2. 3a Diapositiva: Lestudi geogrfic de la
comarca.
4a Diapositiva: Capital i llistat dels municipis
m辿s poblats ( i poblaci坦).
5a Diapositiva: El relleu i la hidrografia.
6a Diapositiva: El clima, la vegetaci坦 i la
fauna.
7a Diapositiva: Altres aspectes f鱈sics
destacables.
8a Diapositiva: El Mapa comarcal.
9a Diapositiva: La pirmide de poblaci坦.
10a Diapositiva: L Artesania i gastronomia.
11a Diapositiva: Les fires, festes i
celebracions.
12a Diapositiva: Lagricultura, la ramaderia i
la pesca .
13a Diapositiva: Lexplotaci坦 forestal i
mineria.
14a Diapositiva: L'industria i el
sector de la construcci坦.
15a Diapositiva:
Comunicacions i Transports.
16a Diapositiva: Sector
Terciari.
17a Diapositiva: Els
Transports.
18a Diapositiva: Monument de
la comarca.
19a Diapositiva: Altres
aspectes culturals.
20a i 21a Diapositiva: Nom,
poblaci巽坦 actual, extenci坦,
monuments...de la capital.
22a i 23a Diapositiva:
Annexes
24a Diapositiva: Agra誰ments.
25a Diapositiva: Bibliografia
4. FALSET
1. Albarca
2. Bellmunt del Priorat1
3. Cabac辿s.
4. Cap巽anes
5. Cornudella de Montsant
6. El Lloar
7. El Masroig
8. El Molar
9. Els Guiaments
10. Escaladei
11. Falset 2.742 h
12. Gratallops
13. La bisbal de Falset
14. La Figuera
15. La morera de Montsant
16. La Vilella Alta
17. La Vilella Baixa
18. Mar巽
19. Margalef de Montsant
20. Poboleda
21. Porrera
22. Pradell de la Teixeta
23. Siurana
24. Torre de Fontaubella
25. Torroja de Priorat
26. Ull de molins
Els municipis s坦n molt petits i amb molt poca poblaci坦, ja que aproximadament
la meitat tenen menys de 300 habitants i nom辿s dos tenen m辿s de 1.000
habitants. El cap comarcal, Falset, 辿s el municipi m辿s poblat, amb 2.742
habitants.
5. Aqu鱈 el relleu 辿s abrupte, amb
muntanyes, barrancs i cingleres que,
sovint,
conformen
un
paisatge
espectacular.
El relleu complicat ha suposat un baix
desenvolupament del poblament hum
i, en algunes zones, un estat de
conservaci坦 del patrimoni natural molt
elevat.
A la zona central de la comarca hi
dominen les muntanyes baixes i de
formes arrodonides, amb
altures moderades.
La xarxa hidrogrfica del Priorat 辿s
complexa, principalment per lorografia
de la meitat nord de la comarca. Hi ha
tres rius principals, el m辿s important el
riu de Siurana que neix al nord-est del
Priorat, en recollir les aig端es de la part
occidental de les muntanyes de Prades i
la serra de la Mussara.
6. El clima del Priorat 辿s Mediterrani Prelitoral Nord, tot i que que lextrem oest presenta
caracter鱈stiques del clima Mediterrani Continental Sec. El r竪gim t竪rmic a lestiu 辿s calor坦s.
Lamplitud t竪rmica anual 辿s elevada. El mes de juliol destaca per la seva aridesa. El per鱈ode
lliure de gla巽ades compr竪n els mesos de maig a octubre.
La vegetaci坦: El paisatge vegetal del priorat es compon duna la vegetaci坦 mediterrnia,
amb una certa influ竪ncia submediterrnia i eurosiberiana. La vegetaci坦 potencial es
reparteix entre els dominis de lalzinar amb marfull i el carrascar. El de la roureda seca de
roure de fulla petita que apareix als fondals m辿s humits i als nivells superiors de la serra.
La fauna: El Parc Natural de la Serra de Montsant t辿 un dels poblaments faun鱈stics m辿s rics
de Catalunya. La bona qualitat de les aig端es del riu Montsant i els seus barrancs subsidiaris,
han perm竪s una gran riquesa de fauna aqutica. Els mam鱈fers m辿s caracter鱈stics daquest
ambient de ribera s坦n la rata daigua i el tur坦.