2. Documentació general
Títol: Casa del poeta tràgic de Pompeia
Autor: Desconegut Cronologia: Segle I a C.
Estil: Romà pompeià.
Tipologia: Civil (domus), mosaic (opus tessellatum) i
pintura al fresc d’estil il·lusionista o quart estil
pompeià.
Materials: Pedra
Tècnica (elements decoratius):
Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic)
Localització: Pompeia (Nàpols, Itàlia)
3. • Pompeia la fundaren els oscs, poble preromà de Campània, al segle VII a C.
• Vestigis de presència grega i etrusca.
• Enclavament important per el comerç entre fenicis i grecs,
• El 91 a C. la conqueriren els romans, convertint-la en Colonia nom de Pompeiarum
• Lloc d’estiueig de les classes altes romanes
• L’any 79 d C. l’erupció del Vesubi feu desaparéixer la ciutat i els seus habitants
Quedà sepultada per les cendres i la lava del volcà
• Al segle XVIII es descobrí i s’iniciaren les excavacions.
A partir d’aleshores s’ha conegut l’organització social i urbanística de les ciutats
romanes, ja que la lava va mantenir pràticament intacta la ciutat. El mateix trobem a
Herculano. També s’ha conservat la decoració interna dels edificis (pintures i
mosaics). Un model típic de domus pompeiana és la Casa
del poeta tràgic.
Context històric
6. • Les ínsulae, casa de veïnatge de diversos pisos que solien constituir una illa,
normalment de lloguer
• Les villae, residències camperoles als afores de les ciutats o en el camp. Les
seves dimensions depenien de l’economia dels seus propietaris
• La domus, casa unifamiliar propietat de famílies de nivell econòmic i social
alt.
7. DESCRIPCIÓ FORMAL
• La casa del poeta tràgic és una típica casa romana
• Nom de la qual li ve d’un mosaic del tablinum que representa un assaig
teatral.
• A l’entrada hi trobem el famós mosaic del gos lligat amb una cadena (cave
canem), típic de les cases pompeianes.
Fou excavada el 1824-25, i va servir de model a la novel·la “Els últims dies de Pompeia”.
8. • Tenia 2 pisos, però només s’han conservat restes de la planta baixa.
• En l’estructura hi ha dos grans espais:
a) Atrium (pati tancat) b)Peristylum (pati porticat)
Al voltant d’aquest dos espais s’articulaven les diverses estances
9. Als dos costats de l’entrada hi havia dues botigues (tabernae). L’entrada o fauces porta
directament a l’atri a través d’un passadís estret.
A l’atrium hi ha una obertura zenital, el compluvium just a sobre de l’impluvium, al
centre de la sala. Als costats de l’atri s’hi trobem varis cubículum, habitacions per a
convidats o familiars.
fauces
tabernaetabernae
impluvium
compluvium
atri
10. Part posterior de l’atri s’hi troba el tablinum, la sala més gran de la casa, on l’amo
rebia clients
11. Al costat nord del tablinum s’hi obre un
petit peristil, pati amb columnes on hi
havia una la cisterna subterrània
14. Totes les estances s’obrien als patis interiors. No hi havia finestres a
l’exterior. Alguns relacionen aquest fet amb la importància que els romans
donaven a la intimitat, i altres a la protecció dels seus bens
15. Interpretació (Temàtica mosaic i pintura)
La Casa del poeta tràgic és una
domus més modesta.
Era la d’una família de classe
mitjana que s’havia enriquit,
possiblement amb el comerç.
El nom deriva del mosaic que
decorava el terra del tablinum, on hi
ha representada una escena teatral
16. Tècnica en la qual les teselles, o fragments
petits i regulars de pedra vidre o ceràmica,
sempre de la mateixa mida, estan disposades
de forma horitzontal i vertical creant un
disseny en forma de reixa.
OPUS TASELLATUM
17. • A la domus del Poeta Tràgic es representa un mosaic d’estil hel·lenístic a
l’entrada, un gos subjecte amb una cadena, amb la inscripció “Cavi C Canem”
(Et saludo a casa meva, cura amb el gos).
• Els gossos de les cases solien estar lligats durant el dia i solts a la nit per
defensar la casa i els seus habitants. Sembla que aquest animal fou sorprès
pel volcà quan encara estava lligat i es va fer un relleu en guix del gos.
18. • Destaquen nombroses pintures de temática mitológica
• La més significativa és el Sacrifici d’Ifigènia
• Pertany al 4 estil o ilusionista, data del 62 d.c.
• Rèplica romana pintor grec
Interpretació de la pintura
Agamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues
a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla
Ifigènia a la deessa Àrtemis, intentant així recuperar el
seu favor perquè els vaixells poguessin sortir cap a
Troia, ja que un fort vent del nord no els ho deixava fer.
La deessa estava enfadada perquè els grecs havien caçat
una de les seves cérvoles sagrades. Això li comunica a
Àgamèmnon l’endeví Calcant, que també apareix a la
pintura. Per aplacar l’ira de la deessa el rei havia de
sacrificar allò que més estimava. Testimonis de l’escena
són alguns dels caps més destacats de l’exèrcit grec:
Ulisses i Diomedes.
19. Models i influències
Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració, de les gregues,
les quals al segle III a C. ja es decoraven amb mosaics i pintures
L’art del mosaic romà influí en la decoració de les basíliques paleocritianes i les
esglésies bizantines (opus tesselatum
Les tipologies d’habitatges privats romans han arribat fins avui (domus, casa
unifamiliar, insula, casa de pisos, vil·la, casa de camp)
En l’urbanisme Roma ha estat model: traçat ortogonal de les ciutats, plaça
principal (fòrum) on es troben els edificis principals (església i ajuntament) i
aparadors de botigues entre cases (tavernae).