5. LA MONARQUIA DE CARLES IV
1. LA GUERRA GRAN 1793-1795
- En coalici坦 amb altres monarquies, Espanya va
declarar la guerra a Fran巽a per haver executat a Llu鱈s
XVI. La derrota de les tropes espanyoles, signific la
subordinaci坦 dEspanya a Fran巽a (Pau de Basilea).
- La nova alian巽a amb Fran巽a signific lenfrontament
amb Gran Bretanya. El 1805 a Trafalgar, la flota
espanyola va ser destru誰da. El comer巽 amb Am竪rica es
vei辿 molt afectat.
- Godoy, va ser el responsable daquesta nova alian巽a.
- Epid竪mies, fam i carestia van augmentar la mortalitat.
Godoy va ser considerat pricipal responsable de la crisi.
8. 2. LA CAIGUDA DE LA MONARQIA BORBNICA
- 1807 Godoy pel Tractat de Fontainebleau de 1807 va
permetre a Napole坦 que les tropes entressin a Espanya.
- Les tropes es van situar a Barcelona, Vit嘆ria i Madrid
- Mar巽 del 1808 va esclatar el mot鱈 dAranjuez. La revolta
demanava labdicaci坦 de Carles IV en el seu fill Ferran i la
destituci坦 de Godoy.
- Carles va demanar el suport de Napole坦 i lemperador
els va convocar a Baiona on tots dos van abdicar, llavors
Napole坦 don la corona espanyola al seu germ Josep
anomenat Pepe Botella.
- Bonaparte va intentar algunes reformes per嘆 va esclatar
la guerra contra locupaci坦 francesa.
13. Com a conseq端竪ncia del Tractat de
Foantainebleau del 1807, les tropes franceses
entraren a Catalunya i restaren ales ciutats
m辿s importants com Barcelona i Madrid
ocupant les seves fortaleses. Ferran VII estava
a Baiona i Josep Bonaparte es preparava per
regnar a Espanya.
El poble de Madrid saixec en armes el maig
de 1808 i el general Murat exerc鱈 una forta
repressi坦.
1808 INICIS I RESISTNCIA CONTRA LA INVASI
14. Els aixecaments populars continuaven i es van
organitzar juntes darmament i defensa
Les juntes van ser primer locals i despr辿s dmbit
territorial m辿s ampli com la Junta de Catalunya.
IX del 1808 a Aranjuez es va formar la Junta Suprema
Central. Reconeixia Ferran VII i assumia lautoritat reial
fins que torn辿s el rei. Va haver de refugiar-se a Cadis.
El 1808 van resistir heroicament Tarragona, Saragossa i
Girona. Al Bruc i a Bail竪n els francesos van ser derrotats.
16. El 1809 intervingu辿 el mateix Napole坦 canviant el
curs de la guerra.
Per嘆 la resist竪ncia dels espanyols mitjan巽ant
guerrilles desgastava les tropes franceses.
CATALUNYA: Girona va caure el 1809 i Tarragona el
1811. Van crear quatre departaments i volien
organitzar el territori segons el model franc竪s, per嘆
les guerrilles ho van impedir.
1809-1812 DOMINI FRANCS
18. DERROTA NAPOLENICA
1812, derrotes franceses aprofitant que les
tropes napole嘆niques feien la campanya de
R炭ssia.
Vict嘆ria espanyola dArapiles grcies al
general Wellington.
1813 Tractat de Valen巽ay i Josep I abandona
Madrid
Les 炭ltimes tropes es retiren el 1814
19. ACTITUDS DAVANT LA INVASI
Afrancesats: compartien el reformisme de
Josep Bonaparte. Molts es van exiliar.
Front patri嘆tic:
- clero i noblesa volien retornar a
labsolutisme
- alguns il揃lustrats volien modernitzar sense
sortir de lAntic R竪gim
- els liberals volien aprofitar la guerra per
crear una constituci坦
20. LA CONSTITUCI DE 1812. La Pepa
La Junta Suprema Central es va disoldre el
1810 per嘆 abans va convocar corts.
Mentrestant les juntes provincials intentaven
atendre les demandes del poble.
Catalunya va enviar vint diputats que tenien
ideologies molt diverses: afany de
modernitzaci坦 alguns, retorn a labsolutisme
altres.
LA CONVOCATRIA DE CORTS
23. LA CONSTITUCI DE CADIS
Es va acceptar el principi de sobirania nacional.
Es promulg el 19.III. 1812.
Contenia un ampli recull de drets: igualtat
davant la llei, llibertat civil, dret a la propietat,
A la monarquia li corresponia la sobirania
compartida per嘆 la just鱈cia era exclusiva dels
jutges.
Es dividia el territori en prov鱈ncies
Es mantenia la confessionalitat cat嘆lica
24. ALTRES LLEIS
Aprovaci坦 tamb辿 daltres lleis per acabar amb
lAntic R竪gim:
- supressi坦 senyories jurisdiccionals
- senyories territorials propietat dels senyors
- desamortitzaci坦 terres comunals
- abolici坦 de la Inquisici坦
- abolici坦 dels gremis
La tornada de Ferran VII va impedir la
modernitzaci坦 del pa鱈s
25. EL REGNAT DE FERRAN VII
(1814-1833)
LENFRONTAMENT ENTRE
ABSOLUTISME I LIBERALISME
28. EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)
Riego a punt dembarcar cap Am竪rica va proclamar
la Constituci坦 de 1812 i Ferran va haver dacceptar-
la.
Es van convocar eleccions i van guanyar els liberals.
De nou vam promoure la llibetat dind炭stria, la
prohibici坦 dels gremis i la supressi坦 de les senyories
jurisdiccionals, aix鱈 com ajuntaments i diputacions
electius.
Pagesos i Esgl辿sia no acceptaren les reformes.
La Santa Alian巽a va enviar 100.000 soldats i va acabar
amb el somni liberal.
29. LA DCADA OMINOSA 1823-1833
Ferran port a terme una forta repressi坦 contra els
liberals.
La crisi econ嘆mica sagreuj.
Es van perdre les col嘆nies americanes.
Els absolutistes volien el retorn de la Inquisici坦.
Tots aquests problemes van continuar fins a la mort
del rei.
CONFLICTE DINSTIC
Ferran VII abol鱈 la llei slica mitjan巽ant la Pragmtica
Sanci坦 perqu竪 regn辿s la seva filla Isabel per嘆 els carlins
no ho van acceptar
31. CAUSES
Difusi坦 idees il揃lustrades llibertat, igualtat i
fraternitat
Exemple independ竪ncia dEUA el 1776
Discriminaci坦 poblaci坦 americana dorigen europeu
(criolla); i dificultats pel desenvolupament econ嘆mic.
32. FETS INSURRECCI I INDEPENDNCIA
1808, es formen juntes a les col嘆nies que no acaten la
Junta Central espanyola reunida a Cadis.
Paraguai i Argentina 1res nacions independents
seguides de Xile.
1821 independ竪ncia de Vene巽uela, Col嘆mbia, Equador
i Panam i posteriorment Am竪rica Central.
1826, nom辿s quedaren Cuba, Puerto Rico i Filipines
33. Maximili dustria, germ de lemperador Francesc
Josep, va ser escollit emperador de M竪xic per Napole坦 III, i
all鱈 va anar a viure amb la seva esposa Corlota de B竪lgica.
34. Quan arrib a M竪xic, all hi havia una guerra civil. Va ser fet
presoner i executat. Manet immortalitz lexecuci坦 amb el
seu pinzell.
