ºÝºÝߣ
Submit Search
C 4 resum embarà s
•
Download as DOCX, PDF
•
1 like
•
622 views
B
bertachico
Follow
embaràs part nounat
Read less
Read more
1 of 8
Download now
Downloaded 11 times
More Related Content
C 4 resum embarà s
1.
L´EMBARÀS , EL
PART I EL NOUNAT L´embarà s és el procés de desenvolupament del zigot, des de la fecundació fins al naixement del nen o la nena, passant per les fases intermèdies d´embrió i de fetus. La seva durada es compta en setmanes (des de la data de l’última menstruació). Aquest dura entre trenta-set i quaranta-dues setmanes. És el procés de penetració de l´espermatozoide en l´òvul, fertilitzant-lo. Ocorre en la trompa uterina, per on baixa l´òvul després de l´alliberació des de l´ovari. L´òvul fecundat tarda sis dies en arribar a la cavitat uterina. Un cop en l´úter, penetrarà en la paret de l´òrgan; és la implantació, que li donarà la irrigació sanguÃnia necessà ria per a desenvolupar-se com a embrió i després com a fetus. Al catorze dia el sac ovular està implantat i la placenta ha començat a formar-se. Sense que les sangs hagin de barrejar-se. Aquest òrgan serveix per a intercanviar substà ncies (oxigen, diòxid de carboni, etc) A la quarta setmana l´embrió comença a formar diferents òrgans i teixits. És un conjunt de manifestacions i canvis a l´organisme femenÃ. Primer signe és que la menstruació no apareix. L´altre signe són basques i els vòmits, que en l´embarà s són generalment matutins, alteració del gust i la gana, aparèixer salivació abundant. Tot són canvis en el sistema nerviós vegetatiu. La prova d´embarà s es basa en la detecció en l´orina de l´hormona gonadotrofina coriònica humana, una hormona sintetitzada per la placenta. Per a la confirmació de l´embarà s es fa la visita a l´obstetra on li farà una exploració ecogrà fica. Al cap de 5 setmanes es pot observar el sac ovular . Al cap de 6,5 setmanes s´aprecia l´embrió en les ecografies. Al cap de 7 setmanes es detectaran els batecs cardÃacs, que batega de 120 a 180 cops per minut. Les primeres dotze setmanes d´embarà s són un perÃode molt delicat perquè l´embrió és molt sensible a les influències externes i a patir alteracions anatòmiques (malformacions) o funcionals. Als tres mesos l´embrió ha adquirit forma humana, té tots
2.
els òrgans anatòmicament
formats i passa a anomenar-se fetus. A les quinze setmanes d´amenorrea són visibles la columna vertebral i els ronyons. A la 21 setmana es pot determinar el sexe i a les 24 setmanes la fenedura vulvar i els llavis majors. Els canvis fÃsics de l´embarassada. Els canvis hormonals, l´ocupació d´espai pel úter creixent són canvis fÃsics durant l´embarà s. Els canvis poden notar-se els primers dies de retard menstrual. A mida que avança el temps, es van notant més canvis més significatius. Durant l´embarà s molt sovint les emocions de l´embarassada estan a flor de pell. Per això és convenient parlar-ne amb els futur pare, amb altres dones o amb l´equip professional per aclarir dubtes i ajudar-la. En el moment que se sap que s´està embarassada cal fer una sèrie de visites a l´obstetra. Aquest especialista li mesurarà el pes i la tensió arterial i escoltarà al fetus per assegurar-se que tot és correcte. Per aquest seguiment aquests especialistes els és imprescindible les ecografies ja que aquest mètode és senzill, fiable i és una tècnica no invasora. És el procés mitjançant el qual la mare aconsegueix que el fetus surti a l´exterior a través de la vagina. El desplaçament del fetus el provoquen les contraccions rÃtmiques de la musculatura uterina. Aquestes contraccions l´embarassada les nota al llarg de tota la segona meitat de l´embarà s, però els darrers dies es va fent més freqüents i intenses. A la setmana trenta-set el fetus adopta la posició que mantindrà fins al part. El part se sol dividir en tres perÃodes, dilatació, el d´expulsió del fetus i el d´expulsió de la placenta. Les contraccions uterines progressivament augmenten d´intensitat, de durada i
3.
de freqüència. Alhora
que empenyen el fetus, van tibant de les vores del cèrvix, dilatant la seva obertura i aprimant les seves parets, obrint pas al fetus. El perÃode de dilatació varia en cada dona, depenent del nombre de parts que hagi tingut, la grandà ria del fetus, la intensitat de les contraccions, etc. L´objectiu és vigilar que l´embarassada i el fetus estiguin bé i que el part progressa amb normalitat, aixà com la detecció precoç dels problemes que puguin sorgir en ambdós. Cal vigilar els punts següents: - El benestar de l´embarassada. El primer és que estigui en un ambient còmode i agradable. Com que les dilatacions poden durar hores, és recomanable la presència d´un acompanyant que doni suport a la dona. Cal vigilar la tensió arterial, el pols i la temperatura i recomanar-li que orini i defequi ara, perquè se senti més còmoda durant la fase expulsiva. Administrar un ènema de neteja un parell d´hores abans del part per tal de reduir el risc de contaminació durant el perÃode d´expulsió. En cas que la dilatació estigui avançada, estarà contraindicat i quan hi hagi hemorrà gia vaginal (ara ja no se sol fer, només si la mare ho demana i no està contraindicat) També es rasuren els llavis majors i el perineu, per tal de reduir la infecció i facilitar la sutura de la possible episiotomia o de d´esqueixament que pugui produir-se (tampoc se sol fer ara) - El benestar fetal. Es va avaluant mitjançant el seguiment de la freqüència cardÃaca fetal. El registre pot ser continu o discontinu i extern o intern. - Les contraccions uterines o dinà mica uterina: S´avaluen mitjançant palpació abdominal o registre tocogrà fic, que també pot ser extern o intern. - L´evolució de la dilatació cervical. S´avalua mitjançant exploracions digitals a través de la vagina, el que anomenem tactes vaginals-, segons es puguin col·locar dins de l´orifici cervical un dit, dos dits junts o dos dits separats. - La vigilà ncia de l´aparició d´una coloració fosca en lÃquid amniòtic, que seria un signe de patiment fetal i per tant de necessitat d´actuació urgent. És una fase més curta que l´anterior, que comença quan el coll uterà deixa un orifici d´uns deu centÃmetres. Les fortes contraccions involuntà ries de la fase prèvia desapareixen durant un temps, sent substituïdes per una necessitat d´empènyer voluntà riament per a expulsar el fetus. El miometri es contreu al mà xim de la seva capacitat i amb contraccions mantingudes durant dos minuts i reactivades al cap de pocs moments. Quan el cap del fetus s´apropa a la vora extrema de la vagina, molts obstetres
4.
practiquen l´episiotomia, una
incisió a la vulva que amplia les dimensions, amb l´objectiu de facilitar la sortida del fetus i aixà evitar esqueixaments del perineu. Per fi, el cap del nadó va bombant el perineu i es veu a la vulva; el més difÃcil està fet i gairebé s´han acabat els esforços de la mare. Ja en mans de la llevadora o de l´obstetra, el més comú és que el nounat es posi a plorar espontà niament. Després de fer-li una exploració, acomodaran al nounat sobre el cos de la mare durant una estona. Quan el nounat comenci a respirar aire, se li pot obstruir amb dues pinces el cordo umbilical. Cal vigilar: - El benestar fetal, mitjançant la freqüència cardÃaca fetal. - El benestar de l´embarassada, mesurant-li el pols i la tensió arterial. Ha de mirar de relaxar-se entre les contraccions i ajudar a empènyer. Caldrà que li assequis la suor de la cara i que la refresquis i també que li ofereixis aigua per a humitejar-se la boca i els llavis. - Els mètodes per alleugerir el dolor durant aquest perÃode depenen de la sol·licitud de la mare i de la localització i la intensitat de dolor. Es fa en menys de mitja hora, amb unes quantes contraccions més i l´ajut de l´obstetra i de la llevadora. Es revisarà per assegurar-se que està completa i després es revisa el conducte del part. Es saturarà l´episiotomia. En aquest moment comença la recuperació uterina. El seguiment d´infermeria de l´expulsió de la placenta inclou la repetició de les tomes de pols i de tensió arterial a la mare. Aixà mateix es practica un tacte rectal, per explorar si hi ha algun esqueixament en la mucosa, i un sondatge uretral per avaluar el color de l´orina. Anomenem part distòcic al que té dificultats en el seu procés, de manera que necessita una o và ries maniobres o intervencions per a treure el nadó i la placenta. El part pot ser distòcic per diferents motius, en aquests casos hi ha và ries actuacions a seguir. El part serà més llarg i més difÃcil i l´obstetra haurà d´ajudar fent ús d´uns fòrceps o una ventosa. En aquests parts sempre es fa una episiotomia. En altres casos, decidirà fer una cesà ria segons els riscos.
5.
La cesà ria és
una incisió que es fa a la paret abdominal i després a l´úter, per tal de treure el nadó a través d´ella. El puerperi és el perÃode que segueix al part, fins el retorn de la menstruació. Durant aquest perÃode, d´unes sis setmanes, la dona experimenta molts canvis fÃsics i psÃquics. Per a les explicacions i la planificació de les cures d´infermeria dividim el puerperi en tres etapes: puerperi immediat, puerperi precoç i puerperi tardà . Els elements que cal avaluar en aquest perÃode són: - El pols, la tensió arterial, el color de la pell i de les mucoses i el retorn de la micció. - L´estat de l´úter. - La temperatura. - L´estat del perineu - L´evolució de les mames - La resposta psÃquica a la nova situació. El puerperi precoç comprèn la primera setmana després del part. En aquesta fase poden aparèixer hemorrà gies, esqueixaments o hematomes vaginals, infeccions, etc. Cal continuar vigilant els signes vitals i la involució de l´úter i assegurar-se que comença la secreció de les mames (lactà ncia) i que no hi ha inflamació o fissures en els pits i els mugrons. Has de revisar la cicatrització de l´episiotomia. Els loquis són els lÃquids que continuen sortint per la vagina els dies posterior al part. El color canvia de vermell a grogós en base al dies. Els torçons són contraccions uterines durant la seva reducció de volum. El puerperi tardà comprèn des de la segona setmana fins a la sisena Les atencions d´infermeria han de reforçar l´educació per a la salut de la mare i del pare i han de donar –los suport en la cura del nadó. Fonamentar l´autocura en la prevenció d´hemorrà gies, infeccions, hipertensió i de la tromboflebitis. La involució uterina, o retorn de l´úter a les seves dimensions normals, acaba cap al desè dia.
6.
. A la sala
de parts la llevadora el primer que fa és explorar al nounat, se li realitza la prova en els primer deu minuts de vida del nadó que consisteix en mesurar cinc signes de forma senzilla. Aquests són : respiració, el pols, el to muscular, la resposta als estÃmuls i el color del cos. Cal que ajudis a satisfer les necessitats fÃsiques i emocionals del nadó alhora que els eduques per a què siguin autònoms en aquesta tasca. La icterÃcia fisiològica és el color groguenc de pell que es dóna en alguns nadons al néixer i que ha de desaparèixer al cap d´uns dies. La primera deposició del nadó apareix en les primeres 48 hores de vida. Són de color verd fosc i enganxoses, el meconi, i després verdoses i grumolloses, per anar fent-se en pocs dies grogoses i molt toves, gairebé lÃquides. Durant els primers dies de vida el nounat perd pes, però poc a poc l´ha d´anar recuperant. Comença en les primeres 24 a 48 hores després del part. L´estÃmul principal per a la pujada de la llet és la succió dels mugrons pel nounat. Poden presentar-se alguns problemes per l´alletament, com ara incapacitat per prematuritat, una fenedura palatal en el nen, mugrons invertits o trastorns materns que li impedeixen de subjectar al nadó. Per a aquestes situacions es pot extreure la llet dels pits mitjançant un tirallet. Si la mare no vol alimentar al nadó amb llet materna, es pot fer a través de la llet maternitzada que són preparats comercials. Amb aquests preparats el risc d´infeccions digestives augmenten lleugerament, perquè cal manipular biberons, tetines i aigua i conservar correctament el preparat comercial. S´han de seguir una pautes higièniques.
7.
Per què el
nen aconsegueixi la quantitat de vitamina D, convé que exposin la pell de la cara a la llum directa del sol al voltant de mitja hora a la setmana. El seguiment del creixement es fa pesant el lactant. Cada cop que es necessiti realitzar el canvi de bolquer cal treure-li, rentar-li l´à rea coberta pel bolquer i canviar-li per un de net. Cal rentar-lo amb aigua tèbia i sabó, esbandint-lo i assecant-lo amb cura. Els productes amb alcohol o perfums poden irritar la pell. Amb el canvi del bolquer cal revisar el petit fragment de cordó umbilical que queda a la paret abdominal del nadó. Abans de despullar el nen cal assegurar-se de tenir a mà tot el material que es necessitarà , aixà s´evita que es refredi. Se´l pot banyar remullant-lo amb una esponja o amb la dutxa, amb un raig fluixet d´aigua, però sempre sostenint el nen semi assegut sobre el braç i amb l´altra mà manipulant el sabó i l´esponja i rentant-lo Al treure´l cal embolicar-lo i començar a assecar-lo pel cap. Per rentar-li les parpelles pot fer-se amb dues gases de cotó. Per rentar-li les fosses nasals s´enrotlla una gasa, humitejant-la lleugerament en aigua estèril introduir-la en la fossa, girant i després enretirant- la. La temperatura de l´habitació ha de mantenir-se entre 20 i els 25 ºC. Al realitzar la neteja de l´habitació s´ha d’evitar aixecar pols i amb productes senzills quÃmicament. El nadó se sent alleujat després d´expulsar els gasos intestinals mitjançant un massatge abdominal recolzats en la cintura del pare o la mare. Ha d´anar flonja i ha de ser còmoda per al nen i per a qui vesteix i despulla el nen. Ha de ser de teixits senzills per evitar que l´irriti la pell i sense gomes o cordons.
8.
El nodrissó no
regula bé la temperatura i tant pot refredar-se com escalfar- se excessivament. En les primeres setmanes de vida, el nounat dorm d´unes setze a divuit hores dià ries i poc a poc van minvant les seves necessitats d´hores de son. Que al nen li costi dormir-se és una de les queixes més comuns a pediatria. Per aconseguir que el nen s´adormi a la nit convé instaurar uns costums i mantenir-los: portar-lo a dormir a la mateixa hora, fer els mateixos actes i deixar-lo despert dins del llit de baranes.
Download