5. Buda va ensenyar:
- el Cam鱈 del Mig,
- les Quatre Nobles Veritats
- i els Nobles Vuit Passos
8. LLIBRES SAGRATS
El Tripitaka
Les "tres col揃leccions" de textos sagrats
budistes.
Els budistes tenen el que es coneix com
Tripitaka. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella,
conjunt o col揃lecci坦. El Tripitaka significa per
tant, "les tres cistelles"o les "tres col揃leccions" de
textos sagrats budistes.
A la falda del tur坦 de Mandalay (Myanmar) es troben 729
esteles de pedra en qu竪 est gravat, en pali, el text 鱈ntegre
del cnon budista, el Tripitaka. La imatge mostra una
d'aquestes esteles.
Estela del Tripitaka
9. El Tripitaka
Les "tres col揃leccions" de textos sagrats budistes. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella,
conjunt o col揃lecci坦. El Tripitaka significa per tant, "les tres cistelles"o les "tres
col揃leccions" de textos sagrats budistes.
El nom cistella es refereix a la forma en qu竪 van ser passades les ensenyances del Buda
als seus deixebles i dels seus deixebles a altres. Aquesta transmissi坦 va ser primerament
oral i despr辿s literria.
Les "tres cistelles" de textos budistes s坦n les seg端ents:
El Vinaya Pitaka o "col揃lecci坦 de disciplina monstica".
En la seva forma actual consisteix principalment en regles que governen l'ordre monstica.
El Sutra Pitaka o col揃lecci坦 de discursos, dilegs del Buda ".
Consisteix de dilegs del Buda amb temes morals, temes filos嘆fics i an竪cdotes amb moralitats espirituals.
El Abhidharma Pitaka o col揃lecci坦 de la doctrina m辿s elevada".
Es tracta d'una disposici坦 sistemtica i un anlisis del material trobat en el Sutra Pitaka .
13.
LA STUPA
Elsstupesserveixenperguardar rel鱈quies i records de Buda
o daltres grans mestres.Devegadesshiguardentextos
sagrats.
Antigamentlesstupessal巽avenenhonordelsreisidels
gransmestresreligiosos.Defet,lesprimeresstupesvanser
constru誰desperguardar-hialseuinteriorlesrestesdelBuda.
Elstupaestformadaperunac炭pulaambun pilarquesurt
delseucim.Teformahemisf竪ricaquerepresentaelm坦n.El
mateixpilarrepresentaleixmundi
isovintestencerclatpertres para-solsquesimbolitzenles
tresjoies:Buda,elsseusensenyamentsilasangha,o
comunitatdaquellsquehanacceptatelprincipideldharma.
La circumval揃laci坦 de la stupa 辿sconsideradacomunaajuda
enlaoraci坦.
Solconstruir-sesobreunabase quadrangularqueest
orientadaalsquatrepuntscardinals.
Els stupes a la Xina i a LExtrem Orient
es diuen PAGODES
24. Imatges de Buda
En el primitiu art
budista no es
representa Buda amb
figura humana, sin坦
mitjan巽ant s鱈mbols:
larbre de la
il揃luminaci坦
la roda de la doctrina
M辿s endavant, el seu
rostre es va inspirar
en les esttues
gregues del d辿u
Apol揃lo.
El que m辿s
impressiona
daquestes imatges
辿s el somriure ser竪
i enigmtic.
26. La representaci坦 de Buda en lart tendeix a fer dells un 辿sser transcendent. Les plantes dels peus de Buda i les
seves empremtes eren tamb辿 venerades, simbolitzant larrelament de la transcend竪ncia i la seva aplicaci坦 al
present.
El Buda coronat:
Les imatges del Buda tenen, al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i
mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la ndia i s坦n posteriors al segle VII d.C.
El Buda caminant:
Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava 鱈ntimament associada a l'antiga capital Thai de
Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una grcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la
figura de Buda - simbolitzant, potser, lharmonia final que va aconseguir en la seva vida.
Buda assegut:
La imatge de Buda assegut 辿s una de les que m辿s inspira pau. s, alhora, particularment apropiada per adorar.
Budes asseguts en les postures de meditaci坦 o d'Il揃luminaci坦 algunes vegades es troben coberts per un para-sol,
s鱈mbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana.
Buda meditant:
Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il揃luminaci坦 mitjan巽ant la meditaci坦. A les
representacions de Buda, especialment al sud-est d'sia, trobem la posici坦 de meditaci坦 repetida constantment.
Buda es troba caracter鱈sticament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressi坦 de
pau suprema.
Bodisatvas:
Literalment "辿sser il揃luminat", de satva, "辿sser" o "ess竪ncia", i bodi, la saviesa que prov辿 de la percepci坦 de la
veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres 辿ssers a aconseguir la
salvaci坦. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent 竪mfasi en el seu tarann mund en contrast
amb la simplicitat de Buda.
28. Gestos de les mans: MUDRA
Tant en el budisme com en lhinduisme els moviments de les
mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per
tant s坦n cabdals per expressar el significat del dharma. La
majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observarse en representacions de Buda.
-El polze i l鱈ndex
simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma.
-Les mans cap a dalt i obertes
signifiquen l'ensenyament de la doctrina.
- Les mans obertes assenyalant cap a baix
s坦n un gest de generositat i donaci坦.
-Les mans recollides damunt la falda
indiquen meditaci坦.
29. MANDALA
La seva forma circular, que no t辿 ni principi ni
fi, i lestructura conc竪ntrica reflecteixen la
forma de l'univers i el sentit de perfecci坦 que
hi ha dins d'ell.
Els mandales Budistes guien la meditaci坦 i la
pregria i sovint reflecteixen les formes del
cosmos.
Al centre de l'univers hi ha el mont Meru,
envoltat per set fileres de muntanyes
conc竪ntriques separades
per set oceans.
M辿s enll de la filera m辿s externa
hi ha el gran oce i quatre grans illes,
que simbolitzen els continents,
incloent el m辿s meridional, Jamdudvipa,
la casa dels homes.
Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes
dels punts cardinals i al cim el Buda celestial,
Vairochana.
35. INGRS AL MONESTIR BUDISTA
En la major part de les comunitats
budistes, la iniciaci坦 dels nois es fa
mitjan巽ant una estada de duraci坦
variable en un monestir.
Lestncia pot durar des duns mesos a
varis anys. All鱈, el nen apr竪n a llegir i
escriure, per嘆 sobretot es familiaritza
amb les normes de la vida monstica i
els principis de la vida budista.
Lingr辿s en el monestir d坦na lloc a una
cerim嘆nia important que marca
lentrada de ladolescent en el m坦n dels
adults.
Es rapa el cap del noi i despr辿s se li
entrega lhbit de monjo, aix鱈 com un
pot de caritats.
Despr辿s, es compromet a trobar refugi
en Buda, el dharma (lensenyan巽a
budista) i la sangha (la comunitat de
monjos), manifestant aix鱈, la voluntat de
seguir els principis budistes.
39. CHO KOR
Es la festa del primer serm坦 del Buda al parc de Gaseles de Benar辿s (ara Varanasi).
En el serm坦 - amb el qual va comen巽ar a girar la Roda de la Llei, i que adre巽ar a cinc ascetes- el
Buda va ensenyar el Cam鱈 del Mig, les Quatre Nobles Veritats i els Nobles Vuit Passos.
Marca, tamb辿, l'inici del rec辿s de l'estaci坦 les pluges.
Ritual i simbolisme
A la pr竪dica, els monjos recorden aquest esdeveniment que suposa l'inici de la missi坦 de Buda.
La festa est plena de color i de joia. Cada monestir t辿 les seves esttues de Buda i les seves
planxes rectangulars de fusta, en que hi ha gravats passatges de les escriptures budistes
(tripitaka).
Tota la comunitat (sangha), sigui homes o dones, laics o monjos, porta les esttues i planxes en
una gran process坦 amb m炭sica i molta alegria. Aix嘆 simbolitza lensenyament del Buda. Despr竪s
de la process坦 sacostuma a fer un picnic.
40. VESAK
Sentit general
El Vesak o Visakha commemora el naixement, la il揃luminaci坦 (bodhi) sota l'arbre de Bodhgaya al nord de lndia, i
la mort del Buda.
s creu que els tres esdeveniments van succeir el mateix dia de lany. Se celebra durant la lluna plena del mes
Visakha, que sescau entre els mesos de maig i juny d坦na nom a la festa, el m辿s important de la qual 辿s la celebraci坦
de la il揃luminaci坦 a lhora de lalbada, que 辿s un fet mental, davant dels dos fets f鱈sics del naixement i de la mort. El
significat daquesta festa va m辿s enll de la commemoraci坦 hist嘆rica i pret辿n recordar la necessitat i la possibilitat
que tothom esdevingui un il揃luminat (buda).
Ritual i simbolisme
Hi ha diferents serveis devocionals i bones accions merit嘆ries, com lofrena de menjar o almoines als monjos o
lalliberament docells i de peixos captius per recordar i simbolitzar la compassi坦 de Buda o lalliberament de la
ment que sassoleix amb la il揃luminaci坦. Tamb辿 trobem la veneraci坦 a imatges de Buda, mitjan巽ant la posici坦 de
genolls i amb les mans juntes i amb la prosternaci坦 (el cap a terra), lentrega dofrenes (fruites, flors i encens) i la
recitaci坦 de mantra.
Les cases es guarneixen sovint amb fanals i amb garlandes. Els fanals s坦n fets de paper fi apegat sobre un marc de
llum de fusta. Els llums que sencenen simbolitzen la saviesa i la felicitat, i juguen molt amb el contrast de la foscor,
exponent de la vict嘆ria sobre la ignorncia i el sofriment.
En aquesta ocasi坦, els laics poden pelegrinar als monestirs duent espelmes, flors i barretes dencens. En els
monestirs donen la volta al recinte -que te una casa, un arbre de bodhi i un stupa (monument funerari que cont辿
rel鱈quies de Buda) en el sentit de les agulles del rellotge tres vegades, una pel Buda, una altra per la Doctrina
(Dharma), 辿s a dir el seu ensenyament, i la tercera per la comunitat dels deixebles de Buda (sangha) o seguidors del
Dharma. Despr竪s sescolta algun serm坦. Els stupa o larbre de bodhi estan sovint envoltats de petites lmpades doli
fetes dun ble de roba o de cot坦 dins dun petit vas de fang ple doli.
42. UPOSADHA
No es una festa puntual.
Els budistes acostumen a dedicar els dies de lluna plena i de lluna nova al culte religi坦s, i s坦n
festius en alguns pa誰sos de cultura budista.
Es una tradici坦 que es remunta a l竪poca del Buda, seguint probablement, el costum dels ascetes
errants de reunir-se aquells dies, anomenats upavasatha, per dedicar-se a l'observan巽a religiosa:
efectivament, durant aquests dies la influ竪ncia dels astres es deixa sentir sobre les persones i
llurs emocions, fent que lenergia positiva o negativa de les nostres accions o actituds
sincrementi for巽a.
Ritual i simbolisme
Des daleshores i fins als nostres dies, la comunitat de monjos de les diferents tradicions budistes
celebra, la nit anterior als dies de lluna plena i nova, aquesta cerim嘆nia de confessi坦 quinzenal:
reconeixen en p炭blic els vots que no han complert i, despr竪s duna cerim嘆nia de purificaci坦,
renoven els seus vots davant de lassemblea monstica .
Tamb辿 els budistes laics dediquen els dies de lluna plena i nova a la prctica espiritual, i
acostumen a anar als temples i monestirs, on realitzen prctiques meditatives, devocionals i
ofrenes a les Tres Joies, es a dir, als tres objectes de refugi per als budistes: Buda -el fundador-, la
doctrina espiritual i la comunitat de monjos.
44. DALAI LAMA
CAP ESPIRITUAL
Cap pol鱈tic i religi坦s
del T鱈bet. El 1989 va
rebre el Premi Nobel
de la Pau per la seva
lluita no violenta per
aconseguir la llibertat
pol鱈tica i religiosa del
T鱈bet.
