dzDZèܱ
- 1. La composició química dels éssers vius<br />Tots sabem que estem formats de cèl·lules. Les cèl·lules són unitats de vida microscòpiques, és a dir, es mesuren en micres (µ)(una mil·lèsima de mil·límetre). <br />Si bé és veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cèl·lula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrició, relació i reproducció, la natura ha fet evolucionar formes noves d’organització més complexes.<br />Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial ...) i els teixits formant òrgans (cor, estómac, fetge, cervell ...) i els òrgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nerviós, reproductor...). I aquests s’organitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues ...) <br />Però les cèl·lules de què estan formades? <br />Bàsicament la seva massa és d’aigua, al citoplasma, on s’hi banyen una sèrie d’orgànuls que coneixerem més endavant. Però aquests orgànuls estan formats d’una sèrie de molècules més o menys complexes:<br />Unes són les macromolècules orgàniques o Principis immediats (Glúcids, Lípids, Proteïnes i Àcids nucleics).<br />I altres són inorgàniques com l’aigua i les sals minerals.<br />Com ja sabem les molècules estan formades d’elements químics. <br />Als elements químics i a les molècules que formen part dels organismes vius els anomenem: Bioelements i dzDZèܱ respectivament.<br />Els bioelements <br />Són aquells elements químics de la Taula Periòdica que trobem en els éssers vius. Encara que alguns hi siguin en molt petita quantitat (oligoelements) són indispensables per a la vida.<br />Els dividim en tres grups:<br />Elements molt abundants : C, H, O, N............................................... 96%<br />Elements poc abundants : Ca, P, Na, Cl, K, Mg i S .......................... 3.9%<br />Oligoelements (oligo=poca quantitat) : Fe, Cu, Mn, I, Zn, Co ..... 0.1%<br />Les dzDZèܱ<br />Són molècules que formen part dels éssers vius. Majoritàriament dominen aquelles formades per C i H.<br />Les dividim en dos grans grups:<br />dzDZèܱ inorgàniques: Bàsicament aigua i sals minerals. L’aigua és la molècula majoritària de la vida i les sals les trobem en estructures òssies i dissoltes en aigua.<br />Tot i que no aporten energia als organismes són indispensables.<br />dzDZèܱ orgàniques : Són macromolècules que trobem als éssers vius. En distingim quatre grans grups:<br />Glúcids o Sucres o Hidrats de carboni o carbohidrats :Són molècules constituïdes de C, H i O. Si són petites són solubles en aigua i són dolces, si són grans no. <br />Són la principal font energètica de tots els tipus de cèl·lules i en les vegetals a més en mantenen l’estructura.<br />Segons el tamany les classifiquem en :<br />Monosacàrids : Amb 6 o menys carbonis. <br />Per exemple : Glucosa, Fructosa, Ribosa, desoxiribosa ...<br />Disacàrids : Formats per la unió de dos monosacàrids. <br />Per ex: sacarosa (sacarina)<br />Polisacàrids : Formats per la unió de nombrosos monosacàrids (bàsicament glucoses) <br />Per ex: Midó a les cèl·lules vegetals (funció energètica)<br />Glucògen a les animals (energètica)<br />Cel·lulosa a les vegetals (estructural)(Paret cel·lular)<br />Cel·lulosaGlucosa i ribosa<br />Sacarina<br />Lípids o greixos : Constituïts bàsicament per C, H i O. Són llargues molècules insolubles en aigua ja que són hidròfobs.<br />Tenen importància perquè són una reserva energètica de les cèl·lules i perquè formen part de la membrana plasmàtica.<br />Segons la seva composició les classifiquem en tres grans grups:<br />Triglicèrids o greixos neutres : Són molècules molt llargues que s’emmagatzemen en el teixit adipós (greix) de l’organisme. Tenen funció de reserva energètica i d’aïllament tèrmic.<br />Per ex: En Animals(sòlids): Mantega, Llard ...<br />En vegetals(líquids) : Oli d’oliva, de soja, de coco, de girasol, d’atmetlles dolces ...<br />Fosfolípids: Són molècules molt llargues que tenen un extrem hidrofòbic i l’altre hidrofílic la qual cosa els fa ideals per formar part de la membrana plasmàtica. Contenen fòsfor a la seva molècula.<br />Per ex: Lecitina<br />Altres: Calaix de sastre de lípids.<br />Per ex: Ceres (a la superfície de les fulles), Carotens (Pigments pastanaga), Vitamines ( A, E K ), Esteroides ( Hormones sexuals, Colesterol, Vitamina D ...)<br />Proteïnes : Molècules constituïdes per C H O N i sovint també S i P. Són llargues molècules formades de la unió d’unes unitats anomenades aminoàcids. Coneixem uns 20 aminoàcids (Leucina, Metionina, Glicina, Prolina, Alanina ...). Els aminoàcids els podem trobar formant part de les proteïnes o be solts pel citoplasma.<br />Cada proteïna té una seqüència (ordre) d’aminoàcids concreta i que està determinada genèticament (informació genètica del nucli). <br />Les proteïnes es sintetitzen (fabriquen) als ribosomes (orgànul del citoplasma), que van escollint els aminoàcids segons la seqüència de la proteina que està sintetitzant. <br />Els ribosomes escullen els aminoàcids a afegir depenent del missatge que llegeixen de l’ARNmissatger.<br />Les proteïnes tenen funcions diverses que les fan molt importants per a la vida.<br />Segons la seva funció les classifiquem en proteïnes de funció:<br />Estructural: Mantenen l’estructura cel·lular (proteïnes de membrana). També ajuden a mantenir l’estructura de l’ADN (p.ex Histones).<br />De reserva energètica: p ex: Les proteïnes de les llavors, la llet, els ous, la sang ... (p.ex :albumina ...<br />De contracció: Les dels músculs, dels microtubuls del citoesquelet durant la Mitosi (divisió cel·lular).(p.ex: miosina,actina ...)<br /> De transport: Algunes proteïnes s’encarreguen del transport d’ O2 (Hemoglobina), de Fe (Ferritina) i també del transport de substàncies a través de la membrana plasmàtica.<br />Enzimàtica : Els enzims són proteïnes que ajuden a que es produeixin moltes reaccions químiques. Els podem trobar a l’interior de la cèl·lula o be fora ( p. ex. : Al tub digestiu)<br />De defensa : Els anticossos són proteïnes que inutilitzen moltes substàncies estranyes.<br />De regulació : Les hormones són proteïnes secretades per les glàndules endocrines i que circulen per la sang per controlar el funcionament dels teixits del cos.<br />Àcids nucleics : D’àcids nucleics n’hi ha dos: <br />L'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN). <br />L’ADN està format per una doble cadena de nucleotids que en el moment de la divisió cel·lular (Mitosi) formarà els cromosomes (gràcies a les Histones). Es troba al nucli de la cèl·lula i conté la informació genètica de la cèl·lula. <br />L’ARN està format per una sola cadena de nucleòtids i, tot i que es sintetitza al nucli (a partir de l’ADN), surt pels porus de la membrana nuclear i es queda al citoplasma. Hi ha tres tipus d’ARN, el que més ens interessa és l’ARNmissatger.<br />Els àc. nucleics són llarguíssimes molècules formades de la unió d’unes unitats anomenades nucleòtids. Coneixem 5 nucleòtids : <br />Citosina a l’ADN i a l’ARN<br />Guanina a l’ADN i a l’ARN <br />Adenina a l’ADN i a l’ARN<br />Timina (només a l’ARN) <br />Uracil (només a l’ARN).<br />La seqüència de nucleòtids de l’ADN de les cèl·lules d’un individu s’hereten quan es reprodueix. Es la informació genètica<br />Dos processos molt importants ocorren a l’ADN del nucli (mai ocorren a l’hora):<br />Replicació de L’ADN : Durant la divisió de la cèl·lula (Mitosi) es fa una còpia exacta de l’ADN, una per cada nova cèl·lula.<br />Sintesi de ARNmissatger : És un tipus d’ARN que es sintetitza a partir d’una part de l’ADN ,i que sortirà al citoplasma i viatjarà fins als Ribosomes que llegiran el seu missatge per decidir quins aminoàcids aniran agafant per sintetitzar la proteïna. <br />Per tant al nucli es sintetiza ARNmissatger diferent per cada proteïna.<br />