ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Carta a un polític espanyol
Manresa, 7 de desembre de 2014
Benvolgut senyor polític,
Com està? Jo la veritat, no molt bé. Avui he rebut una notícia terrible, i es que
m’han dit que a partir de dilluns de la setmana entrant començarem a fer les
classes en castellà, però, no només una o dues, TOTES!
La veritat és que, a mi, no em fa gens de gràcia això de fer les classes en
castellà, estant en una comunitat autònoma catalana com és Catalunya. Els
meus companys, no estan gens contents, i menys en Martí, que és molt català i
l’idea d’intentar “castellanitzar” Catalunya no li agrada gens.
Suposo que deu tenir les seves raons per a fer tot això, les quals desconec, el
que vostès diuen sempre al intentar justificar aquest canvi és que els catalans
no tenim suficient coneixement del castellà quan la gran majoria de població
(sobretot en grans ciutats) parlen castellà sigui on sigui.
El que jo no acabo d’entendre és el perquè de tot plegat. Havent-hi tantes
comunitats autònomes castellanes i UNA sola de catalana, PERQUÈ haver de
voler canviar la vida de tantes persones que amb tant d’esforç han lluitat per
aconseguir defensar la seva llengua? Moltes famílies d’arreu d’Espanya han
hagut de venir aquí, a Catalunya, per motius familiars, de feina, o simplement
perquè han volgut i, una vegada han arribat, es queixen que als seus fills se’ls
hi fan les classes en català, i per si no podia ser pitjor, reclamen que volen que
se’ls hi faci en castellà. No sé què esperaven al venir a l’única comunitat
catalana de tot el món.
Per part meva, senyor, només li vull demanar que recapaciti sobre aquest tema
i que canviï la seva forma de pensar, no només sóc jo, som moltíssimes les
famílies que volem que això canviï, poder anar a dormir cada nit sense haver
de preocupar-nos pel futur de la nostra llengua, que vulgui o no, a tothom li
preocupa la seva pròpia. Què li semblaria a vostè que nosaltres imposéssim el
català a la resta d’Espanya per un simple capritx i per una idea errònia que
tinguéssim de vosaltres?
Bé, sigui com sigui, no em preocupen gaire les decisions que prenguin a partir
d’ara. Cada vegada més, es nota l’implicació i la preocupació que té la gent
respecte aquest tema. Facin el que facin no deixarem que ens prenguin la
llengua que amb tant d’esforç han aconseguit conservar tots els catalans i
catalanes que han viscut aquí, a la seva estimada terra.
Si un senyor Franco no els va poder enderrocar definitivament, vostès, per
molta llei i molta constitució que ens ensenyin, tampoc deixarem que aboleixin
l’ensenyament del català a les escoles, al carrer, a la feina, i tot allà on ara
mateix es fa servir. Tots els intents que hi ha hagut al llarg de l’història han fet
fallida, i aquest en serà un altre. Perquè tot i intentar canviar la nostra forma de
ser SEMPRE HEM SIGUT, SOM I SEREM LLIURES.
Firmat,
Un alumne de batxillerat.

More Related Content

Carta a un_polític_espanyol

  • 1. Carta a un polític espanyol Manresa, 7 de desembre de 2014 Benvolgut senyor polític, Com està? Jo la veritat, no molt bé. Avui he rebut una notícia terrible, i es que m’han dit que a partir de dilluns de la setmana entrant començarem a fer les classes en castellà, però, no només una o dues, TOTES! La veritat és que, a mi, no em fa gens de gràcia això de fer les classes en castellà, estant en una comunitat autònoma catalana com és Catalunya. Els meus companys, no estan gens contents, i menys en Martí, que és molt català i l’idea d’intentar “castellanitzar” Catalunya no li agrada gens. Suposo que deu tenir les seves raons per a fer tot això, les quals desconec, el que vostès diuen sempre al intentar justificar aquest canvi és que els catalans no tenim suficient coneixement del castellà quan la gran majoria de població (sobretot en grans ciutats) parlen castellà sigui on sigui. El que jo no acabo d’entendre és el perquè de tot plegat. Havent-hi tantes comunitats autònomes castellanes i UNA sola de catalana, PERQUÈ haver de voler canviar la vida de tantes persones que amb tant d’esforç han lluitat per aconseguir defensar la seva llengua? Moltes famílies d’arreu d’Espanya han hagut de venir aquí, a Catalunya, per motius familiars, de feina, o simplement perquè han volgut i, una vegada han arribat, es queixen que als seus fills se’ls hi fan les classes en català, i per si no podia ser pitjor, reclamen que volen que se’ls hi faci en castellà. No sé què esperaven al venir a l’única comunitat catalana de tot el món. Per part meva, senyor, només li vull demanar que recapaciti sobre aquest tema i que canviï la seva forma de pensar, no només sóc jo, som moltíssimes les famílies que volem que això canviï, poder anar a dormir cada nit sense haver de preocupar-nos pel futur de la nostra llengua, que vulgui o no, a tothom li preocupa la seva pròpia. Què li semblaria a vostè que nosaltres imposéssim el català a la resta d’Espanya per un simple capritx i per una idea errònia que tinguéssim de vosaltres? Bé, sigui com sigui, no em preocupen gaire les decisions que prenguin a partir d’ara. Cada vegada més, es nota l’implicació i la preocupació que té la gent respecte aquest tema. Facin el que facin no deixarem que ens prenguin la llengua que amb tant d’esforç han aconseguit conservar tots els catalans i catalanes que han viscut aquí, a la seva estimada terra.
  • 2. Si un senyor Franco no els va poder enderrocar definitivament, vostès, per molta llei i molta constitució que ens ensenyin, tampoc deixarem que aboleixin l’ensenyament del català a les escoles, al carrer, a la feina, i tot allà on ara mateix es fa servir. Tots els intents que hi ha hagut al llarg de l’història han fet fallida, i aquest en serà un altre. Perquè tot i intentar canviar la nostra forma de ser SEMPRE HEM SIGUT, SOM I SEREM LLIURES. Firmat, Un alumne de batxillerat.