![Festes majors del 3 de juliol a l'1 d'agost
Web www.valencia.es
Massarrojos (en castellà Masarrochos o Masarrojos)[1] és una pedania de la ciutat de València, pertanyent al
districte dels Poblats del Nord. Limita a l'oest amb Rocafort, a l'est i al nord amb Montcada i al sud amb Borbotó.
La seua població censada el 2009 era de 2.015 habitants (INE),[2] cosa que el convertix en el nucli més poblat
del districte. El seu casc urbà està contigu al de Montcada, que al seu torn ho està al d'Alfara del Patriarca,
conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins
al 1899,[3] en què va ser annexionat a València.
Història
Massarrojos fou en origen una alqueria andalusÃ. El seu nom, antigament escrit Maçarroyos, prové de l'à rab
‫ﻣ‬‫ﻨ‬‫ﺰ‬‫ﯾ‬‫ﻞ‬ (manzīl), que vol dir "posada" o "mansió", encara que la segona part no ha sigut identificada. El 13 de
febrer de 1248 la va comprar Eiximén Pérez d'Arenós, que el 23 de 1251 la permutà , juntament amb Benifaraig,
per Albentosa (Terol).[4] Passà a l'Orde del Temple i havent-se dissolt aquesta, a la de Montesa. Fra Pere
d'Ager fou el primer que poblà el lloc amb famÃlies cristianes. Ja el 1699, Massarrojos comptava amb 15 cases i
180 veïns. Va pertà nyer a Montcada fins al 1899, en què, per decisió pròpia del lloc, fou annexionat a València.
Massarrojos, tradicionalmente un nucli menut, ha vist com la seua població creixia molt rà pidament durant el
segle XX i XXI, fins al punt que el 1990 ultrapassà Carpesa com a nucli més poblat dels Pobles del Nord. Este
augment ve en consonà ncia amb el fet d'estar tan a prop de Montcada, localitat amb la qual va conurbar-se a
finals de la dècada del 1960.[4]
PolÃtica
Massarrojos depén de l'ajuntament de València en consideració de barri del districte de Poblats del Nord.
Tanmateix, donada la seua condició de poblament rural, compta, d'acord a les lleis estatals i autonòmiques
pertanyents, amb un alcalde de barri que s'encarrega de vetlar pel bon funcionament del barri i de les relacions
cÃviques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat propostes, suggeriments, denúncies i
reclamacions dels veïns.[6]
Economia
Durant el segle XVIII l'activitat principal era l'extracció de pedra per a la construcció i el cultiu de la morera, per
abastar la indústria de la seda de València. A una de les pedreres s'ha trobat cerà mica andalusÃ, el que denota
l'antiguitat d'esta ocupació.[4]
Transports
Es pot accedir a Massarrojos per la carretera CV-308 des de Rocafort i València.[4] Compta, a més, amb una
estació de MetroValencia.
Servicis públics
Massarrojos compta amb un consultori mèdic auxiliar[7] i amb una Instal·lació Esportiva Elemental, que inclou 1
pista poliesportiva,[8] aixà com un Centre d'Activitats per a persones majors,[9] que oferix activitats socio-
culturals, de manteniment fÃsic i diversos tallers i cursos. També disposa de cementeri.[10]
2/3](https://image.slidesharecdn.com/ca-160509162524/85/Ca-wikipedia-org-massarrojos-2-320.jpg)
![Rellotge de sol.
Església parroquial de l'Assumpció: Originalment tingué planta
rectangular i una sola nau, però sofrà reformes al segle XVII, afegint-
se-li el creuer i l'à bsis, per la qual cosa la planta actual és de creu
llatina. El campanar començà a construir-se el 27 d'agost de 1887 i es
terminà el 7 de julio de 1895, dia en què es col·locà el penell. La seua
caracterÃstica principal és que està enterament fet de pedra, a
diferència de la majoria dels campanars de la comarca, i açò es deu al
fet que la construïren els mateixos habitants de l'aleshores municipi,
dedicats principalment a l'extracció i la talla de la pedra.[4]
Rellotge de sol: Situat a la façana d'un caseró proper a l'església,
data de finals del segle XIX o principis del XX i sigué restaurat el
1986.[4]
Sobre 1850 el nucli de Massarrojos estava conformat per sis carrers, dos
places i 104 cases, dues d'elles "botigues de queviures".[4] En l'actualitat el
centre urbà apareix quasi inalterat, encara que l'extrem est es troba contigu
a l'eixample oest de Montcada.[4]
Massarrojos celebra les seues festes patronals del 3 de juliol a l'1 d'agost. [11][12] A més, compta amb una seu de
la Universitat Popular de València, en la qual es realitzen activitats de culturització, expressió plà stica i corporal i
formació ocupacional, entre d'altres.[13] Existix aixà mateix una agrupació musical, l'Agrupació Musical de
Massarrojos.[14]
3/3
Patrimoni](https://image.slidesharecdn.com/ca-160509162524/85/Ca-wikipedia-org-massarrojos-3-320.jpg)
Ca.wikipedia.org massarrojos
- 1. ca.wikipedia.org https://ca.wikipedia.org/wiki/Massarrojos Massarrojos Localització Església parroquial de l'Assumpció Altitud 13 msnm Població (2009) 2,015 hab. Coordenades 39° 32′ 20″ N, 0° 24′ 13″ OCoord.: 39° 32′ 20″ N, 0° 24′ 13″ O (mapa) Distà ncies 6 km de València 0 km de Montcada 0,7 km de Rocafort 1,4 km d'Alfara del Patriarca 1/3
- 2. Festes majors del 3 de juliol a l'1 d'agost Web www.valencia.es Massarrojos (en castellà Masarrochos o Masarrojos)[1] és una pedania de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord. Limita a l'oest amb Rocafort, a l'est i al nord amb Montcada i al sud amb Borbotó. La seua població censada el 2009 era de 2.015 habitants (INE),[2] cosa que el convertix en el nucli més poblat del districte. El seu casc urbà està contigu al de Montcada, que al seu torn ho està al d'Alfara del Patriarca, conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins al 1899,[3] en què va ser annexionat a València. Història Massarrojos fou en origen una alqueria andalusÃ. El seu nom, antigament escrit Maçarroyos, prové de l'à rab ‫ﻣ‬‫ﻨ‬‫ﺰ‬‫ﯾ‬‫ﻞ‬ (manzÄ«l), que vol dir "posada" o "mansió", encara que la segona part no ha sigut identificada. El 13 de febrer de 1248 la va comprar Eiximén Pérez d'Arenós, que el 23 de 1251 la permutà , juntament amb Benifaraig, per Albentosa (Terol).[4] Passà a l'Orde del Temple i havent-se dissolt aquesta, a la de Montesa. Fra Pere d'Ager fou el primer que poblà el lloc amb famÃlies cristianes. Ja el 1699, Massarrojos comptava amb 15 cases i 180 veïns. Va pertà nyer a Montcada fins al 1899, en què, per decisió pròpia del lloc, fou annexionat a València. Massarrojos, tradicionalmente un nucli menut, ha vist com la seua població creixia molt rà pidament durant el segle XX i XXI, fins al punt que el 1990 ultrapassà Carpesa com a nucli més poblat dels Pobles del Nord. Este augment ve en consonà ncia amb el fet d'estar tan a prop de Montcada, localitat amb la qual va conurbar-se a finals de la dècada del 1960.[4] PolÃtica Massarrojos depén de l'ajuntament de València en consideració de barri del districte de Poblats del Nord. Tanmateix, donada la seua condició de poblament rural, compta, d'acord a les lleis estatals i autonòmiques pertanyents, amb un alcalde de barri que s'encarrega de vetlar pel bon funcionament del barri i de les relacions cÃviques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns.[6] Economia Durant el segle XVIII l'activitat principal era l'extracció de pedra per a la construcció i el cultiu de la morera, per abastar la indústria de la seda de València. A una de les pedreres s'ha trobat cerà mica andalusÃ, el que denota l'antiguitat d'esta ocupació.[4] Transports Es pot accedir a Massarrojos per la carretera CV-308 des de Rocafort i València.[4] Compta, a més, amb una estació de MetroValencia. Servicis públics Massarrojos compta amb un consultori mèdic auxiliar[7] i amb una Instal·lació Esportiva Elemental, que inclou 1 pista poliesportiva,[8] aixà com un Centre d'Activitats per a persones majors,[9] que oferix activitats socio- culturals, de manteniment fÃsic i diversos tallers i cursos. També disposa de cementeri.[10] 2/3
- 3. Rellotge de sol. Església parroquial de l'Assumpció: Originalment tingué planta rectangular i una sola nau, però sofrà reformes al segle XVII, afegint- se-li el creuer i l'à bsis, per la qual cosa la planta actual és de creu llatina. El campanar començà a construir-se el 27 d'agost de 1887 i es terminà el 7 de julio de 1895, dia en què es col·locà el penell. La seua caracterÃstica principal és que està enterament fet de pedra, a diferència de la majoria dels campanars de la comarca, i açò es deu al fet que la construïren els mateixos habitants de l'aleshores municipi, dedicats principalment a l'extracció i la talla de la pedra.[4] Rellotge de sol: Situat a la façana d'un caseró proper a l'església, data de finals del segle XIX o principis del XX i sigué restaurat el 1986.[4] Sobre 1850 el nucli de Massarrojos estava conformat per sis carrers, dos places i 104 cases, dues d'elles "botigues de queviures".[4] En l'actualitat el centre urbà apareix quasi inalterat, encara que l'extrem est es troba contigu a l'eixample oest de Montcada.[4] Massarrojos celebra les seues festes patronals del 3 de juliol a l'1 d'agost. [11][12] A més, compta amb una seu de la Universitat Popular de València, en la qual es realitzen activitats de culturització, expressió plà stica i corporal i formació ocupacional, entre d'altres.[13] Existix aixà mateix una agrupació musical, l'Agrupació Musical de Massarrojos.[14] 3/3 Patrimoni