2. SINTAXI
La sintaxi d坦na compte de
les relacions que
sestableixen entre les
paraules per tal de generar
sintagmes i oracions. De
manera que amb un
nombre alt鱈ssim per嘆 limitat
dunitats (les paraules) i una
s竪rie tamb辿 limitada de
regles (les regles
sintctiques) podem
generar un infinit nombre de
missatges ling端鱈stics
complexos (textos).
3. CATEGORIA SINTCTICA
El concepte de categoria 辿s
un concepte que ens
serveix per a ordenar les
paraules per classes
segons una s竪rie de
caracter鱈stiques
relacionades amb:
el significat,
la forma i
la funci坦
4. Categories (o calaixos per a
ordenar paraules)
Determinant (Det)
Nom o Substantiu (N)
Pronom (Pron)
Adjectiu (Adj)
Verb (V)
Adverbi (Adv)
Preposici坦 (Prep)
Conjunci坦 (Conj)
5. DETERMINANT
Es tracta duna categoria gramatical que exerceix principalment la
funci坦 de determinar un nom, despecificar-ne i precisar-ne el
significat.
Hi ha larticle, que precedeix el nom i hi concorda en g竪nere i
nombre.
Determinat o definit (el, la, els, les)
Indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes)
Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de lelement a
qu竪 es refereix el nom que modifiquen
Aquest, aquesta, aquests, aquestes
Aquell, aquella, aquells, aquelles
Activitats Gal鱈
Zona clic
Activitats
Llibreta
6.
Hi ha els possessius, que indiquen possessi坦.
Meu, teu, seu, nostre, llur, etc.
Hi ha els numerals, que serveixen per expressar quantitats
conegudes, a difer竪ncia dels indefinits, que fan refer竪ncia a
xifres menys concretes.
Tres, vint-i-un, dos ter巽os, etc.
Hi ha els quantitatius, serveixen per indicar una quantitat poc
precisa.
Molt, poc, gens, massa.
Hi ha els indefinits, s坦n menys precisos que els quantitatius.
Qualsevol, algun, un...
Hi ha els interrogatius:
Quin, quines, quins, quines.
8. Construccions amb *LO?
Construccions incorrectes
* lo bo
* lo cert 辿s que...
* lo dels preus...
* lo important 辿s que...
* lo meu / lo seu...
* lo millor que pots fer...
* lo qual
* lo que dius...
* lo vertader i lo fals
Construccions correctes
all嘆 que 辿s bo / la cosa bona / la bona / el bo
la cosa certa 辿s... / la veritat 辿s...
aix嘆 / all嘆 dels preus... / la q端esti坦 dels preus...
l'important 辿s... / all嘆 que 辿s important 辿s...
les meves coses / les seves coses...
el millor que... / la cosa millor que...
la qual cosa / cosa que
el que dius... / aix嘆 que dius...
la veritat i la falsedat
9. Construccions amb *LO?
Construccions
incorrectes
* a lo millor
* de lo contrari
* en lo referent a
* en lo successiu
* 辿s lo de menos
* lo m辿s m鱈nim
* per lo general
* per lo menos
* per lo tant
* per lo vist
* tot lo m辿s / a lo m辿s
Construccions correctes
potser / per ventura / tal vegada
contrriament / altrament
respecte a / pel que fa a / quant a
d'ara endavant / a partir d'ara
aix嘆 rai
gens ni mica / ni poc ni gaire
en general / generalment
almenys / pel cap baix / si m辿s no
per tant
segons sembla
com a molt / a tot estirar / pel cap alt
11. NOM o SUSBSTANTIU
El nom o substantiu 辿s la categoria gramatical amb qu竪 es
designen tota mena dentitats, concretes i abstractes (persones,
animals, coses i idees)
Es tracta duna categoria que presenta variaci坦 de g竪nere i nombre.
s, per tant, com els determinants, variable.
s el nucli del sintagma nominal.
Marta, Joan, cam鱈, gos, amic, tristesa, motxilla, amor, company,
records, alcaldessa, alumne, individu, etc. s坦n elements de la
categoria nom o substantiu.
Poden ser: com炭, propi, concret, abstracte, col揃lectiu, individual.
Activitats Gal鱈
Jclic ( audio)
Quaderns Virtuals
12. PRONOM
Es tracta duna categoria els elements de la qual substitueixen
altres elements, generalment sintagmes i oracions.
Quan el pronom fa refer竪ncia a la persona gramatical del discurs
sanomenen pronoms personals. Aquests poden ser:
forts (jo, mi, tu, vost竪, v坦s, ell, ella, nosaltres, vosaltres,
vost辿s, ells, elles)
febles ( el, la els, les, hi, ho, en )
Alguns daquests pronoms (el, la, els, les) juntament amb daltres
(en, ho, hi) poden no ser personals, 辿s a dir, no fer refer竪ncia a les
persones gramaticals del discurs. Daquests pronoms tamb辿 sen
diu febles.
13. ADJECTIU
s la categoria gramatical que acompanya el nom i nindica una
qualitat o caracter鱈stica.
Tamb辿 辿s una categoria variable. Concorda en g竪nere i nombre
amb el nom a qu竪 acompanya (la casa roja i no *la casa roig).
s nucli del sintagma adjectival.
Roig, violent, informe, tranquil揃la, embriac, fred, n嘆mada, gris,
alegre, etc. s坦n elements de la categoria adjecti
Enxaneta
Gencat
Exercici guiat
14. VERB
El verb 辿s la categoria gramatical que expressa exist竪ncia, estats,
accions, processos dun subjecte.
s una categoria variable (conjugaci坦, persona, nombre, temps,
mode, aspecte)
s el nucli del sintagma verbal i, per tant, del predicat verbal.
Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o par辿ixer) i predicatius (la
resta: c坦rrer, dormir, saltar, canviar, etc.).
Enxaneta
15. ADVERBI
Es tracta duna categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna
informaci坦 circumstancial, el verb, ladjectiu, un altre adverbi o tota una oraci坦.
Es tracta duna categoria invariable.
s el nucli del sintagma adverbial.
Hi ha adverbis:
De lloc: ac鱈, all, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny,
prop, etc.
De temps: abans, ahir, aleshores, anit, dem, encara, hui, despr辿s, ja, mai, tard,
sovint, prompte, etc. (hi ha tamb辿 les locucions adverbials de temps com ara: a
hores dara, a punt, a vegades, de moment, de seguida)
De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, m辿s, mig, molt, nom辿s,
prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a m辿s a m辿s, a munt坦)
De manera: formes acabades en ment: freq端entment, rpidament,
alegrement; aix鱈, b辿, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a
cegues, a colp calent, a contracor, a la babal)
Dafirmaci坦, de dubte i de negaci坦: s鱈, no, fins, tamb辿, potser, tampoc (o les
locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera).
Enxaneta
Itinerari
Per fer a la llibreta
16. PREPOSICI
Categoria invariable els elements de la qual s坦n nucli del
sintagma preposicional.
No tenen un significat massa definit, m辿s aviat funcionen
de nexe entre diferents elements ling端鱈stics.
A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de,
des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra,
vers, vora.
Hi ha tamb辿 una s竪rie de locucions preposicionals com
ara: a causa de, a trav辿s de, per mitj de, quant a
Enxaneta
17. CONJUNCI
s
la categoria gramatical que enlla巽a
oracions o elements duna mateixa oraci坦.
Com la preposici坦 o ladverbi, 辿s una
categoria invariable.
I, ni, o, aix鱈 i tot, sin坦, tanmateix, amb tot,
altrament, doncs, de manera que, ni tan sols,
que, abans que, fins que, des que, mentre,
quan, com que, perqu竪, per tal que, si, com,
com si, encara que, tot i que
