1. CARTA A MENECEU J¨²lia Marimon Laura de Miguel Mar Brossa Helena Adalid T¨ªtol alternatiu: En busca de la felicitat
2. IDEES PRINCIPALS - La filosofia no t¨¦ edat, tant joves com vells poden gaudir del plaer de filosofar. ? - Estableix la filosofia com a font de felicitat, considerada imprescindible, objectiu ¨²ltim. ? - Defensa l¡¯exist¨¨ncia de d¨¦us, per¨° no la concepci¨® que tenen les persones vulgars d¡¯ells. ? - Nosaltres no haurien de tenir por a la nostra mort ja que despr¨¦s d¡¯aquesta no sentirem dolor perqu¨¨ deixem d¡¯existir.
3. ?? ? - El savi nom¨¦s diferencia entre els plaers, fixant-se sempre en la qualitat i no en la quantitat. ? - Satifem una necessitat per obtenir un plaer, per¨° l'objectiu real ¨¦s?evitar el dolor. ? - El seny ¨¦s una virtut, origen de totes les altres, que gu¨ªa a la vida feli?. ? - L¡¯atzar no domina la vida dels humans, sin¨® que creu en el dest¨ª; est¨¤ tot predeterminat.
4. AN?LISI DEL TEXT Mostra la seva tend¨¨ncia hedonista expressant el seu desig per satisfer plaers i fugir dels dolors per arribar a la felicitat absoluta que cerca. ? ? ? Tant joves com vells filosofen, als primers els d¨®na l¡¯experi¨¨ncia dels vells, i als segons la vitalitat pensant dels joves.
5. Amb el seny, que ¨¦s la primera virtut, satisfem els nostres desitjos i gaudim dels plaers per arribar a la m¨¤xima felicitat. ? El savi, guiat pel seny,?reconeix els desitjos i actua per orientar les seves accions cap a l¡¯abs¨¨ncia del dolor. ? Mentre l¡¯home existeix, la mort no es troba present, per aix¨° no hem de t¨¦mer a la mort ja que de la mateixa manera mentre la mort es trobi present la nostra exist¨¨ncia no tindr¨¤ cabuda. ? ?
6. Els vulgars atribueixen als d¨¦us qualitats contradict¨°ries a les que realment tenen, creu que la condici¨® de les persones, la seva desgr¨¤cia o la seva virtut no depenen d¡¯ells.? ? ? ? ? El futur de les persones est¨¤ predeterminat i no dep¨¨n pas de l¡¯atzar .
7. Comparaci¨® amb altres teories Plat¨® ent¨¦n la mort com el deslliurament del fil¨°sof del m¨®n sensible podent aquest contemplar les idees. En canvi, Epicur pensa que la mort no representa cap mal per a les persones ja que quan arriba aquesta l¡¯exist¨¨ncia ¨¦s nul¡¤la . ? ? Tots dos fil¨°sofs no temen a la mort ? Ambd¨®s?fil¨°sofs tamb¨¦ coincideixen en la creen?a de l¡¯exist¨¨ncia de virtuts i valors.
8. Els esto?cs defensaven que l¡¯home ¨¦s art¨ªfex de la seva pr¨°pia vida de manera que no estan sotmesos a cap dest¨ª, al contrari al que defensa Epicur , ja que defensa l¡¯exist¨¨ncia del dest¨ª, al que l¡¯home est¨¤ sotm¨¨s fermament .
9. Arist¨°til i Epicur?accepten l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un m¨®n sensible . ? ? ? Ambd¨®s?fil¨°sofs tenen com a fi ¨²ltim la felicitat , ¨¦s el b¨¦.
10. La citaci¨® que hem considerat m¨¦s acertada segons les nostres opinions ¨¦s: ? ? ? "el savi creu que val m¨¦s ser assenyadament desgraciat que insensatament feli?¡±
