: fixació del carboni i cicle de Calvin.
Balanç de la fotosíntesi.
Relació de la fotosíntesi amb l’estructura dels cloroplasts.
Importància biològica de la fotosíntesi.
Fotosíntesi bacteriana.
Fotosíntesi i respiració.
La quimiosíntesi.
10. BLOC 1 - METABOLISME
D. Diversitat metabòlica.
Classificació dels organismes en funció de la seva font de
carboni i d'energia.
Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.
12. BLOC 2 - IMMUNOLOGIA
A. El sistema immunitari.
Concepte de immunitat natural i adquirida.
Funcions del sistema immunitari.
Òrgans del sistema immunitari.
Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és
estrany.
13. BLOC 2 - IMMUNOLOGIA
B. Principals cèl·lules del sistema immunològic
i la seva funció.
Especialització dels diferents tipus de leucòcits (granulòcits,
monòcits/macròfags, limfòcits T i B, cèl.lules NK).
C. Mecanismes de resposta immunitària
inespecífica: el procés inflamatori, components
cel·lulars i moleculars.
14. BLOC 2 - IMMUNOLOGIA
D. Mecanismes de resposta immunitària
específica: resposta cel·lular i resposta humoral
conjunta.
Resposta primària i secundària.
Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes,
infeccions víriques i paràsits.
Defensa contra cèl·lules canceroses
15. BLOC 2 - IMMUNOLOGIA
E. Tipus d’immunitat i mecanisme d’actuació.
Immunitat activa i immunitat passiva.
Immunitat natural i immunitat artificial.
Defensa contra microorganismes, immunoteràpia (teràpia
immunològica o seroteràpia), vacunes d’immunització activa i
immunització mare-fetus.
16. BLOC 2 - IMMUNOLOGIA
F. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat.
Mecanismes bàsics que les causen: rebuig de transplantaments
(el complex major d’histocompatibilitat) i de transfusions,
hipersensibilitat i al·lèrgies, malalties auto-immunes,
leucèmies, immunodeficiències innates i adquirides (SIDA).
18. BLOC 3 - GENÈTICA MENDELIANA I
EVOLUCIÓ
http://scienceskepticism.blogspot.com.es/2013/01/the-top-ten-myths-about-evolution.html
19. BLOC 3 - GENÈTICA MENDELIANA I
EVOLUCIÓ
A. Genètica mendeliana.
Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu, homozigot,
hemizigot, heterozigot i encreuament prova.
Resolució de problemes de monohibridisme i dihibridisme en
casos d’herència autosòmica i lligada al sexe.
Interpretació de la recombinació.
20. BLOC 3 - GENÈTICA MENDELIANA I
EVOLUCIÓ
B. Evidències de l'evolució.
Evidències biogeogràfiques.
Evidències paleontològiques.
Concepte de fòssil.
Evidències anatòmiques.
Òrgans homòlegs i anàlegs.
Òrgans vestigials.
Convergència i radiació adaptativa.
Evidències embriològiques.
Evidències bioquímiques (biomolècules comunes, universalitat
del codi genètic, similituds en seqüències d'aminoàcids i de
DNA, reaccions creuades antigen - anticòs).
21. BLOC 3 - GENÈTICA MENDELIANA I
EVOLUCIÓ
C. Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme)
Variabilitat fenotípica.
Causes, heretabilitat (variabilitat genètica) i exemples. Freqüència
gènica i el seu càlcul.
Flux gènic.
Caràcter preadaptatiu de les mutacions.
Tipus de mutacions.
Exemples de mutacions cromosòmiques en humans.
Paper evolutiu de les mutacions.
La selecció natural i la seva actuació sobre la variabilitat;
exemples.
La deriva gènica.
Concepte biològic d'espècie.
Especiació: mecanismes d'aïllament prezigòtic i postzigòtic.
22. BLOC 3 - GENÈTICA MENDELIANA I
EVOLUCIÓ
D. Antecedents històrics a la teoria sintètica de
l’evolució.
Lamarckisme: principis bàsics.
Darwinisme: principis bàsics.
23. BLOC 4 – DISSENY EXPERIMENTAL
A. Hipòtesi i variables.
Reconeixement i formulació del problema a investigar.
Formulació d’hipòtesis en situacions contextualitzades.
Distinció de la variable independent i de la variable depenent.
Identificació i control de variables en situacions contextualitzades.
B. Controls i rèpliques.
Concepte de control i de rèplica.
Aplicació del concepte de control i de rèplica en situacions
contextualitzades.
Elaboració de dissenys experimentals bàsics.
24. BLOC 5 – BIOLOGIA MOLECULAR
A. Introducció a la bioquímica.
Reconeixement del caràcter universal de la composició química de
la cèl·lula i dels organismes.
B. Els glúcids.
Reconeixement de l’estructura dels monosacàrids.
Formació i estructura de l’enllaç glucosídic.
Disacàrids i polisacàrids (midó, glicogen, quitina i cel·lulosa).
Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels
principals glúcids.
Identificació experimental de la presència de glúcids en els aliments
(Proves de Lugol; Fehling o Benedict).
25. BLOC 5 – BIOLOGIA MOLECULAR
C. Els lípids.
Reconeixement de l’estructura dels principals lípids.
Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels
principals lípids (àcids grassos, acilglicèrids, fosfolípids).
Identificació experimental de la presència de lípids en els aliments
(insolubilitat en aigua, taca translúcida).
26. BLOC 5 – BIOLOGIA MOLECULAR
D. Biotecnologia.
Concepte de biotecnologia.
El DNA recombinant.
Caracterització del procés de transgènesi.
Aplicacions de la biotecnologia alimentària (aliments funcionals i
transgènics).
Ús de microorganismes en processos industrials (agricultura,
farmàcia, alimentació i bioremediació).
Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els
processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, i sobre
l’estructura del DNA i les proteïnes, les quals no es preguntaran
directament per formar part dels continguts de 1r però són
necessàries per avaluar aquests continguts de 2n
27. BLOC 6 – MICROBIOLOGIA
A. Els virus.
Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels virus
com a estructures acel·lulars.
Tipus de virus en funció del seu material hereditari, DNA o RNA, i
descripció de cicles vírics (lític i lisogènic).
Caracterització del procés de retrotranscripció, i comparació amb
els processos generals de transcripció, traducció i replicació del
material hereditari
Cal que els alumnes recordin les
idees bàsiques sobre els processos
de transcripció, traducció i
replicació del DNA.
28. BLOC 6 – MICROBIOLOGIA
B. Els bacteris.
Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels
bacteris.
Concepte d’espècie i de soca.
Breu relació de la diversitat bacteriana i la seva ubiqüitat, taxa de
creixement i capacitats metabòliques.
Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics, en la
tecnologia i com a agents patògens.
Mecanismes d’autoduplicació, mutació i parasexualitat bacteriana
(conjugació, transformació i transducció).
Mètodes d’estudi (gram positiu i gram negatiu) i cultiu de bacteris.
Mida dels microorganismes.
Relació entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge al
microscopi: càlculs de conversió d'unitats de llargada (metres,
mil·límetres, micròmetres, nanòmetres i Amstrong).
29. BLOC 6 – MICROBIOLOGIA
C. Antibiòtics.
Mecanismes generals d’acció dels antibiòtics.
Principals exemples de dianes i efectes.
La resistència als antibiòtics com a procés evolutiu.
30. BLOC 7 – ECOLOGIA
A. La biodiversitat.
Concepte de biodiversitat.
Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes.
Anàlisi de les principals característiques morfològiques,
anatòmiques i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es
classifiquen els éssers vius.
Importància ecològica de la biodiversitat.
31. BLOC 7 – ECOLOGIA
B. Estructura i dinàmica dels ecosistemes.
Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi
i població.
Anàlisi del cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels
ecosistemes. Anàlisi de la producció primària i secundària.
Importància de la producció primària en el manteniment dels
ecosistemes.
Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context
d’ecosistemes terrestres i aquàtics.
Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i
biomassa.
Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen
entre els seus components.
Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la
matèria.
Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema.
32. NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini
dels quals és indispensable per poder tenir èxit en
de certs continguts de segon.
Biomolècules (glúcids i lípids).
Genètica molecular.
Mesures a la biologia (microscòpia).
Alguns aspectes tractats a CMC (evolució, biotecnologia...).
33. COMPETÈNCIES QUE CAL DESENVOLUPAR
Competència comunicativa:
· comentar textos
· interpretar textos
· redactar correctament textos
· detectar errades en textos
· detectar errades en esquemes
Competència en la gestió i el
tractament de la informació:
· interpretar gràfics, taules i esquemes
· fer gràfics, taules i esquemes
· fer petits càlculs numèrics per a la
resolució de problemes senzills
· interpretar pedigrís
· fer pedigrís
· utilitzar claus dicotòmiques per a la
identificació d’espècies
Competència en recerca:
· interpretar resultats
experimentals
· realitzar dissenys experimentals Competència en en el coneixement i
interacció amb el món:
· la totalitat de continguts i procediments
de la matèria
34. LA BIOLOGIA NO ÉS NOMÉS
COSA DE LA BIOLOGIA...
Química
Càlcul del balanç energètic
a escala d’organisme.
Reconeixement de
l’estructura dels principals
glúcids, lípids i proteïnes.
Experimentació i/o
simulació del procés
fotosintètic i indagació
sobre els factors que hi
intervenen.
Física
Caracterització dels organismes com a
sistemes oberts que intercanvien matèria
i energia amb l’entorn.
Anàlisi del flux d’energia com a motor dels
ecosistemes i interpretació de la seva
complexitat en termes de producció.
Matemàtiques
Aproximacions, errors i notació científica.
Funció exponencial: creixements de població.
Taxes de variació: taxa de creixement d’una
població.
Combinatòria: genètica molecular i
reproducció cel·lular.
Probabilitat: genètica.
Estadística: evolució.
35. LA BIOLOGIA NO ÉS NOMÉS
COSA DE LA BIOLOGIA...
Ciències de la Terra
Anàlisi de la diversitat ecològica en el
context dels diversos ecosistemes.
Reconeixement de la importància dels
productors en el manteniment dels
ecosistemes i de la vida a la Terra.
Utilització dels microorganismes en
processos industrials: agricultura i
bioremediació.
Valoració de la importància del
manteniment de la biodiversitat.
Reflexió i debat sobre algun problema
ambiental global.
Filosofia i història
Reconeixement dels avenços de la
biomedicina en el tractament de
malalties infeccioses, i valoració
crítica de l’accés a aquests
recursos.
Valoració d’algunes de les
implicacions socials de malalties
víriques.
Plantejament i debat de l’evolució
com un fet i dels models
explicatius dels mecanismes que la
produeixen.
Revisió dels antecedents històrics:
lamarckisme i darwinisme.
36. LES PROVES
Una prova parcial i una global per avaluació
Conceptes: 50%
Procediments: 40%
Actitud: 10%
Fonts d’informació: apunts de classe, llibres de text
recomanats i links recomanats pel professor.
La nota de procediments depèn de la prova, d’informes de
pràctiques, de treballs i de feines de classe.
El material de les proves que entra a les proves PAU serà
acumulatiu.
37. PREGUNTES TIPUS A LES PROVES
Qüestions obertes
Comentari científic de textos de nivell adequat
Elaboració i interpretació de gràfiques, esquemes i taules
Interpretació de resultats experimentals
Resolució de problemes
Dissenys experimentals
Detectar errades en textos i esquemes de nivell adequat
38. QUÈ ES VALORA A LES PROVES?
Coneixements: saber explicar, descriure, identificar,
classificar, relacionar, etc.
Capacitat d’anàlisi: saber fer una interpretació o lectura
de dades referents a la matèria, inclosos gràfics i
esquemes senzills.
Capacitat d’aplicació: saber realitzar gràfics i esquemes
senzills, utilitzar els seus coneixements en situacions
noves i aplicar correctament càlculs numèrics també
senzills per a la resolució de problemes.
Valoració de situacions: saber valorar i avaluar situacions
concretes contextualitzades, relatives als continguts de la
matèria.
39. QUÈ ES VALORA A LES PROVES?
COMPRENSIÓ
APLICACIÓ
CONEIXEMENT
Lectura, interpretació i elaboració de
gràfics i taules, formulació d’hipòtesis,
planificació experimental...
40. QUÈ ES VALORA A LES PROVES?
Les respostes s’han d’ajustar a l’enunciat de la pregunta.
A més de valorar el contingut conceptual de la resposta, es tindrà
també en compte la claredat en l’exposició dels conceptes, dels
processos, dels passos a seguir i de les hipòtesis, l’ordre lògic, l’ús
correcte dels termes científics, la correcció ortogràfica bàsica, la
grafia correcta dels noms científics (subratllat) i la
contextualització segons l’enunciat.
A més també es valorarà l'ús d'esquemes, sobretot quan es
demanin explícitament.
La resposta que no sigui coherent o que suposi una confusió o un
disbarat, afectarà negativament a la puntuació de la pregunta
concreta.
També afectaran negativament les faltes ortogràfiques en els
termes científics i la il·legibilitat del text.
Els noms científics d’espècies d’éssers vius han d’estar escrits
correctament (subratllats, amb el nom genèric en majúscula i
l’específic en minúscula).
41. Material que heu de dur a
totes les proves del curs
Bolígraf (blau o negre per escriure).
Llapis (no pot ser usat per les respostes
definitives, que han de ser escrites
necessàriament amb bolígraf blau o
negre).
Goma.
Si s’escau, altres colors.
Calculadora (sense memòria per
formules o textos).
Regle.
42. Ponderacions a la universitat
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_20449924_1.pdf
43. Ponderacions a la universitat
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_20449924_1.pdf