7. Orígens
• El seu origen no se sap del cert però es creu, que els vuit
capgrossos centenaris de Capellades els va fer l’escenògraf
barceloní Eusebi Vidal a partir del cartró de la casa “ El
Ingenio”. Es creu en aquesta hipòtesis ja que tenen
semblança amb altres capgrossos que si que es coneix
l’origen com els de Reus.
• Aquests capgrossos van arribar a Capellades de les mans de
Pau Romañà Vilaseca. Un capelladí, que va anar a buscar
fortuna a Cuba i una vegada va tornar a establir-se a
Capellades, aproximadament a l’any 1899, els va comprar
perquè formessin part de les festes del carrer.
8. • Anys més tard, el Sr. Pau Romañà i la seva senyora van
comprar unes cases del carrer del Pilar propietat de la
família Serra i allà es van establir juntament amb una
parella de masovers. Els masovers d’aquesta casa varen
tenir una filla que els senyors Romañà van apadrinar i més
tard, amb la mort dels seus pares van arribar a afillar.
• L’esposa de Pau Romañà va morir i l’Alfonsa, l’afillada, va
cuidar-lo fins a la seva mort. Just abans de morir Alfonsa es
va casar amb Antoni Godó i va ser hereva universal del Pau
Romañà inclòs els vuit Capgrossos.
9. L’Alfonsa hereva del capgrossos
• L’Alfonsa i el seu marit van viure durant uns anys a
Barcelona però venien a Capellades a estiuejar i a fer
participar els capgrossos en les festa del Barri de les
places. Hi ha una filmació que certifica que els
capgrossos sortien al carrer amb els gegants del poble
en la processó.
10. • Els anys 40, Antoni i Alfonsa van demanar al consistori
que es fes càrrec del les vuit figures, tot i acceptada la
proposta se sap que els capgrossos van seguir a casa
del matrimoni ja que a l’Ajuntament de l’època no hi
havia lloc per guardar-los. Així doncs, durant alguns
anys anaven participant en les festes i es guardaven
també a diverses cases del poble com el magatzem del
sindicat de Pagesos.
11. Els capgrossos finalment es guarden
l’Ajuntament
• Allà els anys 60, Josep Argelich , marit de Pilarín Godó
filla de l’Alfonsa i Antoni, es va convertir en regidor de
l’Ajuntament de Capellades i finalment van aconseguir
que es guardessin a l’ajuntament amb la idea de
restaurar-los. Es van guardar a les golfes de l’edifici
municipal i van quedar oblidats de tothom durant vint
anys.
• Es creu que van quedar oblidats ja que es trobaven
molt malmesos i no es podien restaurar perquè valia
molts diners. Així doncs, ja es varen fer sis nous
capgrossos que ocuparen el seu lloc i la gent del poble
va pensar que els centenaris ja havien desaparegut.
13. Trobada dels capgrossos a les golfes
• L’any 1981 casualment, quan un treballador municipal
va anar a les golfes amb la intenció de solucionar una
avaria elèctrica va trobar els vuit capgrossos en molt
mal estat i convertits en caus de rates.
• Antoni Argelich, artista del poble, ràpidament els va
traslladar a casa seva per poder restaurar les formes del
cartró originaries. Després, es varen portar a casa el
pintor Capelladí Josep Costa i finalment el vestuari va
anar a càrrec de Pere Via.
17. Els capgrossos tornen a sortir
• El 15 d’agost del 1982 en motiu de la festa major, els
capgrossos centenaris tornen a sortir portats per vuit
joves capelladins que formaven part del grup d’animació
“Gresca Fresca”. A partir de llavors van sortir en dates
senyalades com les “Festes del carrer”.
• La reaparició dels capgrossos va fer que s’utilitzessin per
gravar un curtmetratge del grup de teatre “Comediants”
anomenat “Somni d’un carrer” i per la producció
cinematogràfica “Karnaval”. També van sortir al
programa “Planeta imaginar” i el concurs ”Si lo se no
vengo” de TVE.
18. • A partir de llavors, es va nomenar la capelladina Pili
Contreras com a coordinadora dels vuit capgrossos
amb la funció d’assegurar la continuïtat de la seva
aparició en les festes populars locals.
• A principi dels anys 90, els capgrossos presentaven
un gran deteriorament i després d’intentar fer-ne
algunes còpies fracassades es va decidir guardar-
los al Museu Molí Paperer
23. Últimes aparicions
• L’any 1997 l’artista Pepe Campoy els va restaurar a casa
seva i van poder tornar a sortir i fer d’amfitrions a la
Primera Trobada de Capgrossos de l’Anoia que es
celebrà a Capellades.
• L’any 2005 un dels vuit capgrossos “El pagès” va ser un
dels protagonistes de la novel·la “Dorotea i la joia
gegantina” de l’escriptor Joan Pinyol.
• També a l’any 2005 dos capgrossos centenaris “El
curro” i el “Tricorni” es varen convertir en la icona de
dues plaques de cava.
24. • Ja per últim, a l’any 2006 i dins del projecte
“Centenaris, caps i nans de l’any de la Picor” de
l’entitat Capgrossos de Capellades es van restaurar
al Taller “Drac Petit” de Terrassa.
• Un cop restaurats, els capgrossos centenaris han
estat declarats “Béns del Patrimoni Cultural Local”
i des de llavors han estat exposats a l’entrada vella
de l’Ajuntament de Capellades.