際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
CARTA A MENECEU J炭lia Marimon Laura de Miguel Mar Brossa Helena Adalid T鱈tol alternatiu:  En busca de la felicitat
IDEES PRINCIPALS - La filosofia no t辿 edat, tant joves com vells poden gaudir del plaer de filosofar.   - Estableix la filosofia com a font de felicitat, considerada imprescindible, objectiu 炭ltim.   - Defensa lexist竪ncia de d辿us, per嘆 no la concepci坦 que tenen les persones vulgars dells.   - Nosaltres no haurien de tenir por a la nostra mort ja que despr辿s daquesta no sentirem dolor perqu竪 deixem dexistir.
    -  El savi nom辿s diferencia entre els plaers, fixant-se sempre en la qualitat i no en la quantitat.   - Satifem una necessitat per obtenir un plaer, per嘆 l'objectiu real 辿sevitar el dolor.  - El seny 辿s una virtut, origen de totes les altres, que gu鱈a a la vida feli巽.  - Latzar no domina la vida dels humans, sin坦 que creu en el dest鱈; est tot predeterminat.
ANLISI DEL TEXT Mostra la seva tend竪ncia hedonista expressant el seu desig per satisfer plaers i fugir dels dolors per arribar a la felicitat absoluta que cerca.     Tant joves com vells filosofen, als primers els d坦na lexperi竪ncia dels vells, i als segons la vitalitat pensant dels joves.
Amb el seny, que 辿s la primera virtut, satisfem els nostres desitjos i gaudim dels plaers per arribar a la mxima felicitat.  El savi, guiat pel seny,reconeix els desitjos i actua per orientar les seves accions cap a labs竪ncia del dolor.  Mentre lhome existeix, la mort no es troba present, per aix嘆 no hem de t辿mer a la mort ja que de la mateixa manera mentre la mort es trobi present la nostra exist竪ncia no tindr cabuda.
Els vulgars atribueixen als d辿us qualitats contradict嘆ries a les que realment tenen, creu que la condici坦 de les persones, la seva desgrcia o la seva virtut no depenen dells.      El futur de les persones est predeterminat i no dep竪n pas de latzar .
Comparaci坦 amb altres teories Plat坦  ent辿n la mort com el deslliurament del fil嘆sof del m坦n sensible podent aquest contemplar les idees. En canvi, Epicur pensa que la mort no representa cap mal per a les persones ja que quan arriba aquesta lexist竪ncia 辿s nul揃la .    Tots dos fil嘆sofs no temen a la mort  Ambd坦sfil嘆sofs tamb辿  coincideixen en la creen巽a  de lexist竪ncia de virtuts  i valors.
Els  esto誰cs  defensaven que lhome 辿s art鱈fex de la seva pr嘆pia vida de manera que no estan sotmesos a cap dest鱈,  al contrari al que defensa Epicur , ja que defensa lexist竪ncia del dest鱈, al que lhome est sotm竪s fermament .
Arist嘆til  i Epicuraccepten  lexist竪ncia   dun m坦n sensible .     Ambd坦sfil嘆sofs tenen com a  fi 炭ltim la felicitat , 辿s el b辿.
La citaci坦 que hem considerat m辿s acertada segons les nostres opinions 辿s:     "el savi creu que val m辿s ser assenyadament desgraciat que insensatament feli巽

More Related Content

Carta a Meneceu

  • 1. CARTA A MENECEU J炭lia Marimon Laura de Miguel Mar Brossa Helena Adalid T鱈tol alternatiu: En busca de la felicitat
  • 2. IDEES PRINCIPALS - La filosofia no t辿 edat, tant joves com vells poden gaudir del plaer de filosofar. - Estableix la filosofia com a font de felicitat, considerada imprescindible, objectiu 炭ltim. - Defensa lexist竪ncia de d辿us, per嘆 no la concepci坦 que tenen les persones vulgars dells. - Nosaltres no haurien de tenir por a la nostra mort ja que despr辿s daquesta no sentirem dolor perqu竪 deixem dexistir.
  • 3. - El savi nom辿s diferencia entre els plaers, fixant-se sempre en la qualitat i no en la quantitat. - Satifem una necessitat per obtenir un plaer, per嘆 l'objectiu real 辿sevitar el dolor. - El seny 辿s una virtut, origen de totes les altres, que gu鱈a a la vida feli巽. - Latzar no domina la vida dels humans, sin坦 que creu en el dest鱈; est tot predeterminat.
  • 4. ANLISI DEL TEXT Mostra la seva tend竪ncia hedonista expressant el seu desig per satisfer plaers i fugir dels dolors per arribar a la felicitat absoluta que cerca. Tant joves com vells filosofen, als primers els d坦na lexperi竪ncia dels vells, i als segons la vitalitat pensant dels joves.
  • 5. Amb el seny, que 辿s la primera virtut, satisfem els nostres desitjos i gaudim dels plaers per arribar a la mxima felicitat. El savi, guiat pel seny,reconeix els desitjos i actua per orientar les seves accions cap a labs竪ncia del dolor. Mentre lhome existeix, la mort no es troba present, per aix嘆 no hem de t辿mer a la mort ja que de la mateixa manera mentre la mort es trobi present la nostra exist竪ncia no tindr cabuda.
  • 6. Els vulgars atribueixen als d辿us qualitats contradict嘆ries a les que realment tenen, creu que la condici坦 de les persones, la seva desgrcia o la seva virtut no depenen dells. El futur de les persones est predeterminat i no dep竪n pas de latzar .
  • 7. Comparaci坦 amb altres teories Plat坦 ent辿n la mort com el deslliurament del fil嘆sof del m坦n sensible podent aquest contemplar les idees. En canvi, Epicur pensa que la mort no representa cap mal per a les persones ja que quan arriba aquesta lexist竪ncia 辿s nul揃la . Tots dos fil嘆sofs no temen a la mort Ambd坦sfil嘆sofs tamb辿 coincideixen en la creen巽a de lexist竪ncia de virtuts i valors.
  • 8. Els esto誰cs defensaven que lhome 辿s art鱈fex de la seva pr嘆pia vida de manera que no estan sotmesos a cap dest鱈, al contrari al que defensa Epicur , ja que defensa lexist竪ncia del dest鱈, al que lhome est sotm竪s fermament .
  • 9. Arist嘆til i Epicuraccepten lexist竪ncia dun m坦n sensible . Ambd坦sfil嘆sofs tenen com a fi 炭ltim la felicitat , 辿s el b辿.
  • 10. La citaci坦 que hem considerat m辿s acertada segons les nostres opinions 辿s: "el savi creu que val m辿s ser assenyadament desgraciat que insensatament feli巽